22 de gener 1969 s'enregitra "Let it be" 1970 Primer vol comercial Boeing 747

Tenim dos protagonistes en camps diferents: la música i l’aviació.

El vint-i-dos de gener de 1969 The Beatles van començar a enregistrar “Let it be”. Els quatre components del popular grup van començar tal dia com avui l'enregistrament d’aquest àlbum als estudis Apple de Londres. Seria el seu últim disc conjunt i en ell va participar el teclista Billy Preston, perquè el seu amic George Harrison els va convèncer. El productor Phil Spector també va deixar la seva empremta en ell. En l'àlbum s'incloïen títols com el que li dóna nom, “Get back”, “The long and winding road”, “I've got a feeling”, entre d'altres. El disc va aconseguir el número 1 en la llista americana de Billboard 200. Al novembre de 2003 va sortir a la venda “Let it be ... Naked”, una nova versió del mític àlbum a la qual Paul McCartney i Ringo Starr, els únics Beatles supervivents, van despullar els arranjaments orquestrals que al seu dia va afegir Spector.

El Boeing 747, conegut com a "Jumbo", és un avió comercial transcontinental fabricat per Boeing. És conegut per la seva gran mida (va ser el major avió de passatgers durant més de tres dècades),  i està entre els avions més famosos del món. Va realitzar el seu primer vol comercial el 22 de gener de 1970 amb la companyia Panam. Va ser el primer avió amb fuselatge ample. El seu rival més directe és l'Airbus A380, de majors dimensions. Aquesta aeronau porta el sobrenom de "la Reina dels Cels" (Queen of the Skies). Ha estat usada per milions de persones per a realitzar vols internacionals. A més, va ser el primer avió civil de fusellatge ample, el més gran, el més pesat i el pioner en la utilització de motors turbofan d'alta relació de derivació, menys contaminants i sorollosos que els turboreactors convencionals.

21 de gener 1972 "American pie" num 1 del Billboard

Hi ha músiques que ens recorden moments importants de la nostra vida. 

El disc del qual avui en faig comentari va ser molt important per a mi. Va ser el meu primer disc en anglès. Jo era molt joveneta i en aquell moment amb les amigues de l’escola ens canviàvem cintes de cassette en els que enregistràvem les cançons que ens agradaven de la ràdio. A casa meva hi havia: els discos dels meus pares (sarsueles, èxits dels festivals d’Eurovisió i de la Cançó Mediterrània, els “ indios tabajaras”, Genn Miller...) i els infantils. I, de sobte,va aparèixer, gràcies al meu cosí gran el primer disc en anglès. Aquests sí que va ser un punt d’inflexió que ens feia deixar enrere les cançons d’Enrique i Ana, del Parchís, dels Nins i de la família Picarol per entrar al grup “dels grandets”. Després van seguir els Beatles, Pink Floyd, Supertramp... però el que havia obert la finestra al món, en el meu cas, va ser “American pie”.

“American pie” va ser tal dia com avui de 1972, número 1 de Billboard. La cançó era un tema  de Don McLean. Estava inspirada en la  mort de Buddy Holly, en aquell dia en que "the music died”.  Anys més tard, Madonna va fer una personal versió de ball per a la pel.lícula “The next best thing”.

Recordeu de felicitar a les noies que es diuen Agnès, avui és el seu sant.

20 de gener Sant Sebastià 1943 Neix el Dr. Valentí Fuster Carulla

Avui és Sant Sebastià. Tradicionalment s’associa aquest sant amb el pas dels temps. Es parla de l’augment de les hores de sol. “Per Nadal, un pas de pardal. Per Sant Esteve, pas de llebre. Per Sant Sebastià, burro serà qui no ho coneixerà”. 

El vint de gener de 1943 va néixer a Cardona,  Valentí Fuster Carulla, un gran cardiòleg.

Llicenciat i doctorat en Medicina i Cirurgia per la Universitat de Barcelona, en els anys setanta es va traslladar als EE. UU. Treballa a Harvard (va ser catedràtic de l'escola mèdica) i en alguns dels més importants hospitals dels Estats Units, com el “Mount Sinaí” i la “Clínica Mayo” de Minnesota. Des de 1994 ha ostentat el càrrec de director de la unitat de cardiologia de l'Hospital Mont Sinaí, el més prestigiós de Nova York. Recentment, ha estat nomenat director general del Centre Nacional d'Investigacions Cardiovasculars (CNIC) a Madrid. La seva tasca investigadora abasta múltiples temes relacionats amb el funcionament del cor. Ha publicat més de 400 articles sobre afeccions de l'artèria coronària, arteriosclerosi i trombosi. En el pla divulgatiu, manté un gran interès per ajudar a la difusió de la ciència a Espanya. Actualment és el president de l'Associació Mundial de Cardiologia.

He tingut la possibilitat i el plaer d’assistir a dues conferències divulgatives del Dr. Fuster. És un gran comunicador i una persona molt vital que encomana entusiasme. Té molt clar que és millor prevenir i que a través de l’educació i sobretot dels nens es pot fer la millor prevenció. Ha escrit molts articles i llibres alguns amb col·laboració amb el Ferran Adrià, el Dr. Josep Corbella o el Dr. Luis Rojas Marcos. També ha escrit dos llibres per nens: “Monstres supersans”, “La petita ciència de la salut”.

19 de gener Sant Canut

Avui és Sant Canut. Canut (o Knud) IV conegut com a Canut el Sant o Sant Canut, fou rei de Dinamarca entre 1080 i 1086. Va ésser un rei ambiciós que desitjava el tron anglès, va enfortir la monarquia danesa i va donar suport a l'Església catòlica, que va consolidar-s'hi. Mort pels seus enemics, l'Església el considerà màrtir i el venera com a sant, patró de Dinamarca. 

Hi ha una dita que diu: “Si plou per Sant Canut, en tres mesos no veuràs eixut”.

Estem a la Setmana dels Barbuts que és la setmana més freda de l’any. Aquesta setmana tots els sants porten llargues barbes: Sant Pau Ermità (15), Sant Maure (16), Sant Antoni (17), sant Fructuós (21), i sant Vicenç màrtir (22). Tot i que la celebració de Sant Sebastià s’escau dins aquest període (20 de gener) i malgrat ser la festa major d’hivern de moltes poblacions catalanes, no s’acostuma a incloure dins d’aquest període perquè popularment no es representa al sant amb barba, sinó com a un jove afaitat i més aviat escanyolit. Tampoc és un dels sants barbuts Sant Pau Apòstol, la diada del qual es celebra el 25 de gener.

Tradicionalment, la Setmana dels Barbuts ha estat considerada a través d’anys i panys com la setmana més freda i crua de l’any. Les dites populars així ho recullen: “Quan venen els tres barbuts, venen els freds cascarruts”, “Per la setmana dels barbuts governen els tres germans, tos, mocs i amagamans”, “La setmana dels barbuts, setmana d’esternuts”. Les estadístiques meteorològiques confirmen, malgrat les excepcions d’anys concrets, aquestes intuïcions populars. E diu que la pluja que cau durant aquesta setmana fa molt de bé a la terra: “La pluja de la setmana dels barbuts, cada raig val cinc escuts”.

Una altra creença popular, aquesta vegada més difícil de comprovar, afirma que els homes nascuts en aquesta setmana són peluts, amb una barba espessa, molt de geni, decidits i coratjosos i amb molta empenta, mentre que les nenes nascudes en aquesta setmana se les té per mostatxudes. (espero que com en tantes coses... la tradició no es converteixi en realitat...)

S’atribueix al fred les barbes dels sants, i hi ha qui, fins i tot, afirma que els sants porten el fred dins les seves enormes barbes blanques. En efecte, la iconografia més antiga d’aquests personatges ens els presenta com a un ancià d’enormes barbes nevades, que simbolitza la vellesa i el cru fred hivernal.

Ara bé, alguns autors també relacionen les festes que s’esdevenen durant aquest període amb ritus pre-cristians entorn de l’home salvatge, el geni de la muntanya que pobla la simbologia d’aquests moments a tot Europa. Es tracta d’un ancià amb una llarga barba blanca i una dalla, que en molts calendaris representa l’Any Vell i que té una estreta i antiquíssima relació simbòlica i iconogràfica amb el Cronos grec o el Saturn romà, la vella divinitat de les religions clàssiques que simbolitzava el pas del temps. També podrien ser romanalles de les Lupercalia, uns rituals de fecundació destinats a la protecció dels ramats i a la fertilitat de la terra en els quals l’embriaguesa i les disfresses jugaven un paper molt destacat. En qualsevol cas, es tracta d’unes celebracions festives que tanquen el mes de gener i que comencen a traspuar els excessos carnavalescos de les properes setmanes.

La particular fisonomia de Setmana dels Barbuts ha inspirat a casa nostra, algunes celebracions peculiars. Al Vendrell, cada any es celebra el Sopar dels Barbuts, una festa que té lloc des de 1994 entre el 15 i el 22 de gener. Organitzada per l’associació de barbuts del Penedès, es tracta d’un sopar al que hi assisteixen només persones que duen barba i que es reuneixen al voltant d’una taula per compartir un àpat i fer-la petar, en el marc d’una festa que cada any incorpora novetats.

Hi ha gent que busca qualsevol motiu per celebrar i els clubs cannàbics han triat a Sant Canut com el seu patró i amb aquest motiu celebren actes en els seus centres. Claríssimament el sant no té res a veure més que el nom... simplement “é ben trovato” que diuen els italians. 

18 de gener 1535 fundació de Lima 1829 Partitures de Bach 2002 Cap de Creus i Illes Medes Zona

Els protagonistes d’avui són la fundació d’una ciutat, una troballa i una zona protegida.

Avui parlem de la ciutat de Lima, que és la capital de la República del Perú i de la província homònima (que porta el mateix nom). Es troba situada a la costa central del país, a la vora de l'oceà Pacífic, conformant una extensa i populosa àrea urbana coneguda com Lima Metropolitana, està voltada pel desert costaner i s’estén sobre les valls dels rius Chillón, Rímac i Lurín. Segons el cens peruà de 2016, Lima compta amb més de deu milions d’habitants ( tot Catalunya en el cens de 2014 en tenia set milions i mig). A la ciutat hi viuen més del 30% de la població peruana, xifres que la converteixen en la ciutat més poblada del país.

El 18 de gener de 1535, es va efectuar la fundació espanyola amb el nom de la Ciutat dels Reis a la regió agrícola coneguda pels indígenes com Limaq, nom que va adquirir amb el temps. Va ser la capital del Virregnat del Perú i la més gran i important ciutat d'Amèrica del Sud durant el règim espanyol. Després de la Independència va passar a ser la capital de la República.

En l'actualitat està considerada com el centre polític, cultural, financer i comercial del país. A nivell internacional, és la tercera àrea metropolitana més poblada d'Hispanoamèrica, a més la ciutat ocupa el cinquè lloc dins de les ciutats més poblades d'Amèrica Llatina i és una de les trenta aglomeracions urbanes més poblades del mundo. Per la seva importància geoestratègica, ha estat definida com una ciutat global de «classe beta».

El 18 de gener de 1829 es van trobar en un armari les partitures de Bach mort feia 80 anys. Una d’elles era “La Passió segons sant Mateu” i a partir d’aquí es comença a valorar la seva obra. Johann Sebastian Bach va néixer al 1685 a l’actual Alemania. Va ser un compositor , organista, clavecinista, violinista, violista, mestre de capella i kantor alemany del període barroc.

Va ser el membre més important d'una de les famílies de músics més destacades de la història, amb més de 35 compositors famosos. Va tenir una gran fama com a organista i clavecinista a tot Europa per la seva gran tècnica i capacitat d'improvisar música al teclat. A més de l'òrgan i del clavecí, tocava el violí i la viola de gamba.

La seva fecunda obra és considerada com el cim de la música barroca; destaca en ella la seva profunditat intel·lectual, la seva perfecció tècnica i la seva bellesa artística, a més de la síntesi dels diversos estils nacionals de la seva època i del passat. Bach és considerat l'últim gran mestre de l'art del contrapunt, i font d'inspiració i influència per a posteriors compositors i músics, des Wolfgang Amadeus Mozart passant per Felix Mendelssohn, Robert Schumann, Franz Liszt, Johannes Brahms, Gustav Mahler fins a músics més recents com Arnold Schoenberg, Igor Stravinsky o Astor Piazzolla, entre molts altres.

Entre les seves obres més conegudes es troben els Concerts de Brandenburg, El clavecí ben temperat, la Missa en si menor, la Passió segons Sant Mateu, L'art de la fuga, Ofrena musical, les Variacions Goldberg, la Tocata i fuga en re menor, diversos cicles de cantates (entre elles les cèlebres BWV 140 i BWV 147), el Concert italià, l'Obertura francesa, les Suites per a violoncel sol, les Sonates i partitures per a violí sol, els Concerts per a teclat i les Suites per orquestra.

I acabem a casa nostra. Tal dia com avui de l’any 2002, l'ONU va catalogar el Cap de Creus i les Illes Medes com a Zona Especialment Protegida. Les illes Medes són un arxipèlag situat a la mar Mediterrània, concretament a la Costa Brava, situades a poc més d'un quilòmetre del litoral de l'Estartit. Administrativament les illes Medes pertanyen al municipi de Torroella de Montgrí, a la comarca del Baix Empordà, al nord-oest de Catalunya. L'arxipèlag està format per dues illes principals, cinc illots i altres illots menors, i la seva superfície total és de 21,5 quilòmetres quadrats. Geològicament les Illes Medes són una continuació del massís del Montgrí.

Les illes Medes formen part del Parc Natural del Montgrí, les Illes Medes i el Baix Ter. L'arxipèlag és, de fet, un dels espais d'interès natural més importants de la Mediterrània i és una gran reserva de fauna i flora marina. L'única construcció a l'arxipèlag es troba a l'illa principal, la Meda Gran, i és el far de la Meda, que actualment està deshabitat.

Històricament, les Medes han estat un indret molt especial que ha portat a humans de tots els temps a acostar-s’hi, tal com revelen les restes de naufragis trobats a les aigües circumdants. De fet, s’hi han localitzat naus gregues enfonsades, mentre que les illes han amagat durant segles vestigis que fan pensar que s’havien fet servir com a necròpolis.

Suggeriments: Heu estat alguna vegada al Cap de Creus? Heu sentit alguna vegada música de Bach? Coneixeu els monuments més importants de Lima? ... si voleu investigar... teniu camp per córrer...

17 de gener Sant Antoni Abat

Sant Antoni Abat o Antoni Abbàs es creu que va néixer a l’Alt Egipte l’any 251. Va ser un monjo cristià pioner de l'eremitisme. L’eremitisme és una forma de vida monàstica que els portava a viure aïllats, no en un monestir i en comunitat. Les persones que practicaven aquest estil de vida se’ls coneix com anacoretes i són persones que viuen en un lloc solitari, entregats completament a la contemplació i a la penitència, aïllats de la comunitat. Creuen que apartant-se de la societat humana, compleixen millor el manament cristià de no ser part del món. 

Però avui era festa grossa al camp català. Sant Antoni, és considerat el patró dels animals de peu rodó i, per extensió, de tots els animals domèstics, així com dels traginers. La llegenda explica que era un gran amic dels animals i, quan en veia un de ferit, el guaria. Així ho va fer amb un porquet, que, per mostrar-li el seu agraïment, va decidir acompanyar-lo la resta de la seva vida; és per això que popularment se l'anomena sant Antoni del porquet i, també, sant Antoni dels ases. Cal no confondre'l amb sant Antoni de Pàdua.

Les Festes de Sant Antoni, en alguns indrets conegudes com els Tres Tombs o Tonis es celebren amb motiu de la festivitat de sant Antoni Abat, protector dels animals, i són un conjunt de celebracions que es celebren arreu de Catalunya entorn el 17 de gener i que consisteixen en les cavalcades dels tres tombs, curses, benediccions dels animals a més d'altres actes.

El ritu principal dels Tres Tombs consisteix a donar tres voltes amb els cavalls, carros i altres animals de tir per l'interior de la població. Per això, aquest ritu s'anomena Tres Tombs o també “Passades”, “Beneïdes” i “Passant”. Antigament es donava tres voltes al voltant d'un espai on es feia una gran foguera feta amb ramatge verd. Un cop el cristianisme té major presència, els tombs es fan al voltant de l'església de Sant Antoni o, en el seu defecte, a la imatge del sant, des d'on es fa la benedicció dels animals. En molts indrets és costum portar mascotes com gats, gossos i ocells per ser beneïts.

Vàrem començar aquest diumenge passat al barri de Sant Andreu a Barcelona però ara tindrem una temporada en la que cada cap de setmana es podran viure els tres tombs en diferents poblacions en honor a Sant Antoni. Consulteu l’agenda del Gencat.cat.

He trobat una variació de la dita catalana “De Joseps , Joans i ases n’hi ha a totes les cases” que diu “D'Antons, Joseps i ases, n'hi ha per totes les cases”. I és ben cert que era un nom molt popular. Molts nois es diuen Antoni encara que era més popular en un entorn rural i cristià en el que es demanava la protecció del sant envers els animals de granja.

M'ha semblat molt simpàtic el cartell de les Festes de Sant Antoni de Martorell de l'any passat i i aquí el teniu:

16 de gener 1901 Neix Zamboni 1932 Neix Dian Fossey 1957 Obre The Cavern

Els nostres protagonistes d’avui són dos noms propis i un lloc.

Tal dia com avui de l’any 1901 va néixer  Frank Joseph Zamboni. Potser aquest nom no ens diu gran cosa però quan hem anat a patinar a una pista de gel hem vist en marxa una descendent de la màquina que ell va dissenyar. Es coneixen com la Zamboni i és una màquina que recull el gel sobrer i poleix el gel deixant una capa perfecta per la pràctica del patinatge.

El 16 de gener de 1932, a San Francisco als Estats Units, va néixer Dian Fossey. Va ser una zoòloga reconeguda per la seva labor científica i conservacionista amb els goril·les de les muntanyes Virunga, a Ruanda i la República Democràtica del Congo. Fossey va ser assassinada el 1985; el cas encara es troba obert. El 1988, la vida i obra de Dian Fossey van ser portades al cinema amb la pel·lícula "Goril·les en la boira" (Gorillas in the Mist), dirigida per Michael Apted i protagonitzada per Sigourney Weaver.

El The Cavern Club obre les seves portes el 16 de gener de 1957 per primera vegada a la ciutat anglesa de Liverpool. Anys més tard, el 1960, The Beatles li donarien la solera definitiva a la sala, perquè allà van oferir els seus primers concerts. Quan la beatlemania es va relaxar i una vegada que el mític grup va quedar dissolt, The Cavern va passar per diverses mans i fins i tot va estar tancada algun temps. Gairebé 30 anys després de la seva obertura, un dels Beatles, Paul McCartney, va tornar a pujar a l’escenari del famós local. És un clàssic.