Avui 7
de setembre el cinema entra de nou en el blog. Avui recordem l’escriptora d’una
novel·la que es va convertir molts anys després en una pel·lícula “Memorias de
África” i també parlarem del Big Ben, un dels símbols de
Londres.
El Big Ben ("gran Ben") és el nom amb què es coneix la “gran campana de Westminster”, la més grossa de les que es troben a la Torre del Rellotge —rebatejada com a Elizabeth Tower en ocasió del jubileu de la Reina Elisabet II del Regne Unit— del Palau de Westminster. Encara que originàriament el nom feia referència només a la campana, popularment també s'aplica a tot el conjunt. La torre del Big Ben és un dels símbols de Londres. El Big Ben apareix en l'escut dels Castellers of London.
Veiem alguns números del Big Ben: té 96 metres d'altura. Els quatre rellotges estan situats a 55 metres d'alçada. A causa de les condicions del sòl on s'assenta la construcció, la torre s'inclina lleugerament al nord-oest, uns 220 mm a l'any. La maneta que marca les hores fa 2,7 metres de llarg, mentre que la que marca els minuts mesura 4,3 metres.
El nom de «Big Ben» va ser posat a la campana original de 16 tones de la torre, fosa el 1856. Atès que la torre no estava encara finalitzada, la campana va ser instal·lada al New Palace Yard, però la campana es va trencar, i finalment es va refer en una campana de 13,8 tones, la qual s'usa avui. La nova campana va ser muntada a la torre el 1858 al costat de quatre campanes més, que s'encarreguen de donar els quarts.
El 7 de setembre de 1859, tal dia com avui, el rellotge va entrar en funcionament. Del 16 de desembre de 2016 ençà, el Big Ben roman aturat per les obres de manteniment de la torre, que també està tancada al públic fins 2020: l'estat de conservació del conjunt era tan greu que, encara que també hi havia projectada una remodelació general de Westminster per a la dècada del 2020, el treball de restauració del Big Ben s'avançà al 2017. No obstant això, almenys una de les quatre cares del rellotge continuarà funcionant, i la campana sonarà en dates com la nit de cap d'any o l'11 de novembre (Dia del Record de la fi de la Primera Guerra Mundial). El projecte inclou la instal·lació d'un ascensor per a discapacitats i evacuació d'emergència de ferits des de dalt de la torre, que fins llavors havien de ser abaixats per ràpel amb una politja.
Hi ha altres torres semblants, podeu trobar una rèplica de la torre d'uns 6 metres feta de metall, coneguda com a Little Ben està situada a prop de Victoria Station a Londres. Altres torres en diferents llocs del món s'han inspirat en l'aspecte del Big Ben, com per exemple: la torre del rellotge de la Gare de Lyon (París), la Torre de la Pau del parlament del Canadà (Ottawa), el rellotge monumental de Pachuca a Mèxic i la torre del rellotge a Victòria (Seychelles).
I continuant amb el cinema, el Big Ben apareix a moltes pel·lícules, veiem-ne dues mostres: En la pel·lícula "Peter Pan", quan el protagonista va a buscar a Wendy i els seus germans volen fins a la torre del Big Ben i es posen en una de les manetes; i a "101 dàlmates", la Cruella de Vil imagina el Palau de Westminster pintat de blanc amb taques negres, com un dàlmata.
Karen
Christence Blixen-Finecke va morir el 7 de setembre del 1962. Va ser una
escriptora en llengua danesa i anglesa, que signava els seus treballs amb
pseudònim. A banda del pseudònim Isak Dinesen, que li donà popularitat, també
signava com Osceola (el nom d'un cap seminola) i Pierre Andrézel.
Va
començar publicant una sèrie d'apunts autobiogràfics sobre la seva vida a
Àfrica. Però va ser "Memòries d'Àfrica" (1937) l'obra que sense dubte la va
catapultar a la fama a nivell mundial. A part de les moltes edicions i
traduccions que se’n van fer, Sydney Pollack en va fer el 1985 una pel·lícula
de gran èxit, "Out of Africa", amb Meryl Streep i Robert Redford en els papers
protagonistes que va rebre 7 Oscars, dos Premis Bafta i tres Golbus d’Or.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada