Avui,
l’actriu Vivien Leigh va néixer l'any 1913. Va morir per una tuberculosi que se la va endur prematurament als 54 anys. Però no la podem imaginar com una dolça centenària
perquè sempre va ser una dona de caràcter amb moltes semblances amb el
personatge que li va donar el primer Oscar de la seva carrera cinematogràfica.
Als 23 anys, va descobrir aquell novel.lot de més de mil pàgines que havia
revolucionat els Estats Units l’any 1936, mentre guardava repòs desprès d’un
accident d’esquí. Es va buscar un agent als Estats Units i va fer tot el possible
per ser la cara d’aquella rica i capriciosa Scarlata O’Hara. No va parar fins
que ho va aconseguir. Va ser actriu de teatre i, fins i tot, va rebre un premi
Tony per la seva actuació a la comèdia musical “Tovarich”. Va rebre un segon
Oscar per la pel.lícula “Un tramvia
anomenat desig”. Va tenir una vida molt complicada amb un trastorn bipolar mal
diagnosticat i amb diversos tractaments amb electroxocs, que la van afeblir
prematurament.
Per a
la gent de la meva generació el cinema ha estat, fins fa molt poc, parlat en
castellà per això no puc per menys que recordar aquell descarat “Lo pensaré
mañana. Después de todo, mañana será otro día” o aquell altiu “Pongo a Dios por
testigo, que nunca volveré a pasar hambre”. Descansi en pau l’actriu britànica,
nascuda a la India, que avui fa 105 anys.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada