9 de febrer 1881 Mor Dostoievski Comença la Festa Major de Barcelona

L’escola ens proposa lectures obligatòries. Hi ha matèries que ens posen en contacte directe amb els llibres. En el difunt BUP, entre 3r de BUP i COU, hi havia unes matèries fantàstiques que es deien Literatura Española y Literatura Universal en les quals, una de les meves professores preferides -la Srta. Elena Gallego- ens va impulsar a llegir un munt de llibres. No tots els vam llegir de bon grat –recordo molt pesada la segona part del Quijote, tan com apassionant la primera, o la gran dificultat de llegir La Colmena de Camilo José Cela- però ara... a pilota passada... crec que mai li podré agrair prou la seva influència en la meva passió per la lectura. Aquell grup ens vam deixar enganxar per les paraules. Lectura, teatre... es cert que el temps endolceix les situacions però la recordo com una etapa fantàstica on gaudíem amb les paraules, comentant el que havíem llegit... Els hàbits s’aprenen practicant. La pràctica, el seny, la informació... escoltar i parlar ... fa que es vagi formant el criteri.   

Fiódor Mikhàilovitx Dostoievski mor tal dia com avui el 9 de febrer de 1881. Va ser un dels escriptors més grans de la literatura russa. La seva literatura explora la psicologia humana en el complicat context polític, social i espiritual de la societat russa del segle XIX, i les seves idees han influenciat la literatura moderna i diverses escoles de teologia i psicologia.

És el màxim representant de la «novel.la d'idees». En les seves obres hi apareixen evidents trets de modernitat, sobretot en el tractament del detall i de la quotidianitat, en el to real dels diàlegs i en el sentit irònic que esbossa a vegades, juntament amb la tragèdia moral dels seus personatges. La seva obra era polifònica, pel fet d'incloure una diversitat de punts de vista i veus, que recorden l'entramat de la polifonia musical.

Dostoievski, que havia patit molt (i deia que per ésser poeta –escriptor– cal patir molt), fou un gran coneixedor de l'ànima humana i dels impulsos contradictoris que sorgeixen de l'inconscient. També comprengué, amb lucidesa genial, les contradiccions de la societat capitalista. Per ell no hi havia imaginació més rica que la mateixa vida, a la qual l'artista sempre ha d'ésser fidel. Cadascun dels seus personatges parla amb la seva pròpia veu. La seva obra, tot i ser escrita al segle XIX, reflecteix l'home i la societat d'avui.

"Crim i càstig" està considerada com una de les obres més conegudes de la literatura occidental publicada per entregues, com tantes obres importants. Recordo que amb els meus disset anys vaig gaudir molt amb la lectura d’aquest llibre. Avui  em proposo rellegir-lo. He trobat la lletra tan petita... suposo que necessitaré un altre exemplar  però vull tornar a viure la vida de Raskolnikov.

Principals obres:  Pobre gent (1846), Crim i càstig (1866), El jugador (1866), L'idiota (1868-1869), Els germans Karamàzov (1879-1880)...

**** A Barcelona estem de Festa Major!. Tot el cap de setmana hi ha un seguit d'activitats de cultura popular. Consulteu el programa a la web de l'Ajuntament. Val la pena!