dimecres, 30 de setembre del 2020

30 de setembre Dia Internacional de la Traducció

 

Se celebra el “Dia Internacional de la Traducció” en commemoració al dia de la mort del traductor de la Bíblia: Sant Jerònim de Estridón

Sempre podem estudiar idiomes, però en el món es parlen milers de llengües i ens faltaria vida per a aprendre-les totes. Sense els traductors, la major part de la literatura universal seria inaccessible per a nosaltres.

Traduir no és canviar una paraula per una altra; traduir és portar-te un text d'un altre idioma, fer que sembli escrit en el teu originàriament i aconseguir que et provoqui les mateixes sensacions que va tenir el lector del text original.

 Per celebrar la diada, la @CarlotaGurt ens explica l’ofici: què fan, com ho fan i en quines condicions. (prové del seu fil a twitter). Així es tradueix un llibre:

Un dia et truquen d'una editorial i et demanen si vols traduir un llibre. El teu primer llibre. I tu, per dins: ah uh oh, miracle, meravella. Sí, molts traductors volen entrar el mercat editorial i costa ficar-s'hi. I un cop dins, a patir. I a gaudir-ne també, es clar. Si estàs de sort, t'envien el llibre en PDF. Si no, només en paper. Si ets un escollit, t'envien un Word. La tarifa no varia en funció del format, però la feina, sí, i molt. Us imagineu haver de traduir de paper a pantalla? Amunt-avall-amunt-avall. Per tornar-se idiota... Alhora t'envien un contracte amb les condicions. Algunes editorials te l'envien ja signat a casa sense que abans el puguis revisar: lleig, oi? (no direm noms que no em vull quedar sense feina) D'altres, te'l deixen llegir abans i negociar. El contracte regula la tarifa per pàgina estàndard (2100 caràcter amb espais) o per algun recompte de caràcters (de l'arxiu final traduït). La tarifa varia segons la combinació lingüística. Per a alemany-català em paguen entre 12 i 17 (17 és excepcional, 14-15 de mitjana). (Em diuen que hi ha editorials que per a anglès-català paguen a 9 o 10 per pàgina. Espereu que trec la metralleta i, ara sí, crido el nom del nostre patró: Jerónimo!) Els traductors tenim prohibit regular tarifes mínimes perquè es consideraria una pràctica monopolística. I després d'una sentència en aquest sentit contra l'associació de guies, hi ha por de parlar públicament de tarifes. El traductor, sol i vulnerable, davant dels grans grups. Aturem-nos un moment en la tarifa. Una pàgina estàndard són 330 paraules. La velocitat de traducció varia molt segons el text, però podríem dir que va de les 300 a les 450 paraules per hora. Fent números rodons: una pàgina llarga per hora. Però l'hora no em surt pas a 14-15, no. Perquè després la traducció s'ha de revisar. Molt. Cadascú té el seu mètode. Jo reviso 3 vegades: una acarant amb l'original, i dues llegint només la traducció. Comptat i debatut, em paguen a uns 10-12 l'hora? Sense desmerèixer la seva feina, jo a la cangur li pago el mateix.  (Un dia llegia una entrevista a on parlava de les nou o deu vegades que havia revisat una traducció de la Woolf. Jo la beatificaria amb efectes immediats.) Si revisés més, la traducció seria millor, però no seria rendible. Un bon traductor és, doncs, en part, qui és capaç de fer una bona feina sense perdre-hi diners. El contracte també regula els drets d'autor que ens corresponen: la cosa sol voltar l'1 o l'1,5%. Ara bé, el que ens paguen és en concepte d'avançament de drets, així que per arribar a cobrar drets ha de ser un llibre que es vengui moltíssim. Ja tenim el contracte i el llibre. Ens posem a treballar perquè normalment ens fan córrer, de vegades perquè hem de sortir amb el castellà per no perdre vendes, d'altres perquè la planificació sempre va tard, d'altres perquè sí. Jo tradueixo amb MemoQ, programa de traducció assistida (que NO és el mateix que traducció automàtica). Però soc una rara avis. Treballar així em facilita la revisió. Si us interessa, aviat faré un taller a l'@apticassociacio  explicant els pros i contres de fer literària amb TAO. La primera traducció la faig rapideta i em vaig marcant coses on tinc dubtes o on no trobo una expressió natural. Després, quan tinc dies inspirats, reviso aquests punts negres. I sovint foto la tabarra a qui tinc a prop perquè m'ajudi a trobar una paraula o expressió. També em marco coses que he de preguntar a una nativa, a la qual pago (restem-ho del total també): per exemple, dubtes de registre, ambigüitats, dialectalismes o interpretacions. I tinc 21 pestanyes fixades al navegador amb diccionaris i recursos que consulto malaltissament. Després passo corrector ortogràfic i, això ja mania meva: busco tots els adverbis acabats en -ment per comprovar que no n'hi hagi massa (fan lleig). I continuo amb les tres revisions (la tercera en veu alta: acabo amb mal de cap de tant sentir-me). Ho envio a l'editorial, que et torna l'arxiu amb correccions al cap d'uns dies o setmanes o mesos (potser et fan córrer i després no passa pel corrector fins al cap de dos mesos, ehem…!) . Algunes editorials fan només ortotipogràfica (errors i afinació de puntuació). És trist. La majoria fan correccions i comentaris per millorar la traducció. S'agraeix. Tot i que de vegades hi ha tensions per correccions que s'extralimiten.  Jo, com que soc com soc, sempre patint per si la traducció no està prou bé. Síndrome de la impostora, etc. Et demanen que ho revisis i els ho tornis. Sovint també ho has de revisar corrents. De vegades, després de dos mesos de no saber-ne res, et donen un o dos dies només. Jo agraeixo que em corregeixin. Sempre se n'aprèn alguna cosa. Una cosa que és incomprensible: que els traductors no estiguin més en contacte amb els correctors, amb els traductors castellans que estan fent l'altra versió alhora i amb l'autor. Jo MAI he parlat amb cap autor que hagi traduït. He traduït poc, sí, uns 15 llibres, però sempre m'he trobat una barrera per accedir-hi: tu envia'ns les preguntes, diu l'editorial, i les enviem al seu agent que l'hi enviarà a ell/ella. Tot molt fàcil, ja ho veieu. Però tinc companys que sí que han parlat amb els autors i els ho envejo a mort. Després, un dia t'arriba a casa el llibre imprès (ens en donen alguns exemplars). Quina il·lusió que fa, es clar. De vegades et posen a la coberta (on, a parer meu, hauríem de figurar sempre: mai no llegiràs un autor estranger, sempre en llegiràs només la versió d'un traductor). Això és com l'esquema de la cosa. Però traduir és molt maco. Barallar-se amb les paraules. Emprovar-les a les frases. Donar vida a autors en català. I que sí, que rondinem per algunes coses (amb raó), però que si continuem en aquesta feina és perquè és categòricament meravellosa.



Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada