Avui la història uneix dos protagonistes en els que la superació de dificultats és un denominador comú: Alcohòlics Anònims i Ray Charles.
Tal dia com avui l’any 1935 a Arkron, Ohio (EUA), es va fundar Alcohòlics Anònims quan un corredor de borsa recuperat de la seva alcoholisme, Bill Willson, en un esforç per perllongar el seu estat de sobrietat que dura ja sis mesos, es posa en contacte amb el Dr. Robert Smith, un metge que encara pateix un problema d'alcoholisme. Gràcies a aquesta iniciativa, el Dr. Smith pren avui la seva última copa i es lliura d'aquesta terrible xacra.
Actualment l’Associació d'Alcohòlics Anònims (A.A.), és una comunitat formada per homes i dones que s'ajuden els uns a altres a deixar l'alcoholisme i a mantenir-se en aquest estat sobri. No té caràcter, polític, religiós ni d'altre tipus per tal de poder acollir així a qualsevol persona que lliurement s'hi presenti. No substitueix els tractaments mèdics, ja que la seva finalitat és de tipus psicològic centrada a donar coratge i suport emocional als seus membres per tal que procurin la rehabilitació. La comunitat funciona a través d'uns 94.000 grups locals d'ajuda mútua (o GAMs), distribuïts en 134 països.
El programa que Alcohòlics Anònims suggereix es basa en dotze passes dissenyades per a la recuperació personal de l'alcoholisme. El primer pas és presentar-se davant la comunitat amb el reconeixement explícit de tenir el problema de l'alcoholisme. En les reunions els membres comenten les seves experiències i emocions i procuren desfer-se de la possible càrrega de negativitat dels seus sentiments. Els alcohòlics anònims continuen identificant-se com a alcohòlics, i encara que portin anys sense beure alcohol no diuen que estan curats. Els membres d'Alcohòlics Anònims mantenen el seu anonimat personal a nivell de premsa, ràdio, televisió i la resta de mitjans de comunicació social.
No tornar a beure mai més és símbol de fracàs perquè segur que em trobaré en situacions que potser no podré controlar però vint-i-quatre hores sí que són possibles per tant per “avui i només per avui” sí que em puc comprometre a no beure. Aquest mateix argument el podem fer servir per qualsevol canvi que vulguem operar en la nostra vida. “Per sempre” és massa llarg, costerut i quasi impossible però vint-i-quatre hores són possibles. Una tècnica excel·lent...
Avui també recordem Ray Charles en el dia de la seva mort l’any 2004. Ray Charles va tenir l'atreviment de treure el ritme del gospel fora de les esglésies ... i va funcionar. Ray Charles va saber sumar a la força vocal de la música religiosa negra les aromes del jazz, el blues o, fins i tot, el country. Nascut a Geòrgia el 23 de setembre de 1930, Ray es va quedar cec a causa del glaucoma quan tenia només 6 anys. Dins de la seva desgràcia, Ray va tenir la sort de ser enviat a un col·legi per a nens sords i cecs on va rebre formació musical. Fora ja d'aquella institució, a la mort dels seus pares i sent encara un adolescent, va haver de buscar-se la vida amb la música, primer a Florida i més tard a Seattle. El jove Ray, pianista i cantant, va prendre com a models a Charles Brown i Nat King Cole i no li va anar malament, perquè va tenir el seu primer èxit amb només 21 anys. Gràcies a aquests primers èxits va començar a girar al costat de les estrelles del Rhythm & Blues, amarant-se del seu so i esforçant-se a revolucionar el seu estil. Va tenir el seu primer número u i seus primers problemes amb les drogues a mitjans dels cinquanta. Però, afortunadament, va poder superar la seva addicció sense perdre la seva creativitat. Ray Charles ens va donar mig segle de bona música. No va deixar de crear fins a l'últim moment, l'últim que ens va deixar en disc va ser un àlbum de duets en el qual estaven des de BB King a James Taylor. Quan va morir, el 10 de juny de 2004, preparava una gira després de superar un operació de maluc. L’apassionant història de Ray Charles està superbament explicada a la pel·lícula Ray que li va valer un Oscar a Jamie Fox per la seva interpretació de Charles.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada