El protagonista de l’escrit d’avui no surt, encara, als llibres i potser no hi sortirà. En Francesc va ser el primer fill del Francesc Ventura i la M. Carme Valdé. Sempre ha viscut a Esplugues. Ja fa una colla d’anys que es va casar amb la Mª José i té tres filles fantàstiques: la Júlia, la Laura i la Maria. És una persona amb majúscules malgrat estar fet de fang, com tots. Té un ideal clar i una manera personal de viure’l. El Senyor es va creuar en la seva vida en un Curset de Cristiandat i ell li va dir un sí que encara dura.
En Francesc forma part d’aquells escollits que podem catalogar com amics. L’amistat, ja des de l’escola, és una paraula que es fa servir malament. Diem amics quan hauríem de dir companys i reservar la paraula amics per aquells que hi són sempre i això només es veu amb el temps.
Avui en Francesc fa 50 anys i en fa més d’una trentena que ens coneixem. Amb la perspectiva dels anys puc afirmar, sense por a equivocar-me, que el Francesc –i també la Mª José- són bons amics. Hem estat junts en tots els moments importants de les nostres vides des dels casaments al naixement de les filles, passant per la mort dels pares que ja s’han avançat cap a la casa del Pare, o la pèrdua de la feina i la reinvenció del dia a dia. I seguim volent fer moments especials...
Espero que sigui per molts i bons anys que puguem continuar fent el camí en companyia. Per molts anys, Francesc!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada