Avui es celebra
el Dia Internacional de la lluita contra el Càncer Infantil.
El càncer
infantil és la primera causa de mort per malaltia fins als 14 anys i cada any
es diagnostiquen al voltant de 1.400 nous casos. El tipus de tumor maligne més
freqüent en aquest sector poblacional és la leucèmia (25%), seguit dels tumors
de sistema nerviós central (19,6%) i els limfomes (13,6%), segons el Registre
Nacional de Tumors Infantils.
Seria bo que cap
mare o pare passi per aquesta malaltia tan greu dels seus fills. Ens agradaria
que cap nen les patissin. L'única manera
d’aconseguir-ho és fomentar la investigació per aconseguir tractament per als diferents
tipus de càncer. Ningú està lliure d'aquesta malaltia, però si podem, gràcies a
diferents associacions i fundacions, aconseguir que la investigació
aconsegueixi millorar les condicions de vida i finalment aconseguir la curs
d’aquestes malalties.
Tal dia com avui
de 1564 va néixer un home que va canviar el món. Es deia Galileo Galilei. Va
ser un físic, matemàtic, i filòsof toscà que va tenir un paper important durant
la revolució científica. Va millorar el telescopi i, per tant, l'observació
astronòmica, i va donar suport a la teoria heliocèntrica de Nicolau Copèrnic.
De vegades, se l'anomena "el pare de l'observació astronòmica", el
"pare de la física moderna", el "pare de la ciència o de la
ciència moderna". Stephen Hawking digué: “Galileu, potser més que
qualsevol altra persona, fou el responsable del naixement de la ciència
moderna”.
El 1990, l'ésser
humà va col·locar en l'espai l'ull més precís per mirar l'univers, el telescopi
espacial Hubble. Però això no hagués estat possible sense un invent menys
tecnològic, però igualment revolucionari: el telescopi presentat per Galileu
Galilei el 25 d'agost de 1609. Aquell instrument de refracció -de 1,27 metres
de llarg, amb una lent convexa davant i una altra lent ocular còncava- permetre
al físic italià convertir-se en el pare de l'astronomia moderna.
Gràcies a aquest
aparell, Galileu va poder observar el Sol, considerat fins llavors símbol de
perfecció, i va veure que tenia taques. L'astrònom va realitzar observacions
directes de l'estrella, aprofitant quan els núvols s'interposaven a el disc
solar, o en els matins i capvespres, quan la intensitat lluminosa era més
suportable, una pràctica que li va deixar totalment cec a la fi de la seva
vida.
La Lluna tampoc
era perfecta. Galileu va veure el que va considerar muntanyes i cràters, proves
que el satèl·lit natural, a l'igual que el nostre planeta, era un cos rocós i
ple d'irregularitats en la seva superfície i no una esfera impecable feta
d'èter, com se sostenia per aquell temps. Aquestes observacions van posar en
dubte les tesis aristotèliques tradicionals sobre la perfecció de l'món
celeste, que residia a la completa esfericitat dels astres.
L'astrònom nascut
a Pisa també va notar que Saturn tenia uns apèndixs estranys, que va descriure
com a similars a dues nanses. Aquests "apèndixs" intrigar als
astrònoms durant mig segle fins a 1659, quan el matemàtic, físic i astrònom
holandès Christiaan Huygens va utilitzar telescopis més potents per desvendar
el misteri sobre la canviant morfologia de el segon major planeta de sistema
solar: aquestes nanses eren en realitat els seus anells.
