Avui el tema és
el futbol en dues vessants. La social i l’arquitectònica.
El 19 de febrer
és el Dia Internacional Contra l'Homofòbia en el Futbol, en homenatge al
naixement de Justin Fashanu el primer futbolista d'elit a reconèixer
públicament la seva homosexualitat. Va ser el 1990 i després d'aquell fet,
Fashanu va ser expulsat de l'equip i objecte de burla per alguns dels seus companys.
Anys després i després d'una acusació falsa de violació, el jugador va entrar
en una profunda depressió i es va suïcidar el 1998. Perquè fets com aquests no
es tornin a repetir, se celebra aquesta efemèride, per a la fi de la
discriminació per raons homòfobes al futbol, i a l'esport en general.
L'antic Camp de
la Indústria havia quedat petit davant els èxits creixents del FC Barcelona, i
calia un nou camp de joc més gran i més modern. El 1919 s'havia iniciat un
període gloriós per al Barça (considerat com l'edat d'or del club), gràcies a
l'aportació de jugadors com Samitier, Alcàntara, Zamora, Sagi, Piera i Sancho.
El club esdevingué un dels símbols del catalanisme, i el Camp de les Corts un
dels principals llocs d'expressió del sentiment catalanista.
El Camp de les
Corts va ser construït en el temps rècord de tres mesos i tenia una sola
tribuna. La primera pedra es va posar el 19 de febrer de 1922 i la inauguració
tingué lloc el 20 de maig de 1922 amb un partit davant l'equip escocès del
Saint Mirren que acabà amb victòria blaugrana per 2-1. El primer gol fou de
l'escocès Birrel en pròpia porta i el segon d'Alcàntara. L'alineació inicial
del Barça fou Zamora, Planas, Surroca, Torralba, Sancho, Samitier, Piera,
Martínez, Gràcia, Alcàntara i Sagi.
L'aforament
inicial de les Corts li permetia acollir 25.000 espectadors (30.000 a la fi
dels treballs). Només uns anys després (el 1926) és ampliat fins a assolir una
capacitat de 45.000 persones. El terreny de joc fou acuradament condicionat,
s'hi plantà gespa, i el conjunt va rebre el nom de «la catedral del futbol».
El Barça començà
ràpidament a assolir nous èxits en el seu nou terreny: el campionat català,
consecutivament des de 1923-24 a 1927-28, i el campionat d'Espanya el 1924-25,
1925-26 i 1927-28. Finalment, coronant un decenni històric per a l'entitat, el
club hi guanyà la primera Lliga de la història del futbol espanyol, el 1928-29.
Però per a una
entitat amb renom i per a un club molt popular, el camp de Les Corts comença a
ser massa petit, malgrat la seva capacitat augmentada a 60.000 espectadors. El
14 de novembre de 1950 el president Agustí Montal i Galobart va obtenir l'acord
favorable d'una assemblea de compromissaris per comprar uns nous terrenys a
l'extrem de la Travessera de les Corts, propers al Cementeri i la Maternitat,
on posteriorment es construiria el Camp Nou. Cal recordar que Reial Madrid
havia inaugurat al desembre de 1947 el que després es coneixeria com a Estadi
Santiago Bernabéu.
La compra oficial
dels terrenys s'ajornà tres anys, i encara en passaria mig més fins que el 28
de març de 1954 es procedís a iniciar les obres. Francesc Miró-Sans, que
succeeix Enric Martí Carreto com a president, decidí fer construir el nou
estadi. Una comitiva de 60.000 persones, presidides per Miró-Sans, van fer el
recorregut des del Camp de Les Corts fins a La Masia, a l'ombra de la qual, va
celebrar-se la cerimònia de la col·locació de la primera pedra, revestida de
solemnitat. Tres anys després, el 24 de setembre de 1957, festa de La Mercè, la
junta d'en Miró-Sans inaugurava el Camp Nou amb una capacitat de 90.000
persones. El camp de les Corts va tancar immediatament per ser enderrocat, i en
el seu lloc es van construir dos grans blocs d'habitatges: un a la Travessera
de les Corts amb una façana "en forma de serra", projectat per Josep
Soteras, probablement amb col·laboració de J.A. Coderch, i un segon més
convencional al carrer Numància, de Francesc Mitjans i Josep Soteras. També es
deixà espai per a instal·lacions esportives i el jardins de Can Cuiàs.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada