19 de maig 2015 Premis Max: Lluís Homar, Blanca Portillo, Rosa Mª Sardà 2015 Premi Internacional Catalunya: Jane Goodall Mes de Maria: Mare de Déu dels Desemparats

 

Avui el nostre escrit va de Premis. Els Premis (amb majúscula) són el reconeixement públic a una feina ben feta, potser no la única, ni de vegades la millor des del nostre punt de vista, però sí una bona valoració positiva des de una institució, entitat o un grup de persones.

Tal dia com avui del 2015 es van lliurar els “Premios Max de las Artes Escénicas” i el “Premi Internacional Catalunya”.

Al Paral·lel, a la Sala Barts tenia lloc la Gala de lliurament dels Premis Max. Es fa en dilluns perquè és dia que tanquen els teatres i tots els nominats actors, directors, il·luminadors i resta de tècnics poden ser-hi presents. Lluís Homar va estar guardonat com a millor actor per 'Terra baixa' que representava ell tot sol fent quatre personatges alhora. La millor actriu protagonista va ser Blanca Portillo per 'El testamento de María', dirigida per Agustí Villaronga. També hi ha premis tècnics a autors, escenògrafs, vestuari, il·luminació i reconeixement al teatre amateur, infantil, musical, dansa.... Aquell any es va reconèixer amb el Max d’Honor a l’actriu Rosa Mª Sardà. El president de la nova Acadèmia de les Arts Escèniques, José Luis Alonso de Santos, en el seu parlament ha dit "Enmig d'aquest bosc (totes les dificultats amb les que ara es troba el teatre), defensem amb la nostra feina els nostres millors valors des del principi dels temps fins avui. Seguim endavant!".

El Premi Internacional Catalunya és un premi internacional atorgat cada any per la Generalitat de Catalunya, des de 1989, amb el qual es reconeix el treball de persones que no només hagin contribuït al desenvolupament de la cultura, la ciència, l'economia o qualsevol altre àmbit, sinó que a més hagin destacat per haver realitzat els seus treballs amb un alt compromís ètic i humanístic. El Premi Internacional Catalunya està considerat, al costat de la Creu de Sant Jordi i la Medalla d'Or de la Generalitat de Catalunya, una de les distincions més prestigioses que es concedeixen a Catalunya. Institucions i entitats de tot el món presenten cada any candidats, que solen sobrepassar els 200, i un ampli jurat, compost per diverses personalitats de diversos àmbits, i independents de la Generalitat, concedeixen cada any el premi a una persona.

La primatòloga britànica Jane Goodall va estar guardonada amb el Premi Internacional Catalunya, que atorga la Generalitat. El jurat va valorar la seva tasca científica, dedicada a l'estudi del comportament dels ximpanzés a l'Àfrica i el seu activisme mediambiental. Han reconegut que les seves aproximacions científiques no només van descobrir la vida dels grans simis, sinó que van donar a la humanitat una nova visió de la biosfera. Ambaixadora per a la Pau de les Nacions Unides i 'Dama' de l'Imperi Britànic, es tracta d'una de les més importants expertes en conducta animal, gràcies a la tasca que fa més de 50 anys ha dut a terme al Parc Natural de Gombe, a Tanzània, amb l'estudi del comportament dels ximpanzés. Aquesta tasca l'ha fet mereixedora de molts premis, entre ells el Premi Príncep d'Astúries d'Investigació el 2003. El 1975 va fundar la institució que porta el seu nom, que té seu a Washington i que desenvolupa iniciatives per a la preservació de la natura i desenvolupament de l'Àfrica.

L'església dedica el Mes de Maig a la Mare de Déu. Nosaltres recordem 31 advocacions de la Mare de Déu. Avui és el torn de la Mare de Déu dels Desemparats. El seu nom és el de la Mare de Déu dels Innocents, Folls i Desamparats i la seva advocació parteix de la iniciativa del pare frare Joan Gilabert Jofré. El 24 de febrer de 1409, quan anava vers la Seu de València, va veure com uns nens feien burles d'un boig indigent al carrer Argenteria (actual Martí Mengod). Va ser llavors quan va decidir fundar una confraria per atendre aquestes persones. Aquesta confraria benèfica va donar lloc al primer hospital psiquiàtric de la història, i a la primera atenció humanitària de les persones amb malalties mentals. Aquesta confraria va ser posada sota l'advocació d'aquesta Mare de Déu, d'ençà el 1414, quan diu la llegenda que uns àngels la van esculpir. Aquesta tenia inicialment la seva seu a la petita ermita situada actualment vora l'Antic Hospital, dedicada a Santa Llúcia, molt a prop de les muralles. La imatge té una alçària de set pams valencians i, com a curiositat, té el cap lleugerament abaixat. Això era degut al fet que la Mare dels Desamparats era col·locada sobre els fèretres dels pobres "ignocents e desamparats" qui morien atesos per la confraria. Per aquesta raó, la imatge mira cap als seus fidels. La declaració oficial com a patrona de la ciutat de València la va fer el 21 d'abril de 1885, el Papa Lleó XIII, i la seva coronació canònica va ser el 15 d'octubre de 1921, al pla del Pont del Real.