El primer
diumenge de maig se celebra, des de fa ja gairebé 20 anys, el Dia Mundial del
Riure, un gest innat de la nostra espècie que significa alegria i felicitat en
totes les cultures. I encara que el fet de riure no és exclusiu de l'ésser humà
-alguns primats o les rates, per exemple, també són capaços de fer-ho- el que
sí és propi i exclusiu de l'ésser humà és el sentit de l'humor, gràcies al qual
som capaços de riure davant múltiples situacions, d'objectes, de jocs de
paraules o acudits ... alguna cosa que els animals no poden fer.
Però, què passa
al nostre cervell des que percep alguna cosa graciosa fins que ens riem? Les
noves tècniques de neuroimatge han permès conèixer que el processat de l'humor
té lloc en tres etapes, que impliquen a diverses regions encefàliques:
-percepció de la
incongruència sorprenent per part de la regió prefrontal dorsolateral i la unió
temporoparietal de l'hemisferi dominant.
-activació del
circuit de la recompensa i alliberament de dopamina
-cessament de la
desinhibició frontal no dominant que condueix al riure.
Quan riem el
cervell s'auto-recompensa alliberant dopamina, que és un neurotransmissor que
ens produeix sensació plaent. És a dir, l'humor està íntimament lligat al
sistema de la recompensa que també s'activa amb el menjar, les relacions
socials....
Ja que el riure
és una cosa innata a la nostra espècie, tots som capaços de riure. Persones
sordes o cegues que mai han sentit o vist el riure també poden fer-ho i els
nadons comencen a esbossar somriures a les cinc setmanes de vida. No obstant
això, podria afirmar-se que cada subjecte es riu d'una manera particular i
personal.
És curiós que el
primer diumenge del mes de maig es celebri la festa de les mares i el dia del
riure. Realment la paraula somriure va lligada a la paraula mare (encara que de
vegades ens haguem d’enfadar...). Jo quan recordo la meva mare, la recordo
somrient i desperta en mi (ara que ja puc recordar sense dolor) un gran
somriure.
Per tant avui,
dia barrejat. Felicitem a totes les mares i ho fem amb un gran somriure!
L'església dedica
el Mes de Maig a la Mare de Déu.
Nosaltres recordem 31 advocacions de la Mare de Déu. Avui és el torn de Nostra
Senyora de Luján, patrona d’Argentina. La seva devoció es remunta a 1630, quan
Antonio Farías de Sá, un hisendat portuguès que vivia a Còrdova del Tucumán, va
encarregar al Brasil una imatge de la Verge Maria. Pel camí, els bous de la
carreta en què viatjava van deixar de caminar a la vora del riu Luján,
assenyalant el lloc on la figura volia quedar-se per ser adorada. Els catòlics
argentins la celebren el 8 de maig. El papa Lleó XIII va coronar la imatge el
1887.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada