7 de març 1927 Neix Josep Maria Espinàs

 

Avui tenim un protagonista amb molta història i molta lletra.

Josep Maria Espinàs i Massip va néixer a Barcelona el 7 de març de 1927. És un escriptor i periodista català conegut del gran públic per les novel·les, per les cròniques de viatges i pels articles periodístics. La pipa és una de les seves companyes de viatge...

Autor d'una extensa obra narrativa (90 novel.les publicades) amb la qual ha aconseguit el Premi d'Honor de les Lletres Catalanes, el Premi Joanot Martorell, el Premi Sant Jordi i el Premi Víctor Català. També va ser el cofundador d'Els Setze Jutges i de l'editorial La Campana.

L’any 1986 va publicar unes emotives cartes adreçades a la seva filla sota el títol El teu nom és Olga, que va ser un èxit editorial i objecte de nombroses traduccions, a part de contribuir al coneixement de la relació amb una filla amb síndrome de Down. En un moment en el que aquestes persones no estaven incloses a la societat sinó que s’amagaven. No en veies pel carrer ni a les feines... Avui podem dir que s’ha fet feina però encara en queda molta per fer amb aquest col·lectiu tan sensible.

Ha escrit, ha cantat... però hi ha una de les seves obres que es canta arreu del món i pocs saben que ell n’és l’autor. Es tracta de l’Himne del Barça. Una lletra senzilla que descriu un sentiment.

Va morir el mes de febrer i ha rebut molts records i homenatges per la seva obra però sobretot per la seva manera de ser.

6 de març 1927 Neix Gabriel García Márquez

 

El dia d’avui te un nom propi: Gabriel García Márquez.

De fet aquest va ser el seu “nom artístic perquè quan va neixer el van batejar amb el nom de Gabriel José de la Concordia García Márquez. Va nèixer tal dia com avui a Aracataca l’any 1927. Va ser un escriptor colombià, especialitzat en novel·les, contes, guions i articles periodístics. Era conegut familiarment com a Gabo o Gabito (diminutiu de Gabriel), des que el seu company del diari de Bogotà El Espectador, José Salgar, va començar a anomenar-lo així. El 1958, es va casar amb Mercedes Barch, amb qui va tenir dos fills, Rodrigo i Gonzalo.

És considerat un dels autors més importants del segle XX. Va obtenir el Premi Nobel de Literatura el 1982, segons l'Acadèmia Sueca "per les seves novel·les i històries curtes, en què la fantasia i la realitat es combinen en un tranquil món d'imaginació rica, reflectint la vida i els conflictes d'un continent". La seva novel·la més reconeguda internacionalment és "Cent anys de solitud", publicada el 1967. L’autor va morir a Ciutat de Mèxic, el 17 d'abril de 2014 però les seves obres no moriran mai.

5 de març Dia de l'eficiència energètica 1827 mor Alessandro Volta

 

Avui es celebra el Dia de l’eficiència energètica. Però què vol dir això de l’eficiència energètica? És l’ús que fem del consum d'energia que té com a objecte reduir-ne el consum. També s'anomena estalvi d'energia.

Els Ajuntaments amb les seves ordenances municipals poden fer actuacions a favor de l’estalvi energètic, els estats poden fer lleis en aquesta línia però... i què podem fer nosaltres?

Tothom hi pot col.laborar. Grans i petits. Cadascú a casa seva pot fer moltes petites accions que si les fes tothom... però no podem fer que els altres facin però sí que els podem animar amb el nostre exemple. Sempre hi ha qui li costa o qui pensa que pot fer tan poca cosa que no val la pena però en català tenim una dita que ens va molt bé per la Diada d’avui: “de mica en mica s’omple la pica”. Moltes miques poden fer un molt. El més important és fer un canvi d’hàbits perquè quan les accions puntuals es converteixen en bons hàbits estem en el camí correcte.

Com es pot estalviar? Tancant llums innecessaris, posant bombetes de baix consum, tancant l’aixeta de l’aigua quan ens rentem les dents, no deixar la nevera oberta, posar la rentadora quan estigui plena, tancar bé els aparells elèctrics perquè no tinguin encesa la llumeta del stand by, mantenir la casa a una temperatura adequada ni massa freda (aire condicionat) ni massa calenta (calefacció)...  Hi ha mil exemples i en podríeu trobar mil més.

Reciclar, reutilitzar i reduir són tres verbs que hauríem de conjugar cada dia en la nostra vida diària.

Us convido a veure un documental que es diu HOME on ens parla del món i de com l’hem malmès però alhora del que ja s’està fent per cuidar-lo. És molt interessant.

A més tal dia com avui l’any 1827, a la ciutat italiana de Como, va morir el físic italià que va inventar la pila elèctrica, el Sr. Alessandro Volta. Avui recordeu que quan s’acaba la vida útil de les piles s’han de portar a contenidors especials que trobareu a les ferreteries i a les deixalleries. Com a acció d’eficiència energètica potser podríem fer servir piles recarregables? Ens podríem informar per saber si aquesta és una bona solució.

4 de febrer 1789 Entra en vigor la Constitució dels Estats Units 1974 comença a sonar "Waterloo" d'ABBA

 

Avui parlem de la constitució més antiga del món que continua vigent, la dels Estats Units. Sentim a parlar molt de constitució però... què és?

Una constitució és un conjunt de principis fonamentals o precedents establerts segons els quals un estat o una altra organització es governa. Quan aquests principis s'escriuen a una col.lecció única o conjunt de documents legals, es pot dir que aquells documents comprenen una constitució escrita. Les constitucions estableixen les regles i els principis que governen l'organització o una entitat política. En el cas dels estats, la constitució és la norma jurídica fonamental que defineix l'estructura, els procediments, les prerrogatives, drets i responsabilitats del govern i dels ciutadans.

Tal dia com avui, es va reunir per primera vegada la Cambra dels Representants el 4 de març de 1789, data en què entrà en vigor la constitució. La federació va reemplaçar la unió dèbil i descentralitzada que existia abans, el document legal de la qual eren els Articles de la Confederació. Una transcripció original del document s'exhibeix a la Seu dels Arxius Nacionals de Washington, DC.. La redacció de la Constitució del Estats Units va finalitzar el 17 de setembre de 1787.

Aquesta Constitució contenia un preàmbul i set articles. El preàmbul diu "Nosaltres el poble dels Estats Units, per tal de formar una Unió més perfecta, establir justícia, assegurar-ne la tranquil·litat interna, proveir una defensa comuna, promoure el benestar general i assegurar les benediccions de llibertat per a nosaltres i els nostres descendents, ordenem i establim aquesta Constitució per als Estats Units d'Amèrica". El Preàmbul no atorga cap dret ni prohibeix cap acció, només explica les raons i els motius de la Constitució. Les primeres tres paraules ("Nosaltres el poble", We the people) s'han convertit en la frase més famosa i més citada del document.

En un altre ordre de coses recordem també que l’any 1974 va començar a sonar Watterloo d’ABBA. Aquest mateix any aquest grup suec va guanyar el Festival d’Eurovisió, va marcar estil i tendència i van donar-se a conèixer arreu d’Europa. Els vèiem tan moderns i ara... us convido a veure el vídeo i fer-vos una idea de la moda de l'època.

3 de març Sant Medir

 

Avui es celebra la festa de Sant Medir, la festa dolça. Però anem a pams… qui era Sant Medir? Perquè es fa aquesta festa a Barcelona i hi ha una desfilada amb caballs i es llencen caramels?

El bon pagès Medir visqué vora l’any 303, durant el domini romà de l’emperador Dioclecià, qui va dirigir una persecució brutal sobre els cristians. Un d’ells, el Bisbe Sever, va decidir fugir cap a Barcelona en sentir-se en perill i, perseguit constantment pels romans, va emprendre un romiatge cap a Sant Cugat, on es trobà al pagès Medir plantant faves.

El Bisbe li explicà el motiu de la seva fugida i, decidit a morir per la fe de Jesucrist, li demanà que si algú preguntés per ell, respongués amb la veritat.

Que digués que, mentre ell sembrava les faves, el Bisbe havia passat per aquell indret i de ben segur el trobarien pocs metres més avall. Un cop hagués marxat el Bisbe, les faves començaren a créixer i florir de manera miraculosa.

Poc després, els perseguidors romans passaren per l’indret buscant al Bisbe i li preguntaren al pagès, però no cregueren la seva història i, sentint-se enganyats, tornaren en busca de Medir un cop hagueren capturat al Bisbe, i els empresonaren i martiritzaren fins la mort.

Fem un salt en el temps i arribem al moment en el qual comença celebrar-se aquesta festa d’una manera especial…

En urbanitzar-se l’entorn del carrer Gran de Gràcia, en Josep Vidal i Granés, fill de la Parròquia de Santa Maria del Mar, a Barcelona s’instal·là en un forn al número 111 (cantonada carrer Sant Marc). Ell serà el fundador de la primera colla.

El forner no gaudia de molt bona salut i, essent tant devot de Sant Medir com era, li va prometre que si el curava, cada 3 de març (festivitat del Sant) aniria a la seva Ermita a la Serra de Collserola i ho faria tocant un sac de gemecs a sobre un cavall alhora que anunciava pel barri la seva prometença.

L’any 1830, quan ja es trobava millor, va iniciar el que seria el primer romiatge. El següent any fou acompanyat per familiars i amics, creant-ne la primera colla, la del Vidal. Així, any rere any, s’anaren afegint amics, veïns, coneguts… fins formar altres colles a Gràcia, Sarrià, Sant Gervasi i Sants.

La primera notícia escrita apareix al Diari de Barcelona, l’any 1853, on s’informava als ciutadans de la gran Festa de Sant Medir que llavors aplegava ja a 300 persones d’arreu de Barcelona.

El bon Vidal morí a Barcelona l’any 1856 a causa de la seva malaltia, però encara avui recordem la seva fita.

Actualment 26 colles participen activament en la Festa de Sant Medir el dia 3 de març als barris de Barcelona, Gràcia, Sarrià, Sant Gervasi i La Bordeta. La festa s’inicia de bon matí amb la formació de les diferents colles en els seus locals socials per començar les cercaviles pels diversos barris. Al migdia, les colles participen de l’aplec a l’Ermita de Sant Medir, al bell mig de Collserola, juntament amb els ciutadans de Sant Cugat. Al capvespre, totes les colles juntes desfilen pel carrer Gran de Gràcia fins als Jardinets llençant tones i tones de caramels.

Des de fa bastants anys, el diumenge després del 3 de març les colles tornen a celebrar la festa al voltant de la Parròquia de Sant Medir al barri de La Bordeta, també a Barcelona.

La festa dolça també és notícia aquest any perquè la colla Monumental estrena celebra els seus primers 75 anys. En Ramon Lloret, Josep Cabanes i Joan Joé, que van impulsar el grup l'any 1948 amb les tertúlies al restaurant Monumental a Gran de Gràcia 25. 

La imatge és pel cartell d'enguany i la seva dissenyadora. El Sant Medir 2023 ja té cartell, amb l'autoria de la dissenyadora gràfica Tresa Calbó, també autora de l'últim cartell de Fires de Sant Narcís de Girona. 

                                    

2 de març 1974 execució de Salvador Puig i Antich

 

La pena de mort a Espanya està prohibida per la Constitució de 1978, promulgada a l'inici de la transició democràtica espanyola i completament abolida, tant en temps de pau com de guerra, per una Llei Orgànica de 1995, després d'una forta pressió social.

“SABEM QUE, JUNTS, PODEM ACABAR AMB LA PENA DE MORT EN QUALSEVOL PART.” Aquests és el títol que podem llegir a la web d’Amnistia Internacional.

Cada dia, algun Estat executa o condemna a mort a algú com a càstig per algun delicte, i a vegades per actes que no han d'estar castigats. En alguns països, pot imposar-se aquesta pena per delictes relacionats amb les drogues, mentre que en uns altres es reserva per als actes de terrorisme i els assassinats.

Alguns països executen a persones que tenien menys de 18 anys en el moment de cometre's el delicte; uns altres apliquen la pena capital a persones amb discapacitats psíquiques i intel·lectuals; i altres l'apliquen en el context de judicis sense les degudes garanties, vulnerant clarament les normes i el dret internacional. Així, la gent passa anys condemnada a mort, sense saber quan li arribarà el moment o si podrà tornar a veure a la seva família.

La pena de mort és l'exponent màxim de pena cruel, inhumana i degradant. Amnistia Internacional s'oposa a la pena de mort en tots els casos sense excepció, independentment de qui sigui la persona acusada, de la naturalesa o les circumstàncies del delicte, de la seva culpabilitat o innocència i del mètode d'execució.

La majoria de les execucions de les quals es va tenir notícia es van produir a la Xina, l'Iran, Egipte, l'Aràbia Saudita i Síria, per aquest ordre. La Xina va continuar sent el major executor mundial, encara que es desconeix la veritable magnitud de l'ús de la pena de mort en aquest país, en estar classificats les dades relacionades amb ella com a secret d'Estat; la xifra oficial d'almenys 579 execucions no inclou les milers d'execucions que es creu que van tenir lloc a la Xina. Excloent a la Xina, el 80% de totes les execucions que es van donar a conèixer van tenir lloc en tan sols tres països: l'Iran, Egipte i l'Aràbia Saudita. Els mètodes d'execució emprats en 2021 van ser la decapitació, el penjament, l’injecció letal o amb arma de foc.

 

Avui apareix aquest tema en record de l’execució de Salvador Puig i Antich el 2 de març de l’any 1974. La pel·licula “Salvador” narra aquests fets.

Podem trobar arguments a favor i en contra de la pena de mort però molts països l’han anat derogant al llarg del segle XX. Per llei, ara es fan servir altres càstigs en cas de gran delictes.

1 de març 2002 Ja no circulen pessetes 2009 Mor Pepe Rubianes

 

Comencem el mes de març amb dos protagonistes: les pessetes i Pepe Rubianes.

L’euro va començar a circular l’u de gener del 2002 però durant els dos primers mesos de l’any van conviure les dues monedes: la pesseta i l’euro. A partir de l’u de març del 2002 les monedes i bitllets de pesseta van deixar de circular. L'euro es va convertir en aquesta data en l'única moneda de curs legal a l'Estat Espanyol.

Ja fa catorze anys que tal dia com avui moria a Barcelona José Rubianes Alegret, més conegut com Pepe Rubianes. Fou un actor de teatre galaico-català resident a Catalunya i especialitzat en mim, imitacions i monòlegs. Es definia com un "actor galaico-català: galaic perquè vaig nàixer a Galícia encara que quasi mai he viscut allà i català perquè sempre he viscut a Catalunya encara que mai he nascut aquí". Amb la seva camisa negra i sol sobre l’escenari omplia els teatres per viure la seva passió: comunicar. Va fer diferents espectacles com “Pay-Pay”, “Ño”, “Sin palabras”, “.Ssscum!”, “Rubianes: 15 años”, “Rubianes, solamente” (editat en DVD), “La sonrisa etíope”... Pels que no el vau poder veure en directe us suggereixo que cerqueu el seu monòleg sobre “les tapes” i veureu la vitalitat que traspuava. Era ràpid, irònic, de vegades fins i tot àcid, pol.líticament incorrecte (les deia molt gruixudes..) i per això va tenir diferents polèmiques.

Va rebre un gran nombre de Premis i va ser capaç d’omplir el teatre cada nit durant deu anys amb la mateixa funció. Era d’aquelles persones davant de les quals no pots quedar indiferent: o agradava molt, o gens.

Desprès de la seva mort un grup d’amics es van autoproclamar “vidues de Rubianes” per perpetuar el seu record. 

L’alcalde de Barcelona a la mort de l’actor, Jordi Hereu, va dir que tindria un espai amb el seu nom a la ciutat de Barcelona. Als cinc anys de la seva mort (temps normatiu per aquests afers) Xavier Trias, alcalde de la ciutat, va comunicar que si tot anava com estava previst a mitjans del 2015 en la confluència Borrell/Aldana/Paral.lel naixeria una plaça que portaria per nom Plaça de Pepe Rubianes, haurien volgut que fos un espai de la seva estimada Barceloneta però això hagués allargat molt el procés i calia posar fil a l’agulla. Finalment va ser un carrer de la seva estimada Barceloneta que es va convertir en el carrer Pepe Rubianes, va ser el 15 d’abril del 2018 amb l’alcaldessa Ada Colau.