Avui tenim dues
referències musicals: George Harrison i "Els segadors".
Tal dia com avui
l’any 1943 va néixer George Harrison. D'alguna manera, estava predestinat a
formar part dels Beatles, perquè aquest nen malaltís, nascut a Liverpool el 25
de febrer de 1943 i batejat com a catòlic com George Harold Harrison, va
compartir escola amb John Lennon i Institut amb Paul McCartney.
El més taciturn
i, per a alguns, més músic dels Beatles va aprendre a tocar la guitarra mentre
refeia d'una nefritis (inflamació del ronyó). L'entusiasme per la música va ser
creixent en ell, fins i tot, quan després de deixar els estudis, va treballar
com a aprenent d'electricista. Era tal la seva passió per la guitarra que
portava l'instrument a tot arreu i la tocava en qualsevol lloc. I va ser
precisament en un autobús on el seu excompany McCartney va escoltar i va
decidir presentar-lo Lennon.
Havien nascut els
Quarrymen que, amb el temps i alguns canvis, acabarien sent els Beatles. En la
seva etapa amb els Beatles va destacar per ser el més tècnic i innovador dels
quatre i per haver creat algun dels temes més delicats del grup, des de
"Here comes the sun" a "Something", passant per
"Norwegian wood" que va cantar personalment. També per haver portat
als seus companys pel camí del misticisme hindú de la qual, a més de
l'experiència espiritual, va treure la seva destresa amb el sitar.
George va ser
sempre amic dels seus amics, especialment d'Eric Clapton, un altre geni de la
guitarra , i això malgrat que George es va casar amb Patty, el gran amor de
Clapton, a la qual va dedicar el seu famós "Layla". Harrison va ser
el primer Beatle a cavalcar en solitari, primer amb un disc d'inspiració
budista quan encara formava part de la banda i després amb el triple àlbum
"All things must pass", tot un èxit comercial i de crítica.
Preocupat pel món
en què vivia, George Harrison va ser l'animador d'accions solidàries per causes
com la de Bangla Desh que va materialitzar en un concert benèfic que ha quedat
com un dels millors de la Història del Rock i per al qual va comptar amb els
seus amics, els millors músics del moment.
La carrera de
Harrison, al marge de les disputes dels seus excompanys, va ser llarga,
profitosa i discreta i també caracteritzada per donar oportunitat als que com
els Monthy Pyton van trucar a la seva porta a la recerca de finançament per a
projectes com la pel·lícula "La vida de Brian". Apartat de la vida
pública i greument malalt, George Harrison va morir a Los Angeles el 29 de
novembre de 2001 i, encara que la seva mort no va tenir l'abast mediàtic que
l'assassinat de John Lennon, si va causar gran commoció en el món de la música.
Per llei del
Parlament de Catalunya de 25 de febrer de 1993, Els Segadors fou declarat himne
oficial de Catalunya. El registre sonor oficial va ser realitzat i divulgat
l'any 1994.
Els Segadors és
l'himne nacional oficial de Catalunya. El seu origen data de la Guerra dels
Segadors, al segle XVII. L'himne fa una crida per defensar la llibertat de la
terra.
La lletra actual
és d'Emili Guanyavents i data de 1897. Fa servir elements de tradició oral que
ja havia recollit anteriorment l'escriptor i filòsof Manuel Milà i Fontanals el
1882. La versió musical és de Francesc Alió, que la va compondre el 1892 adaptant
la melodia a la cançó ja existent. La primera versió enregistrada que se'n
conserva data del 1900. Es pot veure darrere de l'himne una cançó primitiva
nascuda a la sublevació de Catalunya del 1640: la guerra dels catalans contra
el rei Felip IV, a la qual els pagesos van protagonitzar importants episodis.
Trobem altres
himnes en l’àmbit catalanoparlant com "El gran Carlemany" a Andorra, "La
Balanguera" a Mallorca i "l’Himne de València" al País Valencià. A Espanya podem
escoltar "la Marcha Real"; a França, "la Marsellesa"; a Anglaterra, "God Save the
Queen"; i als Estats Units, "God Bless America".
Normalment, el
moment en el qual sentim els himnes de les diferents nacions és en les proves
esportives en les quals participen o en les parades militars. En les nacions
sense estat es converteix en un cant de reivindicació nacional.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada