Els nostres protagonistes avui són dos
artistes i moments d’alegria.
Tal dia com avui de 1867 naixia a Mataró un
nen. Li van posar per nom Josep Puig i Cadafalch. Va ser arquitecte modernista, historiador de l'art i
polític català. Va exercir la política com a regidor de l'Ajuntament de
Barcelona (1901–1903), diputat a les Corts Espanyoles (1907–1910), diputat
provincial (1913–1924), i com a president de la Mancomunitat de Catalunya
(1917–1924) però se’l recorda sobretot per les seves obres com arquitecte. Entre les seves obres més conegudes trobem la
Casa Amatller (1898–1900)al Passeig de Gràcia de Barcelona i la Casa de les Punxes (1903–1905), a la
Diagonal també a Barcelona. La Casa de les Punxes s’ha obert perquè es pugui
visitar.
El disset d’octubre de 1920 a Valladolid va
néixer Miguel Delibes, periodista i novel·lista espanyol. Autor de novel·les com “Los Santos
Inocentes”, “Cinco horas con Mario” o “El hereje”. La seva obra és molt
extensa. Escriu en castellà, la seva llengua. Les seves obres tenen un marcat to costumista i naturalista. Va ser
membre de la Real Academia Española de la Lengua i va ocupar el seient de la
lletra "e minúscula". També va arribar a estar proposat pel Nobel de
Literatura però no hi va arribar.
Els dos moments d’alegria van apareixer en
anys consecutius.
El disset d’octubre de 1985 va tenir lloc el primer sorteig
de la Primitiva, fins aquest moment només es podia jugar a la loteria o a les
quinieles. El primer número que va sortir va ser el 15, que se’l coneix com “la
niña bonita”.
L’any següent el 17 d’octubre de 1986 ens va enganxar en un dia
de feina, al cole, però no era un dia qualsevol... tothom estava pendent de les
informacions que arribaven de Lausanne. El Comitè Olímpic Internacional havia
d’informar de la decisió. On es farien els Jocs Olímpics de 1992. Barcelona
optava a aquesta nominació. Era molt important per la ciutat perquè suposava
una gran inversió en infraestructures i l’obertura cap al mar d’una Barcelona
que ara hi vivia d’esquenes. Quan el Sr. Samaranch va dir: “a la ville de...”
es va fer un silenci que es podia tallar. Quan va continuar amb un Barcelona
(en català) va ser l’explosió. Recordo que la gent va sortir als balcons,
aplaudíem, i estàvem contents. I va començar el compte enrere fins l’èxit de
Barcelona 92.
Suggeriments: podeu visitar les cases que va
construir Puig i Cadafalch, llegir alguna obra de Delibes o preguntar quina
part de Barcelona es va renovar o va néixer per les Olimpíades. La ciutat va
fer un gran canvi, una gran millora.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada