El 12 de maig es
celebra Sant Pancraç (venerat com a sant per l'Església Catòlica i l’Esglèsia
Ortodoxa).
Sant Pancraç va
néixer a la darreria del segle III a la província romana de Frígia, regió de
l’Àsia Menor actualment dins Turquia. Fill de pares pagans d’origen noble,
quedà orfe quan encara era un infant. Amb el seu oncle Dionís marxà a Roma, on
es convertí al cristianisme en la clandestinitat. Als catorze anys fou capturat
i, després de rebutjar amb insolència la clemència de l’emperador Dioclecià,
fou degollat. Corria l’any 287 o 304, segons la versió.
Molt popular, la
figureta d’aquest sant —que s’ha de regalar, mai no s’ha de comprar— se sol
representar amb el dit índex de la mà dreta assenyalant el cel, circumstància
que molta gent aprofitava per col·locar-hi una moneda foradada. A la mà
esquerra, a més de lluir la palma del martiri, modernament se li ha afegit un
llibre obert amb la inscripció en llatí “veniu a mi i us donaré tota classe de
béns”, text bíblic extret de la història de Josep a Egipte. Entre altres
supersticions, molta gent col·loca julivert en un vaset d’aigua a tocar de la
figura, apunta el dit cap a l’interior de la casa o del negoci, o deixa un tros
de pa als seus peus si esperen clients. Per fer diners, el que convingui.
La protecció de
la salut li és reconeguda a tot arreu des de sempre i, encara que sembli
paradoxal, sembla que està relacionada amb la manera com va morir. Al seu
sepulcre hi ha inscrit en una làpida: “En aquest lloc es torna la salut als que
hi arriben amb malalties, i molts beneficis de curacions s’atorguen a tots
aquells que amb fe sincera hi acudeixen i s’hi atansen”. Pel que fa a la feina,
segons Aureli Capmany, la devoció popular entorn de sant Pancraç a Catalunya
per demanar protecció en aquest àmbit data de molt antic. Aquest folklorista
aventura que potser s’establí una relació amb les almoines que els primitius
cristians donaven als esclaus obligats a fer treballs forçats, o, més
versemblantment, a la generositat del sant màrtir, el qual abandonà tota la
seva fortuna en convertir-se. El mateix autor recollí a mitjan segle XX
diverses formes d’invocació al sant a casa nostra. Una de molt popular deia
“salut i feina, i menjar per l’eina”. Els seus informants, que no li van saber
explicar per què sant Pancraç intercedia per la salut i per la feina, tampoc no
van desvetllar mai a quina eina es referien.
Segur que heu
vist alguna vegada en alguna botiga o en alguna casa la figura de Sant Pancraç
avui en sabeu més coses...
L'església dedica
el Mes de Maig a la Mare de Déu. Nosaltres recordem 31 advocacions de la Mare
de Déu. Avui és el torn de la Mare de Déu del Carme és una de les diverses
advocacions de la Mare de Déu. La seva denominació procedeix del Mont Carmel, a
Israel, un nom que deriva de la paraula Karmel o Al-Karem i que es podria
traduir com 'jardí'. Hi ha avui en actiu ordes religiosos carmelites repartits
per tot el món –masculins i femenines–, que giren entorn d'aquesta figura
mariana. És considerada patrona de Xile i el seu exèrcit. A Espanya és patrona
de la mar, dels pescadors i de l'Armada Espanyola. A Colòmbia és considerada
patrona dels transportadors. Aquesta advocació dóna nom a totes les persones
que es diuen Carme o Carmel, que celebren el seu sant el dia de la festa
d'aquesta Mare de Déu, el 16 de juliol. Els meus pares, el Sr. Llucià i la
Srta. Mª Rosa van estar al capdavant del Colegio Academia Nuestra Sra. del
Carme, "El Carme" al carrer Tapioles 16, del Poble Sec; des del 1.951
fins a finals dels vuitanta. A més tal dia com avui era festa gran, celebràvem el dia del sant del senyor director amb representacions al Teatre Talía o al Poble Espanyol... Van saber-se voltar de grans col·laboradors. Una
escola amb molt de carisma i amb una gran vocació de servei. Una gran família
dins del barri.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada