4 d'octubre 1582 inici del calendari gregorià 1991 Antàrtida com a reserva natural

Tal dia com avui, 4 d’octubre, van passar dues coses molt interessants una relacionada amb el calendari que fem servir  i una altra amb la conservació del món.

L’any 1582 a Roma, el papa Gregori XIII va aplicar el calendari gregorià en substitució del calendari julià. La nit del dijous 4 octubre 1582 va donar pas al divendres 15 d'octubre.

El calendari gregorià, també conegut com a calendari occidental o calendari cristià, és el calendari civil acceptat internacionalment com a referent. El calendari reformat va ser aprovat aquest mateix any per un grapat de països, d'altres el varen adoptar els segles següents. La motivació de la reforma gregoriana va ser que el calendari julià, utilitzat des que Juli Cèsar l'instaurés l'any 46 aC, assumia que el temps entre l'equinocci de primavera és de 365,25 dies, quan actualment se sap que és gairebé 11 minuts més curt. L'error entre aquests valors acumulats en la taxa de prop de tres dies cada quatre segles, resultava en un equinocci que tenia lloc l'11 de març (un error acumulat d'aproximadament 10 dies) i movent-se constantment anteriorment en el calendari Julià en el moment de la reforma gregoriana. Com que l'equinocci de primavera estava vinculat a la celebració de la Pasqua, l'Església Catòlica Romana considerava que aquest moviment constant en la data de l'equinocci era indesitjable.

L’any 1991 es va signar a Madrid l'Acord pel qual es declara a l'Antàrtida reserva natural per a la pau i la ciència.

Però què és i on és l’Antàrdida? L'Antàrtida és el continent més austral de la Terra, on s'ubica el Pol Sud. Situat en la regió antàrtica de l'hemisferi sud, gairebé en la seva totalitat queda al sud del Cercle polar antàrtic, tot envoltat per l'oceà Antàrtic. Amb 14 milions de quilòmetres quadrats, és considerat el sisè continent de la Terra, atès que sota l'espessa capa de gel hi ha sòl (a diferència del pol Nord, on a sota el gel només hi ha les aigües de l'Oceà Àrtic) i que no té cap lligam territorial amb els cinc continents restants. Al voltant del 98% de la superfície de l'Antàrtida està coberta per glaç amb, almenys, una mitjana d'1,6 quilòmetres de gruix.

L'Antàrtida, de mitjana, és el continent més fred, sec i ventós, i és el més elevat del món, amb una alçada mitjana de 2.000 metres sobre el nivell del mar. L'Antàrtida es considera un desert, amb precipitacions anuals de només 200 mm al llarg de la costa i molt més baixes a l'interior. No hi ha éssers humans residint-hi de manera permanent, si bé entre 1.000 i 5.000 persones habiten al llarg de l'any a les estacions d'investigació repartides per tot el continent. Només les plantes i els animals adaptats al fred hi sobreviuen, com, per exemple, els pingüins, les foques, molts tipus d'algues i la vegetació de la tundra.

El mot "Àrtic" prové del grec "Àrktikos", que significa "Óssa Polar", en referència a la constel·lació de l'Óssa Menor, a l'hemisferi nord, mentre que "Antàrktikos" significa "oposat a l'Óssa Polar"o, el que és el mateix, "oposat al nord". El primer ús oficial del nom "Antàrtida" com a continent fou a la dècada de 1890 i s'atribueix al cartògraf escocès John George Bartholomew.

Malgrat que els mites i les especulacions sobre una Terra Australis es remunten a l'edat antiga, la primera observació confirmada del continent es va produir el 1820, com a conseqüència de l'expedició russa de Mikhaïl Làzarev i de Fabian von Bellingshausen. El continent, però, va continuar sent en gran part oblidat al llarg del segle XIX a causa del seu clima hostil, la manca de recursos i l'aïllament.

El Tractat Antàrtic va ser signat inicialment per dotze països el 1959 i, arribats a l'any 2009, ja ascendien a quaranta-sis. El tractat prohibeix les activitats militars i l'explotació minera, dóna suport a la investigació científica i protegeix l'ecozona del continent. A l'Antàrtida constantment es duen a terme experiments per part de més de 4.000 científics de moltes nacionalitats, que investiguen en diversos camps del coneixement.