17 de setembre Sant Patrick, patró d'Irlanda

El nostre protagonista d’avui és Saint Patrick, Patró d’Irlanda.

Patrick va néixer amb el nom de Maewyn al voltant de l'any 387 a Bennhaven Taberniae,  a l'actual Escòcia. Era fill d'un oficial romà que era cristià. Als 16 anys va caure presoner de pirates irlandesos i va ser venut com a esclau. Després de diversos intents, va aconseguir fugir i es va convertir en predicador de l'Evangeli a Irlanda, illa que en aquests temps es trobava dividida en nombrosos clans sotmesos a la poderosa autoritat dels druides.

Es va adaptar molt bé a les condicions socials del lloc, formant un clergat local i diverses comunitats cristianes, respectant les tradicions i costums propis dels seus habitants. Se’l coneix com l'Apòstol d'Irlanda, on va morir cap a l'any 461.

Una tradició irlandesa li atribueix la gesta d'haver lliurat l'illa de serps. Actualment, Irlanda és l'única regió de les Illes Britàniques que no posseeix ofidis silvestres, a causa de la seva separació de la Gran Bretanya poc després de finalitzar l'última glaciació.

La seva festa se celebra el dia 17 de març. La festa de Sant Patrick és molt celebrada a Irlanda, d'on és patró, i també als Estats Units, on hi viuen molts irlandesos i descendents d'irlandesos. Cada 17 de març s'organitza a Nova York una gran desfilada per la Cinquena Avinguda en la qual participen multitud de persones vestides de verd.

Sant Patrick va haver d'explicar una vegada el que era la Santíssima Trinitat. Perquè tots ho entenguessin va utilitzar un trèvol com a mostra, explicant que la Santíssima Trinitat, igual que el trèvol, era una mateixa unitat però amb tres persones diferents (una mateixa tija amb tres fulles).

Aquesta festa manté el nom però ha perdut en part el seu caracter religiós per exaltar les característiques irlandeses i les seves tradicions.

15 de març Dia Mundial dels Drets dels Consumidors

Avui, Dia Mundial dels Drets dels Consumidors, els protagonistes són els consumidors, els seus drets i les seves responsabilitats.

El 15 de març de 1962 el president dels Estats Units, John F. Kennedy, es va dirigir al Congrés del seu país oferint la seva visió sobre els drets dels consumidors, convertint-se en la primera vegada que un polític hagi establert aquests principis de manera formal.

"Per definició, el terme Consumidors, ens inclou a tots", va dir Kennedy en el seu discurs davant el Congrés. "Ells són el grup econòmic més ampli que afecta i és afectat per gairebé cada decisió econòmica pública o privada. No obstant això, és l'únic grup important ... les opinions sovint no són escoltades".

Amb el temps, el moviment de consumidors ha desenvolupat la seva pròpia visió establint un conjunt de vuit drets bàsics dels consumidors que en l'actualitat defineix i inspira la major part de la feina de CI (Consumers International) i les seves organitzacions membres porten terme (com en les àrees de serveis financers i comunicacions).

Dret a la satisfacció de necessitats bàsiques: tenir accés a béns i serveis bàsics essencials; adequats aliments, roba, habitatge, atenció de salut, educació, serveis públics, aigua i sanejament.

Dret a la seguretat: ser protegit contra productes, processos de producció i serveis perillosos per a la salut o la vida.

Dret a ser informat: accedir a les dades necessàries per poder fer eleccions informades i ser protegit a contra publicitat i etiquetats deshonestos o enganyosos.

Dret a escollir: poder triar entre un rang de productes i serveis, oferts a preus competitius amb la garantia de seguretat i bona qualitat.

Dret a ser escoltats: els interessos dels consumidors han d'estar representats en l'aplicació de polítiques governamentals i en el desenvolupament de productes i serveis.

Dret a la reparació: rebre resolucions justes per demandes justes, incloent la compensació per béns mal fets o serveis insatisfactoris.

Dret a l'educació com a consumidors: adquirir coneixements i habilitats necessàries per estar informats i fer eleccions apropiades sobre béns i serveis i, al mateix temps, estar conscients dels drets i responsabilitats bàsiques dels consumidors i saber com actuar sobre ells.

Dret a un ambient saludable: viure i treballar en un ambient que no amenaci el benestar de les generacions presents ni futures.

Tots els drets inclouen alhora unes responsabilitats. No podem parlar només de drets sempre els acompanyen els deures o responsabilitats. En aquest cas també va ser així...

Responsabilitats dels consumidors

En la dècada dels vuitanta, el llavors president de CI, Anwar Fazal , va encapçalar la crida a introduir també un conjunt de responsabilitats dels consumidors per complir els seus drets. Aquests principis continuen sent bàsics per a moltes organitzacions de drets del consumidor en l'actualitat:

Consciència crítica: els consumidors han de ser sensibilitzats per fer més qüestionaments sobre el lliurament i la qualitat de béns i serveis.

Participació o acció: els consumidors han d'involucrar i actuar per garantir que rebin un tracte just.

Responsabilitat social: els consumidors han d'actuar amb responsabilitat social, amb preocupació i sensibilitat cap a l'impacte de les seves accions sobre les altres persones, en particular en relació amb els grups vulnerables de la comunitat i en relació amb les realitats econòmiques i socials existents.

Responsabilitat ecològica: ha d'haver una major sensibilitat als impactes de les decisions de consum sobre el medi ambient físic, el qual ha de ser desenvolupat de manera harmoniosa, promovent la conservació com el factor més important en la millora de la qualitat real de vida de la població per al present i el futur.

Solidaritat: les millors i més eficaços accions es produeixen mitjançant esforços de cooperació dirigits a la formació d'organitzacions de consumidors / ciutadania que junts poden tenir la força i la influència per garantir que es presti la deguda atenció als seus interessos.

A Catalunya tenim l'Agència Catalana de Consum que depén de la Generalitat. Podeu consultar la seva web http://consum.gencat.cat/

** La resposta a l'endevinalla d'ahir era la pròpia del dia : el "pi-ojo".

14 de març Santa Matilde Dia Pi 1928 neix Félix Rodríguez de la Fuente

Els protagonistes d’avui són el nombre Pi i Félix Rodriguez de la Fuente.

Pi, potser va ser el primer nombre que vàrem conèixer que l’expressàvem amb una lletra, i a més grega... És un nombre irracional que pertany als nombres reals i el valor aproximat és 3,1415926535897932384, es coneix des de fa més de 4.000 anys i sol ser un mal de cap per als estudiants, mentre és lloat pels matemàtics. Se’l defineix com la circumferència d'un cercle dividit pel seu diàmetre. Es tracta d'un nombre irracional amb una representació decimal que mai acaba.

El dia de Pi (π), la constant matemàtica, és potser l'única celebració que fa a un nombre. El 1988, el físic Larry Shaw que treballava al Museu d'Exploració de Sant Francesc i va tenir l'ocurrència de fundar aquesta celebració, escollint la data precisament perquè el 14 de març, és el 14.3 encara que en el sistema nord-americà en què es posa per davant el mes, resulta sent 3.14.

El 2009, la Cambra de Representants dels EUA va reconèixer oficialment el 14 de març com el Dia nacional de Pi. Avui en dia s'ha estès la seva celebració a universitats, col·legis i institucions científiques d'Europa i els EUA que programen un seguit d'activitats, i articles sobre el tema s'escriuen en múltiples mitjans del món. Per exemple, l'Institut Tecnològic de Massachusetts (MIT) envia les cartes d'acceptació dels seus futurs estudiants el dia de pi. Al voltant d'aquesta data també ho han celebrat al Museu de les Matemàtiques de Catalunya (MMACA) de Cornellà.

En aquest dia també se celebra el naixement d'Albert Einstein.

La lletra grega pi (π) que representa el nombre prové de la paraula grega perímetre: περίμετρος. El primer registre és el del papir Rhind (1650 a.C.), encara que en aquest llavors se’l coneixia amb un altre nom i era una xifra diferent de la d'avui.

Tenint en compte que és el dia Pi una endevinalla... “cuál es el animal que tiene entre 3 y 4 ojos?” La resposta la trobareu demà.... penseu en obert i en castellà...

Avui es celebra Santa Matilde reina i felicitem a totes les noies que porten aquest nom.

Tal dia com avui de 1928 va néixer Felix Rodriguez de la Fuente a Poza de la Sal a Burgos. Va ser un famós divulgador ambientalista espanyol, pioner a el país en la defensa de la natura, i realitzador de documentals per a ràdio i televisió, destacant entre ells la sèrie “El Hombre y la Tierra” (1974-1980). Llicenciat en medicina i autodidacta en biologia, va ser un personatge polifacètic de gran carisma la influència del qual ha perdurat malgrat el pas dels anys. El seu saber va abastar camps com la cetreria i l'etologia, destacant en l'estudi i convivència amb llops. Va parlar d’ecologia i d’animals quan ningú ho feia aquí, a més al tenir un programa en l’únic canal de tele que es podia veure feia que la seva popularitat fos altíssima. El coneixia tothom i tenia molts imitadors perquè era molt conegut i perquè feia servir una cantarella molt especial...

13 de març 1869 neix Ramón Menéndez Pidal

Tal dia com avui, de 1869, va néixer a La Corunya Don Ramón Menéndez Pidal fou un filòleg, historiador, folklorista i medievalista espanyol, creador de l'escola filològica espanyola, membre erudit de la Generació del 98. Quantes paraules “estranyes” en una sola frase...

Què fa un filòleg? I un historiador? I un folklorista? I un medievalista?

El filòleg estudia d'una llengua junt amb la seva literatura i els seus contextos històrics i culturals, els quals són indispensables per a una comprensió dels treballs literaris i d'altres textos culturals significatius. 

L’historiador estudia el passat de les societats humanes d'acord amb els testimonis materials, orals, escrits i visuals. 

El folklorista estudia el folklore (de l'anglès folk, «poble» i lore, «saber» o «coneixement») que és l'expressió de la cultura d'un poble: artesania, balls, festes, costums, contes, història oral, llegendes, música, proverbis, supersticions, etc., comú a una població concreta, incloent les tradicions.

El medievalista estudia l’edat mitjana o edat medieval que és el període intermedi de la història d'Europa entre l'edat antiga i l'edat moderna. Els seus inicis es marquen per dos grans esdeveniments: l'inici al segle V amb la caiguda de l'Imperi Romà, l'any 476, i el final al segle XV amb la caiguda de Constantinoble, el 1453, o bé amb el descobriment d'Amèrica l'any 1492. El nom va ser posat pels humanistes del Renaixement com a terme despectiu, perquè la consideraven una època fosca compresa enmig de moments d'esplendor cultural.

Ramón Menéndez Pidal va ser un apassionat de la seva feina. De fet, el seu viatge de noces ja el va fer recreant el viatge de Rodrigo Díaz de Vivar conegut com el Cid Campeador, un personatge medieval espanyol protagonista d’una de les obres més importants de la literatura de la època: “El Cantar del Mio Cid”.

Va ser un dels ideòlegs del nacionalisme espanyol convençut de que “Castilla creó la nación por mantener su pensamiento ensanchado hacia la España toda”, va defendre la castellanització de Catalunya i el País Basc, mantenint que el català era una llengua iberoromànica i no pas gal·loromànica.

12 de març 1945 mor Anna Frank

Alemanya té dues ciutats que es diuen Frankfurt una al riu Main i una altra al riu Oder. Avui parlarem d’una noia nascuda a Frankfurt am Main l’any 1929. Amb la seva família van anar a viure a Amsterdam. Ella va morir abans de fer els setze anys i és coneguda arreu del món pel seu diari.

Autora d'“El diari d'Anne Frank”, un diari escrit mentre s'amagava amb la seva família i quatre amics, durant l'ocupació alemanya d'Amsterdam a la Segona Guerra Mundial.

El diari li van regalar a Annelies Marie Frank, més coneguda com a Anne Frank, per al seu tretzè aniversari i relata la seva visió dels esdeveniments en aquestes dates.

Ha estat traduït del neerlandès a nombroses llengües i ha esdevingut un dels llibres més llegits al món. Diverses pel·lícules, telefilms, obres teatrals i òperes s'han basat en aquesta obra. Descrit com el treball d'un esperit madur i perspicaç, ofereix un punt de vista íntim i particular sobre la vida quotidiana durant l'ocupació alemanya.

Després de l’ocupació alemanya es van amagar a la casa del darrere però van ser traïts per això va ser deportada a un camp d’extermini nazi. Ella va morir de malaltia poc abans d’acabar la guerra al camp de Bergen-Belsen, tal dia com avui de l’any 1945.

En finalitzar la guerra, el seu pare, Otto, l'únic supervivent del grup, tornà a Amsterdam i descobrí que el diari d'Anne no havia desaparegut. Convençut del caràcter únic de l'obra de la seva filla, decidí publicar-la. Originalment, sortí amb el títol “La casa del darrere: notes del diari del 12 juny de 1942 al 1r d'agost de 1944”. Gràcies als seus escrits, Anne Frank esdevingué una de les víctimes més cèlebres de l'Holocaust.

Suggeriment: Escriu un diari.

Escriure un diari és una bona manera de deixar constància... potser per nosaltres mateixos del que estem vivint en un moment determinat. L’exercici d’escriure és molt saludable. De vegades alguns escriuen el que fan, altres el que senten o el que els agradaria viure. Tots podem gaudir del fet d’escriure...

11 de març 1814 exili de Napoleó

Ho tenia tot. Va arribar a ser Emperador de França però tal dia com avui, de 1814 va signar el Tractat de Fontainebleau amb els representants d’Austria, Rusia i Prusia la seva renuncia i les condicions del seu exili a la illa d’Elba.

Napoleó Bonaparte (1769 - 1821) fou un militar i home d'estat francès. Fou general de l'exèrcit durant la Revolució Francesa, alt dirigent de França com a Primer Cònsol de la Primera República Francesa (11 de novembre de 1799-18 de maig de 1804), i Emperador dels Francesos, amb el nom de Napoleó I del Primer Imperi Francès, (18 de maig de 1804-6 d'abril de 1814), i posteriorment i de forma breu des del 20 de març al 22 de juny de 1815. Va ser també Rei d'Itàlia, Mediador de la Confederació Suïssa i Protector de la Confederació del Rin. També, sent Emperador dels Francesos va ser copríncep d'Andorra.

Va començar a destacar arran de la Revolució Francesa, on va comandar diverses i exitoses campanyes contra la Primera Coalició i la Segona Coalició. En els anys de canvi de segle (del XVIII al XIX), en només una dècada, els exèrcits francesos sota el seu comandament van lluitar contra gairebé totes les potències europees del moment, guanyant el control de la majoria del territori de l'Europa continental per conquesta o aliança. Va nomenar monarques o importants figures de govern a membres de la seva família i amics.

La desastrosa invasió de Rússia l'any 1812 va marcar el punt d'inflexió. Després d'aquesta desfeta i de la derrota a la Batalla de Leipzig, a l'octubre de 1813, la Sisena Coalició va envair França, forçant a Napoleó a abdicar a l'abril de 1814. Es va exiliar a l'illa d'Elba. Poc temps després, va retornar al poder en un episodi anomenat posteriorment el Govern dels cent dies, però va tornar a ser derrotat -definitivament- a la batalla de Waterloo, el 18 de juny de 1815. Va passar els sis anys del final de la seva vida a l'illa de Santa Helena, a l'oceà Atlàntic sud, sota supervisió britànica.

Al Palau de Fontainebleau es van signar molts tractats que porten aquest nom però aquest amb Napoleó va ser el darrer. El Tractat Fontainebleau al que ens referim es va signar l'11 d'abril 1814 entre Napoleó Bonaparte i els aliats Àustria, Hongria, Imperi Rus i Prússia en un dels punts finals de la sisena Coalició. Estipulava l'abdicació de Napoleó i el seu exili cap a l'Illa d'Elba. Com que el Regne Unit no havia mai reconegut el Primer Imperi Francès, només va signar les parts del tractat que referien al sort de Napoleó i sa família.

Les condicions signades eren aquestes:

- Napoleó i els seus hereus són espoliats per sempre dels drets a la corona del Primer Imperi Francès i del Regne d'Itàlia. Mai més no podran accedir a qualsevol poder polític a França;

- Napoleó i sa esposa Maria Lluïsa d'Àustria mantenen el títol d'emperador i d'emperadriu; ella també el de duquessa dels ducats italians de Parma, Piacenza i Guastalla;

- El seu fill és hereu del ducat de Parma i obté el títol de Príncep de Parma;

- França pagarà una pensió a la seva mare i als seus fills;

- A l'illa d'Elba hi podrà mantenir una guarda personal de màxim 400 soldats.

10 de març Semàfors

Hi ha elements que sembla que sempre han estat aquí però tot va tenir una primera vegada... i tot té una història...

El semàfor és un dispositiu, normalment elèctric, que regula el trànsit de vehicles i vianants a les interseccions de camins. El tipus més freqüent té tres llums de colors: verd, per avançar, ja que no hi ha obstacles; vermell, per parar-se immediatament; i groc o ambre, com a pas entremig del verd al vermell o precaució si està intermitent.

Es pot considerar el primer semàfor uns llums de trànsit que s'havien instal·lat a l'exterior del parlament britànic de Westminster; obra de l'enginyer J.P. Knight, especialista en senyals de ferrocarril. Aquest aparell va començar a funcionar el 10 de març del 1868. Imitava els senyals de ferrocarril i només utilitzava els llums de gas vermells i verds a la nit. Dos brunzits assenyalaven que el trànsit que podia avançar era el de l'avinguda i un sol brunzit indicava que era el trànsit del carrer 105. No va tenir una llarga existència atès que un desafortunat accident va provocar que explotés i matés un policia. Fins a la invenció de l'automòbil no va ser necessari, i va ser llavors quan es va reprendre el seu desenvolupament.

El 1914, el 4 d'agost, es va instal·lar el primer semàfor "modern", a Cleveland, Estats Units d'Amèrica. Gestionava el trànsit entre l'avinguda Euclid i el carrer 105 Est. Comptava amb llums vermells i verds, col·locats sobre uns suports amb forma de braç. A més, incorporava un emissor de brunzits tal com el seu antecessor anglès.

El primer semàfor d'Espanya es va col·locar l'any 1927 a Barcelona, a la cruïlla Balmes-Provença.

Els semàfors han anat evolucionant amb el pas del temps i actualment s'estan utilitzant làmpades LED per a la senyalització lluminosa, ja que utilitzen només el 10% de l'energia consumida per les bombetes d'incandescència i tenen una vida estimada 50 vegades superior. Així, es generen importants estalvis d'energia i de manteniment, i se satisfà l'objectiu d'aconseguir una major fiabilitat i seguretat pública. Entre els grans avantatges que tenen els senyals lluminosos amb LED hi figuren: molt baix consum i, per tant, estalvi energia; vida útil més llarga que les làmpades; més seguretat operativa; menys manteniment; respecte al medi ambient; recanvi fàcil; unitat òptica a prova de l'alt contrast amb la llum solar; senyalització lluminosa uniforme, major seguretat viària.

Avui, els semàfors ja no emeten brunzits llevat dels que estan preparats perquè quan s’hi acosti un invident s’activi.

A Barcelona tenim també semàfors per autobusos que fan servir una altra codificació. A dalt, línia blanca horitzontal significa parar i, abaix línia blanca vertical és per avançar. En trobem a moltes cruïlles en les que els autobusos han de fer canvis de carrils o girs com per exemple a la Plaça Lesseps pujant per Gran de Gràcia.

Darrerament tenim semàfors a terra pels que no deixen de mirar al mòvil (el primer a Sant Cugat) i semàfors a Santa Coloma de Gramanet, Canovelles, Madrid o Viena que són un cant a la diversitat sexual.