El protagonista
de l’escrit d’avui no surt, encara, als llibres i potser no hi sortirà. En
Francesc Ventura va ser el primer fill del Francesc Ventura i la M. Carme Valdé. Sempre
ha viscut a Esplugues. Ja fa una colla d’anys que es va casar amb la Mª José i
té tres filles fantàstiques: la Júlia, la Laura i la Maria. És una persona amb
majúscules malgrat estar fet de fang, com tots. Té un ideal clar i una manera
personal de viure’l. El Senyor es va creuar en la seva vida en un Curset de
Cristiandat i ell li va dir un sí que encara dura.
En Francesc forma
part d’aquells escollits que podem catalogar com amics. L’amistat, ja des de
l’escola, és una paraula que es fa servir malament. Diem amics quan hauríem de
dir companys i reservar la paraula amics per aquells que hi són sempre i això
només es veu amb el temps.
Avui en Francesc
fa anys, i en fa més d’una trentena que ens coneixem. Amb la perspectiva dels
anys puc afirmar, sense por a equivocar-me, que el Francesc –i també la Mª
José- són bons amics. Hem estat junts en tots els moments importants de les
nostres vides des dels casaments al naixement de les filles, passant per la
mort dels meus pares i dels d’en Xavier que ja s’han avançat cap a la casa del
Pare, o la pèrdua de la feina i la reinvenció del dia a dia. I seguim volent
fer moments especials...
Espero que sigui
per molts i bons anys que puguem continuar fent el camí en companyia. Per molts
anys, Francesc!
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada