5 de febrer Santa Àgueda, patrona de les dones 1852 S'obre al públic l'Ermitage 1975 Neix Mireia Riera

 

Els protagonistes d’avui són la tradició, l’art i l'esport-esforç.

Avui és Santa Àgata o Agueda, patrona de les dones.

Us presentem la Festa de les dones, de “las Águedas” a Zamarramala (Segovia). Els orígens de la festa estan relacionats amb la conquesta de l'Alcàsser que va suposar una sèrie de privilegis per a aquest poble i les seves dones, a les quals es va concedir el privilegi de manar un cop l'any. Ha d'entendre que quan les nostres avantpassades participaven en la festa la seva situació era diferent i per tant, per a elles, aquesta era a més d'un moment de diversió, un acte lúdic, era l'ocasió de reunir-se, d'alliberar-se del paper que exercien quotidianament com a dona casada i mare de família, depenent de l'autoritat masculina i de les normes socials vigents. Manar les dones durant dos dies havia de suposar alguna cosa molt diferent fa molts anys.

El cinc de febrer de 1852 es va obrir al públic la col·lecció de l’Ermitage de Sant Petersburg. L'Ermitage de Sant Petersburg, a Rússia, és una de les majors pinacoteques i museus d'antiguitats del món. La col·lecció del Museu Estatal de l'Ermitage ocupa un complex format per sis edificis situats a la riba del riu Nevà, el més important dels quals és el Palau d'Hivern, antiga residència oficial dels tsars. La resta del complex arquitectònic el formen cinc edificis, entre els quals es troben el Palau Mènxikov, l'edifici de l'Estat Major i un recinte per a emmagatzematge obert. El museu es va formar amb la col·lecció privada que van anar adquirint els tsars durant diversos segles, i no va ser fins a l'any 1917 quan va ser declarat museu estatal. La seva col·lecció, formada per més de 3 milions de peces, inclou des d'antiguitats romanes i gregues fins a quadres i escultures de l'Europa Occidental, art rus, art oriental, peces arqueològiques, així com joies o armes. La seva pinacoteca està considerada, juntament amb la del Museu del Prado, com la més completa del món.

Tal dia com avui de 1975 va néixer a Lloret de Mar la Mireia Riera i Casanovas. És nedadora. Va ser membre del Club Natació Olot, entre 1993 i 1998, va participar en els campionats d'Espanya de natació adaptada, aconseguint diverses medalles d'or. També va batre diversos rècords estatals a la classe 5-7 dels 50, 100 i 400 m lliures, així com dels 200 m estils. Amb la selecció espanyola va participar als Campionats del Món de 1996 i als Jocs Paralímpics d'Atlanta 1996, on aconseguí la medalla de bronze als 400 m lliure, amb rècords d'Espanya i d'Europa inclosos, i la medalla de Plata en els 100 metres lliures, amb 20 anys. Posteriorment va retirar-se de la competició per dedicar-se als estudis. En una entrevista al Garrotxadigital.cat diu amb molt de seny que cal saber parar i aprofitar tot el que ha aprés amb l’esport de competició. Els esportistes paralímpics són els grans desconeguts. Quantes hores de piscina hi ha darrera d’aquestes medalles? Quants moments de “no puc”? Avui volem recordar amb la Mireia a totes les persones que amb les seves capacitats van endavant cada dia perseguint els seus somnis i sabent dir prou a temps evitant la toxicitat de l’èxit.