29 d'abril 2019 Presentació de candidatures per les eleccions municipals

 

Eleccions municipals: els habitants de cada poble i ciutat trien els seus representants a l’Ajuntament. Aquest any en viurem de nou l'experiència: presentació de candidatures, campanya electoral, eleccions i recompte i ens queda un futur per esbrinar i viure. Les eleccions municipals enguany es celebren el 28 de maig. Avui fem servir que el 2019 s'havien de presentar les candidatures per parlar de les eleccions del 2015.

Però curiosament, en les eleccions municipals del 2015 hi va haver vuitanta municipis catalans que abans de votar, ja sabien qui seria el seu nou alcalde, un mes abans de les municipals. La raó era molt clara. Es va presentar només una llista i per tant no podien triar... En aquesta situació trobem pobles gran i petits, i fins i tot alguns que repeteixen.

Dos exemples són Besalú i Sant Pere de Torelló, on, malgrat tenir més de 2.000 habitants, només s'hi va presentar una única candidatura.

A Besalú, l'únic candidat a l'alcaldia va ser Lluís Guinó, de Convergència i Unió. Tornarà a ser alcalde el 24 de maig vagin com vagin les eleccions i revalidarà un càrrec que ocupa des de fa vint anys. Però per a ell no serà una situació inèdita: aquest és el tercer cop que es presenta sense rivals.

Un altre gran municipi català on ja està tot decidit és Sant Pere de Torelló, a Osona. També aquí els 2.400 veïns coneixen el nom del seu pròxim alcalde: Jordi Fàbrega, d'Entesa per Sant Pere-Acord Municipal, candidatura vinculada a Esquerra Republicana de Catalunya. Fàbrega ha estat alcalde les dues últimes legislatures, però aquesta serà l'última, ja que abans d'acabar-la deixarà el càrrec a la número 2 de la llista, Griselda Castells.

Però de pobles amb llista única n'hi ha més. A Barcelona en són 8, a Tarragona 19, a Lleida 23 i a Girona, 30. Si ens ho mirem més de prop, la comarca amb més municipis amb candidatura única és l'Alt Empordà, amb 15, entre els quals destaca Sant Pere Pescador, amb 2.200 habitants. Altres municipis catalans que ja saben qui en serà l'alcalde són Montellà i Martinet, Collsuspina, Os de Balaguer, Ulldemolins i Miravet.

1 d'abril 1939 Fi de la Guerra Civil 1979 Primeres eleccions democràtiques

Amb el “parte” signat pel General Franco conclou oficilament la Guerra Civil Espanyola. Ha deixat de ser un general per convertir-se en un dictador que es fa dir “Generalísimo”. 

Reprodueixo el text perquè crec que és interessant veure els termes en els quals està redactat:  "Parte Oficial de guerra correspondiente al 1º de Abril de 1939, III Año Triunfal. En el día de hoy, cautivo y desarmado el Ejército rojo, han alcanzado las tropas Nacionales sus últimos objetivos militares. LA GUERRA HA TERMINADO. Burgos, 1º de Abril de 1939. Año de la Victoria. EL GENERALÍSIMO: Franco" 

A partir d’aquí començarà una llarga postguerra. L’acabament del conflicte donava pas a una pau tensa en la qual deixava molta gent a l’exili o sense llibertat per expresar-se fora de l’àmbit propi del Movimiento. Al començament va ser molt dur i molt rígid  però amb els anys va anar perdent força però cal constatar que la Secretaría General del Movimiento es va mantenir fins el 1977 any en el qual el Govern d’Espanya la va suprimir (un any i mig després de la mort del dictador).

Tal dia com avui també, quaranta anys després del final de la guerra, l’any 1979 es van celebrar a Espanya les primeres eleccions municipals lliures. Les eleccions es van fer per sufragi universal. El sufragi universal consisteix a dotar del dret a vot tota la població adulta d'un Estat, independentment de la seva raça, sexe, creences o condició social; o sigui els majors de 18 anys. A les eleccions optaven les llistes dels regidors dels diferents partits, i els escollits finalment votaven l'alcalde. El partit que va obtenir més vots i regidors arreu d'Espanya fou la Unió del Centre Democràtic (UCD), que ja havia guanyat a les eleccions generals espanyoles de 1979. Tanmateix, a moltes ciutats importants els seus candidats a l'alcaldia foren desbancats per coalicions d'esquerra formades pel PSOE i el Partit Comunista d'Espanya (PCE). 

29 d'abril 2019 candidatures a les eleccions municipals

Eleccions municipals: els habitants de cada poble i ciutat trien els seus representants a l’Ajuntament. Avui fem servir que el 2019 s'havien de presentar les candidatures per parlar de les eleccions del 2015.

Però curiosament, en les eleccions municipals del 2015 hi ha vuitanta municipis catalans que abans de votar, ja sabien qui seria el seu nou alcalde, un mes abans de les municipals. La raó és molt clara. Es va presentar només una llista i per tant no podien triar... En aquesta situació trobem pobles gran i petits i fins i tot alguns que repeteixen.

Dos exemples són Besalú i Sant Pere de Torelló, on, malgrat tenir més de 2.000 habitants, només s'hi ha presentat una única candidatura. 

A Besalú, l'únic candidat a l'alcaldia és Lluís Guinó, de Convergència i Unió. Tornarà a ser alcalde el 24 de maig vagin com vagin les eleccions i revalidarà un càrrec que ocupa des de fa vint anys. Però per a ell no serà una situació inèdita: aquest és el tercer cop que es presenta sense rivals.

Un altre gran municipi català on ja està tot decidit és Sant Pere de Torelló, a Osona. També aquí els 2.400 veïns coneixen el nom del seu pròxim alcalde: Jordi Fàbrega, d'Entesa per Sant Pere-Acord Municipal, candidatura vinculada a Esquerra Republicana de Catalunya. Fàbrega ha estat alcalde les dues últimes legislatures, però aquesta serà l'última, ja que abans d'acabar-la deixarà el càrrec a la número 2 de la llista, Griselda Castells.

Però de pobles amb llista única n'hi ha més. A Barcelona en són 8, a Tarragona 19, a Lleida 23 i a Girona, 30. Si ens ho mirem més de prop, la comarca amb més municipis amb candidatura única és l'Alt Empordà, amb 15, entre els quals destaca Sant Pere Pescador, amb 2.200 habitants. Altres municipis catalans que ja saben qui en serà l'alcalde són Montellà i Martinet, Collsuspina, Os de Balaguer, Ulldemolins i Miravet.

1 d'abril 1939 Fi de la Guerra Civil Espanyola 1979 primeres eleccions municipals de la transició

Amb el “parte” signat pel General Franco conclou oficilament la Guerra Civil Espanyola. Ha deixat de ser un general per convertir-se en un dictador que es fa dir “Generalísimo”. 

Reprodueixo el text perquè crec que és interessant veure els termes en els quals està redactat:  "Parte Oficial de guerra correspondiente al 1º de Abril de 1939, III Año Triunfal. En el día de hoy, cautivo y desarmado el Ejército rojo, han alcanzado las tropas Nacionales sus últimos objetivos militares. LA GUERRA HA TERMINADO. Burgos, 1º de Abril de 1939. Año de la Victoria. EL GENERALÍSIMO: Franco" 

A partir d’aquí començarà una llarga postguerra. L’acabament del conflicte donava pas a una pau tensa en la qual deixava molta gent a l’exili o sense llibertat per expresar-se fora de l’àmbit propi del Movimiento. Al començament va ser molt dur i molt rígid  però amb els anys va anar perdent força però cal constatar que la Secretaría General del Movimiento es va mantenir fins el 1977 any en el qual el Govern d’Espanya la va suprimir (un any i mig després de la mort del dictador).

Tal dia com avui també, quaranta anys després del final de la guerra, l’any 1979 es van celebrar a Espanya les primeres eleccions municipals lliures. Les eleccions es van fer per sufragi universal. El sufragi universal consisteix a dotar del dret a vot tota la població adulta d'un Estat, independentment de la seva raça, sexe, creences o condició social; o sigui els majors de 18 anys. A les eleccions optaven les llistes dels regidors dels diferents partits, i els escollits finalment votaven l'alcalde. El partit que va obtenir més vots i regidors arreu d'Espanya fou la Unió del Centre Democràtic (UCD), que ja havia guanyat a les eleccions generals espanyoles de 1979. Tanmateix, a moltes ciutats importants els seus candidats a l'alcaldia foren desbancats per coalicions d'esquerra formades pel PSOE i el Partit Comunista d'Espanya (PCE).