Se celebra el
“Dia Internacional de la Traducció” en commemoració al dia de la mort del
traductor de la Bíblia: Sant Jerònim de Estridón
Sempre podem
estudiar idiomes, però en el món es parlen milers de llengües i ens faltaria
vida per a aprendre-les totes. Sense els traductors, la major part de la
literatura universal seria inaccessible per a nosaltres.
Traduir no és
canviar una paraula per una altra; traduir és portar-te un text d'un altre
idioma, fer que sembli escrit en el teu originàriament i aconseguir que et
provoqui les mateixes sensacions que va tenir el lector del text original.
Un dia et truquen
d'una editorial i et demanen si vols traduir un llibre. El teu primer llibre. I
tu, per dins: ah uh oh, miracle, meravella. Sí, molts traductors volen entrar
el mercat editorial i costa ficar-s'hi. I un cop dins, a patir. I a gaudir-ne
també, es clar. Si estàs de sort, t'envien el llibre en PDF. Si no, només en
paper. Si ets un escollit, t'envien un Word. La tarifa no varia en funció del
format, però la feina, sí, i molt. Us imagineu haver de traduir de paper a
pantalla? Amunt-avall-amunt-avall. Per tornar-se idiota... Alhora t'envien un
contracte amb les condicions. Algunes editorials te l'envien ja signat a casa
sense que abans el puguis revisar: lleig, oi? (no direm noms que no em vull
quedar sense feina) D'altres, te'l deixen llegir abans i negociar. El contracte
regula la tarifa per pàgina estàndard (2100 caràcter amb espais) o per algun
recompte de caràcters (de l'arxiu final traduït). La tarifa varia segons la
combinació lingüística. Per a alemany-català em paguen entre 12 i 17 (17 és
excepcional, 14-15 de mitjana). (Em diuen que hi ha editorials que per a
anglès-català paguen a 9 o 10 per pàgina. Espereu que trec la metralleta i, ara
sí, crido el nom del nostre patró: Jerónimo!) Els traductors tenim prohibit
regular tarifes mínimes perquè es consideraria una pràctica monopolística. I
després d'una sentència en aquest sentit contra l'associació de guies, hi ha
por de parlar públicament de tarifes. El traductor, sol i vulnerable, davant
dels grans grups. Aturem-nos un moment en la tarifa. Una pàgina estàndard són
330 paraules. La velocitat de traducció varia molt segons el text, però podríem
dir que va de les 300 a les 450 paraules per hora. Fent números rodons: una
pàgina llarga per hora. Però l'hora no em surt pas a 14-15, no. Perquè després
la traducció s'ha de revisar. Molt. Cadascú té el seu mètode. Jo reviso 3
vegades: una acarant amb l'original, i dues llegint només la traducció. Comptat
i debatut, em paguen a uns 10-12 l'hora? Sense desmerèixer la seva feina, jo a
la cangur li pago el mateix. (Un dia
llegia una entrevista a on parlava de les nou o deu vegades que havia revisat
una traducció de la Woolf. Jo la beatificaria amb efectes immediats.) Si
revisés més, la traducció seria millor, però no seria rendible. Un bon
traductor és, doncs, en part, qui és capaç de fer una bona feina sense perdre-hi
diners. El contracte també regula els drets d'autor que ens corresponen: la
cosa sol voltar l'1 o l'1,5%. Ara bé, el que ens paguen és en concepte
d'avançament de drets, així que per arribar a cobrar drets ha de ser un llibre
que es vengui moltíssim. Ja tenim el contracte i el llibre. Ens posem a
treballar perquè normalment ens fan córrer, de vegades perquè hem de sortir amb
el castellà per no perdre vendes, d'altres perquè la planificació sempre va
tard, d'altres perquè sí. Jo tradueixo amb MemoQ, programa de traducció
assistida (que NO és el mateix que traducció automàtica). Però soc una rara
avis. Treballar així em facilita la revisió. Si us interessa, aviat faré un
taller a l'@apticassociacio explicant
els pros i contres de fer literària amb TAO. La primera traducció la faig
rapideta i em vaig marcant coses on tinc dubtes o on no trobo una expressió
natural. Després, quan tinc dies inspirats, reviso aquests punts negres. I
sovint foto la tabarra a qui tinc a prop perquè m'ajudi a trobar una paraula o
expressió. També em marco coses que he de preguntar a una nativa, a la qual
pago (restem-ho del total també): per exemple, dubtes de registre, ambigüitats,
dialectalismes o interpretacions. I tinc 21 pestanyes fixades al navegador amb
diccionaris i recursos que consulto malaltissament. Després passo corrector
ortogràfic i, això ja mania meva: busco tots els adverbis acabats en -ment per
comprovar que no n'hi hagi massa (fan lleig). I continuo amb les tres revisions
(la tercera en veu alta: acabo amb mal de cap de tant sentir-me). Ho envio a
l'editorial, que et torna l'arxiu amb correccions al cap d'uns dies o setmanes
o mesos (potser et fan córrer i després no passa pel corrector fins al cap de
dos mesos, ehem…!) . Algunes editorials fan només ortotipogràfica (errors i
afinació de puntuació). És trist. La majoria fan correccions i comentaris per
millorar la traducció. S'agraeix. Tot i que de vegades hi ha tensions per
correccions que s'extralimiten. Jo, com
que soc com soc, sempre patint per si la traducció no està prou bé. Síndrome de
la impostora, etc. Et demanen que ho revisis i els ho tornis. Sovint també ho
has de revisar corrents. De vegades, després de dos mesos de no saber-ne res,
et donen un o dos dies només. Jo agraeixo que em corregeixin. Sempre se n'aprèn
alguna cosa. Una cosa que és incomprensible: que els traductors no estiguin més
en contacte amb els correctors, amb els traductors castellans que estan fent
l'altra versió alhora i amb l'autor. Jo MAI he parlat amb cap autor que hagi
traduït. He traduït poc, sí, uns 15 llibres, però sempre m'he trobat una
barrera per accedir-hi: tu envia'ns les preguntes, diu l'editorial, i les
enviem al seu agent que l'hi enviarà a ell/ella. Tot molt fàcil, ja ho veieu. Però
tinc companys que sí que han parlat amb els autors i els ho envejo a mort. Després,
un dia t'arriba a casa el llibre imprès (ens en donen alguns exemplars). Quina
il·lusió que fa, es clar. De vegades et posen a la coberta (on, a parer meu,
hauríem de figurar sempre: mai no llegiràs un autor estranger, sempre en
llegiràs només la versió d'un traductor). Això és com l'esquema de la cosa.
Però traduir és molt maco. Barallar-se amb les paraules. Emprovar-les a les
frases. Donar vida a autors en català. I que sí, que rondinem per algunes coses
(amb raó), però que si continuem en aquesta feina és perquè és categòricament
meravellosa.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada