10 de juny 1942 venjança a Lídice

Les guerres són terribles. Amaguen històries d’odi profund, episodis terribles de la història de la humanitat. No hauríem d’oblidar. Hauríem d’aprendre per no repetir-ho però de vegades sembla que preferim mirar cap a una altra banda i continuar amb la nostra vida com si res no estès passant a altres humans uns quilòmetres més enllà.

Avui recordarem un llogaret (que no arriba ni a poblet) de Txèquia que va ser totalment destruït pels alemanys. Anem a pams...

El 1942 el dirigent de les SS Reinhard Heydrich exercia com "protector" de Bohèmia i Moràvia, ocupades des de 1939. En el matí del 27 de maig de 1942, es dirigia en el seu Mercedes Benz descapotable al Castell de Praga al sector de Holešovice, quan va ser atacat per dos guerrillers de la resistència txeca, Jozef Gabčík i Jan Kubiš. Aquests soldats, entrenats al Regne Unit, havien descendit en paracaigudes al desembre de 1941, com a part de l'Operació Antropoide.

El 4 juny 1942 Heydrich va morir a l'Hospital Bulovka de Praga, víctima d'septicèmia. Això va fer enfurismar a Hitler, que va ordenar al nou governador de Bohèmia, Kurt Daluege, que fes el necessari per trobar els assassins. Com a resultat d'això, els alemanys van iniciar una brutal campanya de repressió en contra de la població civil txeca.

De totes les operacions de venjança, la més coneguda és l'ocorreguda el 10 de juny. Aquest dia, forces de seguretat alemanyes van envoltar el poblat de Lídice, tancant totes les sortides. Aquest poble va ser escollit per ser un dels més actius en contra de l'ocupació nazi, i d'allí procedia una gran quantitat de partisans que es van unir a la resistència. A l'entrar al poble tota la població va ser treta de casa seva, separant a tots els homes majors de 15 anys i portant-los a un graner. L'endemà van ser afusellats. Altres 19 homes i 7 dones que treballaven en una mina propera van ser portats a Praga i també executats. Les dones i nens restants van ser enviats al camp de concentració de Ravensbrück, on la quarta part d'ells va morir a les cambres de gas o a causa dels treballs forçats. Els nens, per la seva banda, van ser portats al gueto del carrer Gneisenau en Łódź (actual Polònia), on van ser separats amb criteris racials. Els que podrien ser objecte de "arianització" van ser enviats a Alemanya, mentre que els 82 restants van ser assassinats en el camp d'extermini de Chelmno. Els nazis dinamitaran tots els edificis i destruiran fins i tot el cementiri. Per si no fos suficient, les tropes alemanyes cremaran Lídice i passaran a sobre amb màquines per aplanar la runa. Amb aquestes atrocitats Hitler pretén advertir a tots els que lluiten contra el feixisme. Un documental original, realitzat pels soldats alemanys, ha sobreviscut com a testimoni de la massacre.

En total, 340 habitants del poble van ser assassinats (192 homes, 60 dones i 88 nens). El mateix li va succeir a un altre petit poblat anomenat Ležáky dues setmanes després: els homes assassinats, les dones enviades als camps de concentració i els nens "arianizats" o enviats a les cambres de gas. El resultat final de la repressió per la mort de Heydrich va ser de 1.300 persones, entre partisans, alts dirigents txecs i víctimes circumstancials, com els habitants de Lídice.

Malgrat haver estat completament destruït, el poble va ser reconstruït en 1949. El poble s'aixeca en un àrea contigua a l'original, on hi ha un gran parc-monument en memòria de les víctimes. Per tot això, Lídice es convertirà en un símbol de lluita contra la injustícia i el totalitarisme.

8 de juny 793 1a incursió vikinga a Anglaterra 1671 Neix Albinoni 1903 neix Marguerite Yourcenar

Avui els nostres protagonistes es reparteixen entre la història amb una pinzellada de música i literatura. Anem a pams...

Tal dia com avui de l’any 793 es va produir la primera incursió víkinga a l'est d'Anglaterra en saquejar el monestir de Lindisfarne, a la costa. Els víkings, que fins aquest moment eren "comerciants nòrdics", passaran, durant els dos segles següents, a ocupar les cròniques i contes europeus, omplint una època de terror propiciada per aquests "homes del nord" o "homes de la mar". Els seus vaixells, anomenats drakkar per tenir habitualment el mascaró de proa forma de cap de drac, realitzaran incursions en totes les costes d'Europa i remuntaran els rius de França i Espanya, conquistaran la majoria d'Irlanda i grans extensions d'Anglaterra, i establiran assentaments permanents a Rússia i les costes del Bàltic. Hi ha cròniques relatant les seves incursions a la Mediterrània, al Mar Caspi i el seu establiment a la mítica Vinland, a Amèrica del Nord. Un poble molt inquiet...

L’any 1671 va néixer a Venècia, Tomaso Giovanni Albinoni, famós compositor d'òpera barroc, conegut per les seves sonates, cantates serenates i concerts. La seva peça barroca "Adagio en sol menor" és una de les més conegudes. Una d’aquelles obres que transmeten pau.

El 1903 a Brussel·les, Bèlgica, neix l'escriptora belga, que es nacionalitzarà nord-americana, Marguerite Yourcenar. Potser la seva obra més coneguda serà "Memòries d'Adrià", que escriurà el 1951 explicant en primera persona la vida i mort de l'emperador romà Adrià. És una de les representants més reconegudes de la novel·la històrica.

7 de juny 1940 Neix Tom Jones

Avui parlem de Música. El protagonista d’avui se’l coneix com "el Tigre de Gal·les".

  

Tal dia com avui de 1940 va néixer Thomas Jones Woodward a Pontypridd, al sud de Gal·les. Fill d'un miner i un mestressa de casa, el futur que l’esperava no era molt diferent al dels nois d'aquella petita ciutat. Acabada l’escola sense pena ni glòria, als 16 anys ja s'havia casat i tenia un fill. Tom va tenir una gran varietat de treballs, des peó de paleta, fins a tallador de guants passant per venedor ambulant d'aspiradors. L'única cosa que destacava de la seva vida monòtona era la seva participació amb la banda amb la qual actuava a la nit en els pubs de la ciutat. Allà posava en pràctica tot el que havia après en el cor de l'església i en el col·legi. Un dia, Gordon Mills, un caçatalents, va presenciar una de les seves actuacions i no es va poder resistir a la seva potent veu i a l’estil tan atrevit del gal·lès. En poc temps el manager li va aconseguir un contracte. El primer gran èxit de Jones va ser "It’s not unusual" que va arrasar a tot el món. Per cert, la cançó va ser boicotejada per la conservadora BBC i va haver de ser difosa per una ràdio pirata.

Tom Jones ha enregistrat al llarg de la seva carrera un autèntic allau de senzills i ha aconseguit diversos discos d'or amb cançons com "Delilah", "Help major self", "Love my tonigh", "Kiss" i l'èxit dels 90 , "Sex bomb". I és que amb el pas del temps Tom Jones ha aconseguit romandre sempre amunt, provar tots els estils de música i, per descomptat, renovar-se. El seu impressionant aspecte i la seva veu potent van ser qualitats suficients perquè a Tom Jones se  li donés del sobrenom d’"El Tigre de Gal·les". 

6 de juny 1944 Desembarcament de Normandia

Corria l’any 1944, just a mitjanit comença l'Operació Overlord dirigida per Eisenhower. A l'alba, acaba el bombardeig massiu de la costa francesa mentre 135.000 soldats aliats desembarquen a les platges de Normandia per cinc llocs diferents. Malgrat les formidables defenses alemanyes de la costa, a l'entrar per cinc llocs alhora, s'aconsegueix prendre la platja. Al vespre, 150.000 soldats hauran desembarcat a Europa, fent possible la ràpida alliberament de França i ampliant les possibilitats d'envair Alemanya aquest mateix any.

Avui fa setanta-cinc anys de l'històric desembarcament aliat a les costes de Normandia durant la Segona Guerra Mundial, el començament de la fi del nazisme. Aquell Dia D, saldat amb la mort de no pas menys de quinze mil soldats (principalment nord-americans), va obrir la porta a l'alliberament de París i a la caiguda, un any després, del règim d'Adolf Hitler. Internet ofereix una gran quantitat de recursos dedicats al desembarcament més gran de la història.

Avui es celebra el 75è aniversari amb tota la pompa i tots els honors. Conèixer la nostra història ens pot ajudar a no cometre els mateixos errors. En una guerra sempre hi perd tothom. Cal treballar per la Pau i evitar el conflicte sempre.

3 de juny 1904 Neix Charles Richard Drew

Avui amb motiu del naixement d’un metge que va treballar per fer possible els bancs de sang encetarem aquest tema. Heu sentit a parlar dels Bancs de Sang? Per tenir més informació podeu consultar la web del Banc de Sang i Teixits http://www.bancsang.net/

El tres de juny del 1904 va néixer a Washington D.C. (EUA), el metge i cirurgià americà Charles Richard Drew, pioner en el desenvolupament dels bancs de sang. Demostrarà que el plasma és més durador que la sang sencera i contribuirà a crear bancs de sang per als aliats a Europa durant la II Guerra Mundial. Serà molt crític amb les decisions oficials de separar la sang dels blancs i els negres en els bancs de sang.

Per què cal donar sang?

La donació de sang és un acte solidari i de participació ciutadana que beneficia el conjunt de la societat. Per al donant tan sols és un moment, per a molts malalts pot suposar la vida. La donació de sang és un acte senzill, segur, gens dolorós, i assistit per professionals especialitzats en tot moment. Per al donant, no comporta cap risc, però, en canvi, per a malalts de tot el territori, pot suposar avançar en el seu procés de curació.

Les donacions altruistes, l'única font d'obtenció de sang. Malgrat els avenços mèdics i tecnològics, ara per ara, la sang no es pot fabricar i tan sols es pot obtenir de les donacions altruistes de les persones. Com que de cada donació de sang s'obtenen tres components sanguinis diferents amb aplicacions pròpies, podem afirmar que podem ajudar fins a tres malalts diferents.

La sang i els seus components tenen una vida limitada: els concentrats d'hematies es conserven 42 dies, el plasma es conserva 1 any, les plaquetes es conserven 5 dies.

L'ús és diari: cada dia es necessiten 1.000 donacions a Catalunya. La necessitat de sang és constant i, per tant, també ho han de ser les donacions. Cada dia, tots els hospitals i clíniques de Catalunya necessiten sang o components sanguinis per atendre els seus malalts, ja que la majoria d'intervencions quirúrgiques i molts dels tractaments mèdics requereixen transfusions.

La transfusió de sang o dels seus derivats s'ha convertit en una part imprescindible en l'actual assistència sanitària. La donació no ha d'estar lligada a situacions de tragèdia o d'emergència sinó que ha de ser un acte quotidià i habitual a les nostres vides. Només donant sang amb regularitat, disposarem sempre de sang suficient i segura en estoc. Els homes poden donar fins a 4 vegades a l'any i les dones, 3, sempre i quan es respecti l'interval mínim de dos mesos entre donacions.

Qui pot donar sang?

Pot donar sang qualsevol persona sana entre 18 i 65 anys que pesi més de 50 quilos. Cal tenir aquest pes mínim, perquè en cada donació es recull una quantitat estàndard per a tots els donants (450 ml). Tant per a la seguretat del donant com del receptor, es realitza una història clínica i una sèrie de proves abans de la donació. Després d'aquesta, s'analitza la sang.

Sabeu que el Banc de Sang també és Banc de Teixits? Hi ha diverses seccions: de cordó, de llet materna, de teixits (ocular, musculoesquelètic, vàlvules cardíaques, vascular i cutani). Això ens genera moltes preguntes que podreu contestar a la web.

2 de juny 1953 coronació Isabel II d'Anglaterra 1963 s'aboleix lesclavitud a Aràbia Saudí 2014 abdica Joan Carles II 1904 neix Johnny Weissmüller

Avui diverses monarquies assalten el calendari, per causes molt diverses, elles en són les protagonistes.

L’any 1953 es va celebrar la coronació de la reina Isabel II d'Anglaterra de manera solemne a l'abadia gòtica de Westminster, a Londres. De fet, Isabel ocupava el tron des de la mort del seu pare Georges VI. Tenia 27 anys.

L’any 1963 amb un decret del príncep regent Faisal, s'aboleix l'esclavitud a l'Aràbia Saudita, últim país que la reconeixia oficialment. Avui al segle XXI ja no està oficialment reconeguda però desgraciadament continua existint. Hi ha entitats No Governamentals que treballen per abolir-la no tan sols sobre el paper sinó també en la realitat.

El dilluns 2 de juny de 2014, després de 39 anys de regnat,va ser anunciada l'abdicació de Joan Carles I i es va fer efectiva el 19 de juny, moment en què es va publicar la Llei Orgànica 3/2014, de 18 de juny, que regula l'abdicació en el Butlletí Oficial de l' estat, aprovada per les Corts Generales acord amb el que disposa la Constitució Espanyola. L'acte de signatura de la norma es va produir el 18 de juny a les 18:00 hores al Saló de Columnes del Palau Reial de Madrid i la publicació va tenir lloc el dia 19 a les 0:00 hores, moment en què es va fer efectiva l'abdicació i el príncep d'Astúries va passar a ser el nou rei. Joan Carles I ostentarà la dignitat de «rei» de manera vitalícia i realitzarà exclusivament les funcions que li assigni el seu successor, proclamat rei d'Espanya amb el nom de Felip VI el 19 de juny, en una cerimònia protocol·lària al Palau de les Corts.

Acabem amb el Rei de la selva. El dos de juny de 1904 va néixer a Banat, (actual Romania) l'esportista i actor nord-americà d'origen austríac, Johnny Weissmüller. Un dels millors nedadors del món en els anys 20 del segle XX i guanyador de cinc medalles d'or olímpiques i una de bronze. Va d'establir un total de 67 rècords mundials. En acabar la seva carrera esportiva, es va convertir en el sisè actor en encarnar Tarzan, paper que va interpretar al llarg 20 pel·lícules, el que el consagrarà com el Tarzan més popular de la història del cinema. Amb un crit espectacular amb el que cridava a tots els animals de la selva.

1 de juny 2003 Peter Gabriel a Barcelona

Avui comença el mes de juny. No només és el mes en que s’acaba el curs, molts joves fan la Selectivitat, comença l’estiu i fem les revetlles de Sant Joan, Sant Pere i Sant Jaume tot olorant les vacances. I per estar ben animats comencem el mes amb música.

Tal dia com avui del 2003 Peter Gabriel va actuar a Barcelona davant 12.000 persones. El Palau Sant Jordi de Barcelona va acollir l'únic concert de Peter Gabriel a Espanya. En ell, el músic exlíder de Genesis va donar un repàs pels temes del seu últim treball discogràfic, “Up”, i va recordar clàssics de la seva discografia com “Sleedghammer” o “Digging in the dirt”, entre d'altres. Era la tercera vegada que Barcelona rebia a Peter Gabriel en concert. En aquesta ocasió, a més, la ciutat comtal era la ciutat que podia escoltar en directe al veterà músic. En total, 12.000 persones van ser finalment els que van poder gaudir de l’espectacle del londinenc. Cuidant des del primer moment, l'escenografia en la qual es desenvolupava l'actuació, Gabriel va començar amb “Here comes the flood”, del seu primer àlbum, i després va interpretar successivament sis dels deu temes del seu últim disc: “Darkness”, “Sky Blue”, “The Barry Williams Show”, “More than this”, “Growing up” i “Signal to noise”. Per descomptat, també hi va haver temps per ficar-se als seus fans a la butxaca gràcies a temes com “Mercy street”.