31 de maig Dia Mundial sense Tabac 1852 Neix Julius Petri

Avui tenim dos somnis protagonistes per acabar el mes de maig: el somni d’un món sense fum i el de poder observar alló tan repetit que necessitem microscopis.

Cada any, el 31 de maig, l’Organització Mundial de la Salut (OMS) i organismes associats celebren el Dia Mundial sense Tabac per posar èmfasi en els riscos sanitaris inherents al consum de tabac i per promoure polítiques eficaces que contribueixin a dissuadir d’aquest consum en qualsevol de les seves formes.

Amb motiu del Dia Mundial sense Tabac 2019, l’OMS se centra en el tabac i la salut pulmonar. La campanya servirà per conscienciar sobre:

─les conseqüències negatives que té el tabac per a la salut pulmonar de les persones, que van des del càncer fins a malalties respiratòries cròniques; i

─el paper fonamental que exerceixen els pulmons per a la salut i el benestar de tothom.

La campanya també serveix com a crida a l’acció, ja que s’aposta per polítiques eficaces per reduir el consum de tabac i s’hi implica les parts interessades de diferents sectors en les activitats de control del tabac.

Tal dia com avui de 1852 va néixer Julius Richard Petri, que va ser un microbiòleg alemany que va inventar les plaques que porten el seu nom, les plaques de Petri, que es fan servir als laboratoris.

La placa de Petri o placa de cultiu és un recipient rodó, de vidre o poliestirè amb tapadora en el mateix material, de diferents diàmetres (essent més comuns els diàmetres al voltant de deu centímetres), de fons baix, amb una coberta de la mateixa forma que la placa, però una mica més gran de diàmetre, perquè es pugui col·ocar damunt i tancar el recipient. Fou inventada per Julius Richard Petri, el 1887. S'utilitza en els laboratoris principalment en el cultiu de bacteris o altres microorganismes, tot cobrint el fons amb diferents medis de cultiu (per exemple un gel d'agar) segons el microorganisme que es vol cultivar. 

29 de maig 1935 primer ascens oficial a l'Everest

La muntanya més alta del món és la nostra protagonista, i també els qui fan cim...

  

La muntanya Everest, també coneguda al Nepal com “El front del cel”, al Tibet com “Mare de l'univers”,  és la muntanya més alta del planeta Terra, amb una altura de 8.848 metres sobre el nivell del mar. Està localitzada a la serralada de Mahalangur Himal, al continent asiàtic, i marca la frontera entre la Xina i el Nepal. El massís inclou els pics veïns Lhotse, 8.516 m; Nuptse, 7.855 m i Changtse, 7.580 m.

Els primers esforços documentats a aconseguir el cim de l'Everest van ser fets per muntanyencs britànics. Amb Nepal denegant l'accés als estrangers per aquell temps, els britànics van fer diversos intents per la ruta de l'aresta nord del costat tibetà. Després que la primera Expedició Britànica de reconeixement a l'Everest de 1921 va arribar tot just als 7.000 m pel Coll Nord; l'expedició de 1922 va aconseguir 8.320 m per la ruta de l'aresta nord, sent la primera vegada que un humà escalava per sobre dels 8.000 m. La tragèdia els va colpejar durant el descens quan set portadors van morir en un allau. L'Expedició britànica a l'Everest de 1924 va resultar el major misteri de l'Everest fins al dia d'avui: George Mallory i Andrew Irvine van fer un atac final al cim el 8 de juny, però mai van tornar, generant un debat sobre si van ser els primers a arribar al cim. Van ser vistos aquest dia a la part alta de la muntanya, però van desaparèixer entre els núvols, i no van ser tornats a veure, fins que el cos de Mallory va ser trobat el 1999 a 8.155 m a la cara nord. 

Tal dia com avui de 1953 l’expedició Britànica amb Tenzing Norgay i Edmund Hillary van aconseguir el primer ascens oficial usant la ruta de l'aresta sud-est. Tenzing havia arribat a 8.595 m un any abans com a membre de l'Expedició Suïssa a l'Everest de 1952. L'equip de muntanyencs xinesos compost per Wang Fuzhou, Gongbu i Qu Yinhua van aconseguir el primer ascens documentat del pic des de la Aresta Nord el 25 de maig de 1960.

Des de llavors molts escaladors, moltes expedicions han fet l’Everest. Però aquests dies hem conegut una gesta excepcional protagonitzada per en Kílian Jornet.

Però qui és aquest noi? Kílian Jornet i Burgada neix a Sabadell l’any 1987. És un esquiador de muntanya i corredor de muntanya català. Esportista especialment prolífic, ha estat campió del món d'esquí de muntaya el 2010 i el 2011, i campió del món de curses de muntanya del 2007 al 2010 i també del 2012 al 2014. És especialment conegut per haver guanyat en tres ocasions (2008, 2009 i 2011) l'Ultra-Trail du Mont Blanc i la Pierra Menta (2008, 2010 i 2011). Jornet també s'ha proclamat vencedor en dues ocasions del Grand Raid de l'illa de la Reunió, la Diagonale des Fous (2010 i 2012), ha guanyat en 8 ocasions la marató Zegama-Aizkorri, i ha entrat en primera posició a totes les edicions del Giir di Mont entre 2008 i 2011, cursa que també va vèncer el 2014. A més, també ha batut nombrosos rècords de temps i distàncies, com el del Tahoe Rim Trail, el de la Hardrock 100 (en tots dos sentits), el del GR20 (2009), el de l'ascens i el descens del Kilimanjaro o el de diversos cims emblemàtics del planeta gràcies al projecte Summits of my Life. És àmpliament reconegut com un dels millors atletes de tots els temps en la seva disciplina, i l'any 2014 la revista National Geographic el distingí com l'aventurer de l'any.

Per si tot això fos poc... L'any 2017 va pujar dues vegades a l’Everest en una setmana. Us deixo amb les narracions del seu blog que podeu trobar a http://www.kilianjornet.cat/

“Jornet fa cim, el 22 de maig, en solitari a la muntanya més alta del món (8.848m) sense oxigen, sense utilitzar cordes fixes i d’una sola tirada. Amb aquest ascens, que forma part del projecte Summits of My Life, ha establert una nova marca de velocitat de 26h des del Camp Base de l’Everest (5.100) fins al cim, a 8.484m.” però no es va trobar bé, tenia problemes estomacals i no en va quedar satisfet...

Però això no és tot. “Kílian Jornet va escalar el 27 de maig la cara nord de l’Everest (8.848m) per segona vegada en una setmana. Per fer-ho no va utilitzar ni oxigen, ni cordes fixes i ho va fer d’una sola tirada. Amb aquesta ascenció Jornet repeteix cim al sostre del món cinc dies després d’haver-hi pujat per primera vegada i explicava: “Estic molt emocionat d’haver pogut fer cim altra vegada! Avui m’he trobat bé, tot i que feia molt vent i m’ha costat força avançar. Fer dues vegades cim a l’Everest en una setmana i sense oxigen crec que estableix una nova línea de possibilitats en alpinisme i estic molt content d’haver-ho pogut dur a terme ”, explicava Jornet”. 

24 de maig 1883 Pont de Brooklyn 1956 Primer Festival de la Cançó d'Eurovisió

Avui parlem d'enginyeria i música.

Tal dia com avui de 1883 es va obrir al tràfic a Nova York el Pont de Brooklyn. El Pont de Brooklyn (conegut inicialment com a "Pont de Nova York i Brooklyn") uneix els barris de Manhattan i Brooklyn a la ciutat de Nova York. Va ser construït entre el 1870 i el 1883 i, en el moment de la seva inauguració era el pont penjat més gran del món (mesura 1.825 metres de llarg, i la llum entre piles és de 486,3 metres, rècord de llum fins que el 1889 es va construir el Forth Bridge, amb una llum màxima de 521m. També va ser el primer suspès mitjançant cables d'acer. Des de llavors, s'ha convertit en un dels símbols més importants de Nova York. En el moment de la seva inauguració, el pont de Brooklyn era el pont penjant més llarg del món (un 50% més llarg que cap construït anteriorment). A més, durant molts anys les torres que el sostenen a banda i banda van ser les estructures més altes de l'hemisferi occidental. Actualment, el pont disposa de sis carrils per a vehicles (excepte camions i autobusos, i una passarel·la independent per a bicicletes i vianants. Des dels anys 80, està il·luminat per les nits per a accentuar la seva silueta.

Sis mesos després de la seva inauguració es va produir una tragèdia. Una dona que pujava les escales d'accés per la part de Manhattan va ensopegar i va cridar al caure. El crit va desencadenar el rumor que el pont s'enfonsava. El pànic i l'allau posterior va provocar la mort de 12 persones i 35 ferides greus. La desconfiança cap a la resistència del pont va quedar superada un any després quan l'empresari circense P. T. Barnum va desfilar pel pont juntament amb una manada de 21 elefants

Tal dia com avui de l'any 1956 es va celebrar a Lugano (Suiza) el primer Festival de la Cançó d'Eurovisió. La cantant suissa Lyss Assia va guanyar la primera edició amb la cançó "Refrain". Ella és la protagonista de l'imatge del dia.

El Festival de la Cançó d'Eurovisió és un concurs musical televisiu, que té lloc anualment, des de la seva creació l'any 1956, i que està produït per la Unió Europea de Ràdio i Televisió (EBU - UER), a través dels ens públics de televisió que hi actuen com a membres actius d'aquesta organització.

Cada televisió escull un artista o grup que la representi amb una cançó, que haurà de ser interpretada en directe durant el concurs per tots els canals de televisió que hi participen. Un cop han actuat tots els representants, es dóna un període de temps per tal que els teleespectadors votin la seva actuació preferida; des de 2009 els països també empren jurats que decideixen el 50% de la votació final. Els vots es recompten a cada país de forma independent, i s'organitzen en 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 10 i 12 punts, corresponents a les deu actuacions més votades a cada país pel conjunt del seu jurat i el seu televot.

El concurs s'ha celebrat ininterrompudament des de 1956, de manera que ja porta gairebé seixanta edicions. De fet, l'octubre de l'any 2005 se'n va celebrar el 50è aniversari amb un show en què es va recordar la memòria de l'esdeveniment i es va escollir quina havia estat la millor cançó de la seva història (Waterloo del grup suec ABBA). Aquest bagatge i els èxits que ha anat assolint, han produït la creació del moviment "eurofan", que actualment compta amb una gran quantitat de llocs web dedicats al Festival i permeten el seu seguiment durant tot l'any i no només les setmanes prèvies a l'esdeveniment, com passava anteriorment.

El Festival d'Eurovisió actualment serveix a molts països per obrir-se al món i donar-se a conèixer. Això fa que a la darrera dècada s'hagin enregistrat moltes noves incorporacions, fins a assolir la xifra rècord de 43 participants en les edicions de 2008 i 2011.

Quan només podíem veure un canal de televisió en aquest país el Festival d’Eurovisió era una festa de gran nomenada que es vivia en família al voltant del televisor. Pregunteu l’experiència a aquells que tenen entre vuitanta i quaranta anys... segur que us explicaran un munt d’anècdotes...

23 de maig 1707 Neix Carl Linnaeus

El protagonista d’avui és un ordenador de la natura. Va donar nom a les plantes i als animals. La nomenclatura científica va començar amb ell. Avui que està tant de moda les intel·ligències múltiples podríem dir que Linneo (amb qualssevol de les seves formes) és el naturalista per excel·lència.  

Carl Linnaeus (llatinitzat com a Carolus Linnaeus, també conegut després del seu ennobliment com a Carl von Linné) va néixer a Suècia el 23 de maig del 1707. Va ser un botànic, científic, metge, i zoòleg suec que establí els fonaments del sistema modern de la nomenclatura binomial. És considerat el pare de la taxonomia moderna i conegut com un dels pares de l'ecologia moderna.

Linné nasqué a la regió rural de Småland, al sud de Suècia. Realitzà gran part dels estudis superiors a la Universitat d'Uppsala i, cap al 1730, començà a impartir conferències sobre botànica. Visqué a l'estranger entre el 1735 i el 1738, i als Països Baixos estudià i publicà una primera edició del seu Systema Naturae; en tornar a Suècia es convertí en professor de botànica a Uppsala. Durant la dècada del 1740 dugué a terme diverses expedicions a través de Suècia per trobar i classificar plantes i animals. A les dècades del 1750 i del 1760, continuà recollint i classificant animals, plantes i minerals, publicant diversos volums sobre el tema.

Al moment de la seva mort era reconegut com un dels científics més importants de tot Europa. El filòsof suís Jean-Jacques Rousseau li envià el missatge: "Digueu-li que no conec un home més gran sobre la faç de la Terra". L'escriptor alemany Goethe escrigué: "Amb l'excepció de Shakespeare i Spinoza, no conec ningú, entre els que ja no viuen, que m'hagi influït més intensament". L'autor suec Strindberg escrigué: "Linné era en realitat un poeta que acabà esdevenint naturalista". Entre altres reconeixements, Linné ha estat anomenat Princeps Botanicorum ("Príncep dels Botànics"), "El Plini del Nord" i "El Segon Adam".

El 1959, Linné fou designat lectotip d'Homo sapiens, cosa que significa que segons les regles de nomenclatura, Homo sapiens fou definit de manera vàlida com l'espècie d'animal a la qual pertanyia Linné.

22 de maig Santa Rita 1813 Neix Richard Wagner 1907 Neix Hergé

Avui recordem Santa Rita, patrona de les causes difícils o impossibles. Però tal dia com avui van néixer creadors importants: Richard Wagner i Hergé.

Avui l'Església Catòlica celebra una de les santes més populars: Santa Rita de Càssia. Diu la llegenda que santa Rita ja volia ser monja de ben jove, però l’obligaren a casar-se i va tenir dos fills. Divuit anys més tard, morts el marit i els fills, va entrar al convent de les augustinianes de Cascia (Itàlia), on al principi no fou ben rebuda per haver estat dona casada. Quan era a punt de morir, va dir a les seves germanes que el seu més gran desig era olorar roses. Era a ple hivern, però baixaren a l’hort i trobaren tots els rosers florits. Vet aquí per què és venerada com a patrona dels impossibles i de les venedores ambulants de roses i per què aquesta flor té tanta presència en els actes d’homenatge a la santa. La festa de Santa Rita, patrona dels impossibles i de les venedores ambulants de roses, és la celebració més concorreguda de la religiositat popular del barri del Raval i se celebra anualment el 22 de maig. Aquell dia, milers de veïns acudeixen a l’església de Sant Agustí a venerar les relíquies de la santa i li porten roses, flor que recorda un dels miracles que se li atribueixen, el de fer florir els rosers de l’hort d'un convent a ple hivern. Alhora, des de primera hora del matí la plaça de Sant Agustí s’omple de parades de roses, estampes i espelmes que els fidels poden adquirir per oferir a la santa.

Tal dia com avui de l’any 1813 va néixer Richard Wagner. Va ser un compositor d'òpera, director d'orquestra i teòric musical alemany. Creador del drama musical i renovador del gènere operístic, Wagner va ampliar l'horitzó del teatre líric en establir les bases d'una òpera alemanya, en la qual l'acció dramàtica preval sobre el virtuosisme vocal. La seva obra exercí una influència capital damunt la música europea subsegüent, i també en altres cercles no directament vinculats amb la música. La revolució que Wagner representà en el camp de l'òpera influí fins i tot en Verdi i en els autors posteriors de l'òpera italiana, i donà un nou impuls a l'escenografia; però, tot i que Wagner pretengué d'igualar la funció de la música amb la de la poesia i de les altres arts, en definitiva també en les seves obres la música manté un cert predomini, pel fet que la seva obra com a compositor és molt superior a la literària. El Liceu es va convertir en un teatre wagnerià. Algunes de les seves òperes més importants són: L'holandès errant (Der fliegende Holländer) (1843), Tannhäuser (1845), Lohengrin (1850), Tristany i Isolda (Tristan und Isolde) (1865), Els mestres cantaires de Nuremberg (Die Meistersinger von Nürnberg) (1868), la Tetralogia titulada L'Anell del Nibelung (Der Ring des Nibelungen), estrenada l'any 1876 i formada per: L'or del Rin (Das Rheingold) (1869), La Valquíria (Die Walküre) (1870), Sigfrid (Siegfried) (1871) i El capvespre dels déus (Götterdämmerung) (1874). Tot i que va morir l’any 1888 l’alemanya nazi es va apropiar de la seva música i això l’ha convertit en una música marcada i fins i tot prohibida a Israel.

També l’any 1907 va néixer Hergé a Etterbeek. Georges Remi va ser un historietista belga de gran renom, sobretot gràcies a la creació del famós personatge Tintín, l'any 1929. Georges Remi és més conegut amb el pseudònim Hergé, el qual prové de la pronunciació en francès de les seves inicials a l'inrevés (R.G). A part del Tintín, va crear amb èxit altres personatges, tals com Jou, Zette i Jocko o Quico i Flupi. Tintín (en francès Tintin) és un personatge de ficció que protagonitza la sèrie de còmics Les aventures de Tintín. Les seves aventures es van començar a publicar per fascicles a la revista Le Petit Vingtième l'any 1929. Es tracta d'un jove reporter intrèpid que, acompanyat del seu inseparable gosset Milú, s'embarcarà en un seguit d'aventures que el portaran pels cinc continents enfrontant-se sovint a tota una colla de malvats (Rastapopoulos, Allan, el doctor Müller, etc.) envoltat dels seus amics, que anirà coneixent amb el temps, com el capità Haddock, el professor Silvestre Tornassol o els poc afortunats detectius Dupond i Dupont, entre d'altres.

21 de maig 1963 2n disc d'Stevie Wonder 1972 atemptat al Vaticà

Avui veurem que els humans som capaços del millor i del pitjor. Els nostres protagonistes són un nen negre i cec que va començar a brillar en el món de la música, i un individu del qual no recordem el nom que va voler trencar una de les estatues més belles: la Pietat de Miquel Àngel Buonarotti.

Tal dia com avui de 1963, Stevie Wonder va publicar el seu segon àlbum. Little Stevie Wonder ja començava a ser conegut com un nen prodigi dins el panorama musical nord-americà. L'enregistrament del seu segon treball discogràfic, el primer va ser The Jazz Soul of Little Stevie (1962), es va produir al Regal Theatre de Chicago pocs dies després del seu tretzè aniversari. En aquest elapé podia escoltar un dels seus primers hits, “Fingertips”, i la seva altra gran cançó del moment, “Hallelujah I love her so”. Tots dos inèdits aparèixer sota la signatura de Motown, el segell que l'ha acompanyat durant tota la seva vida. Steveland Hardaway Judkins, més conegut com Stevie Wonder, va demostrar des de molt petit que era capaç de superar la discapacitat física que patia des del seu naixement. Malgrat això, tant en la seva infantesa com en l'actualitat s'ha convertit en un veritable icona de la música norteamericana.

Tal dia com avui del 1972 un dement va colpejar amb un martell el rostre de la Mare de Déu de la Pietat del Vaticà (1499) de Miquel Àngel. La figura estava a la vista. Ara aquesta estatua està protegida per un vidre. Per a mi és una estatua molt especial. Està tan ben feta que no sembla de marbre. Si la mires fixament sembla que la mare de Déu respira... espectacular.

20 de maig 1981 neix Iker Casillas 2007 Record de Rafa Nadal

Avui tenim un dia esportiu: tal dia com avui va néixer l’Iker Casillas i en Rafa Nadal va batre un nou rècord.

El 20 de maig de 1981 va néixer a Móstoles Iker Casillas. Ell és un jugador professional de futbol madrileny. Juga a la demarcació de porter i va ser durant molts anys el capità del Real Madrid CF. Ha jugat més de 600 partits amb el conjunt blanc, cosa que en fa el sisè jugador que més partits hi ha disputat. Amb la selecció espanyola també ha assolit la capitania, i és el jugador amb més internacionalitats de la història, en haver superat els 126 partits d'Andoni Zubizarreta. Iker Casillas va ser designat com el millor porter del món de 2008, 2009, 2010 i 2011 a la classificació que elabora la Federació Internacional d'Història i Estadística del Futbol (IFHHS). El juliol del 2015 s'anuncià que fitxava pel FC Porto,i segueix allà...

2007: el tenista espanyol Rafael Nadal marca el rècord de 81 partits guanyats consecutius sobre terra batuda fins una derrota a la final. Rafael Nadal i Parera és un jugador de tennis professional mallorquí. És un dels millors especialistes sobre terra batuda de la història del tennis. Ha estat número 1 al rànquing de l'ATP durant més de 100 setmanes en tres etapes que van del 2008 al 2014.

Al seu palmarès hi destaquen la medalla d'or als Jocs Olímpics de Pequín (2008), quatre Copes Davis amb Espanya i haver completat el Grand Slam de tennis durant la carrera l'any 2010, setè jugador en aconseguir-ho en la història del tennis. Paral·lelament també fou el segon tennista en aconseguir l'anomenat Golden Slam durant la carrera (quatre Grand Slams i medalla d'or als Jocs Olímpics) darrere Andre Agassi. També sobresurten els 14 títols de Grand Slam, els nou títols del Roland Garros (quatre consecutius i cinc consecutius, i rècord de victòries a un torneig únic de Grand Slam), superant els sis de la llegenda sueca Björn Borg, 25 títols Masters 1000, els vuit consecutius al Masters de Montecarlo i la ratxa de 81 victòries consecutives sobre terra batuda entre els anys 2005 i 2007. Va mantenir una gran rivalitat esportiva amb Federer que llavors es va ampliar amb Novak Đoković.

El setembre de 2008 fou guardonat amb el Premi Príncep d'Astúries dels Esports per la seva contribució al món de l'esport i pels mèrits aconseguits durant l'any 2008, i el mateix any obtingué també el premi Marca Leyenda.

Rafa Nadal és un esportista excepcional format en el treball seriós i en la cultura de l’esforç.