La protagonista
d'avui és una de les places més boniques d'Espanya.
La Plaza Mayor de
Salamanca, és un espai urbà construït com a plaça major castellana que amb el
temps s'ha convertit en el centre de la vida social de la ciutat. Va començar
la seva construcció tal dia com avui de 1720. Fins llavors era un descampat
quatre vegades més gran i va ser construïda en estil barroc. El disseny és de
l'arquitecte Alberto Churriguera (pavellons Real i de San Martín) i
posteriorment continuada per altres amb poques modificacions respecte al
projecte inicial. Les places majors castellanes són quadrilàters, sovint
irregulars.
El nom de "
Plaza Mayor" es preveu explícitament en una Ordenança dels Reis Catòlics
de 1480 com el que ha de portar el lloc d'una població amb suficient espai
obert per celebrar el mercat i en el qual ha instal.lar la casa consistorial de
l'Ajuntament. També se les coneixia, sobretot a Amèrica com a “Plaza de Armas”,
i s’utilitzava com principal punt de reunió en cas de un atac, de manera que, a
més dels principals edificis públics (casa consistorial i església major) hi
trobem els arsenals o guarnicions d'armes.
El 1935, va ser
declarada Monument Nacional, per ser “la Plaza Mayor más decorada,
proporcionada y armónica de todas las de su época”.
L'església dedica
el Mes de Maig a la Mare de Déu. Nosaltres recordem 31 advocacions de la Mare
de Déu. Avui és el torn de la Santa María de la Vega (de manera col·loquial,
Virgen de la Vega) és l'advocació de la Mare de Déu patrona de Salamanca. La
seva festivitat és el dia 8 de setembre, dia en què comencen les fires de la
ciutat. La Virgen de la Vega, és la patrona de la ciutat de Salamanca des de fa
segles. Explica la llegenda que la Verge va ajudar als habitants de Salamanca i
els va defensar de l'assalt de les tropes que volien envair-la en 1706 durant
la Guerra de Successió Espanyola. La talla d'aquesta verge, d'estil romànic,
era la titular del monestir de Salamanca de Santa María de la Vega, situat en
l'horta del riu Tormes, pertanyent als canonges regulars dependents dels de
Sant Isidoro de Lleó. Davant la ruïna d'aquesta església, va ser traslladada a
una altra i més tard al convent de Sant Esteban, on va romandre de 1842 a 1904
que és quan es va instal·lar definitivament en l'altar major de la Catedral
Vella.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada