8 de juny 793 Primera incursió vikinga a Anglaterra 1671 Neix Albinoi 1903 Neix Marguerite Yourcenar 2016 Hillary Clinton candidata a presidenta USA

 

Avui els nostres protagonistes es reparteixen entre la història llunyana i la història més propera amb una pinzellada de música i literatura. Anem a pams...

Tal dia com avui de l’any 793 es va produir la primera incursió víkinga a l'est d'Anglaterra en saquejar el monestir de Lindisfarne, a la costa. Els víkings, que fins aquest moment eren "comerciants nòrdics", passaran, durant els dos segles següents, a ocupar les cròniques i contes europeus, omplint una època de terror propiciada per aquests "homes del nord" o "homes de la mar". Els seus vaixells, anomenats drakkar per tenir habitualment el mascaró de proa forma de cap de drac, realitzaran incursions en totes les costes d'Europa i remuntaran els rius de França i Espanya, conquistaran la majoria d'Irlanda i grans extensions d'Anglaterra, i establiran assentaments permanents a Rússia i les costes del Bàltic. Hi ha cròniques relatant les seves incursions a la Mediterrània, al Mar Caspi i el seu establiment a la mítica Vinland, a Amèrica del Nord. Un poble molt inquiet...

L’any 1671 va néixer a Venècia, Tomaso Giovanni Albinoni, famós compositor d'òpera barroc, conegut per les seves sonates, cantates serenates i concerts. La seva peça barroca "Adagio en sol menor" és una de les més conegudes. Una d’aquelles obres que transmeten pau.

El 1903 a Brussel·les, Bèlgica, neix l'escriptora belga, que es nacionalitzarà nord-americana, Marguerite Yourcenar. Potser la seva obra més coneguda serà "Memòries d'Adrià", que escriurà el 1951 explicant en primera persona la vida i mort de l'emperador romà Adrià. És una de les representants més reconegudes de la novel·la històrica.

Finalment al 2016 Hillary Clinton que ja va ser Secretària d’Estat va presentar la candidatura a la presidència dels Estats Units. Finalment no va guanyar les eleccions. Realment el paper de la dona al món ha canviat moltíssim en els dos darrers segles. Aquesta és una mostra més però... no ens enganyem... hi ha molta feina feta i alhora queda molt per fer en l’àmbit de la igualtat. No tots els estats porten la mateixa velocitat ni tan sols dins dels mateixos estats la velocitat de canvi és la mateixa per tothom. Diuen que una flor no fa estiu però sí que ens recorda que la primavera s’acosta.

7 de juny 1978 Neix Daniel Brühl 1999 Phil Collins reb l'estell al Walk of Fame

... i només queda un mes per San Fermín... a Pamplona ja escalfen motors...

Els nostres protagonistes d’avui estan relacionats amb el món del cinema: Daniel Brühl i Phil Collins.

Daniel Cèsar Martí Brühl González Domingo, conegut artísticament com a Daniel Brühl, va néixer a Barcelona el 16 de juny de 1978. És un actor catalano-alemany fill del realitzador alemany Hanno Brühl i una professora catalana. Malgrat que va néixer a Catalunya va créixer a Colònia (Alemanya). Ha treballat en cinema i televisió en diversos mitjans europeus. Apareix a pel·lícules com Good Bye, Lenin! (2003), Feliz Navidad (2005), Inglourious Basterds (2009), Eva (2011), Rush (2013), Colonia (2015) y Capitán América: Civil War (2016). Pel seu treball a Eva de Kike Maíllo va ser nominat al Gaudí al millor actor i al Goya al millor actor.

Tal dia com avui de 1999 Phil Collins va obtenir un estel en el Walk of Fame de Hollywood. Philip David Charles Collins cantant, compositor, bateria, pianista i actor britànic, nascut el 30 de gener de 1951 al barri londinenc de Chiswick, és un dels personatges més actius i de major èxit de la música rock. El 1999 entra a formar part de Walk of Fame de Hollywood, ja que la seva carrera en els últims anys també ha estat molt relacionada amb el cinema, amb grans èxits gràcies a bandes sonores. La carrera en solitari de Phil Collins comença amb l'àlbum 'Face Value', en què barreja temes de rock simfònic. En els seus discos posteriors es decanta per un estil de rock molt més comercial i convencional, aconseguint diversos supervendes, entre ells 'But Seriously ...'. També col·labora en diverses pel·lícules, entre les que destaca 'Buster', la història de l'atracament al tren correu de Glasgow. Destaca la banda sonora de la pel·lícula de Disney 'Tarzan', en què interpreta el tema principal en diversos idiomes i pel que va obtenir l’Oscar, el Globus d’Or i el Grammy.

6 de juny Dilluns de Pasqua 1940 Neix Tom Jones 1944 Desembarcament de Normandia

Avui, Dilluns de Pasqua i festiu a tot Catalunya comencem amb música i continuarem amb un record al que va ser un punt d'inflexió en la Segona Guerra Mundial. 

Tal dia com avui de 1940 va néixer Thomas Jones Woodward a Pontypridd, al sud de Gal·les. Fill d'un miner i un mestressa de casa, el futur que l’esperava no era molt diferent al dels nois d'aquella petita ciutat. Acabada l’escola sense pena ni glòria, als 16 anys ja s'havia casat i tenia un fill. Tom va tenir una gran varietat de treballs, des peó de paleta fins a tallador de guants passant per venedor ambulant d'aspiradors. L'única cosa que destacava de la seva vida monòtona era la seva participació amb la banda amb la qual actuava a la nit en els pubs de la ciutat. Allà posava en pràctica tot el que havia après en el cor de l'església i en el col·legi. Un dia, Gordon Mills, un caçatalents, va presenciar una de les seves actuacions i no es va poder resistir a la seva potent veu i a l’estil tan atrevit del gal·lès. En poc temps el manager li va aconseguir un contracte. El primer gran èxit de Jones va ser "It’s not unusual" que va arrasar a tot el món. Per cert, la cançó va ser boicotejada per la conservadora BBC i va haver de ser difosa per una ràdio pirata.

Tom Jones ha enregistrat al llarg de la seva carrera un autèntic allau de senzills i ha aconseguit diversos discos d'or amb cançons com "Delilah", "Help major self", "Love my tonigh", "Kiss" i l'èxit dels 90 , "Sex bomb". I és que amb el pas del temps Tom Jones ha aconseguit romandre sempre amunt, provar tots els estils de música i, per descomptat, renovar-se. El seu impressionant aspecte i la seva veu potent van ser qualitats suficients perquè a Tom Jones se  li donés del sobrenom d’"El Tigre de Gal·les". 

Corria l’any 1944, just a mitjanit comença l'Operació Overlord dirigida per Eisenhower. A l'alba, acaba el bombardeig massiu de la costa francesa mentre 135.000 soldats aliats desembarquen a les platges de Normandia per cinc llocs diferents. Malgrat les formidables defenses alemanyes de la costa, a l'entrar per cinc llocs alhora, s'aconsegueix prendre la platja. Al vespre, 150.000 soldats hauran desembarcat a Europa, fent possible la ràpida alliberament de França i ampliant les possibilitats d'envair Alemanya aquest mateix any.

L'històric desembarcament aliat a les costes de Normandia durant la Segona Guerra Mundial, va suposar el començament de la fi del nazisme. Aquell Dia D, saldat amb la mort de no pas menys de quinze mil soldats (principalment nord-americans), va obrir la porta a l'alliberament de París i a la caiguda, un any després, del règim d'Adolf Hitler. Internet ofereix una gran quantitat de recursos dedicats al desembarcament més gran de la història.

Conèixer la nostra història ens pot ajudar a no cometre els mateixos errors. En una guerra sempre hi perd tothom. Cal treballar per la Pau i evitar el conflicte sempre. I ara més que mai quan l'ocupació russa a Ukraïna passa dels cent dies i està fent tant de mal... 

Suggeriments: Pels qui tinguin festa avui ens podem alegrar amb les animades cançons de Tom Jones o veure'l sobre l'escenari que és tot un espectacle.És un cantant molt enèrgic. Ell sol omple l'escenari. També podem recordar el Dia D i l'hora H amb qualsevol de les pel·lícules o documentals que s'han fet sobre el tema.

5 de juny Diumenge de Pasqua 1599 Neix Velázquez

Avui és Diumenge de Pasqua. Els cristians celebrem la vinguda de l'Esperit Sant. La Segona Pasqua és cinquanta dies després del Diumenge de Resurrecció. És una festa que se celebra de manera desigual arreu del país, atès que solament es fa al Principat, Andorra, Catalunya Nord i en algunes localitats de les Illes. A més, fins ara era d’elecció municipal al Principat, però una de les novetats d’enguany és que la Generalitat de Catalunya ha decretat el dia festiu arreu i, per tant, qui treballa de dilluns a divendres no haurà d’anar demà a la feina. Ho coneixem com la Pentacosta però també té altres noms en comparació amb la Pasqua Florida, considerada la festivitat principal. Per això, també és possible de referir-s’hi amb els noms de Segona Pasqua, Pasqüetes o Pasqua Granada.

La festa té un rerefons clarament religiós i commemora el descens de l’Esperit Sant sobre els apòstols. Segons que expliquen les sagrades escriptures, cinquanta dies després de la resurrecció de Crist, l’Esperit Sant va aparèixer davant els seus deixebles més fidels i els va encomanar l’inici de la tasca evangelitzadora. A partir d’aquest moment, els apòstols van començar a recórrer el món per fer difusió de la fe cristiana i, per això, l’Esperit Sant els va dotar de la glossolàlia, que és la comprensió d’unes quantes llengües. Ara, hi ha qui creu que el fons històric d’aquesta celebració és més antic i que es basa en una festa agrària en què donaven les gràcies per la collita. Més tard, els jueus van convertir la festa en el “xavuot”, que vol dir “festa de les setmanes”. Aquesta celebració, que els jueus avui dia encara commemoren, recorda el cinquantè dia de l’aparició de Déu al mont del Sinaí i celebra el lliurament de la llei al poble d’Israel.

Avui tenim un nom propi: Velázquez. Si aneu a Madrid al Museo del Prado, presencial o virtualment no us podeu perdre veure les seves obres, veure-les en directe és tota una experiència. 

Diego Rodríguez de Silva Velázquez, o simplement Velázquez, és històricament un dels pintors espanyols més importants i un dels artistes més valorats i influents del món que va nèixer tal dia com avui de l’any 1599. Va excel·lir en retrats de gran realisme i penetració psicològica, entre altres de la família reial, a la qual tenia accés en qualitat de pintor de la Cort. També va crear escenes històriques i mitològiques. Visqué a l'anomenat Segle d'or espanyol.

Els primers anys, a Sevilla, va desenvolupar un estil naturalista i caravaggista. Als 24 anys va ser nomenat pintor del rei Felip IV i quatre anys més tard va ser ascendit a pintor de cambra, càrrec que va ocupar de per vida. El pintor de cambra era el més important entre els pintors reials: el treball consistia a pintar retrats del rei i de la família reial, i en general quadres destinats a la decoració de les mansions reials.

La presència en l'entorn cortesà li va permetre estudiar la col·lecció reial de pintura. Això i les ensenyances d'un primer viatge a Itàlia, on va conèixer pintura antiga i contemporània, van ser influències determinants per a fer-lo evolucionar cap a un estil més personal, amb una pintura d'una gran lluminositat, de pinzellades ràpides i soltes. A partir del 1631, ja en la maduresa, va pintar grans obres com La rendició de Breda. Durant aquests darrers anys l'estil se li va tornar més esquemàtic i esbossat, i va assolir un domini extraordinari de la llum. El retrat del papa Innocenci X, pintat durant el segon viatge a Itàlia, inaugura aquest darrer període, que inclou les dues últimes obres mestres: Las Meninas i Les filadores (“Las hilanderas”).

El reconeixement universal del seu art va començar a arribar tardanament, a partir de 1850 i especialment entre 1880 i 1920, gràcies a l'atenció dels pintors impressionistes francesos, per als quals Velázquez va ser un referent. Édouard Manet estava meravellat amb la seva pintura i va qualificar Veláquez com el pintor de pintors i el pintor més gran que mai ha existit.

3 de juny 1904 Neix Charles Richard Drew

 

Avui amb motiu del naixement d’un metge que va treballar per fer possible els bancs de sang encetarem aquest tema. Heu sentit a parlar dels Bancs de Sang? Per tenir més informació podeu consultar la web del Banc de Sang i Teixits http://www.bancsang.net/

El tres de juny del 1904 va néixer a Washington D.C. (EUA), el metge i cirurgià americà Charles Richard Drew, pioner en el desenvolupament dels bancs de sang. Demostrarà que el plasma és més durador que la sang sencera i contribuirà a crear bancs de sang per als aliats a Europa durant la II Guerra Mundial. Serà molt crític amb les decisions oficials de separar la sang dels blancs i els negres en els bancs de sang.

Per què cal donar sang?

La donació de sang és un acte solidari i de participació ciutadana que beneficia el conjunt de la societat. Per al donant tan sols és un moment, per a molts malalts pot suposar la vida. La donació de sang és un acte senzill, segur, gens dolorós, i assistit per professionals especialitzats en tot moment. Per al donant, no comporta cap risc, però, en canvi, per a malalts de tot el territori, pot suposar avançar en el seu procés de curació.

Les donacions altruistes, l'única font d'obtenció de sang. Malgrat els avenços mèdics i tecnològics, ara per ara, la sang no es pot fabricar i tan sols es pot obtenir de les donacions altruistes de les persones. Com que de cada donació de sang s'obtenen tres components sanguinis diferents amb aplicacions pròpies, podem afirmar que podem ajudar fins a tres malalts diferents.

La sang i els seus components tenen una vida limitada: els concentrats d'hematies es conserven 42 dies, el plasma es conserva 1 any, les plaquetes es conserven 5 dies.

L'ús és diari: cada dia es necessiten 1.000 donacions a Catalunya. La necessitat de sang és constant i, per tant, també ho han de ser les donacions. Cada dia, tots els hospitals i clíniques de Catalunya necessiten sang o components sanguinis per atendre els seus malalts, ja que la majoria d'intervencions quirúrgiques i molts dels tractaments mèdics requereixen transfusions.

La transfusió de sang o dels seus derivats s'ha convertit en una part imprescindible en l'actual assistència sanitària. La donació no ha d'estar lligada a situacions de tragèdia o d'emergència sinó que ha de ser un acte quotidià i habitual a les nostres vides. Només donant sang amb regularitat, disposarem sempre de sang suficient i segura en estoc. Els homes poden donar fins a 4 vegades a l'any i les dones, 3, sempre i quan es respecti l'interval mínim de dos mesos entre donacions.

Qui pot donar sang?

Pot donar sang qualsevol persona sana entre 18 i 65 anys que pesi més de 50 quilos. Cal tenir aquest pes mínim, perquè en cada donació es recull una quantitat estàndard per a tots els donants (450 ml). Tant per a la seguretat del donant com del receptor, es realitza una història clínica i una sèrie de proves abans de la donació. Després d'aquesta, s'analitza la sang.

Sabeu que el Banc de Sang també és Banc de Teixits? Hi ha diverses seccions: de cordó, de llet materna, de teixits (ocular, musculoesquelètic, vàlvules cardíaques, vascular i cutani). Això ens genera moltes preguntes que podreu contestar a la web.

2 de juny 194 Neix Tarzan 1953 Coronació Isabel II d'Anglaterra 1963 Abolició de l'esclavitud a l'Aràbia Saudí 2014 Abdicació Joan Carles I

Avui diverses monarquies assalten el calendari, per causes molt diverses, elles en són les protagonistes.

L’any 1953 es va celebrar la coronació de la reina Isabel II d'Anglaterra de manera solemne a l'abadia gòtica de Westminster, a Londres. De fet, Isabel ocupava el tron des de la mort del seu pare Georges VI. Tenia 27 anys.

L’any 1963 amb un decret del príncep regent Faisal, s'aboleix l'esclavitud a l'Aràbia Saudita, últim país que la reconeixia oficialment. Avui al segle XXI ja no està oficialment reconeguda però desgraciadament continua existint. Hi ha entitats No Governamentals que treballen per abolir-la no tan sols sobre el paper sinó també en la realitat.

El dilluns 2 de juny de 2014, després de 39 anys de regnat,va ser anunciada l'abdicació de Joan Carles I i es va fer efectiva el 19 de juny, moment en què es va publicar la Llei Orgànica 3/2014, de 18 de juny, que regula l'abdicació en el Butlletí Oficial de l' estat, aprovada per les Corts Generales acord amb el que disposa la Constitució Espanyola. L'acte de signatura de la norma es va produir el 18 de juny a les 18:00 hores al Saló de Columnes del Palau Reial de Madrid i la publicació va tenir lloc el dia 19 a les 0:00 hores, moment en què es va fer efectiva l'abdicació i el príncep d'Astúries va passar a ser el nou rei. Joan Carles I ostentarà la dignitat de «rei» de manera vitalícia i realitzarà exclusivament les funcions que li assigni el seu successor, proclamat rei d'Espanya amb el nom de Felip VI el 19 de juny, en una cerimònia protocol·lària al Palau de les Corts.

Acabem amb el Rei de la selva. El dos de juny de 1904 va néixer a Banat, (actual Romania) l'esportista i actor nord-americà d'origen austríac, Johnny Weissmüller. Un dels millors nedadors del món en els anys 20 del segle XX i guanyador de cinc medalles d'or olímpiques i una de bronze. Va d'establir un total de 67 rècords mundials. En acabar la seva carrera esportiva, es va convertir en el sisè actor en encarnar Tarzan, paper que va interpretar al llarg 20 pel·lícules, el que el consagrarà com el Tarzan més popular de la història del cinema. Amb un crit espectacular amb el que cridava a tots els animals de la selva.

1 de juny 2003 Peter Gabriel a Barcelona 2017 Mor Carles Capdevila

Avui comença el mes de juny. No només és el mes en que s’acaba el curs, molts joves fan la Selectivitat, comença l’estiu i fem les revetlles de Sant Joan, Sant Pere i Sant Jaume tot olorant les vacances. Avui comença l'estiu meteorològic, no l'astronòmic. Aquest estiu meteorològic està format pels mesos juny, juliol i agost. I per estar ben animats comencem el mes amb música.

Tal dia com avui del 2003 Peter Gabriel va actuar a Barcelona davant 12.000 persones. El Palau Sant Jordi de Barcelona va acollir l'únic concert de Peter Gabriel a Espanya. En ell, el músic exlíder de Genesis va donar un repàs pels temes del seu últim treball discogràfic, “Up”, i va recordar clàssics de la seva discografia com “Sleedghammer” o “Digging in the dirt”, entre d'altres. Era la tercera vegada que Barcelona rebia a Peter Gabriel en concert. En aquesta ocasió, a més, la ciutat comtal era la ciutat que podia escoltar en directe al veterà músic. En total, 12.000 persones van ser finalment els que van poder gaudir de l’espectacle del londinenc. Cuidant des del primer moment, l'escenografia en la qual es desenvolupava l'actuació, Gabriel va començar amb “Here comes the flood”, del seu primer àlbum, i després va interpretar successivament sis dels deu temes del seu últim disc: “Darkness”, “Sky Blue”, “The Barry Williams Show”, “More than this”, “Growing up” i “Signal to noise”. Per descomptat, també hi va haver temps per ficar-se als seus fans a la butxaca gràcies a temes com “Mercy street”.

Avui fa cinc anys que va morir un home bo, en Carles Capdevila. Un home que sense pretensions tenia el seu pensament i agraia a mestres, sanitaris i monitors de lleure. Un gran periodista i company, diuen els que el coneixien. Els que només l'escoltavem i el llegiem també el trobem a faltar. Ens agradaria saber el seu parer en aquests món tan boig.

Suggeriments: escoltar la música de Peter Gabriel i veure els videos del Carles Capdevila en els que podem escoltar de la seva veu un parer amb un punt d'humor per viure la vida plenament.