24 de juny Sant Joan 2020 Fi del full del curs

S’han acabat les classes i comencem vacances també en el blog. 

Ha estat un curs certament complex amb moments de molta boira, de cel clar i fins i tot de nits estelades. Han arribat les mascaretes, la distància de seguretat, el gels hidroalcohòlics, la neteja a fons de tot el que poden tocar els infants.

Les pantalles han estat les grans protagonistes des del mes de març i ens han confirmat que són una bona eina però no la única.

Els humans hem trobat a faltar a altres humans, el contacte físic i veure el somriure dels que ens envolten...   

Aquesta primavera-estiu hem actuat amb responsabilitat i amb amor. Ens hem quedat a casa, altres han treballat llargues hores sense descans, hem respectat les distàncies i fet cues als supermercats, ens hem posat les mascaretes i les màscares, hem fet mil videotrucades, hem respectat la distància, i seguirem actuant tan bé com puguem seguint les indicacions dels que saben d'aquestes coses... Hem actuat i seguirem tot l'estiu actuant amb amor, respecte i responsabilitat.

A l’estiu tota cuca viu i nosaltres necessitem sol i aire, i carregar piles perquè el curs vinent tinguem més anècdotes que ens obrin una finestra al món a través de la cultureta. 

Us esperem al setembre amb energíes renovades. Bon estiu a tothom!

Sobretot als lectors habituals del blog: Cultureta i activitats en família. Des de Barcelona, molt bones vacances a tothom!

23 de juny Revetlla de Sant Joan 1972 Inauguració del Zoo de Madrid

Aquesta és  la nit més curta de l’any en la qual els catalans celebrem la Revetlla de Sant Joan. Aquest any amb distàncies de seguretat, mascaretes, gels hidroalcohòlics, coca i petards... una mica especial. Festes ancestrals amb el foc i el petards com a protagonistes que solem passar amb els amics amb un àpat lleuger acabat amb la tradicional Coca de crema, de fruites o de llardons i on no pot faltar el cava ben fresquet pels més grans. És molt habitual que la festa s’allargui a través de música en directe o “enllaunada”, la ballaruca és pròpia de la verbena. Els amants de la pólvora també aprofitaran una estona per encendre petards. Cal anar amb molt de compte i vigilar perquè la festa acabi bé. Hi ha moltes tradicions lligades al foc i a les herbes remeieres... diuen que és una nit màgica.... 

Avui el protagonista del nostra espai és el Zoo de Madrid que es va inaugurar el 23 de juny del 1972. 

El Zoo de la Casa de Campo és l’evolució natural de la Casa de Fieras del Retiro. Ja a l’any 1972 cridava l’atenció per mostrar els animals en rèpliques dels seus habitats naturals i no en gàbies com era el més habitual en aquells temps. Els parcs zoològics com a centres de conservació de la natura són una idea molt moderna, abans el que es pretenia era mostrar l’excepcionalitat i la diferència.

Al llarg de tots aquests anys han fet una gran tasca principalment educativa amb les famílies, centres docents i universitats difonent la biodiversitat. També han treballat la reproducció d’animals en captivitat i així sabem consultant la seva web que l’any 1982 va néixer Chulín el primer panda que arribava a terme desprès d’una inseminació artificial fora de Xina, o al 2002 van néixer tres cries de taurons grisos, al 2009 el primer rinoceront blanc a Europa també per inseminació artificial, els quatre ossos panda o darrerament aquest mes d’abril de 2014 han nascut des cries de girafa de Rothschild (Giraffa camelopardalis rothschildi) –des del 1976 no havien nascut girafes d’aquesta espècie en el zoo de Madrid.

Avui compta amb unes extenses i modernes instal.lacions, hi podem trobar 6.000 animals de 500 espècies diferents, alguns únics a Espanya com el koala, l’os formiguer o l’os panda. És reconegut internacionalment com una de les Institucions més importants pels seus èxits reproductius i pel seu compromís amb la conservació.

22 de juny 1968 Mor Giovanni Guareschi 1970 Inauguració dels Jardins Costa Llobera

Com que ja ha arribat l’estiu sembla que ve de gust llegir coses més lleugeres... 

Avui us recomano pels més grans, una novel.la de Giovanni Guareschi que va morir tal dia com avui l’any 1968. És una novel.la que ens narra la vida en un poble italià i te com a protagonista el capellà “Don Camilo” que intenta la concòrdia en el poble en les coses més quotidianes tot parlant i consultant què ha de fer amb el Crist que està a l’altar de l’església. En el mateix poble tenim un alcalde comunista, Pepone, amb qui a partir de l’enfrontament constant trobaran que són més semblants del que es pensen...

L’estiu també és temps per passejar i badar. El 22 de juny de 1970 es varen inaugurar a Montjuic a la ciutat de Barcelona els coneguts com els Jardins Mossèn Costa Llobera. Aquest jardí ofereix unes espectaculars vistes panoràmiques sobre la franja litoral de la ciutat i el seu port, però no són visibles des de la ciutat. No es veuen, tot i trobar-se a escassos deu minuts, a peu, des del monument de Colom, al capdavall de la Rambla de Santa Mònica. I encara estan més a prop, encara no a cinc minuts a peu, del barri del Poble Sec. La recent rehabilitació ha millorat notablement aquest accés cèntric amb l'obertura de dues noves portes als vianants que fins aleshores només eren utilitzades com a accessos de servei. És un jardí de cactus i plantes exòtiques a recer dels vents freds. Podem trobar espècies de zones subdesèrtiques, desèrtiques i tropicals, però també de zones d’alta muntanya. Totes les plantes que hi trobarem han hagut d’adaptar-se viure amb molt poc recurs hídric: són plantes que retenen l'aigua i que han reduït a la mínima expressió les seves fulles fins convertir-les en punxes o que han desenvolupat sistemes radiculars extensos o formes de tubèrcul per conservar l'aigua, tot amb la finalitat de garantir la seva viabilitat en condicions de gran eixutesa. 

Una passejada de matí o de tarda evitant el sol ardent, amb bona protecció solar ens transportarà a zones càlides de veritat.

21 de juny Estiu astronòmic 2014 Dia de la Música especial

Ja arriba l’estiu astronòmic! Ja fa dies que ha arribat la calor però avui a les 22 hores i 44 minuts d'aquest 21 de juny, hem inaugurat la nova estació, que durarà fins el 22 de setembre, dia de l'equinocci de tardor. El sol sortirà a les 6.48 i es posarà a les 21.44 amb 14.94 hores de llum. Aquesta informació i molt més la trobeu al 3/24.

Un dia de la Música especial. L’any 2014 es va celebrar el Dia de la Música i  com que aquest any coincidia amb el 70è aniversari de l’OBC (Orquestra Simfònica de Barcelona i Nacional de Catalunya) van voler fer una celebració diferent. Van proposar el primer concert d’una orquestra simfònica en una platja de Barcelona. La cita era avui, a les 20.30h, a la Barceloneta, a la Platja de Sant Sebastià, davant del Hotel W i els espectadors s’havien de portar la cadira o la tovallola per gaudir còmodament d’una excel.lent música totalment gratuïta. L'acústica, tot i ser un concert simfònic en un escenari tan poc habitual com la platja, va ser impecable. Sota la direcció de Jordi Bernárcer, la vuitantena de músics que conformàven l'OBC van interpretar peces com "Música dels focs artificials" de Händel, molt escaient ara que s'acosta la revetlla de Sant Joan; "El vaixell fantasma" de Wagner; la cèlebre "Les Toreadors" de l'òpera "Carmen" de Georges Bizet o algun fragment d'"El llac dels cignes" de Txaikovski. Més de vuit mil persones van poder gaudir d’aquesta vetllada tan especial.

I és que cal estar atent perquè hi ha mil propostes interessants en el nostre entorn...

20 de juny Dia Mundial de los Refugiats

Avui es celebra el Dia Mundial dels Refugiats.

En un món on la violència obliga a centenars de famílies a fugir cada dia, l'Agència de les Nacions Unides per als Refugiats actualment creu que ara és el moment per mostrar als líders mundials que el públic global està aliat amb els refugiats, i per tant, presentarà la seva petició de #ConLosRefugiados el 20 de juny per enviar un missatge als governs que han de treballar junts i fer la seva part amb els refugiats.

La petició #ConLosRefugiados serà lliurada a la seu de l'ONU a Nova York amb motiu de la sessió de l'Assemblea General del 19 de setembre. La petició demana als governs que:

- Garanteixin que tots els nens refugiats tinguin accés a l'educació.

- Garanteixin que totes les famílies refugiades tinguin un lloc segur on viure.

- Garanteixin que tots els refugiats puguin treballar o formar-se per adquirir noves competències i així poder contribuir positivament a les seves comunitats.

Com una expressió de solidaritat amb Àfrica, continent que alberga a la majoria dels refugiats del món, l'Assemblea General de les Nacions Unides, va adoptar la resolució 55/76 Document PDF el 4 de desembre de 2000, en la qual declarava el 20 de juny Dia Mundial del Refugiat, fent-ho coincidir així amb l'aniversari de la Convenció sobre l'Estatut dels Refugiats de 1951.

18 de juny 1872 Neix Admundsen

El nostre protagonista d'avui és un explorador. A principis del segle XX encara quedaven parts del món desconegudes... ell va ser l'explorador del gel, de les regions polars.

Roald Engelbregt Gravning Amundsen va neixer a Borge, Noruega, el 16 de juliol de 1872 i va morir al Mar de Barents el 18 de juny de 1928 quan anava a rescatar el seu competidor Scott. Fou un explorador noruec de les regions polars. Va dirigir l'expedició a l'Antàrtida que va assolir el Pol Sud per primera vegada el 14 de desembre de 1911. També va ser el primer a solcar el Pas del Nord-Oest, que unia l'Atlàntic amb el Pacífic, i va formar part de la primera expedició aèria que va sobrevolar el Pol Nord. També va ser la primera persona a localitzar la situació del Pol nord magnètic.

Roald Amundsen comptava amb una excel·lent formació naval i una especial habilitat en les tècniques de supervivència, apreses en part de la seva experiència en esports hivernals, en la vida dels esquimals, i en les expedicions que el van precedir. En les seves diferents expedicions va comptar amb un reconegut equip en els camps de la navegació, de l'esquí, de l'enginyeria aeronàutica i de l'aviació. Juntament amb Fridtjof Nansen (que va inspirar Amundsen amb la travessia de Grenlàndia que va realitzar el 1888), és l'explorador més cèlebre de la història de Noruega.

17 de juny 133 Vall d'Aran a Catalunya 1870 Registre Civil 1991 Desapareix l'Apartheid a Sudàfrica

Avui tenim dos protagonistes territorials: la Vall d’Aran i Sudàfrica i  el Registre Civil.

Tal dia com avui de 1313 la Vall d'Aran entra a formar part de Catalunya. La Vall d'Aran o Aran, de vegades anomenada pel seu tòponim oficial en occità Val d'Aran o Vath d'Aran, és una vall pirinenca i un parçan situat al sud-est de Gascunya, a Occitània. Les seves muntanyes l’aillaven a l’hivern de França i Catalunya. Administrativament és una entitat territorial singular considerada com a realitat nacional occitana, constituïda fins al 2015 com a comarca catalana, amb capital a Vielha en virtut de la Llei 16/1990 sobre el règim especial de la Val d'Aran, actualitzat amb la nova Llei d'Aran del 21 de gener de 2015. Té un govern autònom (Consell General d'Aran recuperat tal dia com avui de 1991). La llengua pròpia i oficial és l'occità aranès, que pertany al conjunt del gascó oriental. També hi són cooficials el català i el castellà. Celebra la seva festa nacional, la Hèsta d'Aran, el 17 de juny.

Tal dia com avui de l’any 1870 es va promulgar la llei de creació del Registre Civil. El Registre Civil és una funció administrativa (per regla general un servei públic) que té per objectiu deixar constància dels fets o actes relatiu a l'estat civil de les persones naturals i altres que les lleis li encomanin. En el registre civil s'inscriu els naixement, la filiació, el nom i els cognoms de les persones, les emancipacions; les defuncions reals o presumptes; els antecedents penals; la pàtria potestat, les guardes i els matrimonis.Estem tots registrats...

També tal dia com avui al 1991 a Sudàfrica va desapareixer oficialment l’apartheid. L’apartheid va ser una política que es va convertir en un sistema de segregació racial duta a terme entre 1948 i 1990 durant els governs del Partit Nacional a Sud-àfrica (i Namíbia mentre restà sota tutela sud-africana). El primer esment que es té del mot és en un discurs de Jan Smuts del 1917, l'aleshores primer ministre. Significa "separació'" o més literalment "apartament" en afrikaans i neerlandès, però el terme ha estat adoptat per gairebé totes les llengües, ampliant-ne el significat per explicar situacions de discriminació racial, i reclamat amb més o menys èxit per diversos pobles o grups oprimits. La segregació racial a Sud-àfrica començà durant el colonialisme, però l'oficialització de l'apartheid començà després de les eleccions generals de 1948. La nova legislació classificava els habitants en grups racials (blancs, negres, coloured i indis) i les zones residencials foren segregades mitjançant trasllats forçosos. Els habitants negres foren desposseïts de la ciutadania i traslladats a un dels 10 territoris autònoms tribals o bantustans del país, quatre dels quals esdevingueren estats independents. El govern segregà l'educació, la sanitat i altres serveis públics, i reservà per als blancs aquells de major qualitat i per als negres els pitjors. L'apartheid comptà amb una resistència interna considerable. El govern respongué a les protestes i aixecaments il·legalitzant l'oposició, promovent una forta repressió i empresonant els més significatius líders anti-apartheid, com Nelson Mandela. Les reformes promogudes els anys 80 no varen aconseguir sufocar l'oposició, i el 1990 el president Frederik Willem de Klerk començà les negociacions per posar fi al sistema. El 1994 se celebraren eleccions multirracials per sufragi universal que guanyà el Congrés Nacional Africà de Nelson Mandela.