18 de maig Dia Internacional dels Museus Nit dels Museus Mes de Maria: Mare de Déu dels Desemparats

Un any més, des del Departament de Cultura de la Generalitat es proposa al conjunt de museus catalans sumar-se a la celebració del Dia Internacional dels Museus 2024, tot organitzant jornades de portes obertes i activitats que segueixin el lema de l’ICOM, que enguany és 'Museus per l'educació i la investigació'.

Aquest 2024, la celebració del Dia Internacional dels Museus coincideix amb la Nit dels Museus, ambdós seran dissabte 18 de maig. És, per això, que animem als museus a concentrar les iniciatives relacionades amb el DIM durant tot el cap de setmana, dissabte 18 i diumenge 19 de maig, si bé es poden organitzar activitats al llarg de tota la setmana, des de dilluns 13 fins diumenge 19 de maig, en funció de l'agenda i la disponibilitat de cada equipament.

Per al DIM 2024, es continuarà donant suport als museus catalans. D'una banda, s'ha creat una imatge gràfica conjunta perquè els diferents equipaments la puguin adaptar i utilitzar i, de l'altra, es farà la màxima difusió a través dels canals propis de totes les iniciatives que els museus organitzin tant de forma individual com a través de les xarxes de les quals formen part.

  

L'església dedica el Mes de Maig a la Mare de Déu, Mes de Maria. Nosaltres recordem 31 advocacions de la Mare de Déu. Avui és el torn de la Mare de Déu dels Desemparats. El seu nom és el de la Mare de Déu dels Innocents, Folls i Desamparats i la seva advocació parteix de la iniciativa del pare frare Joan Gilabert Jofré. El 24 de febrer de 1409, quan anava vers la Seu de València, va veure com uns nens feien burles d'un boig indigent al carrer Argenteria (actual Martí Mengod). Va ser llavors quan va decidir fundar una confraria per atendre aquestes persones. Aquesta confraria benèfica va donar lloc al primer hospital psiquiàtric de la història, i a la primera atenció humanitària de les persones amb malalties mentals. Aquesta confraria va ser posada sota l'advocació d'aquesta Mare de Déu, d'ençà el 1414, quan diu la llegenda que uns àngels la van esculpir. Aquesta tenia inicialment la seva seu a la petita ermita situada actualment vora l'Antic Hospital, dedicada a Santa Llúcia, molt a prop de les muralles. La imatge té una alçària de set pams valencians i, com a curiositat, té el cap lleugerament abaixat. Això era degut al fet que la Mare dels Desamparats era col·locada sobre els fèretres dels pobres "ignocents e desamparats" qui morien atesos per la confraria. Per aquesta raó, la imatge mira cap als seus fidels. La declaració oficial com a patrona de la ciutat de València la va fer el 21 d'abril de 1885, el Papa Lleó XIII, i la seva coronació canònica va ser el 15 d'octubre de 1921, al pla del Pont del Real.

19 de maig 2015 Premis Max: Lluís Homar, Blanca Portillo, Rosa Mª Sardà 2015 Premi Internacional Catalunya: Jane Goodall Mes de Maria: Mare de Déu dels Desemparats

 

Avui el nostre escrit va de Premis. Els Premis (amb majúscula) són el reconeixement públic a una feina ben feta, potser no la única, ni de vegades la millor des del nostre punt de vista, però sí una bona valoració positiva des de una institució, entitat o un grup de persones.

Tal dia com avui del 2015 es van lliurar els “Premios Max de las Artes Escénicas” i el “Premi Internacional Catalunya”.

Al Paral·lel, a la Sala Barts tenia lloc la Gala de lliurament dels Premis Max. Es fa en dilluns perquè és dia que tanquen els teatres i tots els nominats actors, directors, il·luminadors i resta de tècnics poden ser-hi presents. Lluís Homar va estar guardonat com a millor actor per 'Terra baixa' que representava ell tot sol fent quatre personatges alhora. La millor actriu protagonista va ser Blanca Portillo per 'El testamento de María', dirigida per Agustí Villaronga. També hi ha premis tècnics a autors, escenògrafs, vestuari, il·luminació i reconeixement al teatre amateur, infantil, musical, dansa.... Aquell any es va reconèixer amb el Max d’Honor a l’actriu Rosa Mª Sardà. El president de la nova Acadèmia de les Arts Escèniques, José Luis Alonso de Santos, en el seu parlament ha dit "Enmig d'aquest bosc (totes les dificultats amb les que ara es troba el teatre), defensem amb la nostra feina els nostres millors valors des del principi dels temps fins avui. Seguim endavant!".

El Premi Internacional Catalunya és un premi internacional atorgat cada any per la Generalitat de Catalunya, des de 1989, amb el qual es reconeix el treball de persones que no només hagin contribuït al desenvolupament de la cultura, la ciència, l'economia o qualsevol altre àmbit, sinó que a més hagin destacat per haver realitzat els seus treballs amb un alt compromís ètic i humanístic. El Premi Internacional Catalunya està considerat, al costat de la Creu de Sant Jordi i la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya, una de les distincions més prestigioses que es concedeixen a Catalunya. Institucions i entitats de tot el món presenten cada any candidats, que solen sobrepassar els 200, i un ampli jurat, compost per diverses personalitats de diversos àmbits, i independents de la Generalitat, concedeixen cada any el premi a una persona.

La primatòloga britànica Jane Goodall va estar guardonada amb el Premi Internacional Catalunya, que atorga la Generalitat. El jurat va valorar la seva tasca científica, dedicada a l'estudi del comportament dels ximpanzés a l'Àfrica i el seu activisme mediambiental. Han reconegut que les seves aproximacions científiques no només van descobrir la vida dels grans simis, sinó que van donar a la humanitat una nova visió de la biosfera. Ambaixadora per a la Pau de les Nacions Unides i 'Dama' de l'Imperi Britànic, es tracta d'una de les més importants expertes en conducta animal, gràcies a la tasca que fa més de 50 anys ha dut a terme al Parc Natural de Gombe, a Tanzània, amb l'estudi del comportament dels ximpanzés. Aquesta tasca l'ha fet mereixedora de molts premis, entre ells el Premi Príncep d'Astúries d'Investigació el 2003. El 1975 va fundar la institució que porta el seu nom, que té seu a Washington i que desenvolupa iniciatives per a la preservació de la natura i desenvolupament de l'Àfrica.

L'església dedica el Mes de Maig a la Mare de Déu. Nosaltres recordem 31 advocacions de la Mare de Déu. Avui és el torn de la Mare de Déu dels Desemparats. El seu nom és el de la Mare de Déu dels Innocents, Folls i Desamparats i la seva advocació parteix de la iniciativa del pare frare Joan Gilabert Jofré. El 24 de febrer de 1409, quan anava vers la Seu de València, va veure com uns nens feien burles d'un boig indigent al carrer Argenteria (actual Martí Mengod). Va ser llavors quan va decidir fundar una confraria per atendre aquestes persones. Aquesta confraria benèfica va donar lloc al primer hospital psiquiàtric de la història, i a la primera atenció humanitària de les persones amb malalties mentals. Aquesta confraria va ser posada sota l'advocació d'aquesta Mare de Déu, d'ençà el 1414, quan diu la llegenda que uns àngels la van esculpir. Aquesta tenia inicialment la seva seu a la petita ermita situada actualment vora l'Antic Hospital, dedicada a Santa Llúcia, molt a prop de les muralles. La imatge té una alçària de set pams valencians i, com a curiositat, té el cap lleugerament abaixat. Això era degut al fet que la Mare dels Desamparats era col·locada sobre els fèretres dels pobres "ignocents e desamparats" qui morien atesos per la confraria. Per aquesta raó, la imatge mira cap als seus fidels. La declaració oficial com a patrona de la ciutat de València la va fer el 21 d'abril de 1885, el Papa Lleó XIII, i la seva coronació canònica va ser el 15 d'octubre de 1921, al pla del Pont del Real.

23 de maig 1707 Neix Carl Linnaeus Mare de Déu dels Desemparats

El protagonista d’avui és un ordenador de la natura. Va donar nom a les plantes i als animals. La nomenclatura científica va començar amb ell. Avui que està tant de moda les intel·ligències múltiples podríem dir que Linneo (amb qualsevol de les seves formes) és el naturalista per excel·lència.  

Carl Linnaeus (llatinitzat com a Carolus Linnaeus, també conegut després del seu ennobliment com a Carl von Linné) va néixer a Suècia el 23 de maig del 1707. Va ser un botànic, científic, metge, i zoòleg suec que establí els fonaments del sistema modern de la nomenclatura binomial. És considerat el pare de la taxonomia moderna i conegut com un dels pares de l'ecologia moderna.

Linné nasqué a la regió rural de Småland, al sud de Suècia. Realitzà gran part dels estudis superiors a la Universitat d'Uppsala i, cap al 1730, començà a impartir conferències sobre botànica. Visqué a l'estranger entre el 1735 i el 1738, i als Països Baixos estudià i publicà una primera edició del seu Systema Naturae; en tornar a Suècia es convertí en professor de botànica a Uppsala. Durant la dècada del 1740 dugué a terme diverses expedicions a través de Suècia per trobar i classificar plantes i animals. A les dècades del 1750 i del 1760, continuà recollint i classificant animals, plantes i minerals, publicant diversos volums sobre el tema.

Al moment de la seva mort era reconegut com un dels científics més importants de tot Europa. El filòsof suís Jean-Jacques Rousseau li envià el missatge: "Digueu-li que no conec un home més gran sobre la faç de la Terra". L'escriptor alemany Goethe escrigué: "Amb l'excepció de Shakespeare i Spinoza, no conec ningú, entre els que ja no viuen, que m'hagi influït més intensament". L'autor suec Strindberg escrigué: "Linné era en realitat un poeta que acabà esdevenint naturalista". Entre altres reconeixements, Linné ha estat anomenat Princeps Botanicorum ("Príncep dels Botànics"), "El Plini del Nord" i "El Segon Adam".

El 1959, Linné fou designat lectotip d'Homo sapiens, cosa que significa que segons les regles de nomenclatura, Homo sapiens fou definit de manera vàlida com l'espècie d'animal a la qual pertanyia Linné.

El Mes de Maig l'església el dedica a la Mare de Déu. Nosaltres recordarem 31 advocacions de la Mare de Déu. Avui és el torn de la Mare de Déu dels Desemparats. El seu nom és el de la Mare de Déu dels Innocents, Folls i Desamparats i la seva advocació parteix de la iniciativa del pare frare Joan Gilabert Jofré. El 24 de febrer de 1409, quan anava vers la Seu de València, va veure com uns nens feien burles d'un boig indigent al carrer Argenteria (actual Martí Mengod). Va ser llavors quan va decidir fundar una confraria per atendre aquestes persones. Aquesta confraria benèfica va donar lloc al primer hospital psiquiàtric de la història, i a la primera atenció humanitària de les persones amb malalties mentals. Aquesta confraria va ser posada sota l'advocació d'aquesta Mare de Déu, d'ençà el 1414, quan diu la llegenda que uns àngels la van esculpir. Aquesta tenia inicialment la seva seu a la petita ermita situada actualment vora l'Antic Hospital, dedicada a Santa Llúcia, molt a prop de les muralles. La imatge té una alçària de set pams valencians i, com a curiositat, té el cap lleugerament abaixat. Això era degut al fet que la Mare dels Desamparats era col·locada sobre els fèretres dels pobres "ignocents e desamparats" qui morien atesos per la confraria. Per aquesta raó, la imatge mira cap als seus fidels. La declaració oficial com a patrona de la ciutat de València la va fer el 21 d'abril de 1885, el Papa Lleó XIII, i la seva coronació canònica va ser el 15 d'octubre de 1921, al pla del Pont del Real.