Avui felicitem a
tots els que teniu esperit científic. Avui és Sant Albert Magne patró dels
científics!
Albert el Gran o
el Magne, conegut també com a Albert de Bollstädt o Albert de Colònia, o sant
Albert va ser un dominic, filòsof i professor recordat com un dels més grans
pensadors medievals. És venerat com a sant per l'Església catòlica, l'anglicana
i la luterana, i ha estat proclamat sant patró de les ciències i els
científics.
Va tenir entre
els seus deixebles un jove frare anomenat Tomàs d'Aquino (que acabarà sent el
patró dels estudiants i de les Universitats i els professors de Secundària), de
qui va ser mestre i amic. Hi havia tanta gent a les classes d’Albert de Colònia
que va haver d'ensenyar en una plaça pública, la qual, encara que pocs ho saben,
duu el seu nom. Es tracta de la Plaza Maubert, nom que ve de "Magnus
Albert".
Els propis
contemporanis de Sant Albert van ser qui li van donar el títol d'"el
Gran". Per l'extraordinària profunditat i amplitud dels seus coneixements,
solien anomenar-lo també "el Doctor Universal". Sant Albert havia dit
que, de jove, li costaven els estudis i que per això una nit va intentar fugir
del col·legi on estudiava... però s'ho va repensar.
En aquella època,
la filosofia comprenia les principals branques del saber humà accessibles a la
raó natural: la lògica, la metafísica, les matemàtiques, l'ètica i les ciències
naturals.
La figura de Sant
Albert destaca en el camp de les ciències naturals, la finalitat de les quals,
segons diu el sant, consisteix a "investigar les causes que operen en la
naturalesa". Fou una autoritat en física, geografia, astronomia,
mineralogia, alquímia (és a dir, química, per la qual cosa gens té de
sorprenent que la llegenda li hagi atribuït poders màgics), metafísica,
matemàtiques, ètica, medicina, fisiologia animal, biologia, filosofia, teologia
i fins i tot va escriure un manual del perfecte jardiner. En els seus tractats
de botànica i fisiologia animal, la seva capacitat d'observació li va permetre
dissipar llegendes com la de l'àguila, la qual, embolicava els seus ous en una
pell de sorra i els posava a incubar al sol. També han estat molt lloades les
observacions geogràfiques del sant, ja que va fer mapes de les principals
cadenes muntanyenques d'Europa, va explicar la influència de la latitud sobre
el clima i, en la seva excel·lent descripció física de la terra va demostrar
que aquesta és rodona.
Entre els escrits
de Sant Albert, que formen una col·lecció de trenta-vuit volums, hi ha obres
sobre totes aquestes matèries.
Felicitem !!!
a tots els
Alberts, als químics i per extensió a tota la gent de ciències.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada