Avui els nostres protagonistes són escriptors:
de la literatura universal i de la catalana. Les seves obres no van passar
desapercebudes.
El primer, cronològicament, es deia Daniel
Foe, però va ser conegut pel seu pseudònim (el nom que feia servir per signar
els seus escrits) Daniel Defoe. No està clara la data del seu naixement però
molt possiblement va ser el 10 d’octubre de 1660. Va ser un escriptor,
periodista i panfletista anglès, mundialment conegut per la seva novel·la
Robinson Crusoe. Robinson Crusoe es va publicar el 1719. Es tracta d’una autobiografia
fictícia del protagonista, un nàufrag anglès que passa 28 anys en una illa
deserta. Probablement la història va tenir com inspiració fets reals a partir
dels que construiria, amb una trama senzilla, un símbol de l’home perfecte.
Robinson Crusoe és la clàssica novel·la d’aventures. Defoe és important per ser
un dels primers escriptors de novel·la,
un gènere literari que es va popularitzar a Anglaterra i va rebre el títol de
pare de tots els novel·listes anglesos.
Joan Maragall i Gorina va néixer el 10
d'octubre de 1860 a Barcelona. Va ser un poeta i escriptor català, figura molt
important en la poesia modernista del canvi de segle XIX al XX. La seva obra
manuscrita es conserva a l'Arxiu Joan Maragall de Barcelona. Tot i que la seva
obra poètica va ser més coneguda, destaca la seva important producció en prosa,
amb més de 450 textos, entre articles, assaigs, discursos, semblances
biogràfiques i pròlegs. La seva activitat com a periodista al Diari de
Barcelona i La Veu de Catalunya va ser un dels mitjans que li va permetre
projectar una opinió que generà una important influència social. També, va
traduir al català obres de Goethe, Nietzsche i Novalis, introduint així a
Catalunya una bona part de la literatura alemanya. En la vessant personal, Joan
Maragall va ser un home d'arrels religioses i una forta implicació política. Un
dels seus néts és Pasqual Maragall i Mira, fou president de la Generalitat de
Catalunya entre 2003 i 2006.
La més jove dels tres és Mercè Rodoreda. Mercè
Rodoreda i Gurguí va néixer a Barcelona el 10 d'octubre de 1908. Va ser una
escriptora catalana que va rebre, entre altres guardons, el Premi d'Honor de
les Lletres Catalanes de 1980. Es considera l'escriptora de llengua catalana
contemporània més influent, tal com ho testifiquen les referències d'altres
autors a la seva obra i la repercussió internacional, amb traduccions a trenta
llengües. La seva producció comprèn tots els gèneres literaris; Rodoreda va
escriure poemes, obres de teatre, contes,
tot i que destaca especialment en la novel·la. Pòstumament se'n descobrí
el vessant més pictòric, que sovint havia quedat en segon terme per la
importància que Rodoreda donava a la pròpia escriptura. Ella deia: “Escric
perquè m'agrada escriure”. Algunes de les seves novel·les més conegudes són La
Plaça del Diamant, Mirall trencat o El carrer de les camèlies. Fa retrats
realistes de la situació que la població vivia en aquella època. Les seves
obres s’han passat al teatre i al cinema en diverses ocasions.
