Avui celebrem Sant Francesc, el primer sant
ecologista.
Sant Francesc d’Assis anomenava germans als
animals, al foc i a l'aigua, ja que
totes les criatures provenen de la mateixa font i, per tant, d'alguna manera,
tots són membres d'una família.
Va ser proclamat com a patró de l'ecologia pel
Papa Joan Pau II el dia 29 de novembre de 1979: "Entre els sants i els
homes il·lustres que han tingut un singular culte per la natura, com magnífic
do fet per Déu a la humanitat, s'inclou justament a Sant Francesc d'Assís. Ell,
en efecte, va tenir en gran estima totes les obres del Creador i, amb
inspiració gairebé sobrenatural, va compondre aquell bellíssim "Càntic de
les Criatures", a través de les quals, especialment del germà sol, la
germana lluna i les estrelles, va rendir l'omnipotent i bon Senyor la deguda
lloança, glòria, honor i tota benedicció ".
El patró de l'ecologia, va néixer a Assís
(Itàlia), el 4 d'octubre a l'any 1182. Fill del comerciant Pere Bernardote i de
Pica, pertanyia a una noble família de la Provença. Va renunciar als béns
paterns i es va lliurar de ple a Déu. Va abraçar la pobresa i va viure una vida
evangèlica, predicant a tots l'amor de Déu. Conegut també com el Pobre d'Assís
pel seu matrimoni amb la Pobresa i el seu amor a tota la natura.
Sant Francesc d'Assís, ofereix als cristians
l'exemple d'un respecte autèntic i ple per la integritat de la creació. Amic
dels pobres, estimat de les criatures de Déu, convida a tots -animals, plantes,
forces naturals, fins i tot al germà Sol i la germana Lluna- a honrar i lloar
el Senyor.
Francesc sentia un profund respecte i
admiració per tot el que trobava a la natura: des d'un simple escarabat fins
l'astre rei. Especial cura i respecte li mereixien les coses més petites. Mai
matava un insecte, ni utilitzava de la natura sense necessitat. En fer això,
Francesc no glorificava les coses per se (per elles mateixes), sinó al seu
Creador.
El llegat ecologista de Sant Francesc
consisteix en ensenyar-nos que hem de repensar el nostre lloc en l'ordre creat,
de manera que el benestar humà està integrat en el benestar de totes les coses
(medi ambient). Per a ell, era vital entendre la relació entre la humanitat i
tota la creació. La visió franciscana ajuda a veure la vida com un gran regal.
Si podem ser humils com ell, i entendre que el món no està en el nostre
control, prendrem el nostre lloc com una part, i només una part, de la gran
comunitat de la creació.
Que Sant Francesc d'Assís ens inspiri i ens
ajudi a conservar sempre viu el sentiment de la 'fraternitat' amb totes les
coses- creades bones i belles per Déu Totpoderós- i ens recordi el greu deure
de respectar-les i custodiar-les. (SS Joan Pau II, 8 Des. 1989)
Curiosament el seu missatge que s’expressa de
manera coherent amb el seu estil de vida és molt ben valorat, també, pels no
creients.
Avui els franciscans són presents a tot el
món. La família franciscana és el conjunt de grups i comunitats catòlics
(instituts de vida consagrada o grups de seglars) que segueixen alguna de les regles
inspirades per Sant Francesc d'Assís. Tenen el seu origen en l'orde mendicant
fundat per Francesc d'Assís l'any 1208.
Els franciscans creuen en la pobresa de Crist
i, per tant, la pobresa ha de ser l'eix de la vida de cada persona i de la
comunitat com a tal, tot i que a la mort de Sant Francesc d'Assís l'any 1226,
es produïren diverses escissions sobre el rigor amb què s'havia d'interpretar.
Al llarg dels segles s'han produït al si de
l'orde molts moviments de reforma i d'escissió, que han donat origen a
diferents branques i ordes que, en algun cas, s'han separat de l'orde
originari: la majoria són reformes de l'orde franciscà, que havien de conduir a
una aplicació més rigorosa de la regla, d'acord amb el seu esperit fundacional.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada