Els protagonistes d’avui són Freddie Mercury i la Massacre de Munic.
Farrokh Bulsara, més conegut pel seu nom canviat Freddie Mercury va néixer a Stone Town, a Zanzíbar, 5 de setembre de 1946. Va ser un músic britànic, cantant del grup de rock Queen.
Sens dubte, és una de les millors veus que ha donat el pop-rock el segle xx, dotada d'un extraordinari registre (tres octaves i mitja), i amb la qual va cantar una gran varietat d'estils musicals. Tot i que la veu de Mercury quan parlava era de baríton, quan cantava era de tenor. La soprano catalana Montserrat Caballé, amb qui Mercury va gravar un àlbum, va dir que "la diferència entre Freddie i la majoria de les estrelles de rock és que ell venia la veu". Podeu escoltar l’enregistrament del “Barcelona” que es va escriure per les Olimpíades de Barcelona 92 i que no van poder cantar en aquell moment perquè ell ja no hi era. Tant com a vocalista principal del grup Queen com en solitari va tenir un gran èxit, i va arribar a fer els concerts més multitudinaris de l'època.
És autor de grans i coneguts èxits com Bohemian Rhapsody, We Are the Champions o Somebody to Love, entre d'altres. Molts adults tenen a Queen com un dels grups de referència, els que no els coneixien els han pogut descobrir partint d’una pel·lícula que es va estrenar l’any 2018. La pel·lícula “Bohemian Rhapsody” és una celebració del grup Queen, de la seva música i del seu singular cantant Freddie Mercury, que va desafiar estereotips per convertir-se en un de los showmans més estimats del món.
El 24 de novembre de 1991 va morir als 45 anys a causa de la sida, un dia després d'anunciar públicament la greu malaltia que patia. Va ser una gran pèrdua en el món musical. El 20 d'abril de 1992 es va fer un concert en homenatge seu a l'estadi londinenc de Wembley, amb cantants de la talla de George Michael i Elton John. Els beneficis van ser donats íntegrament a la lluita contra la sida.
La Massacre de Munic o Operació Ikrit i Biraam són uns fets ocorreguts durant la celebració dels Jocs Olímpics d'estiu 1972 de Munic (Baviera, RFA) el dia 5 de setembre de 1972, quan 11 membres de l'equip de lluita d'Israel van ser presos com a ostatges per militants palestins pertanyents a l'organització Setembre Negre. Un intent fallit d'alliberament va acabar amb la mort de tots els atletes, cinc palestins i un policia.
La competició olímpica es va suspendre durant el 5 de setembre, malgrat que diferents personalitats van demanar-ne la seva suspensió. El president del Comitè Olímpic Internacional (COI), Avery Brundage, i altres membres del COI van decidir que els guerrillers palestins no podien condicionar la celebració dels jocs. L'endemà es va celebrar a l'estadi olímpic un memorial pels morts al qual van assistir-hi 80.000 espectadors i 3.000 atletes. Com a mostra de dol, durant l'acte la bandera olímpica es va hissar a mitja asta junt amb la majoria de banderes dels estats participants en els jocs, a excepció dels països àrabs, els quals van exigir que les seves ensenyes onegessin a la part alta del pal.
El 6 de setembre l'equip olímpic israelià va anunciar que abandonava Munic. Tots els esportistes jueus es posaren en estat d'alerta. Mark Spitz, l'estrella de natació americana que ja havia completat les seves competicions, abandonà Munic durant la crisi per por que, com a jueu prominent, pogués ser un objectiu de segrest. L'equip egipci deixava els jocs el 7 de setembre, davant el temor de possibles represàlies. Els equips filipí i algerià deixaren igualment els Jocs, com també ho feren alguns membres dels equips holandès i noruec.
La imatge del dia és una estàtua en honor que es va fer a Montreux, Suïssa, el 25 de novembre de 1996. Té tres metres d'alt i va ser feta per l'escultora Irena Sedlecka. Va ser pagada per Bommi Bulsara i Montserrat Caballé.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada