Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Jane Goodall. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris Jane Goodall. Mostrar tots els missatges

dimecres, 4 d’octubre del 2023

4 d'octubre Sant Francesc d'Assis Jane Goodall Greta Thunberg Rachel Carson Wangari Maathai

 

Avui parlem d’un sant ecologista i parlarem de dones que han destacat en el món de l’ecologisme.

 

Sant Francesc anomenava germans als animals, al foc i a l'aigua,  ja que totes les criatures provenen de la mateixa font i, per tant, d'alguna manera, tots són membres d'una família.

Va ser proclamat com a patró de l'ecologia pel Papa Joan Pau II el dia 29 de novembre de 1979: "Entre els sants i els homes il·lustres que han tingut un singular culte per la natura, com magnífic do fet per Déu a la humanitat, s'inclou justament a Sant Francesc d'Assís. Ell, en efecte, va tenir en gran estima totes les obres del Creador i, amb inspiració gairebé sobrenatural, va compondre aquell bellíssim "Càntic de les Criatures", a través de les quals, especialment del germà sol, la germana lluna i les estrelles, va rendir l'omnipotent i bon Senyor la deguda lloança, glòria, honor i tota benedicció ". El patró de l'ecologia, va néixer a Assís (Itàlia), el 4 d'octubre a l'any 1182. Fill del comerciant Pere Bernardote i de Pica, pertanyia a una noble família de la Provença. Va renunciar als béns paterns i es va lliurar de ple a Déu. Va abraçar la pobresa i va viure una vida evangèlica, predicant a tots l'amor de Déu. Conegut també com el Pobre d'Assís pel seu matrimoni amb la Pobresa i el seu amor a tota la natura. Sant Francesc d'Assís, ofereix als cristians l'exemple d'un respecte autèntic i ple per la integritat de la creació. Amic dels pobres, estimat de les criatures de Déu, convida a tots -animals, plantes, forces naturals, fins i tot al germà Sol i la germana Lluna- a honrar i lloar el Senyor. Francesc sentia un profund respecte i admiració per tot el que trobava a la natura: des d'un simple escarabat fins l'astre rei. Especial cura i respecte li mereixien les coses més petites. Mai matava un insecte, ni utilitzava de la natura sense necessitat. En fer això, Francesc no glorificava les coses per se (per elles mateixes), sinó al seu Creador. El llegat ecologista de Sant Francesc consisteix en ensenyar-nos que hem de repensar el nostre lloc en l'ordre creat, de manera que el benestar humà està integrat en el benestar de totes les coses (medi ambient). Per a ell, era vital entendre la relació entre la humanitat i tota la creació. La visió franciscana ajuda a veure la vida com un gran regal. Si podem ser humils com ell, i entendre que el món no està en el nostre control, prendrem el nostre lloc com una part, i només una part, de la gran comunitat de la creació. Que Sant Francesc d'Assís ens inspiri i ens ajudi a conservar sempre viu el sentiment de la 'fraternitat' amb totes les coses- creades bones i belles per Déu Totpoderós- i ens recordi el greu deure de respectar-les i custodiar-les. (SS Joan Pau II, 8 Des. 1989) Curiosament el seu missatge que s’expressa de manera coherent amb el seu estil de vida és molt ben valorat, també, pels no creients.

 

També veiem avui dones que han dedicat grans esforços a la cura del planeta en general o en una part específica.

Jane Goodall: La famosa primatòloga no ha parat d'investigar i donar a conèixer el món dels ximpanzés des que tenia 23 anys, quan va viatjar a Kenya per treballar amb l'antropòfag Lois Leakey. L'any 1977 va crear l'Institut Jane Gooddall, una organització sense ànim de lucre que promou nombrosos projectes de conservació de les poblacions locals de simis, i d'altres relacionats amb la seguretat alimentària, l'educació ambiental i el reciclatge. Als seus 85 anys, amb més de 26 llibres, més de 20 projeccions audiovisuals i nombrosos articles científics, Jane continua la seva tasca com a investigadora fent conferències arreu del món amb l'objectiu de conscienciar i buscar finançament.

Greta Thunberg: L'adolescent nascuda el 2003 (20 anys) va començar en solitari una vaga escolar el 2018, poc abans de les eleccions del seu país, Suècia. Es manifestava cada dia asseient-se davant del Parlament amb la pancarta 'En vaga pel clima'. Amb el pas del temps, va continuar manifestant-se cada divendres, cosa que ha inspirat a 'Fridays for Future', un moviment global de milers de joves que segueixen el seu exemple i es manifesten cada divendres contra del canvi climàtic.

Rachel Carson: Va néixer el 1907 i va dedicar la seva vida a la biologia marina. Va publicar el best-seller 'Primavera silenciosa' en què va alertar sobre el perill de l'ús de l'insecticida. Gràcies a aquesta obra, va crear anys més tard l'Agència de Protecció Ambiental dels Estats Units i es prohibiria l'ús del pesticida com a DDT. Es considera que Rachel va ajudar a crear una conscienciació mundial sobre els efectes de l'acció humana al medi ambient amb productes químics.

Wangari Maathai: L'activista i biòloga kenyana va promoure el famós 'Moviment Cinturó Verd', un projecte gràcies al qual es van plantar milers d'arbres al país, per això l'anomenen 'Dona Arbre'. La seva incessant labor al voltant de la defensa del desenvolupament sostenible i el respecte el va fer guanyar el Premi Nobel de la Pau el 2004. Per a ella és l'imatge del dia.



divendres, 19 de maig del 2023

19 de maig 2015 Premis Max: Lluís Homar, Blanca Portillo, Rosa Mª Sardà 2015 Premi Internacional Catalunya: Jane Goodall Mes de Maria: Mare de Déu dels Desemparats

 

Avui el nostre escrit va de Premis. Els Premis (amb majúscula) són el reconeixement públic a una feina ben feta, potser no la única, ni de vegades la millor des del nostre punt de vista, però sí una bona valoració positiva des de una institució, entitat o un grup de persones.

Tal dia com avui del 2015 es van lliurar els “Premios Max de las Artes Escénicas” i el “Premi Internacional Catalunya”.

Al Paral·lel, a la Sala Barts tenia lloc la Gala de lliurament dels Premis Max. Es fa en dilluns perquè és dia que tanquen els teatres i tots els nominats actors, directors, il·luminadors i resta de tècnics poden ser-hi presents. Lluís Homar va estar guardonat com a millor actor per 'Terra baixa' que representava ell tot sol fent quatre personatges alhora. La millor actriu protagonista va ser Blanca Portillo per 'El testamento de María', dirigida per Agustí Villaronga. També hi ha premis tècnics a autors, escenògrafs, vestuari, il·luminació i reconeixement al teatre amateur, infantil, musical, dansa.... Aquell any es va reconèixer amb el Max d’Honor a l’actriu Rosa Mª Sardà. El president de la nova Acadèmia de les Arts Escèniques, José Luis Alonso de Santos, en el seu parlament ha dit "Enmig d'aquest bosc (totes les dificultats amb les que ara es troba el teatre), defensem amb la nostra feina els nostres millors valors des del principi dels temps fins avui. Seguim endavant!".

El Premi Internacional Catalunya és un premi internacional atorgat cada any per la Generalitat de Catalunya, des de 1989, amb el qual es reconeix el treball de persones que no només hagin contribuït al desenvolupament de la cultura, la ciència, l'economia o qualsevol altre àmbit, sinó que a més hagin destacat per haver realitzat els seus treballs amb un alt compromís ètic i humanístic. El Premi Internacional Catalunya està considerat, al costat de la Creu de Sant Jordi i la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya, una de les distincions més prestigioses que es concedeixen a Catalunya. Institucions i entitats de tot el món presenten cada any candidats, que solen sobrepassar els 200, i un ampli jurat, compost per diverses personalitats de diversos àmbits, i independents de la Generalitat, concedeixen cada any el premi a una persona.

La primatòloga britànica Jane Goodall va estar guardonada amb el Premi Internacional Catalunya, que atorga la Generalitat. El jurat va valorar la seva tasca científica, dedicada a l'estudi del comportament dels ximpanzés a l'Àfrica i el seu activisme mediambiental. Han reconegut que les seves aproximacions científiques no només van descobrir la vida dels grans simis, sinó que van donar a la humanitat una nova visió de la biosfera. Ambaixadora per a la Pau de les Nacions Unides i 'Dama' de l'Imperi Britànic, es tracta d'una de les més importants expertes en conducta animal, gràcies a la tasca que fa més de 50 anys ha dut a terme al Parc Natural de Gombe, a Tanzània, amb l'estudi del comportament dels ximpanzés. Aquesta tasca l'ha fet mereixedora de molts premis, entre ells el Premi Príncep d'Astúries d'Investigació el 2003. El 1975 va fundar la institució que porta el seu nom, que té seu a Washington i que desenvolupa iniciatives per a la preservació de la natura i desenvolupament de l'Àfrica.


L'església dedica el Mes de Maig a la Mare de Déu. Nosaltres recordem 31 advocacions de la Mare de Déu. Avui és el torn de la Mare de Déu dels Desemparats. El seu nom és el de la Mare de Déu dels Innocents, Folls i Desamparats i la seva advocació parteix de la iniciativa del pare frare Joan Gilabert Jofré. El 24 de febrer de 1409, quan anava vers la Seu de València, va veure com uns nens feien burles d'un boig indigent al carrer Argenteria (actual Martí Mengod). Va ser llavors quan va decidir fundar una confraria per atendre aquestes persones. Aquesta confraria benèfica va donar lloc al primer hospital psiquiàtric de la història, i a la primera atenció humanitària de les persones amb malalties mentals. Aquesta confraria va ser posada sota l'advocació d'aquesta Mare de Déu, d'ençà el 1414, quan diu la llegenda que uns àngels la van esculpir. Aquesta tenia inicialment la seva seu a la petita ermita situada actualment vora l'Antic Hospital, dedicada a Santa Llúcia, molt a prop de les muralles. La imatge té una alçària de set pams valencians i, com a curiositat, té el cap lleugerament abaixat. Això era degut al fet que la Mare dels Desamparats era col·locada sobre els fèretres dels pobres "ignocents e desamparats" qui morien atesos per la confraria. Per aquesta raó, la imatge mira cap als seus fidels. La declaració oficial com a patrona de la ciutat de València la va fer el 21 d'abril de 1885, el Papa Lleó XIII, i la seva coronació canònica va ser el 15 d'octubre de 1921, al pla del Pont del Real.



dilluns, 11 de febrer del 2019

11 de febrer 1990 Nelson Mandela surt de la presó Dia Internacional de la Dona i la Nena a la Ciència


Avui hi ha molts esdeviments però en ressaltaré només dos:

L'11 de febrer de 1990, Nelson Mandela va sortir de la presó després de 27 anys. El seu alliberament va ser una de les conseqüències de la lleu relaxació de les lleis de l'apartheid pel president sud-africà Frederik Willem de Klerk.

L’11 de febrer es celebra el Dia Internacional de la Dona i la Nena a la Ciència. Així ho va proclamar l'Assemblea General de l'ONU quan va aprovar la resolució el 15 de desembre del 2015. Segons explica les Nacions Unides, la ciència i la igualtat de gènere són vitals per realitzar els Objectius de Desenvolupament Sostenible, inclosos en l'Agenda de 2030. A més explica que en els últims 15 anys, la comunitat internacional ha treballat per promoure i reforçar la participació de les dones i les nenes en la Ciència.

Les Nacions Unides "convida a tots els estats membres, a totes les organitzacions i els òrgans del sistema de les Nacions Unides i altres organitzacions internacionals i regionals, el sector privat i el món acadèmic, a la societat civil, incloses les organitzacions no governamentals i els particulars a què celebrin el Dia Internacional de la Dona i la Nena a la Ciència de manera apropiada ". A més afegeix que la manera de fer-ho és a través d'activitats d'educació i sensibilització pública per promoure la participació plena i en condicions d'igualtat de les dones i les nenes en l'educació i els processos d'adopció de decisions en la ciència. Per a això és necessari eliminar la discriminació contra la dona, i sortejar les barreres jurídiques, econòmiques, socials i culturals que encara existeixen.

En voleu algunes mostres...

Marie Curie.- Maria Salome Sklodowska-Curie va ser una científica polonesa. Madame Curie va ser la primera dona en aconseguir ser catedràtica, a la Universitat de París, a més de ser la primera dona en rebre un premi Nobel. A més va ser la primera persona a rebre aquest premi en dues especialitats diferents, física i química. El segon va ser un títol personal, però el primer el va compartir amb el seu marit Pierre Curie. Amb ell investigava en el camp de la radioactivitat. El 1898, el matrimoni va fer públic la troballa de dos nous elements, el poloni i el radi.

Rosalind Franklin.- Una figura clau en el progrés científic-tecnològic. La biofísica anglesa va ser l'autora de la Fotografia 51 en la qual obtenia una imatge de l'ADN mitjançant tècniques de raigs X. Aquests descobriments es van atribuir als investigadors Watson, Crick i Wilkins, qui van guanyar el premi Nobel pel descobriment de l'ADN en 1962. Rosalind Franklin havia mort quatre anys abans i tot i que per a molts aquest premi ho mereixia ella, l'Acadèmia sueca no lliurava aquest premi a títol pòstum. Com a homenatge se li va donar el seu nom a una Universitat i es van crear els premis Royal Society Rosalind Franklin Award and Lecture que premien la tasca de la dona en la ciència.

Jocelyn Bell.- Susan Jocelyn Bell és una astrofísica coneguda per descobrir la primera radiosenyal d'un púlsar juntament amb Antony Hewish, el teu tutor de tesi. El reconeixement per aquest descobriment es va emportar el seu tutor en 1974 amb el premi Nobel de Física. Avui encara hi ha controvèrsies amb aquest tema.

Augusta Ada Byron.- La filla de Lord Byron, coneguda també com la Comtessa de Lovelace va ser la primera científica de la computació i la primera programadora del món, totalment avançada al teu temps. També la seva mort prematura va fer que el món no pogués conèixer al complet les seves capacitats i els seus coneixements. La pel·lícula "Enchantress of Numbers" explica la seva vida.

Lise Meitner.- Meitner va ser una física que va investigar la radioactivitat i física nuclear, a més, va formar part de l'equip que va descobrir la fusió nuclear, fet pel qual el seu company Otto Hahn va rebre el premi Nobel de Química. A Meitner no la va nomenar coautora per ser dona. En el seu honor es va posar el nom de 'meitneri' a l'element químic 109.
Barbara McClintock.- Va ser una científica nord-americana especialitzada en citogenètica, que va aconseguir el 1983 obtenir el premi Nobel de Medicina o Fisiologia pels seus descobriments avui essencials per al camp de la genètica. 

Emmy Noether.- Va ser una matemàtica alemanya jueva coneguda per la seva aportació a la física teòrica i l'àlgebra abstracta. Es diu que Einstein la va considerar la dona més important en la història de les matemàtiques.
Sophie Germain.- Marie-Sophie Germain va ser una matemàtica a la qual se li atribueixen importants aportacions a la teoria dels nombres i la teoria de l'elasticitat. Un dels seus estudis més importants va ser el dels posteriorment anomenats 'nombres primers'. No va poder realitzar de manera oficial la carrera de matemàtiques per ser dona, per la qual cosa es va formar, va treballar i va investigar de forma independent durant tota la seva vida.

Jane Goodall.- És una primatòloga i antropòloga que va estudiar l'ús d'eines en ximpanzés, als quals s'ha dedicat a investigar tota la seva vida, aconseguint aportar a la ciència descobriments sobre el seu comportament o la seva manera de vida. Goodall ha rebut nombroses distincions com el Premi Príncep d'Astúries d'Investigació, la Legió d'Honor de la República de França o el títol de Dama de l'Imperi Britànic, a més de ser nomenada missatgera de la pau de Nacions Unides i Medalla d'Or de la UNESCO .

Cecilia Payne.- Cecilia Payne-Gaposchkin va ser una astrònoma la seva tesi va ser considerada la més brillant escrita mai en astronomia. Va descobrir que el component principal de les estrelles com el Sol, no era el mateix que el dels planetes, sinó que estaven compostes majoritàriament d'hidrogen.

Les coneixíeu totes? Dons n’hi ha moltes més... i algunes estan començant... nenes i dones... que tenen somnis que es convertiran en realitat.  


dimarts, 19 de maig del 2015

19 de maig Premi Internacional Catalunya Premios Max de las Artes Escénicas



Avui el nostre escrit va de Premis. Els Premis (amb majúscula) són el reconeixement públic a una feina ben feta, potser no la única, ni de vegades la millor des del nostre punt de vista, però sí una bona valoració positiva des de una institució, entitat o un grup de persones.

Ahir es van lliurar els Premios Max de las Artes Escénicas i el Premi Internacional Catalunya.

Al Paral·lel, a la Sala Barts tenia lloc la Gala de lliurament dels Premis Max. Es fa en dilluns perquè és dia que tanquen els teatres i tots els nominats actors, directors, il·luminadors i resta de tècnics poden ser-hi presents. Lluís Homar ha estat guardonat com a millor actor per 'Terra baixa' que representava ell tot sol fent quatre personatges alhora. La millor actriu protagonista és Blanca Portillo per 'El testamento de María', dirigida per Agustí Villaronga. També hi ha premis tècnics a autors, escenògrafs, vestuari, il·luminació i reconeixement al teatre amateur, infantil, musical, dansa.... Aquest any s’ha reconegut  amb  el Max d’Honor a l’actriu Rosa Mª Sardà. El president de la nova Acadèmia de les Arts Escèniques, José Luis Alonso de Santos, en el seu parlament ha dit "Enmig d'aquest bosc (totes les dificultats amb les que ara es troba el teatre), defensem amb la nostra feina els nostres millors valors des del principi dels temps fins avui. Seguim endavant!". 

El Premi Internacional Catalunya és un premi internacional atorgat cada any per la Generalitat de Catalunya, des de 1989, amb el qual es reconeix el treball de persones que no només hagin contribuït al desenvolupament de la cultura, la ciència, l'economia o qualsevol altre àmbit, sinó que a més hagin destacat per haver realitzat els seus treballs amb un alt compromís ètic i humanístic. El Premi Internacional Catalunya està considerat, al costat de la Creu de Sant Jordi i la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya, una de les distincions més prestigioses que es concedeixen a Catalunya. Institucions i entitats de tot el món presenten cada any candidats, que solen sobrepassar els 200, i un ampli jurat, compost per diverses personalitats de diversos àmbits, i independents de la Generalitat, concedeixen cada any el premi a una persona.

La primatòloga britànica Jane Goodall ha estat guardonada amb el Premi Internacional Catalunya, que atorga la Generalitat. El jurat ha valorat la seva tasca científica, dedicada a l'estudi del comportament dels ximpanzés a l'Àfrica i el seu activisme mediambiental. Han reconegut que les seves aproximacions científiques no només han descobert la vida dels grans simis, sinó que han donat a la humanitat una nova visió de la biosfera. Ambaixadora per a la Pau de les Nacions Unides i 'Dama' de l'Imperi Britànic, es tracta d'una de les més importants expertes en conducta animal, gràcies a la tasca que fa més de 50 anys ha dut a terme al Parc Natural de Gombe, a Tanzània, amb l'estudi del comportament dels ximpanzés. Aquesta tasca l'ha fet mereixedora de molts premis, entre ells el Premi Príncep d'Astúries d'Investigació el 2003. El 1975 va fundar la institució que porta el seu nom, que té seu a Washington i que desenvolupa iniciatives per a la preservació de la natura i desenvolupament de l'Àfrica.