Avui tota l’Església
celebra la festa de Sant Andreu. Era pescador i germà de qui va ser Sant Pere.
Andreu es va fer deixeble de Joan Baptista i quan Jesús es va anar fer a
batejar per ell al riu Jordà el va conèixer i el va seguir. Diuen que és el
primer apòstol de Jesús. És venerat com a sant a tota la cristiandat. És el
patró d’Escòcia, d’Ucraïna, de Rússia, de Sicília i de Grècia... i a casa
nostra també de Serinyà, de Sant Andreu de Llavaneres i del districte de Sant
Andreu del Palomar. Aquestes poblacions celebren en honor del sant la seva
Festa Major d’hivern.
A Gernrode,
actual Alemanya, neix tal dia com avui de 1773 en Friedrich Mohs, geòleg i
mineralogista alemany que serà recordat per la creació de l'escala de Mohs de
duresa dels minerals comprovant la seva capacitat de ser ratllats, utilitzada
com a referència per comparar la solidesa d'una substància, amb el talc i el
diamant en les seus extrems.
Cercant he trobat
altres catalogacions de la duresa... Actualment existeixen les escales següents:
Duresa Brinell:
empra com a punta una bola d'acer. Per a materials durs, és poc exacta.
Duresa Rockwell:
s'utilitza com a punta un con de diamant (en alguns casos bola d'acer). És la
més estesa, ja que la duresa s'obté per mesura directa i és apte per a tot
tipus de materials. Se sol considerar un assaig no destructiu per la petita
grandària de l'empremta.
Rockwell
superficial: hi ha una variant de l'assaig, anomenada Rockwell superficial, per
a la caracterització de peces molt primes, com a fulles d'afaitar o capes de
materials que han rebut algun tractament d'enduriment superficial.
Duresa Knoop:
mesura la duresa en valors d'escala absolutes, i es valoren amb la profunditat
de senyals gravades sobre un mineral mitjançant un estri amb una punta de
diamant al qual se li fa una força estàndard.
Duresa Rosiwal:
mesura en escales absoluta de dureses, s'expressa com la resistència a
l'abrasió mitjanes en proves de laboratori i prenent com a base el corindó amb
un valor de 1000.
Duresa Shore:
empra un escleroscopi. Es deixa caure un indentat a la superfície del material
i es veu el rebot. És adimensional, però consta de diverses escales. A major
rebot → gran duresa. Aplicable per a control de qualitat superficial. És un
mètode elàstic, no de penetració com els altres.
Duresa Webster:
empra màquines manuals en el mesurament, sent apte per a peces de difícil
maneig com a perfils llargs extruïts. El valor obtingut se sol convertir a
valors Rockwell.
Duresa Vickers:
utilitza com penetrador un diamant amb forma de piràmide quadrangular. Per a
materials tous, els valors Vickers coincideixen amb els de l'escala Brinell.
És molt curiós
com no som gens conscients de que coneixem una part molt petita del món. El món
és gran i divers. Tot ho tenim molt proper. Hi ha tant per fer i tantes maneres
de fer-ho... Avui recordem un home que va experimentar els materials per la
seva capacitat de ser ratllats. Els humans tenim la necessitat d'ordenar, de
posar nom, de separar per característiques, de controlar...
Això que és molt
bo de fer amb les coses perquè ens ajuda a avançar com a societat alguns
pretenen fer-ho també amb les persones. M’agradaria que el respecte fos norma
per tot arreu i no hi haguessin persones ni tradicions ratllades sinó
convivència pacífica.
