La
conservació de la natura és un element imprescindible però molt nou en la
història. Avui celebrem l’aniversari del primer Parc Nacional dels Estats
Units. És el Parc Yosemite que entre altres elements extraordinaris conté un
bosc de sequoies gegants. El Parc Nacional de Yosemite està una 320 km a
l’est de Sant Francisco. Cobreix una àrea de 3.081 km² i s'estén a través dels
vessants orientals de la cadena muntanyenca de Sierra Nevada, a Califòrnia als
Estats Units. És visitat per uns 4 milions de persones cada any. És Patrimoni Mundial de la
Humanitat des del 1984 i és reconegut internacionalment pels seus penya-segats
de granit, salts d'aigua, rius cristal·lins, boscos de sequoies gegants i la
gran diversitat biològica (prop del 95% de l'àrea del parc és una àrea
salvatge). Potser l’haurem de posar a la llista dels espais naturals a
visitar...
Tal dia
com avui en anys diferents van néixer dues persones que volem recordar: Adolfo
Suárez i Christopher Reeve.
L’any
1932 neix Adolfo Suarez. Va ser un polític i advocat espanyol que va arribar a
ser president del Govern d'Espanya entre 1976 i 1981. Suárez va ser una figura
clau de la Transició, on es va deixar enrere el règim dictatorial del general Franco
i es va passar a formar un sistema democràtic. Va aconseguir, després de ser
nomenat president del Govern pel rei Joan Carles I el 1976, i tot i ser un
desconegut per a l'opinió pública del moment, que es posaren en marxa diverses
mesures que van reformar el sistema previ, com l'autoliquidació de les Corts
franquistes o la legalització dels partits polítics, inclosa la del Partit
Comunista d'Espanya. Els que som més grans els recordem per una frase que
repetia en els seus discursos amb vehemència: “Puedo prometer y prometo...”
Liderant la coalició Unió de Centre Democràtic (UCD), va ser posteriorment escollit
de nou president, aquesta vegada per les urnes, en les eleccions generals de
1977. El 1981 va abandonar el càrrec després de presentar la seva dimissió. En
reconeixement a la seva figura li han posat el seu nom a l’aeroport de Madrid
que se’l coneixia com l’aeroport de Madrid-Barajas.
Christopher
Reeve va néixer a Nova York el 25 de setembre de 1952. Va ser un actor, director
de cinema, guionista i activista nord-americà, que va adquirir fama mundial com
a actor interpretant a Superman.
Era esportista, excel·lent nedador, aficionat a l'hoquei sobre gel i l'equitació,
pilot llicenciat, gràcies al seu físic de 1,93 metres d'alçada, i una aparença
de noi ben plantat i bonàs els seus trets naturals s'assemblaven sorprenentment
a l'heroi del còmic. Es va presentar al càsting i com que el director volia un actor desconegut en veure’l
va obtenir el paper. Va ser un èxit total en taquilla i el va convertir en una
estrella mundial, Christopher Reeve va rodar tres seqüeles de la saga: Superman
II el 1980, Superman III el 1983 i Superman IV el 1987, la menys reeixida de la
sèrie. Ha estat escollit pels fans del còmic com el millor Superman de la
història.
Amb la
seva ocupada agenda i aprofitant la fama mundial que havia adquirit després de
rodar la primera pel·lícula de Superman, aquest mateix any Christopher es va
convertir en activista i treballava per causes socials, va donar suport i va
contribuir a les Olimpíades especials, assistia com a convidat a conferències,
reunions i donava xerrades sobre els problemes socials, malalts, discapacitats
i persones amb paràlisi que necessiten ajuda. Va treballar pel medi ambient i
també visitava hospitals de nens malalts els últims desitjos eren conèixer-lo.
Es va reunir diverses vegades amb el president dels Estats Units en aquest
llavors durant la cerimònia de les Olimpíades de nens especials. I des de 1982
ja contribuïa amb els pioners de la "Fundació Americana de Paràlisi",
sense imaginar-se que 13 anys després ell tindria la mateixa condició dels que
defensava.
El 27
de maig de 1995, la vida de l'actor va canviar per sempre. Durant un concurs
d'equitació amb salt d'obstacles a Culppeper (Virgínia), a l'intentar superar
un obstacle va caure del seu cavall, provocant-li la fractura de dues vèrtebres
cervicals i li va seccionar la medul·la espinal, quedant-se sense poder
respirar, perdent al mateix temps la mobilitat total del seu cos i des de
llavors va romandre en una cadira de rodes, amb respiració assistida. Després
de ser sotmès a una perillosa operació, només va poder recuperar la mobilitat
dels dits de la mà esquerra, que va aconseguir articular amb molt esforç. Els
metges van salvar la vida de Reeve però van anunciar que la lesió era de
caràcter irreversible. Christopher va passar 6 mesos a l'Institut de
Rehabilitació Kessler a New Jersey, mentre Dana, la seva dona, va transformar
la casa per adequar-se a la nova realitat familiar. Amb la seva nova realitat
va continuar l’activisme a pesar de la seva situació. Va ser un gran lluitador
i va morir l’any 2004.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada