L'objectiu d'aquesta celebració és conscienciar la població de la importància del diagnòstic precoç del càncer de mama per guanyar la lluita contra aquesta malaltia, que esdevé el tumor més freqüent en dones arreu del món.
La
detecció precoç permet detectar el càncer de mama en una etapa molt inicial,
quan encara no produeix molèsties i la possibilitat de curació és més alta. Per
això, el Departament de Salut, d'acord amb les recomanacions de diversos
organismes internacionals, convida les dones d’entre 50 a 69 anys a fer-se una
mamografia cada 2 anys.
La
prevenció és un altre element bàsic per reduir l’impacte de la malaltia.
Malgrat que no se'n coneixen les causes exactes, el Codi Europeu contra el
càncer recull un seguit de recomanacions per disminuir el risc de tenir un
càncer de mama: mantenir un pes saludable i evitar la obesitat -especialment
després de la menopausa-, fer activitat física regularment, reduir el consum
d'alcohol i practicar la lactància materna.
D’aquest
càncer en tinc experiència personal. Després de sis anys, estic bé però
segueixo prenent medicació i fent-me proves de control. És una malaltia que et
canvia la vida. Continua sent una “paraulota” tot i que el tractament és cada vegada més específic i per tant més
efectiu. He tingut la gran sort de poder
seguir endavant quan companyes de camí han marxat prematurament. La relació amb
altres dones que pateixen el mateix és essencial per sentir que connectem en la
experiència encara que cadascú ho visqui a la seva manera. La sola paraula fa
que tot trontolli i que hi hagi un canvi de prioritats. Quan se li poden posar
cognoms i identificar la possibilitat de tractament ve la primera part del
resituar-nos. A partir d’aquí, cada dia és un dia i jo vaig aconseguir fer meu
un lema dels alcohòlics anònims que m’ha ajudat a avançar: Tinc força per
superar-ho avui i només avui, per repetir-la de nou l’endemà. L’objectiu curt
és possible, amb el llarg no et veus en cor.
Avui, amb sis anys d’història en aquest camí puc dir que el còmput global ha estat excel·lent i que m’ha aportat molt com a persona per com l’he pogut encarar. El còmput diari, no. Hi ha hagut dies molt difícils, difícils, normals i bons... alguns que m’he permès descansar i altres que he tornat a aixecar-me per continuar. És una malaltia que et canvia i canvia el teu entorn però, gràcies a Déu i a la investigació, ja no és sinònim de mort.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada