divendres, 17 de febrer del 2023

17 de febrer 1938 Neix l'Escarabat 1972 Neix Nani Roma 1974 0 a 5 guanya el Barça al Bernabeu 1993 Neix Marc Màrquez

 

Avui parlarem de motor i de futbol.


El primer protagonista és un cotxe. El seu nom era Volkswagen Sedan o Volkswagen Tipus 1 però se’l va conèixer popularment com l’escarabat. Va ser un automòbil de baix cost produït pel fabricant alemany Volkswagen entre els anys 1938 i 2003, exceptuant-ne l'època de la Segona Guerra Mundial. Va ser el primer automòbil de la marca i van construir-se'n 21 milions. Tal dia com avui de l’any 1972 les vendes de l'escarabat de Volkswagen que es van comptabilitzar en 15 milions d’unitats, superen les del Model-T de Ford Motor Company que era en aquell moment el més venut de la història. És un automòbil de quatre places amb motor darrer i tracció darrera, disponible amb carrosseries Sedan i descapotable de dues portes. L'Escarabat és un cotxe de culte en nombroses subcultures, com la hippie i la tuning. A tot el món existeixen clubs de propietaris i fans d'aquest model. Tot i que inicialment s'anomenà "Volkswagen Sedan" o "Volkswagen Tipus 1" va rebre nombrosos renoms que després foren adoptats per Volkswagen en la seva publicitat i nomenclatura: Escarabat a l'Argentina, Xile, Colòmbia, Equador, Espanya, El Salvador, Paraguai, Perú i Veneçuela; Käfer a Alemanya, Peta a Bolívia, Fusca al Brasil i Uruguai; anomenat Pichirilo a l'Equador, Coccinelle a França, Cucaracha a Guatemala i Hondures, Maggiolino a Itàlia, Vocho a Mèxic i altres països del centre d'Amèrica, Tortuguita al Panamà, Garbus a Polònia, Volky a Puerto Rico, Cepillo a la República Dominicana i Beetle o Bug als països angloparlants. Malgrat mantenir el mateix aspecte durant anys (aparentment, en el Volkswagen Tipus 1 entre 1954 i 1969 només s'havia modificat el capó posterior), en aquest període es van realitzar més de 2.500 canvis en el motor i en altres parts del cotxe.


Tal dia com avui de l’any 1972 va néixer Nani Roma a Folgueroles, a l’Osona. És un corredor català de ral·lis que ha guanyat el Ral·li Dakar del 2004 en categoria de motos i el del 2014 en categoria d'automòbils. Després de ser el primer català a guanyar el Ral·li Dakar en la categoria de motos amb una KTM el 2004, a partir del 2005 va passar a competir-hi en cotxes, inicialment amb un Mitsubishi oficial. El 18 de gener del 2014, es va convertir en el guanyador de l'edició del Dakar d'aquell any al volant d'un Mini oficial, convertint-se així en el tercer pilot a guanyar el Dakar en motos i en cotxes després d'Hubert Auriol i Stéphane Peterhansel. Tothom li diu Nani però ell es diu Joan.


I com que el dia d’avui deu fer olor a benzina també l’any 1993 va néixer Marc Márquez. Se’l coneix com El Tro de Cervera. És un pilot català de motociclisme de velocitat, campió del món de MotoGP i un dels esportistes més populars de l'escena internacional. És un dels únics quatre pilots que ha guanyat campionats mundials en tres categories diferents: la temporada de 2010 fou Campió del món de 125cc amb 17 anys (esdevenint el català més jove a guanyar un mundial de motociclisme), el 2012 ho fou de Moto2 i el 2013 de MotoGP, esdevenint el primer debutant en 35 anys a aconseguir aquest títol a la primera i el pilot més jove de la història a guanyar el títol de la màxima categoria. Les temporades 2014, 2016, 2017, 2018 i 2019 revalidà el seu títol de campió del món de MotoGP, amb la qual cosa esdevingué el pilot més jove a haver guanyat mai vuit mundials de velocitat. Des de molt petit ja era un enamorat de les motos. Amb tres anys va demanar-ne una als Reis i l'hi van portar, però com que no podia mantenir-s'hi en equilibri l'hi van muntar unes rodetes laterals. Amb aquesta mini-moto (de motocròs) va córrer la seva primera cursa. El seu punt fort és ser molt competitiu sense perdre l’humilitat i el somriure.


I l’últim protagonista d’avui és una victòria de les que va quedar enregistrada en la memòria dels culers de l’época. Sí, avui fa una colla d’anys d’aquell 1974 en el que el FC Barcelona va guanyar 0-5 al Reial Madrid a l'Estadi Santiago Bernabéu. Una gesta en blanc i negre televisada per a tota Espanya en directe i que va recollir fins i tot el “New York Times”. Els gols els van fer l’Asensi (31 i 53), Cruyff (38), Juan Carlos (63) i Sotil (70). Aquell 0-5, es festejava al dia següent per Barcelona amb una salutació amb la mà oberta. També va sorgir la famosa cançó de la Trinca, “Botifarra de pagès”, que recorda “Sonaren cinc campanades, allà a la Porta del Sol. Cinc cops plora la Cibeles, Madrid estava de dol. Pels carrers es comentava: en Flandes, se ha puesto el sol”.  Ja fa molt de temps, però ens agrada recordar-ho....




Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada