17 de febrer 1996 Kasparov contra Deep Blue (escacs)

Els escacs són un joc de tauler de naturalesa recreativa i competitiva per a dos jugadors. Els escacs són un dels jocs més populars del món, practicat per milions de persones en torneigs (d'aficionats i professionals), clubs, escoles, a través d'Internet, per correspondència i de manera informal. Hom calcula que hi ha uns 605 milions de persones arreu del món que saben jugar als escacs, i d'aquestes, 7,5 milions estan afiliades a alguna de les federacions nacionals que hi ha a 160 països a tot el món. A Catalunya tenim la Federació Catalana d’Escacs presidida pel Sr. Antoni Ayza.  

Les competicions oficials d'escacs es van iniciar al segle XIX i Wilhelm Steinitz va ser considerat el primer campió del món d'escacs. Des del primer terç del segle XX, dues organitzacions d'àmbit mundial, la Federació Internacional d'Escacs i la Federació Internacional d'Escacs per Correspondència organitzen competicions que apleguen els millors escaquistes d'arreu del món. L'actual campió del món absolut (des de novembre de 2013) és el noruec Magnus Carlsen i la campiona mundial femenina (des de 2013) és la xinesa Hou Yifan.

Els escacs van ser reconeguts com a esport pel Comitè Olímpic Internacional el 2001. Tenen olimpíades específiques (bianuals) i campionats mundials en totes les categories per sexes i edats.

Segons els historiadors dels escacs, el joc original fou el xaturanga, que es practicava a l'Índia al segle VI dC, i que es va transmetre des d'allà cap a Pèrsia i l'orient d'una banda, i cap al món àrab de l'altra. La forma actual del joc, anomenada més específicament escacs occidentals (o escacs internacionals), per diferenciar-lo dels seus predecessors i d'altres variacions actuals, sorgí al sud-oest d'Europa en la segona meitat del segle XV, a partir del xatranj. Els escacs occidentals pertanyen a la mateixa família dels actuals xiangqi (escacs xinesos) i shogi (escacs japonesos).

Trobem característiques d'art i de ciència en les composicions escaquístiques i en la seva teoria. Es composa d'obertures, mig joc i finals, les fases en què tradicionalment se subdivideix el transcurs del joc. En la terminologia escaquística, els jugadors d'escacs són coneguts com a escaquistes. Els escacs, que són un joc d'estratègia i de tàctica, no impliquen l'element sort, amb l'única excepció pel que fa al sorteig dels colors a l'inici del joc (les blanques sempre fan el primer moviment) i són especialment coneguts per la seva alta complexitat.

El joc (o partida d'escacs) es disputa en un escaquer, un tauler de caselles clares i obscures, en el qual, a l'inici, cada escaquista controla setze peces amb diferents formes i característiques. L'objectiu de la partida és fer escac i mat (també anomenat simplement mat) al rei de l'adversari. Els teòrics dels escacs han desenvolupat una gran varietat d'estratègies i tàctiques per a assolir aquest objectiu, encara que en la pràctica no sigui un fet gaire habitual, ja que els jugadors amb un gran desavantatge tenen l'opció de rendir-se o d'abandonar la partida davant la derrota imminent, o abans de rebre el mat.

El Dia Internacional dels Escacs es commemora cada any el dia 19 de novembre, data de naixement del cubà José Raúl Capablanca Graupera, considerat un dels millors jugadors d'escacs de tots els temps. A Castellar del Vallès hi ha el Museu Nacional dels Escacs de Catalunya.

Però per què parem avui d’escacs? Perquè tal dia com avui de l’any 1996 a Filadèlfia, als Estats Units, el campió mundial d'escacs Garry Kasparov va guanyar el superordinador Deep Blue.

16 de febrer 1928 neix Pere Casaldàliga

Hi ha persones que deixen petjada. Dels que parlem bé quan encara són vius. Hi ha persones coherents amb les seves idees i creences. D’aquells que el que diuen i el que fan van en la mateixa direcció. Avui recordem una d’aquestes persones. 

Pere Casaldàliga i Pla va nèixer a Balsareny, 16 de febrer de 1928. És un religiós, escriptor i poeta català, que ha estat gran part de la seva vida al Brasil, país on és bisbe de la prelatura territorial de São Félix do Araguaia, a l'Estat de Mato Grosso. Ha estat sempre vinculat a la teologia de l'alliberament i considerat un defensor dels drets dels menys afavorits.

El 2013 s'estrenà una minisèrie amb la participació de TV3 sobre la seva vida titulada “Descalç sobre la terra vermella”, que està basada en el llibre homònim que va escriure Francesc Escribano. L'abat de Montserrat, Josep Maria Soler i Canals publicà una biografia il·lustrada en forma de conte per a nens. Ell mateix ha escrit molts i bons llibres en català, castellà i portuguès.

  

Molts han estat els reconeixements a la seva tasca. El 1997 va rebre el premi per la Pau, de l'Associació per a les Nacions Unides a Espanya. El 9 de març de l'any 2006 va ser el primer català distingit amb el Premi Internacional Catalunya, en la seva divuitena edició, per la «seva meritòria tasca entre els més desvalguts, en especial els indígenes i camperols sense terra, amb els que ha col·laborat en la transformació socioeconòmica del Mato Grosso brasiler». El 2007 se li va fer una exposició commemorativa al Palau Robert de Barcelona.

No ha tingut una vida fàcil. Ha estat plena d'entrebancs i de gent que l'ha volgut canviar, seduir amb les riqueses o privilegis, perpetuar les diferències... Segur que quan acabin els seus dies podrà mirar enrere i dir "ha estat molt dur de vegades, però ha valgut la pena".

15 de febrer 1966 mor Nat King Cole

Com ha canviat la vida als Estats Units en pocs anys... avui a partir de la figura de Nat King Cole, pianista i cantant recordem una història que no és gaire llunyana... als Estats Units era normal que els blancs i els negres vivissin separats i que els blancs sentísssin una superioritat que feia que els negres es sentíssin menyspreats.

   

Nat havia nascut el 1919 a Montgomery, capital de l'estat d'Alabama. Un territori difícil si un és negre i parlem dels feliços, per a alguns, anys vint. També Nat King Cole era fill d'un pastor protestant la dona dirigia el Cor de l'església, una combinació que es repeteix moltíssim en la història de la música negra dels Estats Units. La família es va traslladar a Chicago quan Nat tenia dos anys i, a l'església del seu pare, l'òrgan va passar a ser una de les joguines de Nat que, aviat, va començar a tocar i a cantar en els oficis. Molts ignoren que Nat king Cole va ser, primer, i sobretot un magnífic pianista, a qui alguns aficionats al jazz encara no han perdonat que es deixés seduir per la fama i els diners que va arribar a guanyar cantant. Però no cal oblidar que a l'hora de triar, la seva primera opció va ser el piano. 

Ja casat, va formar un curiós trio sense bateria, amb piano, guitarra i contrabaix. El 1939 aquest trio va acompanyar a la cantant Bonnie Lake com els "King Cole 'Swingsters", per, d'ara endavant, passar a ser el "Nat King Cole Trio". La fórmula va funcionar i van ser cridats per Lionel Hampton per els seus enregistraments amb la RCA. D'aquí va passar a la Ràdio i el trio va ser fitxat per la DECCA. D'aquests anys és, per exemple, el seu famós "Sweet Lorraine". Gairebé immediatament, va signar un contracte amb la que va ser la seva companyia fins a la seva mort: la Capitol, que acabaria també contractant a la seva filla Natalie i que, encara avui, segueix fent caixa amb els enregistraments de Cole. 

L’any 1946 és elegit "pianista de l'any" per la revista "Metronome". En els anys següents el rei Cole comença a cantar, sofrint l'aversió dels seus admiradors com a pianista. Una cosa que, anys després, també li va passar a Bob Dylan quan va deixar el folk per acostar-se al rock. El seu primer èxit com a vocalista el va obtenir amb “Straighten up and fly right”, un tema que va escriure basant-se en una llegenda dels esclaus negres americans que el seu pare va adaptar per als seus sermons. 

El seu primer número u el va aconseguir el 1950 amb “Mona Lisa”. L'èxit i la popularitat que va aconseguir Nat King Cole com a pianista és incomparable al que va obtenir després com a cantant. Cole es va convertir en un ídol nacional i va aconseguir escalar, un a un, els esglaons de la difícil societat blanca. Cole va ser el primer negre americà a tenir el seu propi programa de ràdio, una cosa que encara portaria més lluny quan, el 1950, va tenir el seu primer programa propi a la televisió. Nat King Cole es va negar tota la seva vida a cantar en els locals en què es practiquès la segregació entre blancs i negres. I, és clar, aquest no era pas un bon exemple. Per això, el 1956, quan actuava en el seu Alabama natal, va ser atacat per un grup de blancs que pretenien segrestar-lo. Cole, amb tota dignitat i malgrat les ferides que va rebre, va concloure l'espectacle i va jurar que mai més tornaria a cantar al Sud. On sí que va actuar, i molt sovint, va ser a Cuba, especialment a l'Hotel Nacional de l'Havana, quan aquesta ciutat era el paradís dels nord-americans. D'aquells anys és el seu peculiar accent espanyol que va immortalitzar en desenes de cançons en castellà. 

El 15 febrer 1965 va morir, després d'una penosa operació per aturar la càncer de pulmó que patia, Nathaniel Adams Coles, que, durant gairebé vint anys, va seduir amb la seva veu i el seu piano a mig món com "Nat King Cole".

14 de febrer Sant Valentí 2009 mor Montserrat Felices

El Dia de Sant Valentí és una celebració tradicional en alguns països anglosaxons, exportada a altres cultures, en la qual els nuvis, enamorats o esposos s'expressen el seu amor o afecte mútuament que se celebra el 14 de febrer. En molts països és considerat el Dia dels Enamorats, celebrat en aquesta data perquè es creia que era el dia en què les aus triaven parella. A Colòmbia, per motius comercials, aquesta festa se celebra el tercer cap de setmana de setembre i es coneix com a Dia de l'Amor i l'Amistat. En l'actualitat, se celebra mitjançant l'intercanvi de notes d'amor conegudes com a "valentines", amb símbols com la forma simbòlica del cor i Cupido.

Aquí a Catalunya el Dia dels Enamorats per excel·lència és Sant Jordi. En aquesta data es regalen roses i llibres per mostrar el seu amor. L’entrada de Sant Valentí és una mostra més de l’esperit comercial (pastissos, flors, obsequis variats...) És una festivitat comercial amb rètols i ofertes de tota mena...

Des del segle XIX es va introduir l'intercanvi de postals produïdes massivament. A aquesta pràctica s'hi va afegir la de donar altres tipus de regals com ara roses i xocolates, normalment regalats pels homes a les dones. Als Estats Units, aquesta celebració també es va començar a associar amb una salutació d'amor platònic de "Happy Valentine's", enviat pels homes a les seves amigues -rarament als seus amics-. Típicament el Dia de Sant Valentí ha estat una festa occidental però últimament s'ha estès a altres països, com el Japó, la Xina i Taiwan.

No puc tancar el text sense recordar la meva sogra, Montserrat Felices, una gran dona que ens va deixar l’any 2009. Una gran dona, esposa, mare i àvia. El seu record m’impulsa a estar atenta a les necessitats dels que m’envolten i a que sàpiguen que els estimo. 

  

13 de febrer 1883 mor Richard Wagner 1973 "The Darkside of the moon" de Pink Floyd l'1 al Billboard 1999 mor Carles Sabater

Avui la protagonista és la Música amb tres noms ben diferents: Richard Wagner, Pink Floyd i Carles Sabater.

A Venècia l’any 1883 va morir Richard Wagner que era un compositor d'òpera, director d'orquestra i teòric musical alemany. Creador del drama musical i renovador del gènere operístic, Wagner va ampliar l'horitzó del teatre líric en establir les bases d'una òpera alemanya, en la qual l'acció dramàtica era més important que el virtuosisme vocal. A Barcelona, al Gran Teatre del Liceu hi havia un grup d’aficionats a la música de Wagner, els wagnerians. Es van representar des de l’inici d’aquest teatre nombroses òperes d’aquest compositor. “L’holandès errant”, “Tannhäuser”, “Lohengrin”, “Tristany i Isolda”, “Els mestres cantaires de Nuremberg”,  “L'or del Rin”, “La Valquíria”, “El capvespre dels déus”, “Parsifal”....

El disc “The Dark side of the moon”(1973) de Pink Floyd es converteix en l’àlbum de rock que més setmanes s'ha mantingut, fins aquest moment, en les listes de Billboard, on s'hi va estar durant 741 setmanes consecutives. Contenia temes com “Time”, “Money”, “Us and them”. És un rock simfònic molt interessant. 

Tal dia com avui l’any 1999 a Vilafranca del Penedès va morir Carles Sabater, el cantant de Sau i actor. Va tenir una vida dedicada a l'art, interpretant diverses obres de teatre, musicals, pel·lícules, i alhora formant part com a cantant del grup de música Sau. En Carles va treballar juntament amb el guitarrista, pianista i amic Pep Sala en el grup anomenat Sau. Un dels seus èxits més importants s’ha convertit en un himne, una de les cançons d’amor més cantades.... “Boig per tu”. El grup Sau es va crear el 1987 i es va disoldre el 1999, a causa de la mort sobtada del cantant d'una aturada cardiorespiratòria en el primer concert de la gira "XII" a Vilafranca del Penedès.

Suggeriment: El d'avui és tan fàcil... escolteu música. Conèixer aquests tres noms a partir de les seves obres és fer que no morin mai i que ens alimentin l'esperit.

12 de febrer Santa Eulàlia, co patrona de Barcelona Dia Mundial de la Radio

Avui el dia 12 de febrer barreja dues efemèrides relacionades amb la data: Santa Eulàlia i el Dia Mundial de la Radio. 

Santa Eulàlia és la patrona de Barcelona però queda com a patrona sense dia de festa en favor de la Mare de Déu de la Mercè.  

El 10 de novembre de 2011 la Conferència General de la Unesco en la Ressolució 36 C/63 va proclamar Dia Mundial de la Radio el 12 de febrero, dia en que les Nacions Unides van crear la Radio de les Nacions Unides en 1946. La proposta inicial va ser presentada per la Delegació Permanente de España ante la UNESCO. Durant el dia d’avui a RAC1 fan La ràdio “Cap per vall... qui fa què?”. Cap dels presentadors habituals estarà en el seu programa.... un dia per escoltar una ràdio diferent.

11 de febrer Dia d'Internet Segura 1650 mor Descartes 1847 neix Thomas Alva Edison 1858 aparici´ó de la Mare de Deu de Lourdes 1963 1r album de The Beatles 1990 alliberament de Mandela

El dia d’avui té molts noms propis d’àmbits ben diferents: Descartes, Edison, els Beatles, Nelson Mandela, la Mare de Déu de Lourdes i Internet.

L’any 1650 va morir el filòsof René Descartes. Va ser un important filòsof racionalista francès del segle XVII, també conegut per les seves obres de matemàtiques i de diferents branques de la ciència. És considerat el pare de la filosofia moderna. És responsable de la frase “Cogito ergo sum” (“Penso, aleshores existeixo”), a partir de la qual construeix el seu pensament filosòfic.

L’any 1847 va nèixer Thomas Alva Edison. Va ser un inventor i un home de negocis dels Estats Units que va crear molts aparells importants. Edison va ser considerat un del més prolífics inventors del seu temps, va aconseguir 1.093 patents al seu nom. La majoria d'aquests invents no eren completament originals, i eren fets veritablement pels seus nombrosos empleats. Edison va ser criticat per no compartir els mèrits. Va inventar el fonògraf i va perfeccionar la bombeta o làmpada d'incandescència, després d'experimentar amb més de 1000 materials diferents, i aconseguir industrialitzar-la amb filament de bambú carbonitzat. 

Tal dia com avui  de l’any 1858 va tenir lloc la primera aparició de la Mare de Déu de Lourdes a Bernadeta Soubirous. El Santuari de Lorda (Lourdes en francès) és un centre de pelegrinatge des de l’aparició a la gruta de Masabièla. Les autoritats eclesiàstiques van admetre les aparicions i des del 1907 se celebra la festa l'11 de febrer a tota l'Església Catòlica. El Santuari de Lorda rep 6 milions de fidels l'any, segons dades del 2010.

L’any 1963 The Beatles va enregistrar el seu primer àbum “Please please me”.  Realizat en els estudis de EMI en Abbey Road, durant unes 10 hores. Aquest disc va estar 29 setmanes en el nº 1 i 71 en el Top Ten de Billboard.

L’any 1990 a Ciutat del Cap van alliberar Nelson Mandela després de 27 anys de captiveri a Robben Island. Va arribar a ser el primer president de la República de Sud-àfrica (1994 - 1999) escollit per sufragi universal a les primeres eleccions nacionals no racials de la història del país. A Sud-àfrica, tothom li té un respecte profund i se'l considera "el pare de la nació". Sovint se l'anomena amb el nom del seu clan, Madiba. Amb la pel.lícula "Invictus" tindreu una versió novel.lada d'aquest episodi desde l'alliberament fins a la consolidació de la seva presidència. 

Avui també es celebra el Dia d’Internet Segura és un esdeveniment que té lloc cada any al mes de febrer, amb l'objectiu de promoure a tot el món un ús responsable i segur de les noves tecnologies, especialment entre menors i joves. Sovint parlem de la indefensió d’infants i joves respecte la xarxa. La tecnologia actual ens permet avançar el que la vida ens portarà més tard: sentir-nos sols i prendre decisions de les quals hem de sentir-nos responsables.  Si en molts moments l’educació és acompanyament, quan tenim els nens davant la màquina també ho ha de ser. No parlem de patir abans d’hora però sí de tractar de cara el tema dels perills que pot representar la xarxa. Cadascú coneix els seus fills i mentre per alguns conèixer els perills voldrà dir no acostar-s’hi per altres voldrà dir haver posat la catifa vermella perquè s’endinsin en el “aviam què passa”... No és fàcil acompanyar els fills en el seu procés de fer-se grans però és absurd girar l’esquena a la tecnologia que fan servir de manera habitual i no donar-los eines per navegar minimitzant els perills, i mai millor dit... Feu servir els hàbits cibersaludables. Trobareu més informació a internetsegura.cat