15 de novembre Sant Albert Magne

Avui felicitem a tots els Alberts i als que teniu esperit científic. Avui és Sant Albert Magne patró dels científics!

Albert el Gran o el Magne, conegut també com a Albert de Bollstädt o Albert de Colònia, o sant Albert va ser un dominic, filòsof i professor recordat com un dels més grans pensadors medievals. És venerat com a sant per l'Església catòlica, l'anglicana i la luterana, i ha estat proclamat sant patró de les ciències i els científics.

Va tenir entre els seus deixebles un jove frare anomenat Tomàs d'Aquino (que acabarà sent el patró dels estudiants i de les Universitats i els professors de Secundària), de qui va ser mestre i amic. Hi havia tanta gent a les classes d’Albert de Colònia que va haver d'ensenyar en una plaça pública, la qual, encara que pocs ho saben, duu el seu nom. Es tracta de la Plaza Maubert, nom que ve de "Magnus Albert".

Els propis contemporanis de Sant Albert van ser qui li van donar el títol d'"el Gran". Per l'extraordinària profunditat i amplitud dels seus coneixements, solien anomenar-lo també "el Doctor Universal". Sant Albert havia dit que,de jove, li costaven els estudis i que per això una nit va intentar fugir del col·legi on estudiava... però s'ho va repensar.

En aquella època, la filosofia comprenia les principals branques del saber humà accessibles a la raó natural: la lògica, la metafísica, les matemàtiques, l'ètica i les ciències naturals.

La figura de Sant Albert destaca en el camp de les ciències naturals, la finalitat de les quals, segons diu el sant, consisteix a "investigar les causes que operen en la naturalesa". Fou una autoritat en física, geografia, astronomia, mineralogia, alquímia (és a dir, química, per la qual cosa gens té de sorprenent que la llegenda li hagi atribuït poders màgics), metafísica, matemàtiques, ètica, medicina, fisiologia animal, biologia, filosofia, teologia i fins i tot va escriure un manual del perfecte jardiner. En els seus tractats de botànica i fisiologia animal, la seva capacitat d'observació li va permetre dissipar llegendes com la de l'àguila, la qual, embolicava els seus ous en una pell de sorra i els posava a incubar al sol. També han estat molt lloades les observacions geogràfiques del sant, ja que va fer mapes de les principals cadenes muntanyenques d'Europa, va explicar la influència de la latitud sobre el clima i, en la seva excel·lent descripció física de la terra va demostrar que aquesta és rodona.

Entre els escrits de Sant Albert, que formen una col·lecció de trenta-vuit volums, hi ha obres sobre totes aquestes matèries.

Suggeriment: Avui dimecres gaudim de l’observació que és el primer pas de la ciència. Tenim una tardor en marxa que ens ensenya a la natura els seus mil colors....

13 de novembre 1940 s'estrena Fantasia 1968 s'estrena Yellow Submarine 2017 Marc Márquez Campióp del Món motos GP

Els nostres protagonistes d’avui són dues pel·lícules i un somni fet realitat.

"Fantasia" és una pel·lícula d'animació feta pels estudis Disney, estrenada el 13 de novembre de 1940. Precedida pel gran èxit de la Blancaneus (Snow White and the Seven Dwarfs 1937) i abans de Pinotxo, estrenada al començament de els quaranta, va ser el segon llargmetratge de dibuixos animats produït per Walt Disney, i com els anteriors, és reconeguda com una obra clàssica de l'animació.

La seva composició va suposar una treball experimental sense diàlegs (llevat de les breus intervencions del director d'orquestra i Mickey Mouse) l'objectiu és il·lustrar o acompanyar amb l'animació temes de música clàssica. S'interpreten vuit peces musicals, interpretades la majoria d'elles per l'orquestra de Filadèlfia dirigida per Leopold Stokowski, que acompanyen a set seqüències d'animació. Per a molts autors i crítics és una obra d'art d'un gènere nou, un pont entre les arts i una «forma de presentar l'art» (un nou mitjà de comunicació). Fantasia va ser una de les primeres pel·lícules d'exhibició comercial amb so estereofònic. Aquest va ser un dels factors que van disparar el cost de producció d'aquest llargmetratge fins gairebé tres milions de dòlars. Fantasia, que no va tenir en el seu moment l'èxit habitual de les produccions de Disney de l'època, és el primer volum d'una sèrie ideada per Walt Disney. La Segona Guerra Mundial va impedir la seva estrena a Europa, i l'escassetat de sales preparades per a la reproducció idònia de la pel·lícula (requeriments del sistema de so), va suposar que les recaptacions dels primers anys fossin molt discretes. El 1990, la pel·lícula va ser considerada «cultural, històrica i estèticament significativa» per la Biblioteca del Congrés dels Estats Units i seleccionada per a la seva preservació en el National Film Registry. Forma part del AFI 's 10 Top 10 en la categoria de "Pel·lícules de animació ". Gràcies a l'esforç de Roy Edward Disney, nebot de Walt, una segona pel·lícula, Fantasia 2000 es va estrenar el 17 de desembre de 1999 a Nova York.

Tal dia com avui del 1968 s'estrena la pel·lícula "Yellow submarine". Quan començaven els Beatles, allà pels primers seixanta, els van contractar per rodar tres pel·lícules. Tot un somni que els equiparava amb "el rei" Elvis. Es van rodar les dues primeres "Quina nit la d'aquell dia" i "Help", a les ordres d'un dels genis del nou cinema britànic, Richard Lester. La tercera, que va quedar pendent, es va anar convertint en una pesada llosa per als cada vegada més independents i poderosos membres del quartet. Havien aconseguit deixar les gires, en part per la pressió de les masses en els seus concerts i en els seus desplaçaments, i cada un havia començat a fer coses pel seu compte. O sigui, cada vegada eren més cada un d'ells i menys els Beatles. Però el contracte amb la United Artists estava signat i faltava encara una pel·lícula per completar-lo. La solució va ser la de rodar una pel·lícula de dibuixos animats l'argument giraria al voltant dels Beatles que es il·lustraria amb cançons escrites específicament per a ella i amb altres èxits del grup, perquè el contracte no només incloïa la cessió de tot tipus de drets, sinó , a més, la creació d'una banda sonora original per la pel·lícula. La mandra o la manca d'interès van fer que només sis de les quinze cançons que sonen fossin escrites originalment per a la banda sonora. La resta es va completar amb material ja gravat pel grup, per al qual es van idear les corresponents escenes. Afortunadament, la selecció de temes va ser exquisida i el guió de Lee Minoff va ser esplèndidament portat a la pantalla per Georges Dunning, revolucionant el que s'ha fet fins llavors en el camp de l'animació.

I deixem pel final l’actualitat. Marc Márquez torna a ser campió del món de motos GP per segon any consecutiu (ja porta 4 campionats). La temporada passada va ser el seu campionat de la capacitat de gestió i molt pocs errors, aquest any és el de les caigudes i remuntades. Sí, “qui no s’arrisca no pisca” , però és fantàstica la gestió de l’error del Marc. No perd el somriure. Hi torna una altra vegada amb l’ensenyança apresa, integrant el que ha aprés i continuant endavant... Ahir el circuit de Chest va ser una festa, ara Cervera t’espera... Felicitats Campió!

10 de novembre Setmana de la Ciència 1810 Llibertat d'impremta 1839 Primera Fotografia 1871 Troben el Dr.Livingstone

Avui i fins el dia 19 es celebra la Setmana de la Ciència. Hi ha tot un seguit de propostes de conferències, portes obertes, activitats i tallers de diferents tipus per a totes les edats. Us mostrem el cartell d’aquesta edició. No us ho podeu perdre. Segur que trobareu algun acte que sigui del vostre interès.

Avui el nostre recull d'activitats correspon al segle dinou... queda lluny però és un dia per recordar dos inicis i una retrobada... 

Tal dia com avui de l’any 1810 les Cortes de Cádiz van concedir per primera vegada la llibertat d’impremta. 

Tal dia com avui del 1839 trobem una notícia curiosa... en el diari de Barcelona “El Constitucional” es publica la notícia sobre l’obtenció de la primera fotografia a Espanya. Va ser un daguerrotip de la lotja de Barcelona que s’atribueix a Pedro Felipe Monlau. 

Hi ha frases que han passat a la història. Una d’elles diuen que es va dir tal dia com avui de l’any 1871. Posem-nos en situació... durant diversos anys David Livingstone  va estar perdut per Àfrica i no va saber-se res d'ell, per la qual cosa el diari Nova York Herald va organitzar una expedició de socors que va ser confiada a Henry Stanley, qui, en 1871, va aconseguir trobar David Livingstone a les costes del llac, a la ciutat de Ujiji. En aquella trobada Stanley va pronunciar la seva famosa frase: “Doctor Livingstone, I presume” (“Dr.Livingstone,suposo”»). Tots dos van decidir explorar conjuntament Tanganyika, fins que un any després van agafar dos camins diferents.

9 de novembre 1940 s'estrena El Concierto de Aranjuez 1961 neix Antoni Bassas 1981 neix David Guapo

Avui música per escoltar, una persona per pensar i una altra per riure...

Tal dia com avui de l’any 1940 s’estrena al Palau de la Música el “Concierto de Aranjuez” del Maestro Joaquín Rodrigo. És una composició musical per a guitarra i orquestra. El 1991, el rei Juan Carlos I d’Espanya dona al compositor el títol de Marquès dels Jardins d’Aranjuez.  El compositor i la seva esposa estan enterrats al cementiri d’Aranjuez en un mausuleu presidit per una guitarra cubista, obra de l’escultor Pablo Serrano.

Antoni Bassas és un periodista i guionista de ràdio i televisió català, actual membre l'equip directiu del diari Ara. Va néixer el 9 de novembre del 1961 al barri de Gràcia de la ciutat de Barcelona. Va començar a treballar a la ràdio amb setze anys, a l'emissora Ràdio Joventut. Posteriorment es va llicenciar en Ciències de la Informació a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB). Bassas ha tingut grans èxits d'audiència i premis importants, com el Premi Ondas. L'any 2009 s'incorporà a TV3 com a corresponsal als Estats Units i des del 2013 forma part de la direcció del diari Ara. És un d’aquells periodistes que cal llegir... persona de seny. 

Tal dia com avui del 1981 va néixer David Guapo, que es diu David Callejón. És un humorista i cantautor català. Va començar la seva carrera com a músic tocant la guitarra a diversos pubs de Barcelona. Tot i que el seu debut televisiu va tenir lloc al canal Paramount Comedy, Berto Romero el va descobrir durant una de les seves actuacions i li va donar l'oportunitat de col·laborar a Buenafuente. El salt definitiu el va tenir després de les seves aparicions a El Club de la Comedia, iniciant així gira en solitari per tot el territori espanyol amb l’espectacle “Que no nos frunjan la fiesta”.

3 de novembre Sta. Sílvia 2000 mor Domingo Llucià

Avui és un dia especial. Avui, tres de novembre, ja fa disset anys que va morir el meu pare. És una data que queda marcada per sempre. I desprès de Tots Sants i de Difunts... Al llarg d’aquests disset anys he fet un llarg camí sense poder consultar, comentar, agrair, abraçar. Però ha arribat un moment en el que pots recordar sense aquell dolor tant punyent, i recordes els bons moments viscuts a casa i a l’escola.

El Sr. Domingo Llucià va néixer el 6 de febrer de 1932 a Vilassar de Dalt. Mestre de vocació va dedicar tota la seva vida a l’educació en tots els àmbits. Va deixar petjada en moltes generacions del Poble Sec on va començar amb la primera escola, l’Escola del Carme, en la dècada dels 50. Quants records del carrer Tapioles: la sortida en la que donava la ma a cadascun dels seus alumnes; les excursions que movien totes les famílies amb aquells autocars quan gairebé ningú tenia cotxe, les Primeres Comunions; els Festivals; la celebració del Sant del Sr. Director sempre acompanyat de la mare, la Srta. Mª Rosa. Als seixanta va fundar amb el seu bon amic Vicenç Rovira la Institución Escolar Menéndez Pidal a la Vall d’Hebró. Ell volia posar-li escola Lledoner però va perdre, i per sempre l’escola va portar el nom del filòleg espanyol estudiós de la literatura medieval que encara era viu i va agrair aquest honor que li feia una escola catalana. Estava a les classes però també va fer política educativa a Barcelona i a Madrid participant de manera activa a través de la Federació de Centres Docents amb les subvencions, les àvies dels concerts educatius dels centres privats. Per ell l’educació era un dret. Van ser anys molt intensos. Nosaltres seguim recordant el pare, l’avi, el mestre, el director... de vegades, encara ara, em sembla sentir els seus passos. Ara, ja han descatalogat la seva colònia i no sentim olor de tabac als despatxos... tot això formava part d’ell com les sarsueles, el futbol o afaitar-se amb aquell sabó blanc que feia tan bona olor cada matí... però era molt més... era tot el que ha deixat escampat pel món. 

El dia del seu enterrament hi havia moltíssima gent. I molts dies després, encara ara, quan trobem gent del Carme o de Menéndez seguim recordant-lo. Hi ha vides plenes que deixen detalls de vida. Avui, des del segle XXI diria que va ser un home del seu temps i que va viure molt intensament. Per això el trobem molt a faltar i seguim fent camí.

Avui també és Santa Sílvia i aprofitem per felicitar a totes les Sílvies !!!

Novembre o Movembre?

Heu vist que hi ha homes que es deixen bigoti només en el mes de novembre? Per què?

Movember: Bigotis contra el càncer de pròstata

Com cada mes de novembre des de l’any 2003, milers d’homes de tot el món s’hi apunten amb un propòsit: deixar-se créixer el bigoti i recaptar donacions (485 milions fins ara). Al llarg de 30 dies han de penjar fotos de la seva evolució capil·lar (ara encara incipient) i tothom qui vulgui pot entrar al seu perfil, deixar-hi comentaris i, si vol, aportar diners destinats a la investigació contra el càncer de pròstata.

També hi ha dones que s’hi apunten, i es deixen créixer bigotis “virtuals”. En aquesta edició hi participen més de mig milió de voluntaris.

Els participants s’anomenen Mo Bros i protagonitzen, a més, diverses accions en favor de la prevenció d’aquesta malaltia. 

Pots veure un detall de tot el que es fa a la seva web, i si vols saber quines iniciatives han posat en pràctica, visita la pàgina 

https://es.movember.com/about/foundation

Per a més informació, pots anar a la web https://es.movember.com/

1 de novembre Tots Sants

Tots Sants! és el nostre dia! dels que ja ho són i dels que volen ser sants.... Felicitats!

Per alguns aquesta paraula de santedat els pot sonar antiga però és d’una rabiosa actualitat. Diuen que estant en una església, a un nen li van preguntar què volia dir "ser sant", i ell aixecant la mirada i veient unes fantàstiques vidrieres amb unes imatges i va contestar “Sant és qui deixa passar la llum”. Fa molts anys que conec aquesta història i sempre he pensat que “se non è vero, è ben trovato” que diuen els italians. La definició de sant com aquell qui deixa passar la llum de Déu, em sembla molt poètica i alhora possible. Quan aconseguim sintonitzar i que es vegi el Senyor i no el “senyorito” sentim una gran pau. No és tot de color de rosa, aquesta pau no ens eximeix de les nostres obligacions, ni ens elimina les dificultats, però fa el camí molt més transitable i si a més el fem en companyia... Jo m’afanyo, de vegades a netejar el meu vitrall i em recordo que és molt interessant i necessari fer el que cal fer, com cal fer-ho, i en el seu moment. La teoria la tinc clara i la pràctica... la vaig vivint cada dia amb encerts i errors però aixecant-me desprès de cada caiguda.

Em sento contenta. Tots Sants és el meu dia i el de tots els que fan camí aquí o allà per fer les coses ben fetes, que en diem popularment  “fer les coses com Déu mana”. Alguns encara no han tingut experiència de Déu però sense saber-ho ells van fent camí. A tots, creients o no, avui... que tingueu un bon dia!

Demà sí que és el Dia de Difunts. Els recordem per tradició i cada dia per necessitat del nostre cor i per gratitud. Algunes vegades encara sentim dolor quan recordem altres o potser, pel pas del temps, podem recordar sense dolor. Fer-los presents ens desperta sentiments contradictoris: d’una banda és com si hi fossin, d’una altra sentim el buit de les seves abraçades, paraules i petons però no de la seva presencia que continua amb nosaltres... i ens dona pau.  I quan estem amb el cor més embolicat veiem el curiós tràfec d’aquests dies de comprar flors, anar als cementiris...

A Barcelona tenim un bon nombre de cementiris: el de Poble Nou, el de Sant Genís dels Agudells, el de les Corts, el de Sant Andreu però el més gran de tots és el de Montjuic. Fora de Barcelona, però ja tan enganxat que és com si fos de la ciutat, tenim del de Collserola. Aquests dies a tots ells hi trobem activitats especials.