9 de gener 1522 Nomenat Papa Adrià VI 1844 neix Julián Gayarre

Darrerament, a l’Església Catòlica hem viscut uns quants Papes no italians: Joan Pau II era polac, Benet XVI era alemany, el Papa Francesc és argentí. Però tradicionalment la majoria de Papes van ser italians  de fet, tal dia com avui de l’any 1522 Adrià d’Utrecht, holandès, va ser escollit Papa prenent el nom d’Adrià VI. Serà el darrer pontífex no italià fins Joan Pau II que va ser escollit el 16 d’octubre de 1978.

Avui també parlarem d’un home que va néixer al Valle del Roncal, a Navarra, on es fan uns formatges excepcionals. Ell  va arribar a ser el millor tenor del món però en una època en la qual no tenim cap enregistrament però sí fotografies (podem afirmar que era ben plantat i guapot). Un pastor navarrès, que va treballar com a ferrer i que gràcies a una beca va poder estudiar al Conservatori de Madrid i més tard al Conservatori de Milà va mostrar al món el seu do: una veu prodigiosa. Però no va ser tot un camí de roses... us convido a llegir la seva biografia. Va arribar al cim gràcies al seu esforç i a la gent que va creure en ell. Es curiós que es puguin trobar tantes dificultats... Avui el Teatre de Pamplona porta el seu nom: Julián Gayarre. (mireu si va patir dificultats que segons on consulteu va néixer avui o el dia 12... tan se val, per mi el més important és que ens obre una finestra al món del “bel canto”). El teatre de Pamplona porta el seu nom.

8 de gener Inici de classes 1935 neix Elvis Presley 1982 Primer President electe a Andorra 2017 Récord als Globus d'Or

Avui comencem de nou les classes, després d'unes merescudíssimes vacances. Sí, la primera classe del 2019. Però...sabeu quin és el primer any que vàreu escriure a la llibreta. Feu el compte... podria ser a finals de P5 o a Primer de Primària o d’EGB... Segur que sense adonar-vos-en heu escrit un munt de dates. Ara, en aquesta primera setmana és molt freqüent que ens equivoquem i encara posem 2018 però ens acostumarem a aquest 2019 que comença. És qüestió de temps...

Avui tenim tres protagonistes: un músic, un càrrec i una pel·lícula.

Tal dia com avui de 1935 va néixer un nen que no va passar desapercebut, va obtenir fama mundial i avui, ja molts anys després de la seva mort, continua sent un referent en el món de la música, el seu nom és Elvis Presley.

Avui,dia d’inici, recordem un inici important. L’any 1982 va ser escollit, per primera vegada en la seva història, un president de govern a Andorra i va ser l’Oscar Ribas Roig.

I per acabar, recordem que el musical “La, La Land” va fer història al 2017 quan a la cerimònia dels Globus d’Or va obtenir set premis, tots als que aspirava.

Hi ha mil maneres d'escriure la data a la pissarra, aquí en teniu una d'elles...

5 de gener 1933 inici del Golgen Gate Nit de Reis

Tal dia com avui de l’any 1933 es va començar a construir a San Francisco la construcció d’un dels ponts més famosos del món: el Golden Gate. Per uns anys va ser el pont penjant més llarg del món. Un pont penjant és un pont sostingut per un arc invertit format per nombrosos cables d'acer, del qual se suspèn el tauler del pont mitjançant tirants verticals. Des de l'antiguitat aquest tipus de ponts han estat utilitzats per la humanitat per salvar obstacles. Aquest tipus de ponts són capaços en l'actualitat de suportar el trànsit rodat i, fins i tot, línies de ferrocarril lleugeres. El pont va acabar de construir-se a l’abril de 1937. Va ser obert als vianants el 27 de maig de 1937, a les sis del matí, i al trànsit de vehicles al dia següent.

L’estret situat a l’entrada de la badia de San Francisco li dóna nom al pont. Sempre m’ha encuriosit el color del pont i es veu que a causa del clima, normalment està cobert de boira, van decidir pintar-lo de vermell, per fer-lo més visible pels vaixells.

Però aquesta nit és recordada en el nostre entorn més proper per ser la Nit de Reis. Barris, pobles i ciutats celebren l’arribada dels Mags amb cavalcades. Aquest any per TV3 podrem veure la de Lleida. És un moment màgic en el que tots ens fem petits de nou. Alguns han perdut el sentit de la festa i només es queden amb els regals o el carbó. Tot un Déu es fa home i no podem fer altra cosa que adorar-lo, fins i tot els Mags. És el dia de la presentació oficial de Jesús. Per això rebem amb alegria aquells que també ho saben. Tothom aporta el que té d’una banda  els pastors amb les seves ofrenes senzilles, d’una altra els Mags amb materials preciosos. Siguem nosaltres també capaços de oferir al Senyor el que tenim que ell ens retornarà el seu somriure i la seva presencia, sempre, entre nosaltres.

I avui, desprès de preparar una copeta de vi bo i unes galetes pels Reis i deixar palla i aigua pels camells, toca anar a dormir de seguida perquè no ens trobin desperts i ens pugin deixar algun present, en record d’aquella primera ofrena.

4 de gener 1809 neix Louis Braille

El 4 de gener de 1809 va néixer, a Paris, Louis Braille. Es va quedar cec als tres anys i a mitjans del segle XIX va inventar un sistema d’escriptura que porta el seu nom. No és un idioma sinó un alfabet. Per tant, es pot escriure en Braille en anglès, francès, català o castellà i ha de seguir les normes ortogràfiques de cadascuna de les llengües emprades.

El sistema Braille és un sistema de lectura i escriptura tàctil pensat per a persones cegues. El comencem a trobar en els ascensors, en els medicaments però encara hi ha molta feina per fer perquè es normalitzi el seu us i els cecs puguin ser realment autònoms. L’alfabet Braille consta de sis punts en rectangle de tres files i dues columnes que en diem caixetí. Per cada caixetí una determinada combinació d'aquests punts estarà en relleu i permetrà la codificació. Tenim lletres, números, signes de puntuació, vocals accentuades, majúscules i minúscules. El símbol del guionet es representa amb dos caixetins i els punts suspensius amb tres.

El sistema Braille també és interessant perquè es tracta d'un sistema de numeració binari que va precedir a la invenció dels ordinadors.

La ONCE ensenya el llenguatge Braille a nens i nenes cecs i amb deficiències visuals greus i treballa per la seva inclusió social.

La campanya institucional del Grup Social ONCE dóna inici a la celebració dels 80 anys de l'Organització, que es compleixen en 2018. Sota el títol 'Contigo, hacemos de la Evolución una Revolución. Grupo Social ONCE. 80 años de Inclusión Social', la campanya institucional reflecteix la gran transformació que la societat i l'ONCE com a part d'ella, han experimentat en aquests 80 Anys, destacant els èxits en matèria social i els relatius a la inclusió de persones amb discapacitat. Una de les parts més conegudes de la ONCE és el seu famós cupó però hi ha molt més.

3 de gener 1939 Neix l'agència EFE 1969 Neix Michael Schumacher

Quantes vegades hem sentit que una noticia procedeix de l'Agencia EFE? Va ser creada a Burgos com una petita agència local de notícies el 1939, enmig d'una Espanya devastada per la Guerra Civil, l'Agència EFE està situada entre les quatre grans del món i la primera en espanyol.

En aquestes set dècades i mitja d'activitat ininterrompuda han estat diverses les generacions de periodistes d'Espanya i Amèrica Llatina les que han donat valor a EFE com a agència de notícies i han anat cedint el testimoni als més de tres mil professionals de 60 nacionalitats que actualment treballen.

I una notícia ens porta el següent personatge. Si no fos pel greu accident que va patir el 29 de desembre de 2013 mentre esquiava a l'estació de Méribel, situada als Alps francesos potser no hagués estat el protagonista de l’entrada d’avui. Hi havia molts altres temes interessants, Alaska, Tolkien, els Beatles... però l’actualitat malauradament el va posicionar en aquell moment en les primeres planes dels diaris, no només esportius en els darrers dies de l’any.

Michael Schumacher va néixer el 3 de gener de 1969. Per tant avui, en el llit de l’hospital de Grenoble, fa 45 anys. És un pilot alemany que es va proclamar set cops campió mundial de la Fórmula 1. Guanyador de 91 grans premis, autor de 155 podis, 68 pole position i 77 voltes ràpides. L'alemany va debutar a la Formula 1 la temporada 1991 i va retirar-se de la categoria al final de la temporada 2006 tot i que a la temporada 2010 torna als circuits com a pilot de l'escuderia Mercedes GP i es va retirar definitivament al final de la temporada 2012 després d'haver participat en 19 temporades. Té una carrera esportiva espectacular.

Ha rebut nombrosos premis com el Laureus, escollit el millor esportista de l’any els anys 2002 i 2004, també va rebre la medalla d’or de l’automobilisme de la FIA i el premi Princep d’Astúries als esports l’any 2007. Va fer una gran fortuna amb la que contribuïa generosament amb diverses causes solidàries.

Amb el seu accident va fer córrer rius de tinta i va fer parlar des dels comentaristes esportius fins a les converses d’amics sobre els riscos que prenem, la seva necessitat, les vegades que ens posem en perill sense adonar-nos-en o voluntàriament per fer córrer l’adrenalina per les venes... també sobre els avenços de la medicina que ens fan continuar vius.... o sobre les seqüeles dels nostres actes sobre la nostra vida.... o que els diners en aquests moment s no fan la felicitat, tot i que poden ajudar a fer tot el possible per tenir el millor futur possible però no pot moure les naturals limitacions... En parlem i en parlarem...

2 de gener 1902 neix el Cu-cut!

Avui el protagonista és un setmanari. Una mena de revista on la finalitat era explicar d’úna manera còmica i satírica la realitat política des del punt de vista catalanista.

El ¡Cu-cut! va ser un setmanari satíric barceloní que es va editar entre el 2 de gener de 1902 i el 25 d'abril de 1912. Un dels personatges més representatius de la publicació era un pagès amb barretina, creació de Gaietà Cornet i Palau, director artístic de la revista. Cada exemplar constava de setze pàgines, habitualment a dues tintes. El preu de venda per exemplar era de deu cèntims. El director literari fou Manuel Folch i Torres. El seu director va ser empresonat en diverses ocasions per acudits o escrits publicats al setmanari. La premsa de principis del segle XX era un instrument per fer política i l'humor i la sàtira de Cu-cut! van animar la creació de noves revistes amb un estil similar basat en la sàtira de caràcter catalanista.

1 de gener Un any nou

2019: rebem una llibreta nova i nosaltres l'escriurem amb la nostra vida... què en farem?

Estrenem un nou any i ha arribat el moment que molts ens plantegem alguns propòsits per complir durant els 365 dies que tenim per endavant. En moltes ocasions, aquests desitjos estan relacionats amb la salut i la millora de la nostra imatge de vegades amb vocació de fons i altres nomès de forma. 

Una de les propostes més habituals per aquestes dates és la de perdre alguns quilos que ens sobren, així com menjar millor i més saludable. L'obesitat i el sobrepès són una de les grans epidèmies d'aquest segle. És important seguir una dieta equilibrada i amb les necessitats nutricionals adequades.

Encara en queden que es plantegen deixar de fumar. El començament d'un nou any és un bon moment per deixar el tabac. S'ha d'estar convençut per prendre la decisió i sumar raons que donin impuls a aconseguir-ho. A vegades es pot buscar l'ajuda de la família i amics, i si és necessari consultar especialistes.

Molts també es plantegen començar o seguir fent esport. Alguns “realistes” han deixat de proposar-s’ho. Fa massa anys que no passa el propòsit del gener... la vida sedentària i les coses del dia a dia ens confonen... en  però cal tornar-lo a posar a la llista. Aquest propòsit requereix voluntat i tenir els objectius molt clars. Sempre es pot recórrer a esports de moda com el 'gym-jazz', l'aquagim, l''spinning', el pilates o el 'running'. Hi ha un esport per a cada tipus de persona, que s'adapta als seus gustos, les seves capacitats físiques i el seu temps. De vegades vol dir caminar trenta minuts tres cops per setmana. Tots sabem dels seus beneficis... què esperem? 

També entraria en el ranking dels deu primers controlar l’estrès. Sembla que tothom va nerviós i veient només la part negativa. Ser més positius, no deixar-nos arrossegar per l’angoixa generalitzada i el pessimisme, aconseguir controlar el dubte i la por, tenim tant per fer i tan poc temps, no veiem l’efecte positiu del nostre esforç, no ens sentim valorats pels altres.... siguem capaços de dir prou!

Potser el desig més repetit, que es va fent intermitent al llarg de l’any per les dificultats que suposa i el benefici que tots en traiem, és: fer temps. Fer temps per a mi, per la meva família, pels amics, per Déu, per estudiar, per jugar, per badar, per llegir, per experimentar, per reciclar-reutilitzar, fer temps per a les coses importants... Tenim el temps però l’ocupem amb urgències i de manera atropellada. Ens l’ocupen. Ens el deixem ocupar.... De vegades, tenim la sensació de que la vida ens viu i que els protagonistes de la nostra existència no som nosaltres. Quan hem fet el repàs de l’any hem dit... però que ens ha passat? Què ha estat dels nostres bons propòsits de l’any... no pot ser, aquest any sí! (esperem que aquesta vegada sigui veritat).

   

El resum de tots els anteriors és saber posar les coses de la nostra vida al seu lloc amb un ordre de prioritats que faci que el que pensem, el que diem i el que vivim estiguin en consonància. En definitiva es tracta d’agafar les rendes de la nostra vida. En diem estar centrats. Aprofitar el moment, gaudir de les coses petites, somriure, no esperar que les coses passin sinó fer que passin, tenir una actitud proactiva, escoltar el doble del que parlem, fer de cada dia “el dia”, aprofitar les oportunitats que la vida ens planteja per ser feliços, gaudir plenament, voltar-nos dels que ens estimen, consumir energia positiva per poder-la retornar, ajudar i estar pels altres, estar atents, posar el nostre granet de sorra perquè el món sigui un lloc més just. No estem sols vivim en botims, com el raïm. Tenim persones fantàstiques al voltant, en la família, en els amics. Comptem amb ells de veritat? Poden comptar amb nosaltres?

Alguns amb Déu i altres sense, però el meu pare deia que tothom volia estar voltat de persones “com Déu mana”. Un sant deia que cal estimar i fer el que vulguis perquè si estimes de veritat tota la resta va al darrera. Crec que tenia molta raó. No és gens fàcil, però només intentar-ho és fantàstic. Això ens fa viure plens, i quan ho estem es nota. 

En aquest 2019 que us desitjo que poseu ordre a les vostres vides i que estimeu molt i, sens dubte, rebreu tot allò que l’Amor aporta a les nostres vides. I si tot això falla: agafeu aire, paciència, valeriana, bona companyia i tornar a començar.... si us en heu adonat és que encara hi ha esperança...