El dia d’avui hi ha molts temes interessants de geografia, art, ciencia, cinema, política… i n’hem eliminat una bona colla….
Tal dia com avui de 1828 l'explorador francès de 29 anys, René Caille es converteix en el primer europeu que entra i torna amb vida de Tombuctú (conca del Níger, actual República de Mali), tradicional centre de comerç entre l'Àfrica del nord i la franja sudanesa. Dos anys abans ho havia fet el britànic Alexander Gordon, però va ser assassinat pel cap de la ciutat.
El 20 d’abril del 1893 neix Joan Miró a Barcelona. Pintor, escultor, gravador i ceramista català, considerat un dels màxims representants del surrealisme. A la seva obra va reflectir el seu interès pel subconscient i pel seu país. Les seves primeres obres mostren fortes influències fauvistes, cubistes i expressionistes, evolucionant cap a una pintura més plana, com ho és el seu conegut quadre La masia, de 1921-1922, que evoca el mas d'estiueig de la família a Mont-roig del Camp. A partir de la seva estada a París, la seva obra es torna més onírica, coincidint amb les directrius del surrealisme però sense arribar a incorporar-se formalment a aquest moviment. En nombroses entrevistes i escrits que daten de la dècada del 1930, Miró va manifestar el seu desig d'abandonar els mètodes convencionals de pintura per poder afavorir una forma d'expressió que fos contemporània, i no voler doblegar-se a les exigències ni a l'estètica d'aquests mètodes, ni tan sols en els seus compromisos vers els surrealistes. Més endavant l'autor mostra interès per l'espiritualitat japonesa de tipus zen i per l'expressionisme abstracte dels Estats Units. Als anys 50 es va instal·lar a Palma, on va trobar un espai de refugi i de treball, gràcies al taller construït pel seu amic Josep Lluís Sert. Miró va morir a Palma als noranta anys. Un dels espais on millor es troba representada la seva obra és la Fundació Joan Miró, fundada el 1975 i ubicada a Barcelona. Es tracta d'un centre cultural i artístic creat per difondre les noves tendències de l'art contemporani, constituint-se amb un gran fons d'obres donades pel mateix autor. També hi ha importants fons d'obra seva a la Fundació Pilar i Joan Miró de Palma, al Centre Georges Pompidou de París, al MoMA al Museu Reina Sofia i a l'Espacio Miró de Madrid, al Guggenheim de Nova York, a la Tate Modern de Londres i al Moderna Museet d'Estocolm.
Barcelona creix. El dia 20 d’abril de 1897 entra en vigor el Decret d'Agregació, segons el qual els municipis de Gràcia, Sant Martí de Provençals, Sant Andreu de Palomar, Sant Gervasi de Cassoles, Sants i les Corts s'integren en el de Barcelona. I les carreteres que uníen aquella Barcelona que estaba dins de les muralles amb aquells municipis propers passen a ser carrers de la gran ciutat: Passeig de Gràcia, Carretera de Sants, carrer Gran de Sant Andreu, Travessera de Gràcia…
Avui será un dia per la ciencia perquè l’any 1902 al seu laboratori de París (França) el matrimoni format per Marie i Pierre Curie aconsegueix aïllar amb èxit el clorur de ràdio, substància altament radioactiva, molt important en medicina en ser usada per produir radó, que s'utilitza en tractaments contra el càncer. Ja el 1898, els Curie havien descobert el Radio, així anomenat per la seva intensa radioactivitat i per la fulgor blavosa, i l'element químic que Marie Curie va anomenar Poloni, en honor a la seva terra natal, Polònia. L'any vinent, 1903, el matrimoni Curie guanyarà el Premi Nobel de Física.
Lluís Homar i Toboso va néixer a Barcelona, el 20 d'abril de 1957, és un actor i director teatral català. El març de 2019 va ser nomenat director de la Companyia Nacional de Teatre Clàssic, i es va incorporar al càrrec l'1 de setembre de 2019. Ha treballat moltíssim al teatre, a la televisió i al cinema. Rep la consideració del públic i ha rebut diferents permis: al 2003, Premi Butaca al millor actor català de cinema per Valentín; al 2009, el Premi Sant Jordi de Cinematografia; al 2010, el Fotogramas de Plata al millor actor de cinema per Los abrazos rotos; al 2012, el Gaudí al millor actor secundari per EVA; al 2012, el Goya al millor actor secundari per EVA. Us proposo veure la pel·lícula EVA per veure la seva fantástica interpretació i l’arribadaal món de cinema d’una joveníssima Claudia Vega.
I acabem les fites del dia amb la mort d’un arbre. El dia 20 d’abril del 2004 va morir l'emblemàtic arbre de Gernika després de 146 anys i que va ser substituït el febrer del 2005. Podem trovar a Gernika un troç de la seva escorça.
La fotografía del dia és per l’equip d’actors d’EVA que es va estrenar a la Mostra de Venecia l’any 2011.
