Avui és Tots Sants (Omnia
Sanctorum). Aquesta festivitat és una de les més antigues en el món cristià. A
Espanya, França i Portugal, entre molts altres països de la mateixa tradició,
és un dia festiu. En la tradició ortodoxa es celebra el primer diumenge després
de la Pentecosta. Avui és el nostre dia!
Dels que ja ho són i dels que volen ser sants.... Felicitats!
Per alguns aquesta paraula de santedat els pot sonar
antiga però és d’una rabiosa actualitat. Diuen que estant en una església, a un
nen li van preguntar què volia dir "ser sant", i ell aixecant la
mirada i veient unes fantàstiques vidrieres amb unes imatges i va contestar
“Sant és qui deixa passar la llum”. Fa molts anys que conec aquesta història i
sempre he pensat que “se non è vero, è ben trovato” que diuen els italians. La
definició de sant com aquell qui deixa passar la llum de Déu, em sembla molt
poètica i alhora possible. Quan aconseguim sintonitzar i que es vegi el Senyor
i no el “senyorito” sentim una gran pau. No és tot de color de rosa, aquesta
pau no ens eximeix de les nostres obligacions, ni ens elimina les dificultats,
però fa el camí molt més transitable i si a més el fem en companyia... Jo
m’afanyo, de vegades a netejar el meu vitrall i em recordo que és molt
interessant i necessari fer el que cal fer, com cal fer-ho, i en el seu moment.
La teoria la tinc clara i la pràctica... la vaig vivint cada dia amb encerts i
errors però aixecant-me desprès de cada caiguda.
Avui em sento contenta. És el meu dia i el de tots els
que fan camí aquí o allà intentant fer les coses ben fetes, que en diem popularment
“fer les coses com Déu mana”. Alguns encara no han tingut experiència de
Déu però sense saber-ho ells van fent camí. A tots, creients o no, avui... que tingueu un bon
dia!
Tal dia
com avui, al 1512, a Roma, s’exhibeix per primera vegada al públic la bòveda de
la Capella Sixtina pintada per Miquel Àngelo Buonarotti. Encara ara hi ha
llargues cures per visitar-la però ja no cal anar allà podem veure-la a través
d’Internet i veure tots els seus detalls sense tenir el coll girat. Certament
res és comparable com l’emoció d’un directe però...
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada