14 de febrer Sant Valentí 2009 Mor Montserrat Felices

El Dia de Sant Valentí és una celebració tradicional en alguns països anglosaxons, exportada a altres cultures, en la qual els nuvis, enamorats o esposos s'expressen el seu amor o afecte mútuament que se celebra el 14 de febrer. En molts països és considerat el Dia dels Enamorats, celebrat en aquesta data perquè es creia que era el dia en què les aus triaven parella. A Colòmbia, per motius comercials, aquesta festa se celebra el tercer cap de setmana de setembre i es coneix com a Dia de l'Amor i l'Amistat. En l'actualitat, se celebra mitjançant l'intercanvi de notes d'amor conegudes com a "valentines", amb símbols com la forma simbòlica del cor i Cupido.

Aquí a Catalunya el Dia dels Enamorats per excel·lència és Sant Jordi. En aquesta data es regalen roses i llibres per mostrar el seu amor. L’entrada de Sant Valentí és una mostra més de l’esperit comercial (pastissos, flors, obsequis variats...) És una festivitat comercial amb rètols i ofertes de tota mena...

Des del segle XIX es va introduir l'intercanvi de postals produïdes massivament. A aquesta pràctica s'hi va afegir la de donar altres tipus de regals com ara roses i xocolates, normalment regalats pels homes a les dones. Als Estats Units, aquesta celebració també es va començar a associar amb una salutació d'amor platònic de "Happy Valentine's", enviat pels homes a les seves amigues -rarament als seus amics-. Típicament el Dia de Sant Valentí ha estat una festa occidental però últimament s'ha estès a altres països, com el Japó, la Xina i Taiwan.

No puc tancar el text sense recordar la meva sogra, Montserrat Felices, una gran dona que ens va deixar l’any 2009. Una gran dona, esposa, mare i àvia. El seu record m’impulsa a estar atenta a les necessitats dels que m’envolten i a que sàpiguen que els estimo. 

11 de febrer Mare de Déu de Lourdes 1928 Primers Jocs Olímpics d'Hivern 1958 Primera hostessa de vol afroamericana 1963 Primer disc del Beatles 1990 Nelson Mandela lliure 1991 Comença el Super3

 

Avui tenim un dia xispejat de curiositats i efemèrides musicals, socials... un bon dia...

Comencem per felicitar a les noies que porten el nom de la Mare de Déu en l’advocació que comença amb l’aparició a Lourdes l’any 1858 a Bernardette Soubirou. Allà hi trobem ara un santuari i un lloc de peregrinació de devots i també malalts que cerquen el guariment del cos.

Tal dia com avui de 1928 comencen els primers Jocs Olímpics d’hivern a Sant Moritz, a Suissa. En aquestes dates tenen lloc també els Jocs Olímpics de Beijin 2021 i a casa nostra hi ha debat sobre la possibilitat de que es sol·licitin jocs d’hivern a Cataluna, però nosaltres no som un país de neu com Suissa o els països nòrdics...

Tal dia com avui de 1958 als Estats Units ―que fins 1967 va estar impregnat de segregació racial― l’aerolínea Mohawk Airlines contrata a Ruth Carol Taylor com hostessa de vol. Ella va ser la primera dona afroestadounidenca que aconsegueix aquesta feina. La seva carrera només va durar sis mesos per una altra barrera discriminatòria: l’empresa prohibia que les hostesses de vol es casessin. Vist des d’avui ens sembla impossible però era ben real.

Tal dia com avui de 1963, The Beatles enregistren el seu primer album: “Please please me”. L’enregistrament maratonià, feta als estudis d’EMI a Abbey Road, va durar unes 10 hores. John Lennon, va enregistrar “Twist and shout” a la primera malgrat el seu encostipat. Al final, la cançó es va afegir al disc. “Please please me” va ser editat a Anglaterra el 22 d’abril de 1963 i va ser el primer LP de The Beatles. Aquest disc va estar 29 setmanes en el nº 1 i 71 en el Top Ten de Billboard.

Tal dia com avui del 1990, com vam anunciar ahir, han alliberat Nelson Mandela, després de 27 anys de captiveri a Robben Island, a la Ciutat del Cap a Sud-àfrica.

I un any després, el 1991, Televisió de Catalunya inicia les emissions del Club Super3, un programa contenidor de sèries infantils amb gags que permeten que els nens i nenes interaccionin i participin en aquest "club". Paral·lelament a la creació del programa, també es van desenvolupar activitats fora de l'àmbit televisiu, per exemple, creant un carnet que els permeti gaudir d'avantatges. Al cap de 20 anys ja tenia més d’un mil·lió de socis.

10 de febrer 1942 Disc d'or a Glenn Miller 1950 Neix Mark Spitz 1990 Nelson Mandela serà alliberat demà

Avui tenim tres fronts: música, esport i societat.

Tal dia com avui de 1942, als Estats Units l’RCA Records atorga a Glenn Miller el primer disc d'or de la història per "Chattanooga Choo Choo". Les discogràfiques van començar a usar el certificat com a mètode de promoció, sent la primera cançó que va obtenir el disc d'or fou Chattanooga Choo Choo de Glenn Miller, commemorant la venda de 1,2 milions de còpies, i el primer disc de platí va ser el "Eagles/Their Greatest Hits 1971-1975" de The Eagles. A inici del segle XXI els certificats es concedeixen generalment de manera acumulativa i és possible que un sol àlbum sigui premiat amb plata, or i platí consecutivament. Un àlbum que obté dues vegades disc de platí és conegut habitualment com un «doble platí».

El nombre de vendes necessàries per assolir aquests premis varia segons la població del país on es publica el disc i el volum habitual de vendes, i la xifra per obtenir el platí en senzills i àlbums ha variat des dels anys 1980 fins a l'actualitat a causa de la baixada de vendes generalitzada del format. Es lliuren aquests reconeixements segons les còpies distribuïdes i no segons les venudes.

Per exemple, la música en català en 2011 requeria de 30.000 unitats per obtenir el disc d'or, i en 2013 ja era de 20.000 per a l'or i 40.000 per al platí; i a Alemanya, passant primer de 800.000 còpies a 500.000, després 300.000 i actualment a les 200.000. A Espanya, les vendes les certifica Promusicae, i les quantitats necessàries per assolir el disc d'or i de platí eren originalment de 50.000 i 100.000 còpies, respectivament; l'1 de novembre de 2005 es van rebaixar a 40.000 i 80.000, i a mitjan setembre de 2009 es van tornar a rebaixar a 30.000 i 60.000, respectivament, i en 2013 era de 20.000 per a l'or i 40.000 per al platí. D'altra banda, el Regne Unit ha mantingut constant les seves 300.000 còpies necessàries per aconseguir el disc de platí, ja que en aquest país les vendes de discos no han sofert canvis tan significatius. El nombre de còpies requerides per obtenir un reconeixement també varia segons el format de la producció discogràfica: àlbum, senzill, DVD o descàrrega. En alguns països també es distingeix entre artistes nacionals o estrangers, o segons l'idioma. Així, als Estats Units el platí per a àlbums està establert en 1.000.000 d'exemplars.

Tal dia com avui del 1950 va néixer Mark Andrew Spitz a Modesto, Califòrnia. Va ser un nedador estatunidenc d'origen jueu dels anys 60 i 70. Va guanyar set medalles d'or als Jocs Olímpics de Munic 1972 i establí un rècord que no fou batut fins a l'any 2008, quan Michael Phelps en guanyà vuit. Entre 1965 i 1972, Spitz guanyà 9 medalles d'or olímpiques, una d'argent i una de bronze, 5 ors en Jocs Panamericans, 31 títols nacionals dels Estats Units (Amateur Athletic Union) i 8 títols universitaris (National Collegiate Athletic Association). En aquests anys va establir 26 rècords del món individuals i 5 de relleus. El 2002 fou guardonat amb el premi Marca Leyenda.

Tal dia com avui de 1990 a Sudàfrica, el president Frederik de Klerk anuncia que el líder negre Nelson Mandela que porta 27 anys a la presó serà alliberat l’endemà. Serà l’inici d’una època en la que es caminarà amb pas ferm cap a la Pau i la igualtat entre blancs i negres amb moltes dificultats, entre la incredulitat del món i el desànim de molts. La fotografia és per la data de demà, històrica per a Sudàfrica i pel món.

9 de febrer 1908 inauguració del Palau de la Música 2009 Ringo Starr rep el seu estel al Passeig de la Fama

 

Avui la protagonista és la música en forma d’edifici i de reconeixement.

Tal dia com avui de 1908 es va inaugurar el Palau de la Música Catalana, obra de l'arquitecte modernista Lluís Domènech i Montaner. El Palau de la Música Catalana és un auditori de música situat al barri de Sant Pere (Sant Pere, Santa Caterina i la Ribera) de Barcelona. Va ser projectat per l'arquitecte barceloní Lluís Domènech i Montaner, un dels màxims representants del modernisme català. La construcció es va portar a terme entre els anys 1905 i 1908, amb solucions a l'estructura molt avançades, amb l'ús dels nous perfils laminats, una estructura central metàl·lica estabilitzada pel sistema de contraforts i voltes perimetrals d'inspiració gòtica i amb l'aplicació de grans murs de vidre i la integració de totes les arts aplicades: escultura, mosaic, vitrall i forja. Domènech i Montaner va comptar amb els artistes habituals a la seva obra: el mosaïcista Lluís Bru, els ceramistes Josep Orriols i Modest Sunyol, els vitralls de la casa Rigalt i Granell i el paviment hidràulic de la casa Escofet. I entre els escultors, Miquel Blay, Eusebi Arnau, Dídac Masana i Pau Gargallo.

L'edifici va ser encarregat per l'Orfeó Català, fundat el 1891 per Lluís Millet i Amadeu Vives, perquè fos la seva seu. Va ser sufragat per industrials i financers catalans, il·lustrats i amants de la música, estament que seixanta anys abans ja havia finançat el teatre d'òpera i ballet Gran Teatre del Liceu. L'auditori va ser destinat a concerts de música coral, orquestral i instrumental, així com a interpretacions corals i de cantants. Actualment continua complint totes aquestes funcions, tant a l'àmbit de la música clàssica com el de la música moderna.

L'any 1997 la UNESCO va incloure l'edifici a la seva relació del Patrimoni Comú de la Humanitat.

Suggeriments: Podeu participar en una visita guiada al Palau de la Música on us explicaran la seva història i podreu gaudir dels detalls de la seva arquitectura però també hi podeu gaudir de concerts d’estils ben diferents. A continuació us en proposo uns quants però si consulteu la seva web de ben segur que trobareu algun concert que us faci el pes. El dijous 10  de febrer a les vuit del vespre teniu un concert amb cançons dels Beatles, Queen, Abba i altres grans del pop. El dissabte 12 de febrer a les 6 de la tarda hi podrem sentir La Traviata. El dimecres 23 a les 9 del vespre dins del Festival Mediterrani 2021 podreu veure la Rigoberta Baldini. El dissabte 19 de març a les 9 del vespre tindreu un Gran Concert de Gospel. Com veieu hi ha una gran varietat en un marc incomparable...

Tal dia com avui del 2009, Ringo Starr rep la seva estrella en el Passeig de la Fama. L'estrella número 2401 de les famoses voreres de Hollywood va ser pel bateria dels Beatles. La cerimònia va marcar el 50 aniversari de l'atracció. Els Beatles ja comptaven amb una estrella com a grup des de 1998, però per separat només s'havia fet amb la seva John Lennon. George Harrison la rebria poc després, en una cerimònia en la qual va ser present la seva vídua Olivia. Curiosament, A Paul McCartney també li atorgarien la seva també un 9 de febrer uns anys després.

Suggeriments pel cap de setmana 12 i 13 de febrer

 

Us proposem diferents activitats per aquests cap de setmana 12-13 de febrer:

Representacions:

-  A Barcelona teniu molt teatre musical: des de “Billy Elliot”al Teatre Victòria, fins al “Cantando bajo la lluvia” al Teatre Tívoli passant per “Fama” al Teatro Apolo, “The Opera Locos” al Teatre Poliorama o “Hansel i Gretel, El Musical” al SAT Sant Andreu Teatre.

-  Titelles: “La cigala i la formiga” a La Puntual divendres 11 de febrer a les 18h, dissabte 12 de febrer a les 12h i 18h, diumenge 13 de febrer a les 12h i 17h. 

- Teatre familiar amb “Tot esperant el Will” al Teatre Romea, “El Misteri de Sherlock Holmes” al Jove Teatre Regina o “Agrupación Sr. Serrano: Deméter” a la Sala Beckett, i “El Montre dels colors” al Teatre Goya.

- Si voleu anar a veure “Pastorets” podeu anar al Vendrell.

- I si voleu veure màgia podeu anar a Tarragona on trobareu el Mag Lari, i a Barcelona trobareu al David Valencia a la Sala On amb “Diumenges màgics”.

Festes Majors:

- De Barcelona en honor a Santa Eulàlia. És una festa tradicional on podreu veure gegants, castellers... consulteu el programa de la Festa Major.

Activitats especials:

- Barcelona negra és un festival literari que acaba aquest cap de setmana. 

- Exposició “Beijing 2022, junts per un futur compartit” al Museu Olímpic de Barcelona. Es va inaugurar el 25 de gener d’enguany. Organitzada pel Consolat General de la República Popular de la Xina i la Fundació Barcelona Olímpica.

- Exposició “FòssiL'Hs. L'Hospitalet fa milions d'anys” al Museu de l’Hospitalet.  un viatge fascinant a través del temps que ens durà milions d'anys enrere. Visitarem l'Hospitalet quan estava submergit sota un mar càlid durant el Pliocè, i també quan els Mamuts pasturaven a les faldes de Sant Pere Màrtir, durant el Plistocè. Gaudireu observant la rica i abundant fauna i flora que va existir al nostre territori i de la qual en tenim testimoni gràcies a les restes fòssils.

- Exposició:  “Playmobil i natura” al Museu de Ciències Naturals de Granollers. Els clicks de Playmobil ens presentaran diferents treballs en la recerca de la natura o en com la podem protegir. Des de l’expedició del Beagle amb Charles Darwin al capdavant fins  les tasques dels nostres agents rurals als parcs naturals. Des dels equips d’extinció dels focs forestals a la lluita contra les pandèmies. De l’inici de l’evolució humana a com intentem protegir les darreres espècies de grans primats.

- Exposició “Fusta i rodes” a la Casa Seat de Passeig de Gràcia amb Diagonal a Barcelona. Sören Manzoni, fundador del primer museu de l'skate a Espanya i que compta amb una de les col·leccions més imponents de la cultura del monopatí d'Europa, s'uneix a Casa SEAT per dur a terme l'exposició “Fusta i rodes: la història de l'skate”. A través d'un recorregut històric, que va des de l'inici dels monopatins als anys 40 fins a l'actualitat, els visitants podran conèixer i gaudir de peces úniques i estacions temàtiques i interactives on es podrà veure, entre d'altres, la taula utilitzada a l'enregistrament de la pel·lícula Retorn al Futur, la que va deixar Tony Hawk a la seva última visita a Barcelona o la taula i vestuari olímpic utilitzat per Danny León a Tòquio 2020. A més, d'una estació única com la Secció Freak o un boombox.

- Exposició “Cervell(s)” al Centre de Cultura Contemponània de Barcelona. Explora no només com els humans l’han estudiat i representat, sinó que també ressegueix l’anàlisi del conjunt d’activitats que aquest desenvolupa, com ara el pensament abstracte, el llenguatge, la consciencia, la imaginació o els somnis.

- Cinema en català a OCine Granollers i OCine Sant Celoni el dissabte 12 de febrer a les  16h  4.50 euros petits i grans fan “Uppps 2: I ara, on és Noè? L’aventura continua”.

8 de febrer 1834 Neix Mendeléiev 1828 Neix Jules Verne 1920 Neix Josep Maria Ballarín

 

Els protagonistes d’avui són un químic, el pare de la ciència ficció i un mossèn ben especial.

Tal dia com avui del 1834 va néixer Dmitri Ivànovitx Mendeléiev. Va un destacat químic rus, catedràtic de la Universitat Imperial de Sant Petersburg, famós per haver descobert la llei periòdica el 1869 amb la qual va classificar els elements químics en la taula periòdica. Aquesta classificació li permeté preveure l'existència d'elements químics encara no descoberts, com ara el gal·li, el germani i l'escandi, predir-ne amb molta exactitud les propietats, així com detectar errors en els valors de propietats d'elements ja coneguts, com la massa atòmica o les valències, mal calculades. Per altra banda, també fou el descobridor de la temperatura crítica (que ell anomenà temperatura absoluta d'ebullició) i formulà per primera vegada l'equació d'estat dels gasos ideals tot identificant la constant del gasos com una constant universal i calculant-ne el valor de manera molt precisa. A més a més, tingué un paper destacat com a assessor del govern rus en relació amb la modernització de la major part dels sectors industrials del país, que havien quedat molt endarrerits respecte als països europeus i als Estats Units. Fou guardonat amb el Premi Demídov (1862); la medalla Davy (1882); el Faraday Lectureship Prize (1889) i la medalla Copley (1905). Va ser nomenat Doctor honoris causa per les universitats d'Edimburg, Göttingen, Oxford, Cambridge, Princeton, Glasgow i Yale. Però  malgrat el seu prestigi internacional, mai va ser admès com a membre de l'Acadèmia de Ciències de Sant Petersburg i la seva candidatura al Premi Nobel de Química va ser rebutjada dues vegades (1905 i 1906).

Jules Gabriel Verne va néixer a Nantes el 8 de febrer del 1828. Va ser un escriptor francès conegut especialment per novel·les en què apareixen molts temes de ciència-ficció i un nombre considerable d'invents tècnics. Una de les seves idees era la «novel·la de la ciència»: escriure aventures basades en els invents i avenços científics i tècnics. És el segon autor més traduït de tots els temps, després d'Agatha Christie, segons Index Translationum. Juntament amb H. G. Wells, és considerat un dels pares de la ciència-ficció. Durant molts anys, va viure a la ciutat d'Amiens, a la casa que, avui dia, és un museu en honor seu.

Les obres de Verne s'han caracteritzat per ser anticipacions sorprenentment semblants dels temps moderns. “París al segle XX” n'és un exemple: en l'obra, s'hi descriuen l'aire condicionat, els automòbils, Internet, la televisió i altres invents molt similars als que existeixen en l'actualitat. Un altre exemple n'és el “De la Terra a la Lluna”, que és increïblement semblant al Programa Apollo, ja que tres astronautes són llançats a l'espai des de la península de Florida i recuperats mitjançant l'aterratge. En el llibre, la nau espacial és llançada des de Tampa, Florida, que es troba a uns 200 km de cap Canaveral, des d'on es van enlairar els coets del Programa Apollo. També va descriure amb exactitud invents que encara no existien, com ara l'helicòpter, i territoris i regions de la Terra que encara no havien estat explorats, com els pols. Alguns dels llibres que va escriure són: (1863) Cinq semaines en ballon (Cinc setmanes en globus), (1864) Voyage au centre de la Terre (Viatge al centre de la terra), (1865) De la terre à la lune (De la Terra a la Lluna), (1867-68) Les Enfants du capitaine Grant (Els fills del capità Grant), (1869-70) Vingt mille lieues sous les mers (Vint mil llegües de viatge submarí), (1873) Le Tour du Monde en quatre-vingts jours (La volta al món en vuitanta dies), (1876) Michel Strogoff (Miquel Strogoff), (1878) Un capitaine de quinze ans (Un capità de quinze anys), (1882) L'Ecole des Robinsons (Escola de Robinsons),  (1994) Paris au XXe siècle (escrita l'any 1863, però no fou publicada fins al 1994).

Josep Maria Ballarín i Monset va néixer a Barcelona el 8 de febrer de 1920. Va ser un capellà i escriptor català. Popular i singular, controvertit i prolífic, va construir una obra literària extensa, amb títols d'una gran repercussió en vendes com “Mossèn Tronxo” i “Santa Maria, pa cada dia”. El 1953, esdevingué el capellà de Santa Maria de Queralt. A partir d'aleshores, escriure es convertí en bona part de la seva tasca pastoral. El 1988 fou traslladat a la parròquia de Gòsol, on exercí com a vicari. El 1995 li fou concedida la Creu de Sant Jordi en reconeixement de la seva tasca religiosa i literària. El 1996 guanya el Premi Ramon Llull de novel·la amb l'obra Santa Maria, pa cada dia. El primer d'agost de 2004 li fou concedida la Medalla d'Or de la ciutat de Berga.

Suggeriments: Començarem per posar en agenda una visita a l’exposició “Tot és química” del Museu de la Ciència i la Tècnica de Terrassa, per recordar la feina de Mendeléiev. Després podem veure quins llibres de Juli Verne podem llegir. Sempre són més interessants que el pas al cinema de moltes de les obres. La lectura ens permet imaginar i hi trobem molts més detalls. També podeu posar a la llista algun llibre de Josep M. Ballarín, veure alguna de les seves entrevistes o el seu comiat a You Tube. I per airejar l’esperit podem anar al Santuari de Santa Maria de Queralt o a Gòssol...  

7 de febrer 1888 Estrena de "Mar i Cel" 1897 Estrena de "Terra Baixa" 1981 "Woman" núm. 1 en Billboard 2005 Ellen MacArthur circumval·lació nàutica

Els protagonistes avui són el teatre, la música i una navegant en solitari que ara treballa per l’economia circular.

Àngel Guimerà i Jorge va néixer a Santa Cruz de Tenerife. Fill de pare català i mare canària, va passar els primers anys de la seva vida a Tenerife. Als set anys va anar a viure a Catalunya, on es va adaptar ràpidament. Va ser dramaturg, polític i poeta en llengua catalana. La seva extensa obra, notable per unir a una aparença romàntica els elements principals del realisme, el va convertir en un dels màxims exponents de la Renaixença o "ressorgiment" de les lletres catalanes a l'acabament del segle XIX. Tot i que va iniciar la seva carrera amb la poesia, la major part de la seva obra literària estigué dedicada al teatre. Ben aviat va aconseguir reconeixement internacional (Mar i cel va ser un èxit immediat, traduït a vuit idiomes). El 7 de febrer de 1888 estrena Mar i cel al Teatre Romea. La seva època més brillant fou en l'última dècada del segle XIX, on s'apropa més a la realitat de la societat catalana d'aquella època, que girava el rumb cap a un entorn més urbà i industrial, i destaca en el seu currículum María-Rosa (1894), Terra baixa (1896), o La filla del mar (1900). El 7 de febrer de 1897 es va estrenar al Teatre Principal de Tortosa la seva obra “Terra Baixa” amb la companyia de Teodor Bonaplata. Al final de la seva vida diversificà més la seva producció, des del drama burgès als poemes dramàtics musicals amb elements fantàstics o el teatre històric de tendència catalanista.

 

El 7 de febrer de 1981 una de les cançons més belles de John Lennon, i tota una oda a la dona, “Woman”, arriba al número 1 de Billboard. Va ser un dels seus èxits pòstums i pertanyia a l’álbum “Double fantasy”, que es va publicar el 21 de novembre de 1980 simultàiament a tot el món, uns dies abans del seu assassinat el 8 de desembre de 1980. “Woman”, juntament amb  “Just like starting over”, formava part d’aquest àlbum que incluía set cançons de John i set més de Yoko Ono, la seva dona.

 

Ellen MacArthur és una navegant anglesa. Especialista en rutes de llarga distància en solitari, el 7 de febrer de 2005 va batre el rècord de la circumnavegació en solitari més ràpida, amb 71 dies, fet que li va donar fama mundial. El rècord, que havia estat anteriorment en possessió de Francis Joyon, va ser recuperat per ell mateix l'any 2008. Després de la seva retirada de la navegació professional el setembre de 2010, va posar en marxa la Fundació Ellen MacArthur, una ONG que treballa amb empreses i centres educatius per promoure un desenvolupament sostenible i accelerar una transició cap al que ella anomena una economia circular. Ha tingut diferents reconeixements, un dels més curiosos és que hi ha un Asteroid, el 20043, que porta el seu nom: Ellenmacarthur. La nostra imatge és per a ella.

Suggeriment: sabeu què és l’economia circular? L'economia circular és un model, sistema o estratègia econòmica que crea valor i, en definitiva, prosperitat, allargant la vida útil dels productes i traslladant els residus del final de la cadena de producció al principi. Així doncs, com que els recursos es fan servir més d'una vegada, s'utilitzen de manera més eficient. Si és un tema que veus interessant pots començar a pensar com pots contribuir-hi. Com deia “el Capità Enciam”: “Els petits canvis són poderosos!”.