8 d'abril Dia Internacional del Poble Gitano 2022 darrer dia de classe

 

Avui és el Día Internacional del Pueblo Gitano.

L’any 1971 es celebra a Londres, capital del Regne Unit, el primer Congrés Mundial del Poble Gitano, primera gran reunió de les associacions i moviments representantius del poble gitano a tot el món. Es prestarà especial atenció a la cerca i establiment d'uns símbols comuns que siguin capaços d'unir a aquest poble que viu escampat per tots els racons del món, i per això, en aquest Congrés es decidirà l'himne i la bandera del poble gitano. Finalment l'himne triat es dirà "Gelem, Gelem", i la seva música serà la d'una melodia molt popular. La lletra composta al·ludirà a la manera de vida errant d'aquest poble, al genocidi nazi que van sofrir i acabarà fent una anomenada a la germanor entre tots els gitanos del món. Així mateix, en aquest Congrés s'adoptarà el terme Rom, més concorde a la realitat geogràfica i cultural, i en contraposició a totes les designacions que amb el pas del temps es va anar carregant de connotacions negatives: gipsy, gitano, tzigano, zigeuner, zíngar, etcètera. Des de llavors, es commemora i declara aquest dia d'abril com el Dia Internacional del Poble Gitano.

La imatge és per la bandera del Poble Gitano on podem veure el blau del cel i el verd de la terra.

Avui és el darrer dia de classe abans de Setmana Santa. Ens retrobarem el dimarts 19 primer dia del Sant Tornem-hi! Després de vacances.

7 d'abril 1805 S'estrena la Tercera Simfonia de Beethoven 1948 Fundació de la OMS 1969 "Give peace a chance" 1970 "Let it be"

 

Avui els temes són la Música i la Salut dos termes que estan clarament relacionats.

Tal dia com avui es celebra el Dia Mundial  de la Salut, recorda la fundació de l’OMS Organització Mundial de la Salut l’any 1948.

En el Teatre de Viena (Àustria), Ludwing van Beethoven, compositor alemany, presenta tal dia com avui de 1805 en públic la seva tercera simfonia. Beethoven ha escrit el nom de Napoleó Bonaparte en el títol primitiu de l'obra, però en assabentar-se de la seva coronació com Emperador, desil·lusionat tatxa el nom i la diu "Simfonia Heròica".

John Lennon va enregistrar, tal dia com avui de 1969, “Give peace a chance”. Va ser el seu primer single en solitari lluny de The Beatles, i el també primer èxit d'un membre del grup fora de la formació. Un himne a la pau que corresponia a l'època més mística de Lennon sorgida arran de la seva relació amb Yoko Ono. De fet, el tema es va enregistrar en un hotel de Toronto (Canadà) durant la seva peculiar i reivindicativa lluna de mel. Des del llit i al costat de la seva esposa va enregistrar i filmar aquest tema en forma de protesta per la guerra de Vietnam i que més tard s'ha convertit en un himne pacifista.

Al 1970 la cançó “Let it be” aconsegueix el número 1 de la llista Billboard. El tema s'incloïa en l'àlbum homònim que va ser l'últim treball del quartet més famós de Liverpool. El disc es va enregistrar l’any 1969 i l'autoria de la cançó és de Paul McCartney. Va ser un magnífic colofó per a un dels grups que més i millor història han fet dins de la música. No obstant això, la polèmica sempre ha envoltat a aquest disc. Encara que es considerava l'últim de The Beatles, es va registrar molt abans que Abbey Road, que va veure la llum en 1969. D'altra banda, les tensions en el grup començaven a ser ja insostenibles. “The long and winding road” i “Get back” van ser uns altres dels títols que contemplaven aquest lliurament final de John, Paul, George i Ringo.

La imatge és per en Ramon Gener és un músic, humanista i escriptor. Llicenciat en Humanitats i Ciències Empresarials, es va formar en piano i cant. Després d'alguns anys de treball com a baríton va deixar el cant i va iniciar la seva etapa com a divulgador musical i artístic. Té una passió especial per Beethoven i l’any 2014 va publicar “Si Beethoven pogués escoltar-me” que ha estat traduit al castellà i al portuguès. En la fotografía podem veure la portada del llibre de Ramon Gener.

6 d'abril 1614 Casament de Pocahontas 1985 Emisió de "We are the world"

Ara ens sembla que el món és molt petit i que saber el que passa molt lluny pràcticament en temps real és fàcil però no sempre ha estat així. Parlem de globalització quan el món constitueix un únic ordre social i natural perdent el seu efecte localista. Això pot tenir un efecte positiu o negatiu. Avui en veurem dos de positius: la barreja de cultures i l’extensió de la música més enllà de les fronteres.

La barreja de les cultures la veiem al 1614. Tal dia com avui, a Virginia, la nativa americana Pocahontas es casa amb el coló anglès John Rolfe. Molts hem vist un munt de vegades la pel.lícula de Disney i no sabíem que estava basada en fets reals. Ara, al segle XXI la gent es belluga molt i trobem molt sovint parelles amb diferents colors de pell però abans no era gens freqüent. La gent es relacionava només amb la gent del seu entorn, els seus iguals.

L’extensió de la música més enllà de les fronteres la veiem el 1985 quan més de 5.000 emissores de tot el món emeten simultàniament "We are the world". Per primera vegada en la Història, es van posar d'acord per radiar al mateix temps aquesta cançó. "We are the world" s'havia gravat el 25 de gener d'aquest mateix any en una sessió no menys històrica. La cita, en els estudis de A & M a Hollywood, es va fixar per al dia següent del lliurament dels Premis Americans de la Música. Es pretenia amb això que les millors i més conegudes veus de la música americana no tinguessin excusa per faltar a l'enregistrament. La cançó era la consumació d'un projecte de Michael Jackson i Lionel Richie, destinat a recaptar fons per combatre la fam a l'Àfrica. En la gravació, clarament irrepetible, van estar presents els promotors del projecte, Lionel Richie i Michael Jackson però també entre d’altres cantants de primera línia: Ray Charles, Bob Dylan, Cindy Lauper, Stevie Wonder, Kenny Rogers i Bruce Springsteen. A més, algun d’ells va cedir alguna de les seves cançons per l’àlbum que s’havia d’editar. “We are the world” va ser número u immediatament als Estats Units i arreu del món, en els Grammy de l’any següent va rebre el guardó al millor enregistrament de l’any. Us proposo que cerqueu el vídeo que es va fer de la cançó i intenteu esbrinar qui són els que canten... 

5 d'abril 186 Neix Marco Aurelio 1284 Mor Alfonso X el Sabio 1968 Martin Luther King mor assassinat

Avui, coincideixen tres persones la feina de les quals ha quedat reconeguda per la Història en relació als altres: donar drets, treballar plegats en igualtat i la no discriminació van ser les seves accions més notables i això va passar en temps ben diferents...

L’any 186 va néixer Marco Aurelio Antonino Basiano a Lugdunum (actual Lió, a França), se’l va conèixer com Caracalla i va arribar a ser emperador romà. Ell va concedir la ciutadania romana a tots els habitants lliures de les províncies que comprenia l’Imperi Romà. Els va donar el mateixos drets i obligacions que els habitants de Roma. 

Tal dia com avui de l’any 1284 va morir Alfonso X El Sabio (Alfonso décimo, El Sabio) rei de Castella i Lleó, a Sevilla.  Ell ha estat una de les figures més significatives i influents de l’Edat Mitjana en la Península Ibèrica i en el continent europeu. Durant el seu regnat va destacar la seva tasca legisladora relacionada amb el Dret Romà organitzant un formidable corpus de textos jurídics tan normatius com doctrinals. Les seves obres més significatives en aquest terreny van ser el "Fuero Real", el "Espéculo" y el "Código de las Siete Partidas". Es va preocupar per integrar les cultures d’Orient i Occident. L’escola de Traductors de Toledo va ser la màxima expressió de col.laboració i treball en comú on treballaven en igualtat de condicions: intel.lectuals cristians, jueus i musulmans. Un exemple històric de que la convivència entre gent de cultures diferents és possible.

Per acabar un referent del segle XX. El 4 d’abril de 1968 va morir Martin Luther King assassinat d'un tret, quan estava a la balconada de Lorraine Motel de Memphis, a l’estat de Tenesse als Estats Units. Martin Luther King, el pacifista més conegut de la història després de Mahatma Gandhi. Va ser un activista en pro dels drets dels negres, i se’l coneix com el líder espiritual del "poder negre". Ara no podem ni imaginar com era la situació i quan ho veiem en pel.lícules ens sembla mentida però als Estats Units els negres i els blancs eren tractats de manera diferent. Hi havia locals per a blancs i uns altres per a negres. Alguns locals grans tenien zones diferenciades pels dos i els blancs sempre en tenien la preferència. Els negres feien tasques de servei i no podien estudiar a la universitat ni tenir tasques de responsabilitat. Se’ls tractava com a éssers inferiors. Martin Luther King va lluitar de manera pacífica però contundent, per eliminar la segregació racial i va rebre, l’any 1964, el Nobel de la Pau. Una de les seves frases més recordades és “I have a dream” que va ser pronunciada el 28 d’agost de 1963 en el seu discurs al Memorial Lincoln, on davant d’aproximadament uns dos-cents mil manifestants, parlà de la igualtat entre blancs i negres. És un dels discursos més coneguts del segle XX.  L’any 1986, se li va retre homenatge a dedicant-li un dia nacional, "Dia Martin Luther King". Se celebra el tercer dilluns de gener de cada any, segons una decisió del Congrés. La data és fruit de l'aniversari de King, que es movia per aquelles dates (15 de gener). El 18 de gener de 1993, per primer cop, el dia Martin Luther King, fou establert per els cinquanta estats dels Estats Units.

4 d'abril 1860 Neix el Pony Express 1934 Neix Jane Godall

 La humanitat sempre ha necessitat comunicar-se. 

Avui el What’s Ups, els missatges de mòbil, el correu electrònic, els xats, l'Skype, les piulades al twitter... ens permeten una comunicació en temps real, o gairebé. Sort en vam tenir en el temps de confinament. Però abans, la comunicació escrita a distància es feia a través del correu. 

Avui recordem una gesta als Estats Units fer arribar les cartes de costa a costa a través de més de tres mil kilòmetres. El Pony Express fou un servei de correu ràpid que creuava els Estats Units des del riu Missouri fins a la costa del Pacífic. Va estar operatiu només des d'abril de 1860 fins a novembre de 1861. Els missatges es portaven a cavall a través de les Muntanyes Rocalloses. Es va aconseguir reduir el temps total que trigava el correu de costa a costa en deu dies. Els seus promotors pretenien aconseguir un contracte exclusiu amb el Govern per desplaçar les diligències, no tant ràpides ni segures com un genet que cavalqués en solitari i a tota velocitat, mercès als relleus de cavalls instalant en el trajecte 160 parades (una cada 20 km aproximadament) per a repostar i canviar de montura. Van demostrar que eren possibles l'establiment i el funcionament continuat durant tot l'any d'un sistema unificat de correu transcontinental, cosa que abans semblava impossible. Des de la seva substitució pel primer telègraf i el primer ferrocarril transcontinentals, el Pony Express va quedar fixat com un element més de l'èpica del Far West. Pel fet de dependre exclusivament de les capacitats d'un home i un cavall, menyspreant les innovacions tecnològiques, el Pony Express ha contribuït a formar part del tòpic de l'individualisme estatunidenc.

Aquesta setmana veurem dones especials. La primera, de la qual en celebrem el naixement l’any 1934 és Jane Godall, una primatòloga, etnòloga i antropòloga anglesa, coneguda arreu del món pels seus estudis sobre la socialització del ximpanzé. Va néixer el 3 d'abril de 1934 a la ciutat de Londres. Interessada en els animals des de la seva joventut, s'hi refermà quan acompanyà l'antropòleg Louis Leakey com a secretària el 1957 en un viatge a Kenya. El juliol de 1960 inicià la seva associació amb Leakey en l'estudi dels ximpanzés al Gombe Stream National Park de Tanzània. Sense abandonar l'estudi dels ximpanzés a Kenya, Goodall retornà al Regne Unit per aconseguir el doctorat en etologia per la Universitat de Cambridge el 1964. 

Gràcies a la seva tenacitat aconseguí que el Govern de Tanzània modifiqués l'estatus de la Reserva de Caça de Gombe Stream i el convertís en un Parc Nacional, on els ximpanzés són estudiats en grup, el que permet observar la seva socialització entre ells de forma natural.

El 1977 creà als Estats Units la Jane Goodall Institute for Wildlife Research, Education and Conservation, dedicat a la recerca, educació i conservació dels ximpanzés de l'Àfrica i d'arreu del món. Aquest Institut té projectes d'estudi i conservació a Burundi, Sierra Leona i Gàmbia, creant una sèrie de santuaris on els ximpanzés orfes, confiscats als caçadors furtius i als comerciants il.legals, són cuidats i protegits.Per seguir la seva tasca de sensibilització i investigació podeu fer-ho a http://www.janegoodall.org/  

Ha rebut diferents premis i reconeixements per la seva obra. L'abril de 2002 fou nomenada Missatgera de les Nacions Unides per la Pau pel Secretari General de les Nacions Unides Kofi Annan. El 2003 fou guardonada amb el Premi Príncep d'Astúries d'Investigació Científica i Tècnica pels seus estudis sobre els ximpanzés en llibertat i per la seva ferma defensa de conciliar el desenvolupament humà amb la protecció de la vida salvatge a l'Àfrica.

2 d'abril Dia Internacional de la Literatura Infantil i Juvenil 1805 Neix Hans Christian Andersen

 

El 2 d'abril se celebra el Dia Internacional de la Literatura Infantil i Juvenil, un dia molt especial per als que estimem tant els llibres i, sobretot, aquesta classe de llibres. L'elecció de la data es va fer en record del naixement de l' escriptor danès Hans Christian Andersen tal dia com avui de l'any 1805 a Odense, Dinamarca.  

Els seus començaments van ser durs, ja que va néixer en una casa molt humil fins i tot va haver de pidolar a més el seu pare va morir quan ell només tenia 11 anys, pel que no va poder completar els seus estudis. La seva formació va ser,  sobretot, autodidacta. Amb el seu esforç, tenacitat i l'ajuda de certes persones va aconseguir viatjar per altres països, aprendre i conèixer altres escriptors famosos, com Charles Dickens. 

Aviat ell també arribaria a la fama amb els seus contes convertint-se en un dels grans genis de la literatura universal. Andersen era un gran viatger (afirmava que "viatjar és viure") i escrivia després les seves impressions als periòdics. Va escriure bons llibres de viatges però realment és reconegut pels seus contes: que a més d’escriure li agradava explicar-los ell mateix. Alguns dels seus contes són: El vestit nou de l'emperador (1837), L'arbre de Nadal (1844), La petita venedora de llumins (1845), La sireneta (1837), La princesa i el pèsol (1835), Les sabates vermelles (1845), La reina de les neus (1845), El soldadet de plom (1838), L'aneguet lleig (1843) i El príncep captaire (1841).Al 1866 el rei de Dinamarca li va concedir el títol honorífic de Conseller d'Estat i al 1867, va ser declarat Ciutadà Il.lustre de la seva ciutat natal.

Des de 1956 a Dinamarca es concedeix el premi Hans Christian Andersen a escriptors i il.lustradors infantils, és com un petit Premi Nobel de la narrativa infantil. Es concedeix cada dos anys i els premiats reben una medalla d'or i un diploma de mans de la reina de Dinamarca .

Aquest autor continua vigent en l'actualitat. L'any 2019 va estrenar la pel·lícula Frozen 2, basada en un conte d'Andersen. 

Suggeriment: Ara podeu veure una adaptació de Frozen en teatre per infants els diumenges al matí al Teatre Apolo. Teniu, a les biblioteques i a diferents esdeveniments de carrer diferents conta contes que poden desvetllar la curiositat i la passió pels contes i per la lectura en els infants.

Sempre és un bon moment però avui aprofitem aquesta data per treballar amb els nens l'animació a la lectura, conèixer els autors infantils clàssics i moderns, els il.lustradors, la màgia que amaguen els llibres... Els mestres dels més menuts han de ser en aquestes ocasions el principal mag i treure de les butxaques o de la màniga tot tipus d'històries que als nens els deixin bocabadats. No tingueu por de disfressar-vos, de jugar amb ells... envoltant-los de literatura i de contes.

1 d'abril 1939 Fi de la Guerra Civil 1979 Primeres eleccions democràtiques

Amb el “parte” signat pel General Franco conclou oficilament la Guerra Civil Espanyola. Ha deixat de ser un general per convertir-se en un dictador que es fa dir “Generalísimo”. 

Reprodueixo el text perquè crec que és interessant veure els termes en els quals està redactat:  "Parte Oficial de guerra correspondiente al 1º de Abril de 1939, III Año Triunfal. En el día de hoy, cautivo y desarmado el Ejército rojo, han alcanzado las tropas Nacionales sus últimos objetivos militares. LA GUERRA HA TERMINADO. Burgos, 1º de Abril de 1939. Año de la Victoria. EL GENERALÍSIMO: Franco" 

A partir d’aquí començarà una llarga postguerra. L’acabament del conflicte donava pas a una pau tensa en la qual deixava molta gent a l’exili o sense llibertat per expresar-se fora de l’àmbit propi del Movimiento. Al començament va ser molt dur i molt rígid  però amb els anys va anar perdent força però cal constatar que la Secretaría General del Movimiento es va mantenir fins el 1977 any en el qual el Govern d’Espanya la va suprimir (un any i mig després de la mort del dictador).

Tal dia com avui també, quaranta anys després del final de la guerra, l’any 1979 es van celebrar a Espanya les primeres eleccions municipals lliures. Les eleccions es van fer per sufragi universal. El sufragi universal consisteix a dotar del dret a vot tota la població adulta d'un Estat, independentment de la seva raça, sexe, creences o condició social; o sigui els majors de 18 anys. A les eleccions optaven les llistes dels regidors dels diferents partits, i els escollits finalment votaven l'alcalde. El partit que va obtenir més vots i regidors arreu d'Espanya fou la Unió del Centre Democràtic (UCD), que ja havia guanyat a les eleccions generals espanyoles de 1979. Tanmateix, a moltes ciutats importants els seus candidats a l'alcaldia foren desbancats per coalicions d'esquerra formades pel PSOE i el Partit Comunista d'Espanya (PCE).