13 de març 1869 neix Ramón Menéndez Pidal

Tal dia com avui, de 1869, va néixer a La Corunya Don Ramón Menéndez Pidal fou un filòleg, historiador, folklorista i medievalista espanyol, creador de l'escola filològica espanyola, membre erudit de la Generació del 98. Quantes paraules “estranyes” en una sola frase...

Què fa un filòleg? I un historiador? I un folklorista? I un medievalista?

El filòleg estudia d'una llengua junt amb la seva literatura i els seus contextos històrics i culturals, els quals són indispensables per a una comprensió dels treballs literaris i d'altres textos culturals significatius. 

L’historiador estudia el passat de les societats humanes d'acord amb els testimonis materials, orals, escrits i visuals. 

El folklorista estudia el folklore (de l'anglès folk, «poble» i lore, «saber» o «coneixement») que és l'expressió de la cultura d'un poble: artesania, balls, festes, costums, contes, història oral, llegendes, música, proverbis, supersticions, etc., comú a una població concreta, incloent les tradicions.

El medievalista estudia l’edat mitjana o edat medieval que és el període intermedi de la història d'Europa entre l'edat antiga i l'edat moderna. Els seus inicis es marquen per dos grans esdeveniments: l'inici al segle V amb la caiguda de l'Imperi Romà, l'any 476, i el final al segle XV amb la caiguda de Constantinoble, el 1453, o bé amb el descobriment d'Amèrica l'any 1492. El nom va ser posat pels humanistes del Renaixement com a terme despectiu, perquè la consideraven una època fosca compresa enmig de moments d'esplendor cultural.

Ramón Menéndez Pidal va ser un apassionat de la seva feina. De fet, el seu viatge de noces ja el va fer recreant el viatge de Rodrigo Díaz de Vivar conegut com el Cid Campeador, un personatge medieval espanyol protagonista d’una de les obres més importants de la literatura de la època: “El Cantar del Mio Cid”.

Va ser un dels ideòlegs del nacionalisme espanyol convençut de que “Castilla creó la nación por mantener su pensamiento ensanchado hacia la España toda”, va defendre la castellanització de Catalunya i el País Basc, mantenint que el català era una llengua iberoromànica i no pas gal·loromànica.

12 de març 1945 mor Anna Frank

Alemanya té dues ciutats que es diuen Frankfurt una al riu Main i una altra al riu Oder. Avui parlarem d’una noia nascuda a Frankfurt am Main l’any 1929. Amb la seva família van anar a viure a Amsterdam. Ella va morir abans de fer els setze anys i és coneguda arreu del món pel seu diari.

Autora d'“El diari d'Anne Frank”, un diari escrit mentre s'amagava amb la seva família i quatre amics, durant l'ocupació alemanya d'Amsterdam a la Segona Guerra Mundial.

El diari li van regalar a Annelies Marie Frank, més coneguda com a Anne Frank, per al seu tretzè aniversari i relata la seva visió dels esdeveniments en aquestes dates.

Ha estat traduït del neerlandès a nombroses llengües i ha esdevingut un dels llibres més llegits al món. Diverses pel·lícules, telefilms, obres teatrals i òperes s'han basat en aquesta obra. Descrit com el treball d'un esperit madur i perspicaç, ofereix un punt de vista íntim i particular sobre la vida quotidiana durant l'ocupació alemanya.

Després de l’ocupació alemanya es van amagar a la casa del darrere però van ser traïts per això va ser deportada a un camp d’extermini nazi. Ella va morir de malaltia poc abans d’acabar la guerra al camp de Bergen-Belsen, tal dia com avui de l’any 1945.

En finalitzar la guerra, el seu pare, Otto, l'únic supervivent del grup, tornà a Amsterdam i descobrí que el diari d'Anne no havia desaparegut. Convençut del caràcter únic de l'obra de la seva filla, decidí publicar-la. Originalment, sortí amb el títol “La casa del darrere: notes del diari del 12 juny de 1942 al 1r d'agost de 1944”. Gràcies als seus escrits, Anne Frank esdevingué una de les víctimes més cèlebres de l'Holocaust.

Suggeriment: Escriu un diari.

Escriure un diari és una bona manera de deixar constància... potser per nosaltres mateixos del que estem vivint en un moment determinat. L’exercici d’escriure és molt saludable. De vegades alguns escriuen el que fan, altres el que senten o el que els agradaria viure. Tots podem gaudir del fet d’escriure...

11 de març 1814 exili de Napoleó

Ho tenia tot. Va arribar a ser Emperador de França però tal dia com avui, de 1814 va signar el Tractat de Fontainebleau amb els representants d’Austria, Rusia i Prusia la seva renuncia i les condicions del seu exili a la illa d’Elba.

Napoleó Bonaparte (1769 - 1821) fou un militar i home d'estat francès. Fou general de l'exèrcit durant la Revolució Francesa, alt dirigent de França com a Primer Cònsol de la Primera República Francesa (11 de novembre de 1799-18 de maig de 1804), i Emperador dels Francesos, amb el nom de Napoleó I del Primer Imperi Francès, (18 de maig de 1804-6 d'abril de 1814), i posteriorment i de forma breu des del 20 de març al 22 de juny de 1815. Va ser també Rei d'Itàlia, Mediador de la Confederació Suïssa i Protector de la Confederació del Rin. També, sent Emperador dels Francesos va ser copríncep d'Andorra.

Va començar a destacar arran de la Revolució Francesa, on va comandar diverses i exitoses campanyes contra la Primera Coalició i la Segona Coalició. En els anys de canvi de segle (del XVIII al XIX), en només una dècada, els exèrcits francesos sota el seu comandament van lluitar contra gairebé totes les potències europees del moment, guanyant el control de la majoria del territori de l'Europa continental per conquesta o aliança. Va nomenar monarques o importants figures de govern a membres de la seva família i amics.

La desastrosa invasió de Rússia l'any 1812 va marcar el punt d'inflexió. Després d'aquesta desfeta i de la derrota a la Batalla de Leipzig, a l'octubre de 1813, la Sisena Coalició va envair França, forçant a Napoleó a abdicar a l'abril de 1814. Es va exiliar a l'illa d'Elba. Poc temps després, va retornar al poder en un episodi anomenat posteriorment el Govern dels cent dies, però va tornar a ser derrotat -definitivament- a la batalla de Waterloo, el 18 de juny de 1815. Va passar els sis anys del final de la seva vida a l'illa de Santa Helena, a l'oceà Atlàntic sud, sota supervisió britànica.

Al Palau de Fontainebleau es van signar molts tractats que porten aquest nom però aquest amb Napoleó va ser el darrer. El Tractat Fontainebleau al que ens referim es va signar l'11 d'abril 1814 entre Napoleó Bonaparte i els aliats Àustria, Hongria, Imperi Rus i Prússia en un dels punts finals de la sisena Coalició. Estipulava l'abdicació de Napoleó i el seu exili cap a l'Illa d'Elba. Com que el Regne Unit no havia mai reconegut el Primer Imperi Francès, només va signar les parts del tractat que referien al sort de Napoleó i sa família.

Les condicions signades eren aquestes:

- Napoleó i els seus hereus són espoliats per sempre dels drets a la corona del Primer Imperi Francès i del Regne d'Itàlia. Mai més no podran accedir a qualsevol poder polític a França;

- Napoleó i sa esposa Maria Lluïsa d'Àustria mantenen el títol d'emperador i d'emperadriu; ella també el de duquessa dels ducats italians de Parma, Piacenza i Guastalla;

- El seu fill és hereu del ducat de Parma i obté el títol de Príncep de Parma;

- França pagarà una pensió a la seva mare i als seus fills;

- A l'illa d'Elba hi podrà mantenir una guarda personal de màxim 400 soldats.

10 de març Semàfors

Hi ha elements que sembla que sempre han estat aquí però tot va tenir una primera vegada... i tot té una història...

El semàfor és un dispositiu, normalment elèctric, que regula el trànsit de vehicles i vianants a les interseccions de camins. El tipus més freqüent té tres llums de colors: verd, per avançar, ja que no hi ha obstacles; vermell, per parar-se immediatament; i groc o ambre, com a pas entremig del verd al vermell o precaució si està intermitent.

Es pot considerar el primer semàfor uns llums de trànsit que s'havien instal·lat a l'exterior del parlament britànic de Westminster; obra de l'enginyer J.P. Knight, especialista en senyals de ferrocarril. Aquest aparell va començar a funcionar el 10 de març del 1868. Imitava els senyals de ferrocarril i només utilitzava els llums de gas vermells i verds a la nit. Dos brunzits assenyalaven que el trànsit que podia avançar era el de l'avinguda i un sol brunzit indicava que era el trànsit del carrer 105. No va tenir una llarga existència atès que un desafortunat accident va provocar que explotés i matés un policia. Fins a la invenció de l'automòbil no va ser necessari, i va ser llavors quan es va reprendre el seu desenvolupament.

El 1914, el 4 d'agost, es va instal·lar el primer semàfor "modern", a Cleveland, Estats Units d'Amèrica. Gestionava el trànsit entre l'avinguda Euclid i el carrer 105 Est. Comptava amb llums vermells i verds, col·locats sobre uns suports amb forma de braç. A més, incorporava un emissor de brunzits tal com el seu antecessor anglès.

El primer semàfor d'Espanya es va col·locar l'any 1927 a Barcelona, a la cruïlla Balmes-Provença.

Els semàfors han anat evolucionant amb el pas del temps i actualment s'estan utilitzant làmpades LED per a la senyalització lluminosa, ja que utilitzen només el 10% de l'energia consumida per les bombetes d'incandescència i tenen una vida estimada 50 vegades superior. Així, es generen importants estalvis d'energia i de manteniment, i se satisfà l'objectiu d'aconseguir una major fiabilitat i seguretat pública. Entre els grans avantatges que tenen els senyals lluminosos amb LED hi figuren: molt baix consum i, per tant, estalvi energia; vida útil més llarga que les làmpades; més seguretat operativa; menys manteniment; respecte al medi ambient; recanvi fàcil; unitat òptica a prova de l'alt contrast amb la llum solar; senyalització lluminosa uniforme, major seguretat viària.

Avui, els semàfors ja no emeten brunzits llevat dels que estan preparats perquè quan s’hi acosti un invident s’activi.

A Barcelona tenim també semàfors per autobusos que fan servir una altra codificació. A dalt, línia blanca horitzontal significa parar i, abaix línia blanca vertical és per avançar. En trobem a moltes cruïlles en les que els autobusos han de fer canvis de carrils o girs com per exemple a la Plaça Lesseps pujant per Gran de Gràcia.

Darrerament tenim semàfors a terra pels que no deixen de mirar al mòvil (el primer a Sant Cugat) i semàfors a Santa Coloma de Gramanet, Canovelles, Madrid o Viena que són un cant a la diversitat sexual.

9 de març 1454 Neix Américo Vespuccio

Perquè Amèrica es diu Amèrica i no Colòmbia si la va descobrir Colom el 12 d’octubre de 1492?

Amèrico Vespucio dona nom a un continent però no va ser el primer d’arribar-hi. Va ser qui va ser conscient de que allò no era el què es pensava... era una terra nova. Però... anem a pams...

Américo Vespucio (en italià Amerigo di Vespucci) va néixer el 9 març de 1454, a Florència. Va ser un navegant italià que va treballar al servei del regne de Portugal i de la Corona de Castella. És el primer europeu a comprendre que les terres descobertes per Cristòfor Colom conformaven un nou continent; per aquesta raó el cartògraf Martin Waldseemüller en el seu mapa de 1507 va utilitzar el nom de "Amèrica" en el seu honor com designació per al Nou Món. 

Cristòfor Colom va ser el primer Europeu que va arribar a aquest nou continent, però ell no va ser conscient d’haver descobert un nou continent sinó que creia que havia arribat a Àsia, ell creia que havia arribat a l'Índia és per això que a Amèrica als nadius se’ls anomena indis. Americo Vespucio va ser el primer a descobrir que la nova ruta a l'Índia que havia descobert Cristòfor Colom no era això en realitat, sinó que era un nou continent i en el seu honor es va anomenar Amèrica al continent.

Avui, primer divendres de Quaresma ja podem tallar la primera cama a la Vella Quaresma. És un calendari gràfic que ens mostra el temps que falta per la Setmana Santa.

Suggeriments de cap de setmana

El cap de setmana és ple de coses interessants per fer...

Dissabte 9 de març a les 10.30, a les 12 i a les 17h podeu gaudir a l'Auditori del concert que porta per títol "Els nous colors del metall". Encara queden entrades.

El cap de setmana a la Farga de l'Hospitalet trobem la Japan Weekend.

Diumenge 10 de març es celebra la Zurich Marató de Barcelona 2019. Ja estan arribant corredors d'arreu del món... Si voleu animar, veure'ls passar, és una festa.

Tots els diumenges a partir de les 3 de la tarda hi ha entrada gratuita als museus...

8 de març Dia Internacional de la Dona

El Dia Internacional de les Dones o Dia de la Dona Treballadora se celebra el 8 de març de cada any i està reconegut per l'Organització de les Nacions Unides, com data en què es denuncia el sexisme i la desigualtat de drets i oportunitats entre homes i dones.

El 8 de març té origen en diversos fets puntuals: la vaga de les obreres tèxtils nord-americanes del 1857 i l'incendi de la fàbrica Cotton o el de la Triangle Shirtwaist Company, de Nova York, el dia 25 de març de 1911, on van morir unes 149 persones, la majoria dones, moltes d'elles immigrants i molt pobres que treballaven en condicions penoses. Les grans mobilitzacions que se’n van derivar són a l’origen del Dia Internacional de les Dones.

Enguany, el Consell de les Dones de Barcelona s’adhereix a la convocatòria de vaga feminista convocada per la Comissió 8 de març, que aplega diferents entitats del moviment feminista. Sota el lema “ENS ATUREM PER CANVIAR-HO TOT.CAP PAS ENRERE”, es convida a unir-se a una vaga convocada en diversos països d’arreu del món, com a vaga de cures, de consum, de treball productiu, d’estudis i de desobediència civil, per tal de denunciar la desigualtat i la violència envers les dones en tots aquests àmbits. La Comissió 8 de març ha convocat una manifestació a Barcelona a les 18.30 h. 

A més de la vaga feminista, a Barcelona s’organitzen una sèrie d’actes reivindicatius que podeu consultar en aquest espai web. 

https://ajuntament.barcelona.cat/dones/ca/diadones

El lema del Dia Internacional de la Dona a l'ONU d'enguany és, "Pensem en igualtat, construïm amb intel·ligència, innovem per al canvi", col·loca la innovació per part de les dones i les nenes, per a les dones i les nenes, al centre dels esforços per aconseguir la igualtat de gènere.

L'assoliment de la igualtat de gènere en el món requereix d'innovacions socials que funcionin tant per a homes com per a dones i que no deixin ningú enrere. Des de la planificació urbana que se centri en la seguretat de la comunitat fins a plataformes d'aprenentatge electrònic que portin les aules a les dones i les nenes, centres de cura infantil assequibles i de qualitat, així com tecnologia dissenyada per dones per abordar els obstacles persistents que les limiten, la innovació pot impulsar la carrera per la igualtat de gènere fins a la meta per 2030.

L'assoliment de la igualtat de gènere en el món comença per assegurar-se que les necessitats i experiències de les dones estiguin integrades en el propi origen de la tecnologia i les innovacions. Això significa crear solucions intel·ligents que vagin més enllà del reconeixement de les disparitats de gènere i atenguin les necessitats d'homes i dones en pla d'igualtat. I finalment, requereix innovacions que pertorbin l'statu quo i prestin especial atenció a com s'utilitza i s'accedeix a la tecnologia i qui ho fan; innovacions que garanteixin que les dones i les nenes tenen un paper decisiu en les indústries emergents.

Uniu-vos a nosaltres per celebrar a les dones i les nenes, la seva imaginació sense límits, els seus somnis d'aquesta i la seva força inesgotable.

L’Estatut d’Autonomia de Catalunya afirma en el seu articulat que l’equitat de gènere és un valor de la societat catalana i que els poders públics han d’emprendre polítiques actives per a reconèixer les dones com a subjectes socials i polítics, superar el model androcèntric i reconèixer l’expertesa femenina, així com les aportacions que les dones han fet i fan en totes les esferes polítiques, socials, econòmiques i culturals.

Volem felicitar des d’aquest blog a totes les dones: grans i petites, d’aquí i d’allà... en aquest dia celebrem on som però també recordem que encara no hi som totes. Hi ha països on les dones encara no poden fer coses per elles mateixes. A casa nostra també hi ha dones en risc. S’ha fet molta feina però no hem arribat totes, encara queda feina per fer. Avui veiem coses que eren impensables... Tenim dones que condueixen autobusos, que fan carrera militar, que fan ciència, que volen anar a Mart, que han estat escollides per governar estats... la campanya de la Generalitat d’aquest any va en la línia de promoure una reflexió personal i una actuació en conseqüència. I jo... on sóc?. I les altres... on són?. Avui gaudim i pensem! ... tenim 364 dies per fer.