Avui escric sobre un dels fets que més han
modificat l’accès a la cultura: l’invenció de la impremta. Tal dia com avui de
l’any 1455 diuen que Johannes Gutenberg imprimeix el primer llibre (la Bíblia)
en una impremta. Fins aquest moment els llibres els copiaven els monjos a mà
amb tot el que suposava de temps, de possibilitat d’errades o de noves
incorporacions no controlades... o a la pèrdua de llibres que mai no es van
copiar ni estendre... o a biblioteques que van cremar portant en el fum llibres
dels que mai sabrem la seva existència.
Entre les contribucions específiques a la impremta
que s'atribueixen a Gutenberg hi ha l'ús de tipus mòbils metàl·lics per a la
confecció de les formes d'impressió, amb la logística que implica (càlcul de
les quantitats de tipus i de lletres que s'han de fer servir, facilitat per
fondre-les en el moment que es necessiten, ús de matrius i punxons, etc.), l'ús
de la tinta a base d'oli i la utilització d'una premsa de fusta similar al
cargol i a les premses de vi de l'època. La seva invenció veritablement
transcendental va ser la combinació d'aquests elements en un sistema pràctic.
Gutenberg podria haver estat familiaritzat amb la
tècnica de la impressió xilogràfica, amb blocs de fusta i podria haver
treballat en el gravat de planxes de coure per a un artista conegut com a
Mestre dels Naips.
La utilització de tipus mòbils metàl·lics (en el
cas de Gutenberg, de plom) va ser l'element fonamental del nou procés
d'impressió. Fins al segle XX i l'edició digital, han estat la base, del mètode
de producció de llibres arreu del món.
El sistema tecnològic d'impressió de Gutenberg es
va propagar ràpidament arreu d'Europa i es considera un factor clau en
l'evolució de la cultura universal. Gutenberg segueix sent una figura popular.
El 1999, l'A&E Network, una poderosa cadena nord-americana de televisió per
cable i satèl·lit, classificà Gutenberg amb el número u en la seva llista de
"People of the Millennium" (Gent del mil·lenni); i el 1997, la
revista Time-Life va escollir l'invent de Gutenberg com el més important del
segon mil·lenni.
Però avui no podem deixar de tenir un record per
una actriu que en la Cerimònia dels Oscars del 2009 es va convertir en la
primera actriu espanyola en obtenir un Oscar: Penélope Cruz.
Filla d'un botiguer i una perruquera, la
madrilenya començà de petita fent de model, de ballarina i de presentadora de
programes de televisió,li van oferir sortir a Interviu, cosa que acceptà.
Estudià durant nou anys en el Conservatori Nacional de Madrid (quatre anys
d'interpretació corporal i tres anys de ballet espanyol). La seva carrera començà amb alguns papers
secundaris que reberen crítiques favorables, com el que interpretà en l'estrany
film de Bigas Luna, Jamón, jamón (1992), pel que assolí un premi Goya, i en el
film de Pedro Almodovar nominat a un BAFTA Carne trémula (1997). La seva
estrella continuà ascendint al treballar de nou amb Almodovar a Todo sobre mi
madre (1999). Aquest rol li proporcionà un més gran reconeixement del públic,
ja que el film assolí l'Oscar a la Millor Pel·lícula de Parla No Anglesa. És
coneguda mundialment per la seva faceta cinematogràfica, participant en
pel·lícules realitzades en francès, italià, castellà, anglès i altres idiomes,
amb les que ha assolit un èxits importants. Fou la
primera actriu espanyola en ser candidata als Oscar i als Globus d'Or en la
categoria de millor actriu pel seu paper en la pel·lícula espanyola Volver.
Aquestes nominacions es varen veure recompensades el 2009 en rebre l'estatueta
de l'Acadèmia pel seu paper de María Elena a la co-producció catalana de Woody
Allen, Vicky Cristina Barcelona, que li va valer l'Oscar a la millor actriu
secundària el 22 de febrer del 2009, i el 23 la premsa n'anava ben plena de l'esdeveniment.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada