19 de febrer 1473 neix Copèrnic

Nicolau Copèrnic va nèixer tal dia com avui de l’any 1473 a Toruń (Polònia). Va ser un astrònom polonès, també conegut com a Mikołaj Kopernik (en polonès) o Nicolaus Copernicus (en llatí).

Va ser el primer astrònom a formular una àmplia cosmologia heliocèntrica que va desplaçar la Terra com a centre de l'Univers. Fins aquest moment es creia que la Terra era el centre de l’univers i que tots els planetes, els estels i fins i tot el sol giraven al seu voltant. El seu llibre “De revolutionibus orbium coelestium” (Sobre les revolucions de les esferes celestes), publicat el 1543, just abans de la seva mort, és sovint considerat com el punt de partida de la moderna astronomia i el punt d’inici de la revolució científica. El seu model heliocèntric, amb el Sol al centre de l'Univers, ha demostrat que els moviments observats dels objectes celestes poden explicar-se sense suposar que la Terra és en repòs en el centre de l'univers. La seva feina va estimular noves investigacions científiques i es convertí en una icona de la història de la ciència que sovint es coneix com la Revolució copernicana o Revolució de Copèrnic.

Copèrnic és considerat el fundador de l'astronomia moderna, per tal com establí les bases que permetrien a Galileu i Isaac Newton de culminar la revolució astronòmica —en passar d'un Univers geocèntric (la Terra és el centre) a un cosmos heliocèntric (el Sol és el centre)— i de capgirar de manera irreversible la visió del cosmos prevalent fins aleshores.

Com els grans renaixentistes no era especialista en res però feia de tot. Eren polifacètics. Treballaven a diferents àrees de coneixement. Va ser matemàtic, astrònom, metge, poliglot multilingüe, estudiós dels clàssics, traductor i artista. També era clergue catòlic, jurista, governador, líder militar,diplomàtic i economista. Entre les seves moltes responsabilitats, l'astronomia figurava com poc més que un passatemps. Tot i amb això, va ser en aquest camp aquell en què va marcar una fita per a la humanitat.