1 d'abril 1939 Final de la Guerra Civil

Amb el “parte” signat pel General Franco conclou oficilament la Guerra Civil Espanyola. Ha deixat de ser un general per convertir-se en un dictador que es fa dir “Generalísimo”. 

Reprodueixo el text perquè crec que és interessant veure els termes en els quals està redactat:  "Parte Oficial de guerra correspondiente al 1º de Abril de 1939, III Año Triunfal. En el día de hoy, cautivo y desarmado el Ejército rojo, han alcanzado las tropas Nacionales sus últimos objetivos militares. LA GUERRA HA TERMINADO. Burgos, 1º de Abril de 1939. Año de la Victoria. EL GENERALÍSIMO: Franco" 

A partir d’aquí començarà una llarga postguerra. L’acabament del conflicte donava pas a una pau tensa en la qual deixava molta gent a l’exili o sense llibertat per expresar-se fora de l’àmbit propi del Movimiento. Al començament va ser molt dur i molt rígid  però amb els anys va anar perdent força però cal constatar que la Secretaría General del Movimiento es va mantenir fins el 1977 any en el qual el Govern d’Espanya la va suprimir (un any i mig després de la mort del dictador).

Tal dia com avui també, quaranta anys després del final de la guerra, l’any 1979 es van celebrar a Espanya les primeres eleccions municipals lliures. Les eleccions es van fer per sufragi universal. El sufragi universal consisteix a dotar del dret a vot tota la població adulta d'un Estat, independentment de la seva raça, sexe, creences o condició social; o sigui els majors de 18 anys. A les eleccions optaven les llistes dels regidors dels diferents partits, i els escollits finalment votaven l'alcalde. El partit que va obtenir més vots i regidors arreu d'Espanya fou la Unió del Centre Democràtic (UCD), que ja havia guanyat a les eleccions generals espanyoles de 1979. Tanmateix, a moltes ciutats importants els seus candidats a l'alcaldia foren desbancats per coalicions d'esquerra formades pel PSOE i el Partit Comunista d'Espanya (PCE). 

31 de març 1889 s'inaugura la Tour Eiffel 1958 Surt al mercat "Johnny B. Good" Mes de març

Tal dia com avui de l’any 1889 es va inaugurar la Torre Eiffel (en francès, Tour Eiffel) es va construir amb motiu de l'Exposició Universal celebrada a París (França) l'any 1889, i el seu objectiu era desmuntar-la quan acabés l’Exposició, però no va ser així. Va suposar una fita decisiva en la construcció en ferro. L'enginyer francès Alexandre Gustave Eiffel va projectar aquesta impressionant estructura reticulada de ferro colat.

Quan va ser construïda era el monument més alt del món, amb 300 metres d'altura (si se suma l'antena de ràdio que es troba a la part superior, la seva alçada és de 324 metres). Quan la van construir, la torre pesava al voltant de 7.300 tones, si bé avui dia es calcula el seu pes en més de 10.000 t (a causa del museu, restaurants, magatzems i botigues que alberga). Estava previst que la torre arribés als 350 metres, però els veïns es van alarmar per l'amenaça que un edifici tan alt pogués caure, i es van manifestar provocant un canvi de plans.

Els 24 últims metres corresponen a una antena de ràdio que va ser afegida molt de temps després. Segons la temperatura ambiental, la cúspide de la Torre Eiffel pot acostar-se o allunyar-se del sòl uns vuit centímetres, a causa de la dilatació tèrmica del metall. D'acord al lloc web oficial del monument, per a arribar al cim cal pujar 1.665 graons (i no 1.792, nombre que alguns prenen, per cert en al•lusió a l'any de la instauració de la Primera República Francesa).

El manteniment de la torre inclou l'aplicació de cinquanta tones de pintura cada cinc anys, a efectes de protegir-la de la corrosió. A vegades, es canvia el color de la pintura (el 2005 la torre mostrava una tonalitat marró). En el primer pis, hi ha consoles que permeten votar l'elecció del futur color de l'estructura. El color original de la torre va ser el groc, encara que avui dia no queda rastre d'aquest color. Es considera que, aproximadament la meitat de les unions que té l'estructura estan realitzades per motius de seguretat, és a dir, que la torre es mantindria en peu encara que fallessin la meitat de les unions entre les seves peces. Això va garantir des del principi la fiabilitat de la Torre, conseqüència del fet que en el moment de la seva construcció molts parisencs tenien por que pogués caure originant una catàstrofe. Entre 1889 i l'any 2004, la Torre Eiffel va rebre més de 200 milions de visitants provinents de la mateixa França i d'arreu del món. La Torre Eiffel és el lloc més visitat del planeta.

Des de l’inici va tenir seguidors i detractors. Un dels més famosos detractors hi dinava cada dia i quan li van preguntar per què algú que criticava tant la Torre s’hi estava cada dia ell va contestar... “Perquè és des de l’únic lloc, de tot Paris, que no es veu la Torre”.

Acabava març de 1958 quan Chuck Berry va posar al mercat el que seria el seu gran èxit "Johnny B. Goode". Només cal veure la portada d'aquella primera edició per saber que el disc que tanca és una invitació al ball . I no només això. Les sabates amb cordons de xarol blanc i negre diuen clarament que es tracta de música negra. Per Chuck Berry aquest tema va ser la seva consagració. Per al rock & roll "Johnny B. Goode" va suposar una porta oberta a altres ritmes que serien eternament imitats. Però cap dels imitadors tenia la genialitat i el virtuosisme d'aquest mag de la guitarra que encara guardava moltes i bones cançons per a la història.

Moltes vegades el món del cinema connecta amb la música.  Trobem un detall lligat amb el tema d’avui quan a “Regreso al Futuro” el Martin McFly fill agafa la guitarra i toca aquesta cançó en el ball de graduació dels seus pares mentre que un dels músics negres truca per telèfon al seu cosí  Chuck Berry per fer-li sentir aquesta música dient-li  que creu que aquest és el só que estas buscant per a la teva guitarra...

No podem deixar passar el mes de març sense parlar de la seva variabilitat meteorològica que es veu reflectida en dites i refrans: “Març marçot, mata la vella a la vora del foc, i a la jove si pot”, “Març habitual, un dia bo i un dia mal”, “Març ventós i abril plujós, fan el maig florit i formós”, “Sol de març porta refredats”, “Març marcedor, nit freda i dia amb calor”. També trobem el verb “marcejar” per parlar de variabilitat.

30 de març 642 Chidasvinto es proclama Rei 1789 George Washington primer president d'USA 1803 Napoleó ven Louisiana als Estats Units

Hi ha dies en els que sembla que no ha passat res però comences a buscar... i trobes! Trobes fets molt interessants.  

Tal dia com avui de l’any 642 a Espanya, Chindasvinto és coronat monarca de la Hispania visigoda. La Hispania visigoda és la denominació del període històric entre mitjans del segle V i primers del segle VIII. El Regne visigot de Tolosa o galovisigot, amb capital a la ciutat gala de Tolosa, va començar l’any 418, amb el pacte o foedus entre els visigots i Roma, i va durar fins el 507, quan el rei Alaric II va ser derrotat pels francs a la batalla de Vouillé. Va donar pas al Regne visigot de Toledo o hispanovisigot, amb  capital a Toledo, que es va extendre des del 507 fins el 711, any en el que va començar l’invasió musulmana de la península ibèrica.

Tal dia com avui del 1789 als Estats Units, George Washington jura el seu càrrec como primer president del país. És considerat un dels Pares Fundadors (Founding Fathers) i sovint és anomenat el «Pare de la pàtria» o «Pare del país». Fou el creador de la tradició de no presentar-se a més de dos mandats presidencials, duta a terme per tots els seus successors llevat Franklin D. Roosevelt.

Tal dia com avui de 1803, Napoleón Bonaparte ven la Louisiana a Estats Units per 80 milions de francs. Louisiana (del francès Louisiane) és un estat dels Estats Units d'Amèrica situat al sud del país. La seva capital és Baton Rouge, mentre que la seva ciutat més gran i coneguda és Nova Orleans. Aquesta va patir greus danys i va quedar en bona part inundada al pas de l'huracà Katrina (finals d'agost 2005). L'estat de Louisiana juntament amb el de Mississipí van ser declarats zones catastròfiques. Entre tots els estats dels Estats Units, Louisiana té una cultura particular deguda a la seva herència de la colonització francesa. Per exemple, encara que no hi ha un idioma oficial la llei reconeix tant l'anglès com el francès. Avui en dia però la majoria de la població fa anar l'anglès i només queden algunes influències del francès en dialectes locals.

29 de març 1986 es legalitza la venda dels discs dels Beatles a la URSS 2004

Avui els protagonistes són els discs, sí, sí... els de vinil.... i la música d'ABBA.

Tal dia com avui del 1986 es va legalitzar la venda de discos dels Beatles a la Unió Soviètica. Sí podeu tornar a llegir la frase perquè a nosaltres ens sembla mentida. És bo aturar-se un moment per mirar cap enrere. Per exemple, per recordar que, fins el no tan llunyà 1986, comprar o vendre discos dels Beatles a la Unió Soviètica era una cosa i·legal. El Kremlin seguia entre escandalitzat i temorós el fenomen que en els seixanta recorria el món i van tractar de preservar la seva joventut d'una plaga com aquesta. Per això, no es conformaven amb prohibir la difusió i venda de la seva música, sinó que des de la direcció de les Joventuts Comunistes s'aprofitava qualsevol oportunitat per ridiculitzar al grup britànic. No obstant això, com més es perseguia la música dels Beatles i els seus seguidors, més gran era la seva difusió clandestina i més creixia el nombre dels seus fans.  Per això tal dia com avui  es va acabar la prohibició.

I tal dia com avui el quartet suec ABBA aconsegueix el disc d'or amb “Dancing queen”. Un dels conjunts més populars de la dècada dels 70, portava ja diversos èxits abans del aclaparador nombre de vendes que va aconseguir aquest treball. Aquest va ser el seu primer nº 1 als EUA. El tema formava part de l'àlbum Arrival, el quart de la seva carrera i en el qual es trobaven altres títols tan coneguts com “Knowing me, knowing you” o “Money, money, money”. En la actualitat, les vendes totals de «Dancing Queen» superen els 9 milions de copies venudes, xifra que comprén 5,35 milions d'exemplars venuts en formats físics i 3,8 milions de descarregues. Això sitúa la cançó com la més exitosa d'ABBA i la única en superar els 5 milions de copies venudes. ​En aquells dies, ja eren considerats grans estrelles, almenys a Europa. Actualment està encara en cartell (a Londres des del 6 d’abril de 1999) una obra musical lligant les seves cançons més famoses  de la qual se’n va fer també una pel·lícula (2008) protagonitzada per Meryl Streep i Pierce Brosnan, ambdós obres amb el títol de “Mamma Mia” i al 2018 la pel·lícula “Mamma Mia 2 Una y otra vez”.

28 de març 1942 Mor Miguel Hernández 1954 Primera pedra del Camp Nou 2020 Hora del Planeta

Avui els nostres protagonistes són un final, un començament i la única possibilitat de seguir.

Miguel Hernández Gilabert va néixer a Orihuela el 30 d'octubre de 1910 i va morir de malaltia a la presó d’Alacant el 28 de març de 1942 quan tenia només 31 anys. Va ser un poeta i dramaturg molt important en la literatura espanyola del segle XX. Encara que tradicionalment se li ha enquadrat en la generació del 36, Miguel Hernández va mantenir una major proximitat amb la generació anterior fins al punt de ser considerat per Dámaso Alonso com «genial epígon» de la generació del 27. Avui deixarem que Pablo Neruda ens expliqui qui era Miguel Hernández...

"Recordar a Miguel Hernández que desapareció en la oscuridad y recordarlo a plena luz, es un deber de España, un deber de amor. Pocos poetas tan generosos y luminosos como el muchachón de Orihuela cuya estatua se levantará algún día entre los azahares de su dormida tierra. No tenía Miguel la luz cenital del Sur como los poetas rectilíneos de Andalucía sino una luz de tierra, de mañana pedregosa, luz espesa de panal despertando. Con esta materia dura como el oro, viva como la sangre, trazó su poesía duradera. ¡Y éste fue el hombre que aquel momento de España desterró a la sombra! ¡Nos toca ahora y siempre sacarlo de su cárcel mortal, iluminarlo con su valentía y su martirio, enseñarlo como ejemplo de corazón purísimo! ¡Darle la luz! ¡Dársela a golpes de recuerdo, a paletadas de claridad que lo revelen, arcángel de una gloria terrestre que cayó en la noche armado con la espada de la luz!"

El nostre inici és la primera pedra del Camp Nou que es va posar tal dia com avui de 1954. El Camp Nou és l'estadi on juga el FC Barcelona, en el barri barceloní de Les Corts. Té la màxima qualificació (5 estrelles) que la FIFA pot atorgar a un estadi per acollir partits de futbol. El Camp Nou és l'estadi amb més capacitat d'Europa, amb 99.354 espectadors.

Fou inaugurat el 24 de setembre del 1957 amb el nom oficial d'Estadi del FC Barcelona, però popularment va adoptar el nom de Camp Nou pel fet de substituir l'antic Camp de les Corts. La temporada 2000-2001 es va oficialitzar el nom després d'una consulta popular per correu. Dels 29.102 socis que hi van participar, 19.861 (68,25%) van votar a favor del canvi.

Avui de 20:30 a 21:30 celebrem l’Hora del Planeta. Apagar el llum una hora es més que un gest simbòlic, és sumar-te a un moviment en defensa del planeta.

L'Hora del Planeta és una campanya de WWF que va començar el 2007 a Sidney, Austràlia, com un gest simbòlic de la lluita contra el canvi climàtic. Amb el temps, s'ha convertit en la major campanya de mobilització ambiental de la història. Una expressió multitudinària del sentir de milions de persones que estan demanant la implicació compromesa de tots enfront del canvi climàtic, la major amenaça ambiental a què ens enfrontem. Trobaràs més informació a https://www.horadelplaneta.es/

A Espanya s'han adherit gairebé 400 ciutats, que apaguen els seus monuments més emblemàtics com a símbol de lluita contra el canvi climàtic, entre ells, l'Alhambra i el Generalife de Granada, la Catedral de Palma de Mallorca, la Basílica de Sant Isidor de Lleó, la Sagrada Família de Barcelona i el Palau Reial de Madrid. A més d'aquest rècord de participació de ciutats, WWF també supera enguany el nombre d'empreses que s'han unit, i d'entitats col·laboradores, com mig centenar d'ONG i els principals partits polítics.

27 de març Dia Mundial del Teatre

L'any 1948, diferents personalitats del món teatral, van proposar, conjuntament amb la UNESCO, la creació d'un Institut Internacional de Teatre (ITI / UNESCO) que, avui dia, és l'ONG més famosa en el camp de les arts escèniques.

En una de les reunions que anualment manté l'Institut, concretament a Hèlsinki i després a Viena en el novè congrés mundial de l' ETI en juny de 1961, el president Arvi Kivimaa,va proposar en nom del Centre Finès i recolzat pels Centres Escandinaus,la creació d’un Dia Mundial del Teatre. Aquesta proposta va ser aprovada per aclamació.

Es va triar el 27 de març perquè en aquesta data, de l’any 1962, va tenir lloc l'obertura de temporada i inauguració del Teatre de les Nacions de París. Des de llavors, personalitats de la talla de Jean Cocteau, Arthur Miller, Laurence Oliver, Richard Burton, Luchino Visconti, etc ... han estat escollits per a escriure el missatge que es llegeix en motiu d’aquesta diada a tots els teatres que pertanyen al ITI.

El teatre, com part de la literatura que és, ens omple l’esperit i ens permet viure altres vides diferent de la nostra. Viure-les en la nostra imaginació quan llegim teatre i ser espectadors de la vida quan estem asseguts al pati de butaques. Però també ens permet ser protagonistes, actors, tècnics, fins i tot escriptors... A les escoles és un recurs molt treballat (hauria de ser-ho) perquè permet exercitat habilitats socials des de una altra persona i això lluny de separar-nos, ens complementa i ens uneix. Visca el Teatre!!!

Diuen que hi ha unes obres que són les més representades… les has vist? les has llegit? Les has legit? (existeixen els audio llibres o les actuacions a TVE) : Romeo y Julieta de Williams Shakespeare, La Celestina de Fernando de Rojas, La Divina Comedia de Dante Alighieri, Don Juan Tenorio de José Zorrilla, Hamlet de Williams Shakespeare, Fuente Ovejuna de Lope de Vega, Sueño de una Noche de Verano de William Shakespeare, La Vida es Sueño de Calderón de la Barca i La Casa de Bernarda Alba de Federico García Lorca.

Aquest cap de setmana si continuem confinats haurem de ser creatius perquè no podrem anar al teatre. Quan tot això acabi.... per celebrar la diada podríem anar al teatre... se’n fa de tota mena: comèdies i drames, professionals i amateurs, contemporanis o clàssics... trieu i gaudiu del teatre!

26 de març 1827 mor Beethoven 1985 Stevie Wonder és censurat a Sudàfrica.

Avui parlem de música amb un dels compositors més coneguts arreu del món i de intolerància amb l’actitud de les emissores ràdio de Sud-àfrica envers Stevie Wonder.

Tal dia com avui  del 1827 va morir un geni de la música, Ludwig van Beethoven. Va ser un compositor, director d'orquestra i pianista alemany. El seu llegat musical es va estendre, cronològicament, des del Classicisme fins a començaments del Romanticisme musical. Va ser un compositor molt prolífic, va composar peces per a piano (32 sonates per a piano), música de cambra (16 quartets de corda, 7 trios, 10 sonates per a violí i piano), peces vocals (lieder i una òpera: Fidelio), concerts (5 concerts per a piano i orquestra, un per a violí i orquestra) i peces orquestrals (9 simfonies, obertures, etc.). De tot el que va composar hi ha una peça que tothom coneix que va ser elegida Himne de la Unió Europea, el quart moviment de la novena simfonia, basat en l'Oda a l'Alegria de Friedrich von Schiller.

Segur que el títol us ha sorprès... L’any 1985 les emissores de radio de Sud-Àfrica van censurar els discos d’Stevie Wonder. Quin era el motiu?  La nit abans, Stevie Wonder li va dedicar l’Oscar  que va guanyar per la cançó “I Just Called to Say I Love You” a Nelson Mandela que estava a la presó per denunciar l’apartheid. Mandela va estar vint-i-set anys de presó i va ser alliberat l’11 de febrer de 1990. La persona que havia estat perseguida va ser, uns anys després, el primer president negre de Sud-àfrica el 1994. Continuà amb èxit la política de reconciliació nacional. Després d'un únic mandat, als 81 anys es retirà de la vida política activa. Però segueix present per tot arreu perquè és un referent mundial de la no violència i de l’educació.