8 de febrer 1834 Neix Mendeléiev 1828 Neix Jules Verne 1920 Neix Josep Maria Ballarín

Els protagonistes d’avui són un químic, el pare de la ciència ficció i un mossèn ben especial.

Tal dia com avui del 1834 va néixer Dmitri Ivànovitx Mendeléiev. Va un destacat químic rus, catedràtic de la Universitat Imperial de Sant Petersburg, famós per haver descobert la llei periòdica el 1869 amb la qual va classificar els elements químics en la taula periòdica. Aquesta classificació li permeté preveure l'existència d'elements químics encara no descoberts, com ara el gal·li, el germani i l'escandi, predir-ne amb molta exactitud les propietats, així com detectar errors en els valors de propietats d'elements ja coneguts, com la massa atòmica o les valències, mal calculades. Per altra banda, també fou el descobridor de la temperatura crítica (que ell anomenà temperatura absoluta d'ebullició) i formulà per primera vegada l'equació d'estat dels gasos ideals tot identificant la constant del gasos com una constant universal i calculant-ne el valor de manera molt precisa. A més a més, tingué un paper destacat com a assessor del govern rus en relació amb la modernització de la major part dels sectors industrials del país, que havien quedat molt endarrerits respecte als països europeus i als Estats Units. Fou guardonat amb el Premi Demídov (1862); la medalla Davy (1882); el Faraday Lectureship Prize (1889) i la medalla Copley (1905). Va ser nomenat Doctor honoris causa per les universitats d'Edimburg, Göttingen, Oxford, Cambridge, Princeton, Glasgow i Yale. Però  malgrat el seu prestigi internacional, mai va ser admès com a membre de l'Acadèmia de Ciències de Sant Petersburg i la seva candidatura al Premi Nobel de Química va ser rebutjada dues vegades (1905 i 1906).

Jules Gabriel Verne va néixer a Nantes el 8 de febrer del 1828. Va ser un escriptor francès conegut especialment per novel·les en què apareixen molts temes de ciència-ficció i un nombre considerable d'invents tècnics. Una de les seves idees era la «novel·la de la ciència»: escriure aventures basades en els invents i avenços científics i tècnics. És el segon autor més traduït de tots els temps, després d'Agatha Christie, segons Index Translationum. Juntament amb H. G. Wells, és considerat un dels pares de la ciència-ficció. Durant molts anys, va viure a la ciutat d'Amiens, a la casa que, avui dia, és un museu en honor seu.

Les obres de Verne s'han caracteritzat per ser anticipacions sorprenentment semblants dels temps moderns. “París al segle XX” n'és un exemple: en l'obra, s'hi descriuen l'aire condicionat, els automòbils, Internet, la televisió i altres invents molt similars als que existeixen en l'actualitat. Un altre exemple n'és el “De la Terra a la Lluna”, que és increïblement semblant al Programa Apollo, ja que tres astronautes són llançats a l'espai des de la península de Florida i recuperats mitjançant l'aterratge. En el llibre, la nau espacial és llançada des de Tampa, Florida, que es troba a uns 200 km de cap Canaveral, des d'on es van enlairar els coets del Programa Apollo. També va descriure amb exactitud invents que encara no existien, com ara l'helicòpter, i territoris i regions de la Terra que encara no havien estat explorats, com els pols. Alguns dels llibres que va escriure són: (1863) Cinq semaines en ballon (Cinc setmanes en globus), (1864) Voyage au centre de la Terre (Viatge al centre de la terra), (1865) De la terre à la lune (De la Terra a la Lluna), (1867-68) Les Enfants du capitaine Grant (Els fills del capità Grant), (1869-70) Vingt mille lieues sous les mers (Vint mil llegües de viatge submarí), (1873) Le Tour du Monde en quatre-vingts jours (La volta al món en vuitanta dies), (1876) Michel Strogoff (Miquel Strogoff), (1878) Un capitaine de quinze ans (Un capità de quinze anys), (1882) L'Ecole des Robinsons (Escola de Robinsons),  (1994) Paris au XXe siècle (escrita l'any 1863, però no fou publicada fins al 1994).

Josep Maria Ballarín i Monset va néixer a Barcelona el 8 de febrer de 1920. Va ser un capellà i escriptor català. Popular i singular, controvertit i prolífic, va construir una obra literària extensa, amb títols d'una gran repercussió en vendes com “Mossèn Tronxo” i “Santa Maria, pa cada dia”. El 1953, esdevingué el capellà de Santa Maria de Queralt. A partir d'aleshores, escriure es convertí en bona part de la seva tasca pastoral. El 1988 fou traslladat a la parròquia de Gòsol, on exercí com a vicari. El 1995 li fou concedida la Creu de Sant Jordi en reconeixement de la seva tasca religiosa i literària. El 1996 guanya el Premi Ramon Llull de novel·la amb l'obra Santa Maria, pa cada dia. El primer d'agost de 2004 li fou concedida la Medalla d'Or de la ciutat de Berga.

Suggeriments: Podem començar per posar en agenda una visita a l’exposició “Tot és química” del Museu de la Ciència i la Tècnica de Terrassa, per recordar la feina de Mendeléiev. Després podem veure quins llibres de Juli Verne podem llegir. Sempre són més interessants que el pas al cinema de moltes de les obres. La lectura ens permet imaginar i hi trobem molts més detalls. També podeu posar a la llista algun llibre de Josep M. Ballarín, veure alguna de les seves entrevistes o el seu comiat a You Tube. I per airejar l’esperit podem anar al Santuari de Santa Maria de Queralt o a Gòssol.

La fotografia d'avui és per Jules Verne. Sempre m'ha impactat el seu posat senyorial que amaga aquella imaginació basada en la intuició que s'ha anat fent realitat en gairebé tots els seus llibres...