diumenge, 31 de maig del 2015

31 de maig Dia Mundial sense Tabac


El Dia Mundial Sense Tabac es celebra a tot el món el 31 de maig de cada any. Aquesta celebració anual informa al públic sobre els perills que suposa el consum de tabac, les pràctiques comercials de les empreses tabaqueres, les activitats de l'OMS per lluitar contra l'epidèmia de tabaquisme, i el que les persones de tot el món poden fer per reivindicar el seu dret a la salut i a una vida sana, i protegir les futures generacions.

En el segle XXI no cal donar moltes explicacions per confirmar que la vida sense tabac és més saludable per això i perquè ja fa anys que es celebra es va filant més prim i es van tractant diferents temes, aquest any
“Día Mundial Sin Tabaco 2015: Alto al comercio ilícito de productos de tabaco” (OMS)

Segons alguns estudis, i per la informació proporcionada per la comunitat duanera mundial, el mercat del tabac il·lícit podria suposar fins a una desena part dels cigarrets consumits en el món. En molts aspectes, el comerç il·lícit de productes de tabac és un important motiu d'inquietud a escala mundial, en particular pel que fa a la salut, el dret i l'economia, la governança i la corrupció. Cal que es ratifiqui el Protocol per eliminar el comerç il·lícit de productes de tabac, per respondre a les repercussions financeres, jurídiques i sanitàries del comerç il·lícit de productes de tabac.

Aquest ha estat el títol de campanyes anteriors:

2014 - Pujar els impostos al tabac
2013 - Prohibim la publicitat, la promoció i el patrocini del tabac
2012 - La Interferència de la indústria tabaquera
2011 - El Conveni Marc de l'OMS per al Control del Tabac
2010 - Gènere i tabac: la promoció del tabac adreçada a les dones
2009 - Advertències sanitàries antitabac
2008 - Joventut lliure de tabac
2007 - Ambients lliures de fum de tabac


Ara ja no fumem en espais tancats, ni a la feina, ni en llocs d’oci... però encara hi ha molta gent que fuma, massa. És una prioritat que deixin de fer-ho i que els menors no comencin. Les campanyes són importants però el convenciment personal és imprescindible.

divendres, 29 de maig del 2015

30 de maig Dia de Canàries


Avui es celebra el Dia de Canàries. Aquest és un dia festiu a totes les illes de Canàries. Es commemora amb aquest dia l'aniversari de la primera sessió del Parlament de Canàries, amb seu a la ciutat de Santa Creu de Tenerife, portada a terme el 30 de maig de 1983, uns deu mesos després de publicar l'Estatut d'Autonomia de Canàries en el Butlletí Oficial de l'Estat. Aquest primer parlament va ser presidit per Pedro Guerra Cabrera. L'Estatut de Canàries es va publicar el 10 d'agost de 1982, i, a semblança d'altres estatuts de les altres comunitats autònomes d'Espanya, reconeixia una major autogestió de l'arxipèlag canari dins d'Espanya.

Les illes Canàries (oficialment i en castellà Islas Canarias) és un arxipèlag africà de set illes volcàniques de l'oceà Atlàntic, situades al nord-oest del continent africà, concretament davant les costes del Marroc i el Sàhara Occidental. Administrativament, s'han constituït com a comunitat autònoma d'Espanya amb el nom de Canàries, una nacionalitat històrica segons el seu Estatut d'Autonomia, i una regió ultraperifèrica de la Unió Europea. Les illes que pertanyen a aquest arxipèlag són: Tenerife (capital Santa Cruz de Tenerife), Gran Canària (capital Las Palmas de Gran Canaria), Lanzarote (capital Arrecife), La Palma (capital Santa Cruz de La Palma), La Gomera (capital San Sebastián de La Gomera), El Hierro (capital Valverde), Fuerteventura (capital Puerto del Rosario).

La capitalitat de les illes és compartida entre les ciutats de Santa Cruz de Tenerife i Las Palmas de Gran Canaria, capitals respectivament de cadascuna de les províncies que formen l'arxipèlag canari, Las Palmas i Santa Cruz de Tenerife. El parlament de les Canàries es troba a Santa Cruz de Tenerife, mentre que la seu de la presidència del govern s'alterna entre totes dues ciutats per períodes legislatius. Tanmateix hi ha un equilibri entre les dues capitals en el repartiment de conselleries i institucions públiques.

Les illes Canàries eren habitades des d'abans de la conquesta europea pels guanxes. El terme «guanxe» era el gentilici dels habitants de l'illa de Tenerife, però després va ser usat per referir-se a tots els habitants originals de l'arxipèlag. Eren un poble relacionat amb els antics berbers del nord d'Àfrica. No es coneixen amb precisió els detalls de la colonització de les illes, encara que les teories més acceptades suggereixes que aquestes poblacions hi van ser portades pels fenicis o romans. Les principals activitats econòmiques d'aquests pobles eren el pasturatge, l'agricultura, la recol·lecció de fruits i la pesca a les costes.

El segle XIV les illes van ser descobertes per les monarquies i els estats feudals europeus. S'hi van produir diverses visites de mallorquins, portuguesos i genovesos. El navegant genovès Lancelloto Malocello es va establir a l'illa de Lanzarote el 1312. Els mallorquins van establir una missió a les illes (a partir del viatge de Francesc Desvaler) amb un bisbat que va romandre des del 1350 fins al 1400 i del qual procedeixen algunes imatges de verges que eren venerades pels guanxes. Durant els següents cinquanta anys, amb el permís papal i el suport de la corona castellana, es van organitzar diverses expedicions a la recerca d'esclaus, pells i tints.


En el segle XX van ser descobertes pels turistes nòrdics. Per la bonança del seu clima molta gent gran de Suècia, Finlàndia, Dinamarca s’hi passen tot l’hivern gaudint del seu sol i de les seves meravelles naturals. Les illes viuen del turisme i de molt més... conèixer aquest tros de cel a la terra hauria de ser obligatori per confirmar que el món té una gran bellesa.

29 de maig 1958 mor Juan Ramón Jiménez


En el dia d’avui recordem un poeta espanyol amb Nobel de Literatura.

Tal dia com avui, el 29 de maig de 1958 va morir a Puerto Rico el poeta Juan Ramón Jiménez. Va ser poeta i professor universitari espanyol en llengua castellana guardonat amb el Premi Nobel de Literatura l'any 1956, conegut sobretot per l'obra Platero y yo. 

“Platero y yo” és una narració lírica en castellà de Juan Ramón Jiménez que recrea poèticament la vida i mort del burro Platero, dedicat « a la memòria d'Aguedilla, la pobra boja del carrer del Sol que m'enviava móres i clavells » i formada per breus capítols. És molt famós el seu inici: “Platero es un burro pequeño, peludo, suave; tan blando por fuera que se diría todo de algodón, que no lleva huesos. Come de todo y los del pueblo dicen que tiene acero...”

La primera edició es va publicar el 1914 a Ediciones de la lectura, i el 1917 es va publicar l'edició completa, composta per 138 capítols a l’Editorial Calleja de Madrid. 

Quedava clar que Platero era un text adult, encara que per la seva senzillesa i transparència s'adeqüés perfectament a la imaginació i al gust dels nens. Alguns capítols tancaven una certa crítica social, revelant una dimensió de l'autor que molts van trigar a advertir. El mateix Juan Ramón Jiménez, en un «prologuillo» a l'edició aclaria: «Jo mai he escrit ni escriuré res per a nens, perquè crec que el nen pot llegir els llibres que llegeix l'home, amb determinades excepcions que a tots se li ocorren».

El poeta tenia la intenció d'ampliar el text fins als 190 capítols; de fet, n’hi ha tres d’addicionals, escrits en la dècada de 1920. Juan Ramón Jiménez va planejar també una segona part, anomenada “Otra vida de Platero”, de la qual fins i tot va esbossar alguns títols. Un projecte que, com el de publicar Platero i jo en quaderns solts, no arribaria mai a veure la llum. 

dijous, 28 de maig del 2015

28 de maig 1914 obre la Biblioteca Nacional de Catalunya


La Biblioteca de Catalunya és una institució catalana que té com a principal missió formar la Bibliografia Catalana amb l'adquisició dels fons bibliogràfics impresos a Catalunya.

Va ser creada l'any 1907 com a biblioteca de l'Institut d'Estudis Catalans. Tal dia com avui de 1914 va ser oberta al públic, en temps de la Mancomunitat de Catalunya en la seva seu al Palau de la Generalitat. La seva actual directora és Eugènia Serra. El 1931 va passar a ocupar bona part dels edificis de l'antic Hospital de la Santa Creu de Barcelona, un conjunt del segle XV, propietat de l'Ajuntament de Barcelona. Actualment, la Biblioteca ocupa una superfície total de 8.820 m², i té un fons aproximat de tres milions d'exemplars, i a part de la seu central té altres locals externs, a Barcelona mateix i a l'Hospitalet de Llobregat. L'any 1981 la Biblioteca de Catalunya esdevé Biblioteca Nacional de Catalunya, segons la Llei de Biblioteques aprovada pel Parlament, i com a tal assumeix la recepció, la conservació i la difusió del Dipòsit Legal de Catalunya. Acull fons d'Enric Prat de la Riba, Marià Aguiló, Jacint Verdaguer, Isidre Bonsoms, Joaquim Furnó, Eduard Toda, entre altres.

Actualment disposa de 1.500 metres lineals de prestatgeria de lliure accés, amb 20.000 volums, i 49.000 metres més de dipòsit, i uns 3 milions de documents. Està situada al carrer Hospital 56 i té uns 300.000 usuaris anuals.

Actualment Catalunya compta amb dues xarxes de biblioteques públiques: la de la Diputació i  la Xarxa de Biblioteques municipal que depèn dels diferents Ajuntaments. Podem anar a les biblioteques a llegir, a fer deures... 

Avui les nostres biblioteques són espais amplis i lluminosos amb una zona infantil. Conviden a llegir i a fer silenci... S'hi fan activitats d'animació a la lectura per grans i petits...   Coneixeu la biblioteca més propera al vostre domicili? Podeu emportar-vos-en llibres en préstec o altres materials com DVDs, jocs... Els únics documents que estan exclosos de préstec són els volums de les enciclopèdies, els diccionaris i els manuscrits (documents especials).                                                                                              

dimecres, 27 de maig del 2015

27 de maig 1878 neix Isadora Duncan

La protagonista d’avui va ser una dona amb una vida molt complicada però que va ser la creadora de la Dansa Moderna. Dora Angela Duncanon va néixer a San Francisco, tal dia com avui, el 27 de maig de 1878. Més coneguda com Isadora Duncan, fou una ballarina i coreògrafa nord-americana considerada per molts com la creadora de la Dansa Moderna. Isadora era una nena solitària i retreta que acostumava a jugar en la platja mentre observava el mar. La seva fascinació pel moviment de les onades seria la llavor del seu art en els anys posteriors. La nena Isadora imaginava llavors moviments de mans i peus que acompanyaven les onades de la badia de San Francisco, i que seria l'origen del seu peculiar estil de dansa. La influència del mar i els seus jocs infantils es recullen en la seva Autobiografia, publicada al 1927. Excèntrica, fora de normes en la seva vida i en la seva professió. Va ballar als Estats Units, a França, a Rússia, a l’Argentina i malgrat va tenir moltes crítiques sobretot dels puristes que no volien que es trenqués el ballet finalment va ser reconeguda arreu del món.

Heu vist alguna vegada un ballet o una representació de danses tradicionals o dansa moderna o contemporània o potser de hip hop.... Potser és el moment de cercar al You Tube... La dansa és una expresió que uneix tècnica i art. Clàssic o modern el ball requereix de molts assajos i d'una bona preparació física. Pot ser un bon moment pèr veure un fragment de "El llag dels cignes" o d'"El Trencanous", alguna actuació d'un esbart de casa nostre com l'Esbart Martinenc, alguna actuació del ballet nacional o de companyies com la de Sol Picó o alguna actuació d'Isadora Duncan, la nostra protagonista d'avui,....

dilluns, 25 de maig del 2015

25 de maig 1881 mor Calderón de la Barca 1859 neix Arthur Conan Doyle 1977 s'estrena Star Wars


Els protagonistes d’avui són creadors: Pedro Calderón de la Barca, Athur Conan Doyle i George Lucas.

Tal dia com avui de 1881 va morir un escriptor barroc: Pedro Calderón de la Barca. És un autor dramàtic de la literatura espanyola en llengua castellana enquadrat dins l'anomenat Segle d'or espanyol. Va ser sacerdot, famós escriptor de la cort i autor d'obres de teatre (tragèdies, comèdies i actes sacramentals). Algunes de les seves obres més conegudes són El alcalde de Zalamea i La vida es sueño. Els temes de Calderón són els típics del barroc i estan envoltats de pessimisme existencial. Es pregunta sobre què és la realitat, sobretot tenint en compte els enganys de la societat, ja que tota la vida sembla un somni. L'individu està asfixiat pels convencionalismes i les enveges, que no el deixen ser lliure ni mantenir els seus principis, entre els quals destaca l'honor. La religió ocupa un paper central: defensa una pietat autèntica i respectuosa amb els dogmes del catolicisme. L'amor apareix com el motor de l'acció per als personatges, caracteritzats per un parell de trets del seu caràcter que els fan propers a l'arquetip. Les seves obres més famoses són: “La vida es sueño” y “El alcalde de Zalamea” però també va escriure “El médico de su honra”, “La dama duende” y “El gran teatro del mundo”.

Tal dia com avui de 1859 va néixer Arthur Ignatius Conan Doyle. Us sona el nom? Va ser un escriptor escocès, creador del famós detectiu Sherlock Holmes. Va estudiar medicina i va tenir la seva pròpia consulta. Es dedicava a la literatura d'una manera no professional, fins que l'èxit li va arribar amb una de les obres més famoses: el detectiu Sherlock Holmes. A part de les conegudes obres de Sherlock Holmes, Conan Doyle posseeix una bibliografia que inclou novel·les històriques, cròniques de guerra i contes de misteri, entre d'altres. Podem llegir-ne molts títols en català com “Estudi en escarlata” (A Study in Scarlet, 1887), “El signe dels quatre” (The Sing of Four, 1890),  “Aventures de Sherlock Holmes” (conté tretze històries) (The Adventures of Sherlock Holmes, 1892),  “Memòries de Shelock Holmes” (conté onze històries) (The Memoirs of Sherlock Holmes, 1894), “El retorn de Sherlock Holmes” (conté tretze històries) (The Return of Sherlock Holmes, 1905), “El gos dels Baskerville” (The Hound of the Baskervilles, 1902), “La vall de la por” (The Valley of Fear, 1915), “Els darrers aplaudiments” (conté vuit històries) (His Last Bow, 1917), “Els arxius de Sherlock Holmes” (conté dotze històries) (The Case-Book of Sherlock Holmes, 1927)... El 1902 va rebre el títol de Sir.

La guerra de les galàxies (Star Wars en anglès) és una sèrie de pel·lícules de ciència-ficció creades pel guionista, productor i director George Lucas. La primera pel·lícula “Una nova esperança”, va comptar amb els actors Mark Hamill, Harrison Ford, Carrie Fisher i Alec Guinness entre d'altres i, tot i que va tenir nombroses dificultats durant la producció, 20th Century Fox es va encarregar finalment de la seva distribució. La seva estrena va ser el 25 de maig de 1977. Va passar a convertir-se en un fenomen de la cultura popular mundialment i la seva influència ha estat reconeguda per nombrosos cineastes.

L'èxit de la pel·lícula va fer que Lucas s'involucrés en el finançament de les dues seqüeles que van completar l'anomenada «trilogia original», “L'Imperi contraataca” i “El retorn del jedi”, a les quals es van incorporar nous actors com Billy Dee Williams, Frank Oz i Ian McDiarmid. Van ser estrenades en intervals de 3 anys.

Setze anys després va arribar als cinemes “The Phantom Menace”, la primera pel·lícula d'una nova trilogia centrada en els anys previs a l'anterior i l'única de la saga en no ser traduïda al català. Liam Neeson, Ewan McGregor, Natalie Portman, Jake Lloyd, Hayden Christensen, Samuel L. Jackson i Christopher Lee van ser alguns dels principals membres del repartiment, que també va comptar amb la presència d'alguns actors de la trilogia original. “L'atac dels clons” i “La venjança dels Sith”, estrenades novament en intervals de tres anys, van completar una saga que va recaptar aproximadament 5.510 milions de dòlars nord-americans entre les sis pel·lícules, convertint-la en la tercera franquícia més rendible de tots els temps per darrere de les franquícies de James Bond i Harry Potter, sense considerar la inflació. L'octubre de 2012, The Walt Disney Company va adquirir els drets de Lucasfilm per un pressupost de 4000 milions de dòlars, i va anunciar la producció d'una nova trilogia cinematogràfica. 

La saga cinematogràfica de Star Wars ha derivat en altres mitjans, com ara: llibres, sèries de televisió, videojocs, còmics i jocs de rol. Aquests suplements conformen el denominat «Univers expandit», a partir del qual s'ha desenvolupat de manera significativa el material fictici de la saga. 

L’estrena d’aquesta primera Star Wars va ser tot un esdeveniment a casa nostra. En aquell moment les estrenes ens arribaven molt més tard... Tenia una crítica fantàstica i tothom volia veure-ho personalment. Hi havia llargues cues als cinemes. Aquesta pel·lícula era diferent a tot el que s’havia vist fins el moment. Molts recorden amb emoció que ells la van veure en aquell moment i sernse voler es van enganxar a la saga i avui les van vist un munt de vegades, remasteritzades i pulides però la perfecció tècnica actual no és comparable amb l'emoció de la primera. Als patis de les escoles els infants jugaven amb imaginàries espases laser i es feien col·leccions de cromos que de ben segur que alguns conserven encara com un tresor.

diumenge, 24 de maig del 2015

24 de maig Diumenge de Pentecosta


Durant els anys del franquisme (sobretot al començament) en el nostre país la religió catòlica ha estat obligatòria, però no només a les escoles sinó a la vida en general. Per matricular-se en una escola uns dels documents oficials que es demanava era la partida de baptisme. Per tant ningú es qüestionava si batejar o no un infant, es feia i prou. No hi havia possibilitat de casar-se per “lo” civil i per tant tots els matrimonis es celebraven a l’església. No hi havia la llibertat de poder professar una fe o una altra o de no fer-ho. Avui amb aquesta llibertat ha arribat, per alguns, un desconeixement d’aquest camp. És una pena perquè culturalment és imprescindible per entendre la nostra cultura europea. Però això ens permet que avui els que es consideren creients ho puguin ser de debò i no només de nom perquè toca.

Avui l’Església catòlica celebra la Pentecosta. La Pentecosta (del llatí pentecostés literalment "cinquantena", venint del grec pentekosté (heméra) "el cinquantè dia") o Pasqua Granada és una celebració cristiana que s'escau el cinquantè dia després del diumenge de Resurrecció (Pasqua Florida) i que commemora el descens de l'Esperit Sant sobre els apòstols i l'inici de llur activitat de l'evangelització, per això també se la coneix com la celebració de l'Esperit Sant. A la litúrgia catòlica és la festa més important després de la Pasqua de Resurrecció i el Nadal. L'eucaristia inclou la seqüència medieval Veni, Sancte Spiritus.

La seva festa és movible, ja que depèn de la data de la Pasqua de Resurrecció, que es realitza amb un càlcul lunar, el que dóna com a resultat una data variable cada any. Sent aquesta Pasqua celebrada a dates diverses, segons la varietat de les confessions cristianes, en conseqüència la Pentecosta se celebra també en dates diferents segons la tradició occidental i oriental del cristianisme.

El dilluns de Pentecosta és dia de festa a Alemanya, Àustria, Bèlgica, Dinamarca, algunes ciutats de Catalunya, França, Islàndia, Liechtenstein, Noruega, els Països Baixos i Suïssa.

L'Església Ortodoxa celebra el dilluns de Pentecosta com el Dia (o el Dilluns) de l'Esperit Sant i en particular el fet històric del seu descens en els sants apòstols a la Pentecosta. En la litúrgia de dilluns de l'Esperit Sant, es canten molts dels mateixos himnes del dia de Pentecosta. L'endemà s'anomena el Tercer Dia de la Trinitat.

L'Esperit Sant prové de l'emanació de l'amor de Déu i de Jesús per protegir l'Església i difondre el missatge de la bona nova. Per al catolicisme, això és dogma de fe, recollit en el concili de Nicea. L'Església ortodoxa, en canvi, creu que és només una emanació de Déu Pare.

Els "fruits" o efectes es veuen en la caritat, l'alegria, la pau, la paciència, l'amabilitat, la bondat, la generositat, la gentilesa, la fidelitat, la humilitat, l'autodomini i la castedat. Són dotze perquè és una xifra simbòlica i representa la unió de totes les virtuts.

A l'Evangeli està associat al do de llengües i altres capacitats miraculoses. Ajuda els creients a viure d'acord amb els preceptes cristians i a sentir amor pel proïsme. El cristià pot rebre directament la seva força o "caràcter" mitjançant els sagraments.

Els dons de l'Esperit Sant es classifiquen en set aspectes: el primer es basa en la saviesa; el segon, en l'enteniment; el tercer, en el consell; el quart, en la fortitud; el cinquè, en la ciència; el sisè, en la pietat, i en darrer lloc hi ha el Temor de Déu.

El Do de la Saviesa és concebut per l'Esperit Sant i permet apreciar el que es veu de l'obra divina.

El Do de l'Enteniment és el que porta al camí de la contemplació, el camí per apropar-se a Déu.

El Do del Consell permet decidir amb encert i aconsellar els altres fàcilment i en el moment necessari amb la voluntat de Déu.

El Do de la Fortitud és el que l'Esperit Sant concedeix al fidel per ajudar en la perseverança; és una força sobrenatural.

El Do de Ciència és el que permet accedir al coneixement, és la llum invocada pel cristià per sostenir la fe del bateig.

El Do de la Pietat. El cor del cristià no ha de ser ni fred ni indiferent. La fe i l'acompliment del bé és el do de la pietat, que l'Esperit Sant vessa en les ànimes.

El Do sant del Temor de Déu és el que salva de l'orgull sabent que tot es deu a la misericòrdia divina. No s'ha d'entendre com a "por" de Déu, sinó com el respecte degut a la divinitat i santedat de Déu en la relació amb Ell.


Però tot això no són només paraules. Aquells que som creients avui demanem amb més intensitat que siguem capaços de rebre els dons l’Esperit Sant i que això es vegi en la nostra vida de cada dia. És una festa molt especial. Les lectures ens parlen d’uns apòstols desorientats, espantats, amagats que gràcies a la força de l’Esperit surten i fan arribar a tot el món el que han viscut i que això dóna sentit a les seves vides. Ja han passat cinquanta dies des de l’alegria de la Pasqua, de la Resurrecció. Ara començarà el temps ordinari fins l’Advent però, tot i que tingui aquest nom, és extraordinari perquè aquest Déu que ens estima, que va nèixer a Betlem, que va morir a la creu i que va ressucitar, aquest Déu es queda amb nosaltres per sempre.