17 de gener Sant Antoni del Porquet

Sant Antoni Abat o Antoni Abbàs es creu que va néixer a l’Alt Egipte l’any 251. Va ser un monjo cristià pioner de l'eremitisme. L’eremitisme és una forma de vida monàstica que els portava a viure aïllats, no en un monestir i en comunitat. Les persones que practicaven aquest estil de vida se’ls coneix com anacoretes i són persones que viuen en un lloc solitari, entregats completament a la contemplació i a la penitència, aïllats de la comunitat. Creuen que apartant-se de la societat humana, compleixen millor el manament cristià de no ser part del món. 

Però avui era festa grossa al camp català. Sant Antoni, és considerat el patró dels animals de peu rodó i, per extensió, de tots els animals domèstics, així com dels traginers. La llegenda explica que era un gran amic dels animals i, quan en veia un de ferit, el guaria. Així ho va fer amb un porquet, que, per mostrar-li el seu agraïment, va decidir acompanyar-lo la resta de la seva vida; és per això que popularment se l'anomena sant Antoni del porquet i, també, sant Antoni dels ases. Cal no confondre'l amb sant Antoni de Pàdua.

Les Festes de Sant Antoni, en alguns indrets conegudes com els Tres Tombs o Tonis es celebren amb motiu de la festivitat de sant Antoni Abat, protector dels animals, i són un conjunt de celebracions que es celebren arreu de Catalunya entorn el 17 de gener i que consisteixen en les cavalcades dels tres tombs, curses, benediccions dels animals a més d'altres actes.

El ritu principal dels Tres Tombs consisteix a donar tres voltes amb els cavalls, carros i altres animals de tir per l'interior de la població. Per això, aquest ritu s'anomena Tres Tombs o també “Passades”, “Beneïdes” i “Passant”. Antigament es donava tres voltes al voltant d'un espai on es feia una gran foguera feta amb ramatge verd. Un cop el cristianisme té major presència, els tombs es fan al voltant de l'església de Sant Antoni o, en el seu defecte, a la imatge del sant, des d'on es fa la benedicció dels animals. En molts indrets és costum portar mascotes com gats, gossos i ocells per ser beneïts.

Vàrem començar aquest diumenge passat al barri de Sant Andreu a Barcelona però ara tindrem una temporada en la que cada cap de setmana es podran viure els tres tombs en diferents poblacions en honor a Sant Antoni. Consulteu l’agenda del Gencat.cat.

He trobat una variació de la dita catalana “De Joseps , Joans i ases n’hi ha a totes les cases” que diu “D'Antons, Joseps i ases, n'hi ha per totes les cases”. I és ben cert que era un nom molt popular. Molts nois es diuen Antoni encara que era més popular en un entorn rural i cristià en el que es demanava la protecció del sant envers els animals de granja.

M'ha semblat molt simpàtic el cartell de les Festes de Sant Antoni de Sant Feliu de Codines de l'any passat i aquí el teniu:

16 de gener 1901 neix Zamboni 1932 neix Dian Fossey 1957 The Cavern Club obre les portes

Els nostres protagonistes d’avui són dos noms propis i un lloc.

Tal dia com avui de l’any 1901 va néixer  Frank Joseph Zamboni. Potser aquest nom no ens diu gran cosa però quan hem anat a patinar a una pista de gel hem vist en marxa una descendent de la màquina que ell va dissenyar. Es coneixen com la Zamboni i és una màquina que recull el gel sobrer i poleix el gel deixant una capa perfecta per la pràctica del patinatge.

El 16 de gener de 1932, a San Francisco als Estats Units, va néixer Dian Fossey. Va ser una zoòloga reconeguda per la seva labor científica i conservacionista amb els goril·les de les muntanyes Virunga, a Ruanda i la República Democràtica del Congo. Fossey va ser assassinada el 1985; el cas encara es troba obert. El 1988, la vida i obra de Dian Fossey van ser portades al cinema amb la pel·lícula Goril·les en la boira (Gorillas in the Mist), dirigida per Michael Apted i protagonitzada per Sigourney Weaver.

El The Cavern Club obre les seves portes el 16 de gener de 1957 per primera vegada a la ciutat anglesa de Liverpool. Anys més tard, el 1960, The Beatles li donarien la solera definitiva a la sala, perquè allà van oferir els seus primers concerts. Quan la beatlemania es va relaxar i una vegada que el mític grup va quedar dissolt, The Cavern va passar per diverses mans i fins i tot va estar tancada algun temps. Gairebé 30 anys després de la seva obertura, un dels Beatles, Paul McCartney, va tornar a pujar a l’escenari del famós local. És un clàssic.

13 de gener Marató de Donants de Sang Record de Transplantaments

El protagonista d'avui és la solidaritat: la Marató de Donants de sang i el record de la donació d'organs..

La Marató de Donants de Sang s’instal·la a l’Ajuntament de Barcelona i molts altres.

El Banc de Sang i Teixits organitza, com és habitual en aquestes dates, la Marató de Donants de Sang. Aquest any l’Ajuntament no només s’afegeix a la crida per arribar a les 8.000 donacions necessàries per garantir les reserves de sang, sinó que obre les portes de l’edifici de la plaça de Sant Jaume perquè s’hi puguin fer donacions els dies 13 i 14 de gener. La Marató de Donants de Sang 2.0 —que té lloc a tot Catalunya entre els dies 13 i 20 de gener— destaca enguany la necessitat que tothom sàpiga quin grup sanguini té, ja que aquesta informació és essencial per poder salvar vides.

Un 40% dels catalans no saben quin grup sanguini tenen. És per això que el Banc de Sang i Teixits ha decidit que el lema d’enguany de la campanya sigui “La teva sang diu coses. Comparteix-les”, per posar en relleu la informació que es pot saber d’una persona a partir del grup sanguini, com ara, de qui pot rebre sang, a qui en pot donar o quins usos pot tenir la seva sang.

L’alcaldessa, Ada Colau, ha recordat que la ciutat “ha respost sempre a aquest acte de solidaritat que consisteix a regalar vida a través de la sang”, i s’ha mostrat convençuda que s’aconseguiran les donacions necessàries.

A Barcelona es pot donar sang els dies de la marató als hospitals Clínic, Sant Pau i Vall d’Hebron, a més dels punts mòbils que es poden consultar aquí. L’objectiu és remuntar el descens del 25% de les donacions que s’acostuma a produir després de les festes de Nadal.

Gràcies a la donació d’òrgans, Catalunya és líder en la taxa de trasplantaments a l’Estat espanyol i ocupa una de les posicions més altes a nivell mundial

Gràcies a la generositat dels donants i de les seves famílies, Catalunya se situa com un referent internacional en l’àmbit dels trasplantaments i les donacions d’òrgans. Això és el que demostren les dades globals relatives a l’any passat, recopilades per l’Organització Catalana de Trasplantaments (OCATT). Durant el 2016 s’ha arribat al rècord històric en donació d’òrgans de cadàvers, amb 315 donants vàlids. Això suposa un increment del 23% i una taxa de gairebé 42 donants per milió d’habitants.

Aquest assoliment s’explica, en gran part, pel creixement per sobre del 50% de la donació en asistòlia, és a dir, de malalts terminals ingressats a l’hospital que moren per cessament irreversible de l’activitat cardíaca. De fet, l’any 2016, 1 de cada 3 donants cadàver vàlids van ser per aquest tipus de mort. En canvi, el nombre de donants vius ha estat lleugerament inferior a l’any anterior: 145, 25 menys que al 2015, seguint una tendència que també disminueix a l’Estat espanyol. Així, la suma de donants vius i de donants morts s’aproxima al mig miler, arribant concretament als 460.

Pel que fa als consentiments de donació per part de familiars, la xifra es manté estable respecte l’any anterior. El percentatge de negatives només baixa un 0,3%, situant-se en el 14,4%. Això suposa que al 2016, 1 de cada 7 casos va rebre una negativa, en la majoria dels casos per negativa prèvia del donant o de la família, sense adduir raó concreta.

La segona dada destacada fa referència al nombre de trasplantaments realitzats als hospitals catalans. De nou, aquests han batut el seu propi rècord: s’ha superat la xifra dels mil trasplantaments. En concret, s’han dut a terme un total de 1.015 operacions (un 6,28% més que al 2015), fet que fa de Catalunya líder a l’Estat espanyol i, en taxes de trasplantament per milió d’habitants, una de les més altes del món (amb 135 per milió). 

Per centre, l’Hospital Vall d’Hebron lidera el nombre de trasplantaments, amb 271, seguit de prop per l’Hospital Clínic i, en tercer lloc, pel de Bellvitge.

Pel que fa a teixits, hi va haver 1.444 donants al Banc de Sang i Teixits (BST) de Catalunya (515 més que al 2015), els quals van aportar fins a 2.282 teixits, un 47,7% més.

Cal remarcar de nou que, en aquest sentit, si habitualment s’estima que cada donant d’òrgans es poden ajudar a salvar 6 vides, amb cada donant de teixits es poden ajudar a salvar o millorar la vida de més de 100 persones.

A banda d’aquests resultats, les llistes d’espera s’han reduït respecte el 31 de desembre de 2015. Així, encara a Catalunya hi ha 1.301 persones que estan a l’espera de rebre un o més òrgans.

Traduiu els nombres a persones que han pogut millorar la seva qualitat de vida. A professionals que fan cada dia aquest miracle. És impressionant!!! 


Resposta de la pregunta d'ahir: El Queen Mary 2 entrava a la ciutat australiana de Sidney. Ho sabem per l'edifici de la Ópera de Sidney que és molt característic.

12 de gener 1628 neix Charles Perrault 2004 es bota el Queen Mary2

Avui els nostres protagonistes són un escriptor de contes i el transatlàntic més gran del món.

Charles Perrault va néixer a París el 12 de gener de 1628. Va ser un escriptor francès, membre de l'Acadèmia Francesa des del 1641, i autor del cèlebre llibre “Contes de ma mère l'Oye” (1697), amb relats que van esdevenir clàssics, essent versionats pels germans Grimm i d'altres. Va començar exercint l’advocacia durant algun temps, però que a partir de 1683 es lliurarà plenament a escriure contes infantils: "Barba Blava", "La Bella dorment", "La Ventafocs", "El Gat amb Botes", "Pell d'Ase", "Caputxeta Vermella" i "Pulgarcito ", entre altres molts més, seran obres sortides de la seva brillant ploma.

Avui recordem el RMS Queen Mary 2, un transatlàntic pertanyent a la companyia Cunard Line. Va ser construït a la drassana francès Chantiers de l'Atlantique a Saint-Nazaire en 2.003, en aquella època propietat d'Alstom, amb un cost superior a 800 milions d' dòlars nord-americans (550 milions de lliures esterlines). És també el transatlàntic més gran, més luxós i car construït en la història marítima. Aquest vaixell continua en servei. Perquè ens fem una idea de les seves mides podem dir que el Queen Mary 2 és 44,8 metres més llarg que la torre Eiffel i tres vegades i mig més que la torre de Westminster (Big Ben). A més, és només 35,7 metres més curt que l'edifici Empire State de Nova York.

El Queen Mary 2 està destinat per a la ruta de l'Atlàntic Nord, però també és parcialment utilitzat per a creuers. El recordem avui perquè el 12 de gener de 2004 va ser el dia que el van botar i va començar a navegar. En aquells dies era el vaixell de passatgers més gran del món, fins a l'any 2006, quan l'empresa naviliera Royal Caribbean International va llançar a la mar el Freedom of the Seas, que tot i ser 6 metres més curt que el Queen Mary 2, té 15 metres més de màniga. Des de setembre de 2009, quan el Oasis (també de l'empresa Royal Caribbean International) va acabar de ser construït, el Queen Mary 2 va passar a ser el tercer vaixell de passatgers més gran del món, encara que segueix sent el transatlàntic més gran del món ja que els dos anteriors no són transatlàntics sinó creuers.

Pregunta: A quina ciutat està entrant el Queen Mary 2?

11 de gener 1922 primera insulina 1952 estrena de "La tejedora de sueños" d'Antonio Buero Vallejo

Els protagonistes d’avui són un remei per una malaltia crònica i l’estrena d’una obra de teatre basada en una clàssic.

Tal dia com avui de 1922 al Toronto General Hospital, a Canadà, es va administrar insulina per primera vegada a un pacient. La diabetis és una malaltia crònica que es desencadena quan l'organisme perd la seva capacitat de produir suficient insulina o d'utilitzar-la amb eficàcia. La insulina és una hormona que es fabrica en el pàncrees i que permet que la glucosa dels aliments passi a les cèl·lules de l'organisme, on es converteix en energia perquè funcionin els músculs i els teixits. Com a resultat, una persona amb diabetis no absorbeix la glucosa adequadament, de manera que aquesta queda circulant en la sang (hiperglucèmia) i danyant els teixits amb el pas del temps. Aquest deteriorament causa complicacions per a la salut.

“La tejedora de sueños” és una obra de teatre en tres actes d'Antonio Buero Vallejo, estrenada al Teatro Español de Madrid l'11 de gener de a 1952. Antonio Buero Vallejo. Va ser un dramaturg espanyol, guanyador del Premi Lope de Vega el 1949 i del Premi Cervantes el 1986. En aquesta obra trobem la recreació de L'Odissea d'Homer, narra la història de Penélope, amant esposa del guerrer Ulisses, que espera pacientment el seu retorn de la Guerra de Troia, teixint i desteixint dia i nit una toga per evitar l'assetjament dels seus pretendents. També va escriure altres obres de teatre com  “Un soñador para un pueblo”,  “Historia de una escalera” o “En la ardiente oscuridad”.

Pregunta: Aquest autor té una obra amb el mateix títol que una famosa obra del pintor Diego Rodríguez de Silva y Velázquez. Saps quina és? Demà podràs llegir la resposta.

Resposta a la pregunta d’ahir: Les vuit ciutats espanyoles que tenen metro són: Madrid, Barcelona, Valencia, Bilbao, Alacant, Palma de Mallorca, Sevilla i Màlaga.

10 de gener 1863 Metro de Londres 2016 Carles Puigdemont, President de la Generalitat

Avui tenim dos protagonistes: un transport que mou amb facilitat milions de passatgers cada dia arreu del món i el 130è president de la Generalitat.

Tal dia com avui de l’any 1863 es va posar en marxa el Metro de Londres que és el primer i el més antic del món. El metro de Londres compta amb 11 línies i la seva xarxa és una de les més extenses del món. Pràcticament, si esteu passejant per Londres, sigueu on sigueu hi haurà una parada de metro molt a prop. Per referir-se al metro, els londinencs utilitzen la paraula "Tube" i, en menor mesura, "Underground".

El metro de Londres està dividit en 9 zones radials que comencen en el centre històric. El 95% dels punts turístics es troben a les zones 1 i 2. L'Aeroport de Heathrow es troba a la zona 6. A l'hora de comprar un bitllet de metro cal saber en quina zona es troba la parada d'origen i la de destinació. El bitllet més habitual sol ser el de les zones 1-2.

El metro es caracteritza per ser un transport massiu de passatgers a les grans ciutats, unint diverses zones i els seus voltants, amb alta capacitat i freqüència, i separats d'altres sistemes de transport. Les xarxes de metro es construeixen freqüentment subterrànies (Madrid, Barcelona, Buenos Aires, Moscú), encara que de vegades es disposen elevades (Chicago, Lima) i fins i tot a nivell de carrer (Mèxic, Medellín) però amb plataformes i vies exclusives.

Hi ha altres metros dignes de veure. El més espectacular és el Metro de Moscú. El de Paris també té algunes estacions molt boniques. La línia 9 del metro de Barcelona és la primera línia totalment automatitzada a la península ibèrica.

Pregunta: A Espanya hi ha diferents ciutats que tenen metro... sabries dir quines són? Una pista n’hi ha 8. Les ciutats que properament l’inauguraran seran Granada, Gijón, Sabadell i Terrassa. (ja pots investigar que demà trobaràs la resposta).

Fa tan sols un any, el 10 de gener del 2016 es va investir el Molt Honorable (aquest és el tractament de protocol que se li dona al President de la Generalitat) Sr.Carles Puigdemont. Va ser alcalde de Girona des del 2011 càrrec que va haver de deixar quan el van proposar com a President de la Generalitat.

9 de gener Sant Tornem-hi! 1844 neix Julián Gayarre 1522 escollit el Papa Adrià VI

Avui comencem de nou les classes, després d'unes merescudíssimes vacances. Sí, la primera classe del 2017. Però...sabeu quin és el primer any que vàreu escriure a la llibreta. Feu el compte... podria ser a finals de P5 o a Primer de Primària o d’EGB... Segur que sense adonar-vos-en heu escrit un munt de dates. Ara, en aquesta primera setmana és molt freqüent que ens equivoquem i encara posem 2016 però ens acostumarem a aquest 2017 que comença.

Avui parlarem d’un home que va néixer al Valle del Roncal, a Navarra, on es fan uns formatges excepcioonals. Ell  va arribar a ser el millor tenor del món però en una època en la qual no tenim cap enregistrament però sí fotografies (podem afirmar que era ben plantat i guapot). Un pastor navarrès, que va treballar com a ferrer i que gràcies a una beca va poder estudiar al Conservatori de Madrid i més tard al Conservatori de Milà va mostrar al món el seu do: una veu prodigiosa. Però no va ser tot un camí de roses... us convido a llegir la seva biografia. Va arribar al cim gràcies al seu esforç i a la gent que va creure en ell. Es curiós que es puguin trobar tantes dificultats... Avui el Teatre de Pamplona porta el seu nom: Julián Gayarre. (mireu si va patir dificultats que segons on consulteu va néixer avui o el dia 12... tan se val,
per mi el més important és que ens obre una finestra al món del “bel canto”).

Darrerament, a l’Església Catòlica hem viscut uns quants Papes no italians: Joan Pau II era polac, Benet XVI era alemany, el Papa Francesc és argentí. Però tradicionalment la majoria de Papes van ser italians  de fet, tal dia com avui de l’any 1522 Adrià d’Utrecht, holandès, va ser escollit Papa prenent el nom d’Adrià VI. Serà el darrer pontífex no italià fins Joan Pau II que va ser escollit el 16 d’octubre de 1978.