7 de febrer 1812 Neix Dickens 1998 Neix l'Anna Carulla

Avui dos aniversaris (un d’especial). 

Charles John Huffan Dickens va néixer a Landport, Portsmouth, Anglaterra, el 7 de febrer de 1812. És un dels escriptors britànics més coneguts, amb múltiples adaptacions al cinema de les seves obres i referències en la cultura popular.

Durant la seva carrera, Charles Dickens va escriure moltes novel·les que van ser molt populars i van desplegar la seva rica imaginació i la seva genial ironia. Actualment és tractat com un dels novel·listes més grans de l'era victoriana i les seves obres són documents importants per conèixer la vida d'aquella època. Algunes de les seves obres més importants són: Els papers pòstums del club Pickwick (The Pickwick Papers), Oliver Twist, The Old Curiosity Shop, tots els contes de Nadal (Christmas Books): Cançó de Nadal (A Christmas Carol), Les campanes (The Chimes), El grill de la llar (The Cricket on the Hearth), La batalla de la vida (The Battle of Life); David Copperfield, Temps difícils (Hard Times), Little Dorrit, Una història de dues ciutats (A Tale of Two Cities) ...

En aquest moment les novel·les es publicaven originàriament com a novel·les de fulletó d'aparició mensual en diaris o revistes. En acabar les novel·les es publicàven en un sol volum. Oliver Twist és una de les primeres novel·les socials de la història de la literatura. Crida l'atenció als seus lectors sobre diversos mals socials de l'època, com el treball infantil o la utilització de nens per a cometre delictes. Dickens es burla de la hipocresia de la seva època tractant aquests temes tan seriosos amb sarcasme i humor negre.

Els crítics han celebrat la seva mestria en la prosa, la seva capacitat d'inventar personatges memorables i el seu poder de sensibilització social. Tot i això, tot sovint ha rebut crítiques per l'excés de sentimentalisme, els esdeveniments improbables i els seus personatges grotescos.

Jo estic segura que el següent aniversari aviat apareixerà en informacions d’ampli abast, però de moment està en l’àmbit casolà i del meu cor. Avui fa 22 anys +1 (perquè el vint-i-tres no li agrada) la meva filla petita, l'Anna Carulla. És una tot terreny i una gran comediant des de molt menuda, i ja ha acabat els seus estudis en l’àrea del teatre musical a Memory. Sempre en formació, i exposant el seu talent a les xarxes, busca i provoca el seu moment. La podeu seguir al seu instagram @pallorarbailando.  Per ara, continua fent psicologia, jugant a futbol de defensa central l’amateur del Martinenc i ens alegra la vida a tots els que estem al seu voltant. Si tot va bé, la veurem dalt de l'escenari el proper 26 de febrer... Però de moment... per
molts i bons anys, Anna! 

6 de febrer 1921 i 1939 Films de Chaplin 1952 Coronació Isabel II 1945 neix Bob Marley

Avui recordarem a Xarlot, a la Reina d'Anglaterra i a un músic especial.

Comencem amb Charles Chaplin, Xarlot. Tal dia com avui del 1921 va estrenar la seva pel·lícula “The kid”. I l’any 1931 s’estrena la seva pel·lícula Llums de la ciutat. 

El 6 de febrer de 1952 va tenir lloc la coronació d’Isabel II com a reina del Regne Unit. En el 2020 s’ha emès una sèrie que mostra el llarg regnat d’Isabel II. Alguns capítols, sobretot els referents a Lady Diana Spencer van dir que no s’atenen a la realitat i que són ficció cinematogràfica.

El 6 de febrer de 1945 va néixer Bob Marley a Jamaica. Bob Marley va ser un músic de reggae. No és només un moviment musical, és molt més, és tota una filosofia de vida. No hi ha dubte que el màxim representant d'aquest estil de música, que a el principi s'utilitzava en les cerimònies "rastes", per a més tard passar a ser un mitjà d'expressió dels "ghettos" de Jamaica, és: Bob Marley. Robert Nesta Marley va neixer en una petita població a nord de Jamaica, Nine Mile, el 6 de febrer de 1945. Su pare Norval, jamaicà blanc, capità de la marina britànica i cinquanta anys i la seva mare Cedella de 19 anys mai van viure junts, la família paterna amenaçava de desheretar si ho feien. La seva música, la seva filosofia, les seves creences, la seva ajuda al tercer món, als més desfavorits, el seu compromís polític i social, la seva contribució a la cultura jamaicana... tot això i ser com era... un geni, li va servir entre moltes altres coses per aconseguir l'Ordre de l'Mèrit de Jamaica, però sens dubte el seu major assoliment és el que el nom, la cultura i el sentir de Jamaica fos reconegut a tot el món. Un càncer es va dur a el gran Bob, símbol d'una i mil causes, en un hospital de Miami l'11 de maig de 1981, profecia que ja havia fet el mateix en l'estiu del 69 abans de l'Festival de Woodstock quan va dir a Ibis Pitts i Dion Wilson: "Moriré quan tingui 36 anys". Un cop més, i en aquesta ocasió desafortunadament el seu anunciat es va complir i a aquesta edat exactament ens va deixar per unir-se a Jah el Déu Rastafari.

5 de febrer Sta. Àgueda, patrona de les dones 1852 s'obre l'Hermitage de Sant Petersburg

Santa Àgata de Sicília o Àgueda va ser una jove, morta a Catània com a màrtir durant els primers temps del cristianisme. És venerada com a santa en tota la cristiandat; la seva festivitat és el dia 5 de febrer. Considerada patrona de les dones, moltes poblacions fan festes en honor seu. Moltes tenen caràcter carnavalesc i es caracteritzen per la inversió dels papers socials entre homes i dones.

Poden ser una romanalla de les antigues Matronalia romanes, celebracions que commemoraven el rapte de les sabines per part dels romans. Durant aquestes festes les dones assumien els papers dels homes i a la inversa.

La festivitat s'ha celebrat particularment a Catalunya en pobles lleidatans (Seròs, la Granja d'Escarp, Juncosa, Sunyer, Aitona i Sudanell, entre d'altres): les dones es desentenien de les feines casolanes, que eren assumides pels marits; avui hi ha balls, actes solemnes en honor de la santa i àpats col·lectius, i en les festes són les dones les que manen.

L'Hermitage de Sant Petersburg, a Rússia, és una de les majors pinacoteques i museus d'antiguitats del món. La col·lecció del Museu Estatal de l'Hermitage ocupa un complex format per sis edificis situats a la riba del riu Nevà, el més important dels quals és el Palau d'Hivern, antiga residència oficial dels tsars. La resta del complex arquitectònic el formen cinc edificis, entre els quals es troben el Palau Mènxikov, l'edifici de l'Estat Major i un recinte per a emmagatzematge obert.

El museu es va formar amb la col·lecció privada que van anar adquirint els tsars durant diversos segles, i no va ser fins a l'any 1917 quan va ser declarat museu estatal. La seva col·lecció, formada per més de 3 milions de peces, abasta des d'antiguitats romanes i gregues fins a quadres i escultures de l'Europa Occidental, art rus, art oriental, peces arqueològiques, així com joies o armes. La seva pinacoteca és considerada, juntament amb la del Museu del Prado, com la més completa del món. Tal dia com avui de 1852 es va obrir al públic la col·lecció de l’Hermitage de San Petersburg.

4 de febrer Dia Mundial contra el Càncer 1789 George Whasington és el primer president d'USA

El 4 de febrer se celebra el Dia Mundial contra el Càncer, promogut per L'Organització Mundial de la Salut, el Centre Internacional d'Investigacions sobre el Càncer (CIIC) i la Unió Internacional contra el Càncer (UICC) amb l'objectiu d'augmentar la conscienciació i mobilitzar la societat per avançar en la prevenció i control d'aquesta malaltia.

George Washington va ser el primer president dels Estats Units d'Amèrica, és considerat un dels Pares Fundadors (Founding Fathers) i sovint és anomenat el «Pare de la pàtria» o «Pare del país» (Father of his nation, Father of his country). Washington era un ric propietari rural. Dirigí les milícies virginianes en la Guerra Franco-Índia de 1756-1763 contra Pontiac. El nomenaren delegat de Virgínia als congressos de Filadèlfia, i es declarà partidari decidit de la independència de les colònies nord-americanes. Fou el general i comandant en cap de l'exèrcit continental el 1775 durant la Guerra d'Independència dels Estats Units. Hagué d'organitzar, amb grans dificultats, un exèrcit coherent, tot vencent la mentalitat localista dels voluntaris i els recels de les diferents colònies entre elles. Després de sis anys de guerra, amb alternatives variables, aconseguí finalment la capitulació de les tropes britàniques a Yorktown (1781), fet que decidí la independència dels Estats Units d'Amèrica.

Fou nomenat novament delegat de Virgínia a la convenció de Filadèlfia de 1787, hi intervingué decisivament en l'aprovació de la Constitució dels Estats Units i fou elegit primer president de la Unió tal dia com avui de 1789. De fet, fou l'únic president nord-americà sense afiliació política. Es dedicà a posar les bases de l'estructura política del nou estat (creà moltes de les tradicions constitucionals) i a assegurar-ne la independència econòmica i financera (tarifes duaneres, banca nacional, emissió de monedes).

Va exercir un paper de moderador entre els federalistes d'Alexander Hamilton i els republicans de Thomas Jefferson. Fou reelegit l'any 1792, però perdé popularitat en acceptar un acord amb la Gran Bretanya el 1795. En acabar el seu segon mandat, decidí no presentar-se a la reelecció i es retirà als seus dominis de Mount Vernon. Fou el creador de la tradició de no presentar-se a més de dos mandats presidencials, duta a terme per tots els seus successors llevat Franklin D. Roosevelt. Un any abans de morir, el 1798, encara fou nomenat general en cap de les tropes nord-americanes davant una possible guerra contra el Directori francès.

3 de febrer Sant Blai 1973 Crocrodile rock d'Elton John num. 1 del Billboard

Avui és Sant Blai. Hi ha un refrany castellà que diu “Por San Blás las cigueñas verás". Ens parla del pas de les aus migratòries buscant bon temps que fan els seus niu en els campanars de les esglésies. 

Tal dia com avui de 1973 la cançó de “Crocodile rock” d'Elton John, nº 1 de Billboard. Va ser la primera cançó d'Elton John a aconseguir el número 1 en la llista americana. Estava inclosa en àlbum “Do not shoot I'm only the piano Player”. El cantant britànic va iniciar la seva carrera discogràfica el 1951 quan va entrar a formar part de la banda Bluesology, els integrants eren entre d'altres, el pioner del blues britànic Long John Baldry (veu i guitarra) i el saxofonista Elton Dean, dels quals es va servir, temps després, per formar el seu nom artístic, Elton John, amb el qual és mundialment conegut. El 1968, ja separat de la banda, va conèixer a qui seria el seu company inseparable en la composició de les seves cançons, el poeta Bernie Taupin. A partir de llavors van formar un duo amb el que aconseguirien gran èxit amb temes com “Skyline pigeon”, “Your song”, “Daniel”, “Crocodile rock” o “Candle in the wind”. Ha guanyat diversos Grammy i un Oscar per la cançó “Can you feel the love tonigth”, tema estrella de la pel·lícula de Disney El Rei Lleó (1994). També cal destacar les seves múltiples tasques humanitàries i benèfiques a favor de la lluita contra el sida. 

Rocketman és una pel·lícula estatunidenca biogràfica i musical de 2019 basada en la vida del músic Elton John estrenada 30 de maig del 2019. Dirigida per Dexter Fletcher i escrita per Lee Hall. Pot ser un bon dia per totrnar-la a veure, per recordar les seves cançons o ho podem deixar pel cap de setmana.

2 de febrer La Candelera El dia de la marmota Fira de Molins de Rei 1977 Shakira 1987 Gerard Piqué

Avui, dos de febrer és la Candelera. És el dia de guardar el pessebre. És la Virgen de la Candelaria, la patrona de les Illes Canàries. També hi ha refranys que ens parlen de la relació d’aquest dia a mb el temps meteorològic. “Si la Candelera plora (plou) el fred és fora, però si la Candelera riu (fa sol) el fred és viu”.

Per la Candelera es celebra a Molins de Rei una de les Fires més grans i més antigues de Catalunya amb expositors de ramaderia, agricultura... 

Als Estat Units i al Canadà es celebra , tal dia com avui, el Dia de la Marmota. El dia de la marmota assenyala aproximadament la meitat del període que va entre el solstici d'hivern i l'equinocci de primavera, de forma similar al dia de Tots Sants o el dia dels Difunts (l'equivalent al "Halloween"), que assenyala la meitat del període que va entre l'equinocci de tardor i el solstici d'hivern. El dia de la marmota és un mètode folklòric usat pels grangers, especialment dels Estats Units i el Canadà, per predir la fi de l'hivern, basats en el comportament de l'animal quan surt d'hivernar el 2 de febrer. Segons la creença, si no es veu l'ombra de la marmota en sortir del cau, perquè el dia és ennuvolat, això significa que l'hivern acabarà aviat. Si, per contra, és un dia assolellat i es veu l'ombra de la marmota, vol dir que l'hivern durarà sis setmanes més.

En el dia d’avui també van néixer dos artistes que porten una colla d’anys junts: la Shakira (1977) i el jugador del Barça Gerard Piqué (1987). I també feia anys el 2 de febrer el pare de la meva mare: l’avi Joan. Va morir l’any 1990 però tinc tants bon records d’aquell home bo que va anar a la batalla de l’Ebre i quan va veure que revisaven si havien disparat llençava la seva munició a l’aire perquè no volia fer mal a ningú com no volia que li fessin a ell. Tota una vida dedicada a la família vivint amb la metralla d’aquella injusta guerra dins però treballant sempre per la Pau. 

1 de febrer 1881 Inici del Canal de Panamà 1881 Comença La Vanguardia 2013 El mirador del Shard

Comencem la setmana i el mes de febrer amb tres protagonistes: una de les obres civils més importants del món, un diari de casa nostra i el mirador del que va ser l’edifici més alt d’Europa el 2013. 

El canal de Panamà, va començar les seves obres el primer de febrer del 1881 i va ser inaugurat el 15 d'agost de 1914. Amb la seva singular ubicació en el punt més estret entre l'oceà Atlàntic i l'oceà Pacífic, ha tingut un efecte important al escurçar la distància i el temps de comunicació marítima, i ha produït avenços econòmics i comercials al llarg de gairebé tot el segle XX.

El canal de Panamà està situat entre el Golf de Panamà, dins de l'oceà Pacífic, i la mar Carib a l'Atlàntic. La forma sinuosa de l'istme de Panamà fa que el recorregut del canal travessi de sud-est (al Pacífic) al nord-oest (a l'Atlàntic). Per evitar tota confusió, les autoritats del canal classifiquen els trànsits en dues categories: direcció nord (del Pacífic a l'Atlàntic) i direcció sud (de l'Atlàntic al Pacífic).

El canal pot acollir vaixells de diferents mides, des de iots privats fins a grans naus mercants. Els grans vaixells dissenyats prenent el Canal de Panamà com a patró, prenent la restricció de màxima amplada admissible són anomenats Panamax. Un nombre creixent de naus sobrepassen aquesta mida, als quals se'ls anomena post-Panamax. En terme mitjà, el viatge creuant aquest canal per a un vaixell de càrrega dura unes nou hores. El 2008, 12.849 naus van prendre el canal, transportant un total de 198 milions de tones de càrrega

El diari del qual parlarem va sortir el mateix dia de l’inici de les obres del Canal de Panamà, l’1 de febrer del 1881, avui fa 140 anys! És La Vanguardia. Actualment es publica en català i castellà publicat a Barcelona. Va ser fundat el 1881 i és editat pel Grupo Godó, propietat de Javier Godó, comte de Godó. És un dels dos rotatius amb més difusió a Catalunya i el diari català més venut a Espanya. Inicialment fou un diari en llengua castellana, fins que el 3 de maig de 2011 va introduir també la versió catalana. Els subscriptors tenen accés a una rèplica digital exacta de l'edició impresa en català i en castellà. La versió oberta en línia només està disponible en castellà. Les cartes al director es publiquen en la llengua d'origen, sense traducció i diumenge van publicar la d’una bona amiga sobre els mestres, la Berta Pardina. Té 64.000 subscriptors i uns 53.000 exemplars distribuïts a quiosc, segons OJD 2012. 

El Tercer protagonista d’avui és el Mirador d’un edifici de Londres. El Shard London Bridge, també anomenat Shard de Vidre, o antigament London Bridge Tower és un gratacel de 87 plantes situat a Southwark, Londres i que forma part del barri del Pont de Londres. La construcció de l'edifici va començar el març de 2009, va ser acabat el 30 de març de 2012 i es va inaugurar el 5 de juliol de 2012. Va estar finalment complet el novembre de 2012. El mirador, situat a la planta 72, s'anomena The View from The Shard (Les Vistes del Shard) i va ser inaugurat l'1 de febrer de 2013.

Amb 309,67 metres d'altura, el Shard London Bridge és actualment l'edifici més alt de la Unió Europea. També és la segona estructura més alta del Regne Unit, després de l'estació de telecomunicacions Emley Moor. La torre piramidal revestida de vidre té 72 pisos habitables, amb una galeria i un mirador en una plataforma a l'aire lliure a la planta 72, a una altura de 244,3 metres. Va ser dissenyat per l'arquitecte italià Renzo Piano en substitució de les torres Southwark, un bloc d'oficines de 24 pisos construït en el mateix lloc el 1975. El Shard va ser desenvolupat per Sellar Property en nom de LBQ Ltd i és propietat de Sellar Property juntament amb l'estat de Qatar.